Punta Redona


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Pouet de la Torre-Lo Canalis-Camí de Cavalls-Camí de les Salvaterres-GR-171-Punta Redona-Tallafocs de la Basseta del Pinyol-Caseta del Barberà-Mas del Barberà-Pouet de la Torre
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Ribera d'Ebre Lloc sortida: Camí de la vall de la Torre
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.C.C Mapa: Full 125/71 e:1/10.000
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 10/02/2016 Distància**: 8,50 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 52
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: No
Temps **
Total: 2 h. 48 min. Caminant: 2 h. 09 min. Parat: 39 min.
Altures **
Màxima:  659 metres Mínima: 464 metres Acumulat: 464 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 12,09% Ratio baixada: 11,58%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
De nou em desplaço a terres de Tarragona per continuar amb l'ascens de cims d'aquelles contrades. Aquesta vegada els ha tocat als cims de la punta Redona i la Picossa, ambdues molt properes l'una de l'altra. De fet, totes dues es veuen entre si.
Com últimament acostumo a fer, per aprofitar els llargs desplaçaments per continuar amb el repte em plantejo, procurant també d'estalviar despeses, mirar d'assolir més d'un cim. No és una cosa que m'agradi, però què voleu que us digui, l'economia mana i no és qüestió de fer totes les setmanes desplaçaments de més de 500 km i conduir 7 hores. De tant en tant sí que aprofito per desplaçar-me acompanyat de la dona i així ens quedem a pernoctar i fer turisme per la zona, però no sempre es pot fer això.
La punta Redona es troba a la comarca de la Terra Alta, molt a prop de Corbera d'Ebre. Aquesta població té el trist distintiu d'haver sigut una de les més castigades durant la fatídica batalla de l'Ebre de la guerra del 1936. Tal sembla que va ser per la virulència dels combats, 115 dies, que el poble va quedar pràcticament enderrocat, cosa que va obligar els vilatans a traslladar-se a la part baixa.
A la pàgina web de l'Ajuntament de Corbera d'Ebre es diu:
"El parlament de Catalunya va declarar “Lloc d’interès històric” al poble (vell) de Corbera d’Ebre, que descansa al cim d’un turó a 337 metres d’altitud, on una munió de cases en runes donen constància d’allò que fins a 1938 va ser la vila de Corbera d’Ebre. Allí descansa el seu símbol, l’església de “Sant Pere” des d’on es pot contemplar les abruptes muntanyes de la Serra de Cavalls i Pàndols (indrets on es van produir els combats més intensos i brutals de la batalla) i gran part del terreny que va ser l’escenari principal dels 115 dies d’enfrontament que va durar la Batalla de l’Ebre."
El cim de la punta Redona es pot assolir per diferents vies, el més normal és fer-ho des de Gandesa, per recórrer la totalitat de la carena, o des de la Santa Madrona de Corbera, i fer també el cim de la Roca del Pebre, a la serra del mateix nom i molt proper al cim de la punta Redona.
També hi ha la possibilitat d’agafar com a punt d'inici a tocar de la torre de l'Almucatén, lloc al qual es pot accedir per pista de terra, accessible a tot tipus de vehicle, des de la carretera N-420. Al km 813,800, en sentit Gandesa a Móra d'Ebre (en sentit contrari no es pot girar), neix una pista en perfecte estat (2016) que ens porta fins a la mateixa torre. En el meu cas vaig triar aquesta opció.
Val a dir que aquells que disposin de vehicle tot terreny o tipus Renault Kangoo o Citroen C-15, si volen, poden pujar en cotxe fins a una mena de coll, lloc que el Nomenclàtor Oficial de Toponímia de Catalunya anomena les Salvaterres, punt de confluència del camí de Carroves, del camí de les Salvaterres i del tallafoc de la basseta del Pinyol, tallafocs que permet encaminar-se a la roca del Pebre.

Jo, per fer el volt circular, pretenia anar a aquesta roca i fer un recorregut de carena però en consultes fetes no vaig trobar ningú que ho hagués fet, tothom fa anar i tornar des del cim. Amb aquest panorama i anant tot sol, com malauradament acostumo a anar, no vaig veure'm amb cor d'aventurar-me però puc dir que penso que és totalment factible, ja que es veuen graus i canals herbades que segur que permeten fer la travessia. Això sí, segur que sense camí i barallant-se amb la vegetació.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del camí de la vall de la Torre, prop del pouet de la Torre.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut



Havent aparcat a la confluència del camí de la vall de la Torre i la pista que farem de tornada, comencem a caminar en sentit SE i deixem al cap de poc una pista que se'n va per l’esquerra. Al cap d’una estona comencem a guanyar altura a poc a poc i de nou deixem per l'esquerra una altra pista. Segons el mapa de l'ICC, a escala 1:5000, el camí de la vall de la Torre segueix en aquella direcció però cal seguir recte perquè sembla és el camí de Cavalls. Seguim per la pista en continua en pujada, suau, i arribem a tocar d'una construcció en ruïnes. Com que la pista fa un revolt decidim fer drecera. No paga la pena. El terreny és brut i no hi ha camí. No es guanya res fent-la. És millor seguir per la pista. Al proper revolt, un altre viarany se'n va per l'esquerra. Ho deixem córrer i seguim per la nostra pista. Així arribem a una mena de mirador que ens ensenya una magnífica vista de la serra del Pebre. En aquest punt podem decidir si seguir per la pista o, ara sí, atiranyar per un evident corriol que continua en sentit SO. Acabem de nou a la pista i la seguim per la dreta, en el mateix sentit de la marxa i de forma planera, i de tant en tant fent lleugeres pujades, arribem a enllaçar amb el GR-171. Trobem un pal indicador i un sender a l’esquerra. Aquí deixem la pista i iniciem una feixuga pujada a la recerca ja del cim objectiu del dia. El sender, zigzaguejant, ens puja a la carena i ja tenim a la vista el cim. Per clar sender ens hi dirigim. Passem per diferents trinxeres i un bust, quina angúnia, que recorda algú mort, i fem el cim. Les vistes fan aquest cim mereixedor de figurar a la llista dels 100 cims. Molt a prop es veu el cim (també bicèfal) de la Picossa, fàcil de reconèixer per les antenes de Santa Magdalena i els molins de vent. Gaudit el cim, toca desfer passes fins a baixar de nou a la pista. Havent arribat, cal ara seguir-la en sentit SO fins a sortir a una mena de coll. Recte segueix la pista en direcció a Gandesa i per la dreta tenim el tallafoc que permet anar a la roca del Pebre. Més a la dreta, però, neix el sender que ens ha de portar a destinació. Agafem aquest sender, ara en orientació O i iniciem un fort descens per corriol desgastat pel pas de bicis de BTT i motos de trial. Aquest sender, sense possibilitat de perdre'l, va alternant fortes baixades amb espais planers, fins que es perd quan arribem a uns camps, entre la Caseta del Corbera i el Mas del Corbera. Cap problema, ja que les roderes de les bicis ens ensenyen el camí. Així enllacem de nou amb la pista. Ens trobem ara en terrenys dedicats al cultiu, així que trobarem al nostre pas diferents pistes que ens poden fer dubtar. Cap problema, sempre hem d'anar en sentit NE amb la serra del Pebre a la nostra esquerra. Mai ens hem d'encarar a aquesta serra. Així, sempre caminant en aquest sentit arribarem al punt a on hem aparcat i donarem per acabada la caminada.