Dades tècniques de la ruta
Pouet de la Torre-Lo Canalis-Camí de Cavalls-Camí de les Salvaterres-GR-171-Punta Redona-Tallafocs de la Basseta del Pinyol-Caseta del Barberà-Mas del Barberà-Pouet de la Torre
|
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Ribera d'Ebre | Lloc sortida: | Camí de la vall de la Torre | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | I.C.C | Mapa: | Full 125/71 e:1/10.000 | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | ETRS89 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | Garmin | Model: | Montana 600 | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 10/02/2016 | Distància**: | 8,50 Km. | ||
Recorregut: | Circular | Índex IBP **: | 52 | ||
Terreny: | Pistes i senders | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Baixa | Esforç*: | 3 sobre 5 | ||
Senyalització: | Parcial | Fonts: | No | ||
Temps ** | |||||
Total: | 2 h. 48 min. | Caminant: | 2 h. 09 min. | Parat: | 39 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 659 metres | Mínima: | 464 metres | Acumulat: | 464 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 12,09% | Ratio baixada: | 11,58% |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
De nou em desplaço a terres de
Tarragona per continuar amb l'ascens de cims d'aquelles contrades.
Aquesta vegada els ha tocat als cims de la punta Redona i la Picossa,
ambdues molt properes l'una de l'altra. De fet, totes dues es veuen
entre si.
Com últimament acostumo a fer,
per aprofitar els llargs desplaçaments per continuar amb el repte em
plantejo, procurant també d'estalviar despeses, mirar d'assolir més
d'un cim. No és una cosa que m'agradi, però què voleu que us
digui, l'economia mana i no és qüestió de fer totes les setmanes
desplaçaments de més de 500 km i conduir 7 hores. De tant en tant
sí que aprofito per desplaçar-me acompanyat de la dona i així ens
quedem a pernoctar i fer turisme per la zona, però no sempre es pot
fer això.
La punta Redona es troba a la
comarca de la Terra Alta, molt a prop de Corbera d'Ebre. Aquesta
població té el trist distintiu d'haver sigut una de les més
castigades durant la fatídica batalla de l'Ebre de la guerra del
1936. Tal sembla que va ser per la virulència dels combats, 115
dies, que el poble va quedar pràcticament enderrocat, cosa que va
obligar els vilatans a traslladar-se a la part baixa.
A la pàgina web de l'Ajuntament de Corbera d'Ebre
es diu:
"El parlament de Catalunya va declarar
“Lloc d’interès històric” al poble (vell) de Corbera d’Ebre,
que descansa al cim d’un turó a 337 metres d’altitud, on una
munió de cases en runes donen constància d’allò que fins a 1938
va ser la vila de Corbera d’Ebre. Allí descansa el seu símbol,
l’església de “Sant Pere” des d’on es pot contemplar les
abruptes muntanyes de la Serra de Cavalls i Pàndols (indrets on es
van produir els combats més intensos i brutals de la batalla) i gran
part del terreny que va ser l’escenari principal dels 115 dies
d’enfrontament que va durar la Batalla de l’Ebre."
El cim de la punta Redona es pot
assolir per diferents vies, el més normal és fer-ho des de Gandesa,
per recórrer la totalitat de la carena, o des de la Santa Madrona de
Corbera, i fer també el cim de la Roca del Pebre, a la serra del
mateix nom i molt proper al cim de la punta Redona.
També hi ha la possibilitat
d’agafar com a punt d'inici a tocar de la torre de l'Almucatén,
lloc al qual es pot accedir per pista de terra, accessible a tot
tipus de vehicle, des de la carretera N-420. Al km 813,800, en sentit
Gandesa a Móra d'Ebre (en sentit contrari no es pot girar), neix una
pista en perfecte estat (2016) que ens porta fins a la mateixa torre.
En el meu cas vaig triar aquesta opció.
Val a dir que aquells que disposin
de vehicle tot terreny o tipus Renault Kangoo o Citroen C-15, si
volen, poden pujar en cotxe fins a una mena de coll, lloc que el
Nomenclàtor Oficial de Toponímia de Catalunya anomena les
Salvaterres, punt de confluència del camí de Carroves, del camí de
les Salvaterres i del tallafoc de la basseta del Pinyol, tallafocs
que permet encaminar-se a la roca del Pebre.
Jo, per fer el volt circular,
pretenia anar a aquesta roca i fer un recorregut de carena però en
consultes fetes no vaig trobar ningú que ho hagués fet, tothom fa
anar i tornar des del cim. Amb aquest panorama i anant tot sol, com
malauradament acostumo a anar, no vaig veure'm amb cor d'aventurar-me
però puc dir que penso que és totalment factible, ja que es veuen
graus i canals herbades que segur que permeten fer la travessia. Això
sí, segur que sense camí i barallant-se amb la vegetació.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del camí de la vall de la Torre, prop del pouet de la Torre.Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Havent aparcat a la confluència
del camí de la vall de la Torre i la pista que farem de tornada,
comencem a caminar en sentit SE i deixem al cap de poc una pista que
se'n va per l’esquerra. Al cap d’una estona comencem a guanyar
altura a poc a poc i de nou deixem per l'esquerra una altra pista.
Segons el mapa de l'ICC, a escala 1:5000, el camí de la vall de la
Torre segueix en aquella direcció però cal seguir recte perquè
sembla és el camí de Cavalls. Seguim per la pista en continua en
pujada, suau, i arribem a tocar d'una construcció en ruïnes. Com
que la pista fa un revolt decidim fer drecera. No paga la pena. El
terreny és brut i no hi ha camí. No es guanya res fent-la. És
millor seguir per la pista. Al proper revolt, un altre viarany se'n
va per l'esquerra. Ho deixem córrer i seguim per la nostra pista.
Així arribem a una mena de mirador que ens ensenya una magnífica
vista de la serra del Pebre. En aquest punt podem decidir si seguir
per la pista o, ara sí, atiranyar per un evident corriol que
continua en sentit SO. Acabem de nou a la pista i la seguim per la
dreta, en el mateix sentit de la marxa i de forma planera, i de tant
en tant fent lleugeres pujades, arribem a enllaçar amb el GR-171.
Trobem un pal indicador i un sender a l’esquerra. Aquí deixem la
pista i iniciem una feixuga pujada a la recerca ja del cim objectiu
del dia. El sender, zigzaguejant, ens puja a la carena i ja tenim a
la vista el cim. Per clar sender ens hi dirigim. Passem per diferents
trinxeres i un bust, quina angúnia, que recorda algú mort, i fem el
cim. Les vistes fan aquest cim mereixedor de figurar a la llista dels
100 cims. Molt a prop es veu el cim (també bicèfal) de la Picossa,
fàcil de reconèixer per les antenes de Santa Magdalena i els molins
de vent. Gaudit el cim, toca desfer passes fins a baixar de nou a la
pista. Havent arribat, cal ara seguir-la en sentit SO fins a sortir a
una mena de coll. Recte segueix la pista en direcció a Gandesa i per
la dreta tenim el tallafoc que permet anar a la roca del Pebre. Més
a la dreta, però, neix el sender que ens ha de portar a destinació.
Agafem aquest sender, ara en orientació O i iniciem un fort descens
per corriol desgastat pel pas de bicis de BTT i motos de trial.
Aquest sender, sense possibilitat de perdre'l, va alternant fortes
baixades amb espais planers, fins que es perd quan arribem a uns
camps, entre la Caseta del Corbera i el Mas del Corbera. Cap
problema, ja que les roderes de les bicis ens ensenyen el camí. Així
enllacem de nou amb la pista. Ens trobem ara en terrenys dedicats al
cultiu, així que trobarem al nostre pas diferents pistes que ens
poden fer dubtar. Cap problema, sempre hem d'anar en sentit NE amb la
serra del Pebre a la nostra esquerra. Mai ens hem d'encarar a aquesta
serra. Així, sempre caminant en aquest sentit arribarem al punt a on
hem aparcat i donarem per acabada la caminada.