Tuc de Molières

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Boca S túnel de Vielha-Ref. lliure-Coll de Molières-Cim de la Tuca de Molières
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Vall de Molières Lloc sortida: Boca S túnel de Vielha
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Aneto-Maladeta
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 26/06/2015 Distància**: 8,17 Km.
Recorregut: Lineal Índex IBP **: 118
Terreny: Alta muntanya Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Alta  Esforç*: 5 sobre 5
Senyalització: Fites Fonts: Rius
Temps **
Total: 5 h. 14 min. Caminant: 5 h. 14 min. Parat:
Altures **
Màxima:  3.010 metres Mínima: 1.613 metres Acumulat: 1.496 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 22,51 % Ratio baixada:
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Ara sí que no m'he trencat les banyes per plantejar-me itineraris per fer l'ascens al cim del Tuc de Molières. 
Aquesta vegada anava amb colla i teníem al cap el típic recorregut d'ascens lineal a aquest tres mil que té com a fet distintiu el de ser el tres mil més occidental de Catalunya, a més a més de ser també sostre comarcal de la Val d'Aran. 
Altres punts d'accés al cim són el d'Artiga de Lin i la vall de Benasc, però el de Molières penso que té l’avantatge de comptar amb el refugi lliure de Molières a un punt estratègic per atacar el cim. També per aquesta vall podrem gaudir de l'espectacle dels salts d'aigua que ens regala el Noguera Ribagorçana, que neix als estanys de Molières, als peus del refugi. Aquesta instal·lació està en perfecte estat, té capacitat per a 18 persones (2 per llitera), i està equipat amb matalassos, mantes i coixins. 
En cas d'haver-hi neu s'ha de consultar, ja que aquesta vall és molt exposada a les allaus. 
Els tres punts d'inici són interessants, però el de la vall de Molières penso que guanya paisatgísticament. Per una banda, el cim és ben visible des del començament, ja des de l'aparcament, imposant la seva presència a tota la vall. Desprès allò ja descrit del refugi, els salts d'aigua i els estanys a on neix el Noguera Ribagorçana. Per últim el collet de Molières. Les vistes que s'obren quan sortim a la cresta, ja superada la moderada grimpada que permet l'accés, són espectaculars i ja per això sol val la pena l'esforç. El cim està catalogat com un dels millors miradors del massís de la Maladeta i també de gran part del Pirineu, tant el nacional com el francès i l'andorrà. Molt a prop es veuen l'Espatlla d'Aneto, el Vallibierna, a l'altra banda els Besiberris, diverses muntanyes del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Sant Maurici, la Pica d'Estats... 
Aquest cim suposava per a mi acabar un dels reptes marcats al meu llibre d'objectius. Per fi he aconseguit assolir tots els sostres comarcals de Catalunya. No podia haver triat millor cim per fer-ho. L'itinerari realitzat està perfectament detallat en dos llibres de la col·lecció Azimut de l'editorial Cossetània. Per una banda el llibre de Jordi López Miquel, Sostres comarcals de Catalunya i també el de Manel Figuera, 50 ascensions fàcils pel Pirineu català.
Un últim apunt.
L'itinerari ressenyat és tan sol de pujada ja que la tornada es fa pel mateix camí. Això vol dir que els temps i distància no són totals.

Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la boca S de l'antic túnel de Vielha.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Tot i que ja estigui molt ressenyada aquesta ascensió penso que jo també hauria de dir-hi la meva: sortim de la boca sud del túnel de Vielha i encarem un petit descens per una àmplia pista en clara direcció NO per acostar-nos a la pleta de Molières i al riu Noguera Ribagorçana. Caminarem sempre amb aquestes aigües a la nostra esquerra i sempre per camí fresat i evident, fins al seu naixement, primer per terreny boscós fins a arribar al primer salt d'aigua. Sortim de la zona arbrada i ens fiquem de pla a la zona dels aiguamolls de les Molleres. El camí es comença a difuminar entre vegetació i rocs però les fites ens ajuden a progressar. Anem guanyant altura decididament i arribem a un segon salt d'aigua. Ens ajudem de les mans per superar-lo i quan ho hem fet, ja veiem la paret que ens espera. Per terreny caòtic format per sòl pedregós primer i atarterat després, les fites ens porten a un tercer salt d'aigua. Ens cal superar un fort desnivell, així que calma i decisió. Quan som a dalt ja veiem el cim i el refugi. Queda apartat uns centenars de metres del camí. En el nostre cas ens hi dirigim ja que hi pernoctarem. Per continuar seguim a la recerca del primer estany de Molières. Amb el cim a la vista anem progressant, superant el segon i tercer estanys, que queden molts metres per sota del camí que seguim. Les fites ens porten per terreny franc però en forta pujada, en clara tendència N o NO, en direcció al collet de Molières. Es fàcil de reconèixer ja que és el punt més baix de la cresta que uneix el cim del tuc de Molières i el Cap de Toro. Els últims metres per arribar-hi, però es fan durs pel pendent a superar. Ens caldrà superar una petita grimpada en la qual haurem de fer servir les mans. Si s'hi està acostumat resulta fàcil, en condicions normals, sense neu, ni gel. Per si a algú li interessa, amb nosaltres venien un gos i uns gossa que van pujar i baixar perfectament. Al coll les vistes ens fan oblidar tot el patiment. Ja tenim el cim quasi a tocar, però encara no el veiem. Una fàcil i àmplia cresta de blocs de pedra ens permeten pujar a un primer fals cim indicat amb una enorme fita de pedra que l'únic que aconsegueix és que més d'un no arribi al veritable cim, uns metres més endavant. Fa temps una creu el marcava. Ara una simple xapa metàl·lica de l'ICC marca el vèrtex geodèsic del cim. Si el cel acompanya, com va ser en el nostre cas, estarem molta estona al cim gaudint de les vistes. Unes vistes que aquí no es poden explicar. La tornada la fem pel mateix camí així que no calen més explicacions. Tan sols cal recordar que el desnivell ara el trobarem de baixada.