Puig de Bestrecà

Cim recentment afegit al repte, encara sense numeració correlativa i sense figurar al mapa zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Aparcament d'Oix, Can Pei, Pla de les Guillasses, Pont Trencat, la Cresta del Gall, Pla de Sant Joan, Puig de Bestrecà, la Portella, Coll de Bestrecà, el Peirer, aparcament d'Oix
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Alta Garrotxa Lloc sortida: Oix
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Alta Garrotxa
Coordenades: UTM 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 11/06/2013 Distància: 13,8 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pista, cresta i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Media/Alta Esforç*: 4 sobre 5
Temps 
Total** 7 h. 40 min Caminant** 4 h. 45 min Parat** 2 h. 55 min
Altures
Màxima ** 1056 metres Mínima ** 348 metres Acumulat** 845 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de l'aplicació BaseCamp de Gamin
Comentaris
El puig del Bestrecà no destaca per les seves vistes ja que, tot i els seus 1057 metres d'alçada, aquestes no s'obtenen, be per l'existència d'alta vegetació arbòria al cim, be per trobar-se voltat de muntanyes de més alçada que limiten l'abast d'horitzons llunyans. El que passa és que la muntanya no és tan sol vistes. Assolir aquest cim és un plaer pel simple fet d'anar a fer un volt per aquestes feréstegues terres de la Garrotxa i gaudir de la solitud i tranquil·litat d'aquest espai natural. A aquest cim es pot pujar per multitud de camins que solquen els 4 vessants de la muntanya. Com que tres d'aquest vessants són normals, vam triar l'itinerari més complicat, però a la vegada més divertit. Just al Grau d'Escales, punt al qual neix/mor la cresta del Ferran, fa lo mateix, a l'altre costat, una altra cresta, la del Gall. A diferència de la primera, aquesta no és tan tècnica ni fa falta anar cordat ni fer ràpels, però sí que demana molta atenció i cura per no tenir problemes mentre es fa el trajecte. Els músculs i el cap, sempre alertes. El recorregut no és complicat, però si molt exigent així que millor evitar el dies calorosos de ple estiu ja que l'aigua escasseja, sent inexistent en la cresta.
Aproximació en cotxe
Sortir des de la població d'Oix, concretament des de l'aparcament que hi ha a sota de la plaça de l'Església, a la mateixa carretera. Les coordenades de Google són: 31T 461126,15 E 4679991,61 N

Descripció del recorregut

Aquesta proposta és una mes de les ja existents a internet així que no m'estendré molt en les explicacions. S'ha de tenir en compta que el recorregut d'anada és molt evident i el de tornada està totalment senyalitzat, bé amb fites,bé amb senyals d'itinerannia, per la qual cosa perdre´s és molt difícil. 
S'ha de començar a caminar seguint la carretera asfaltada que mena a Beguet, en sentit nord-est. A poc de caminar trobem una pista, a l'alçada de la casa rural Can Pei. Aquesta casa queda entre la carretera asfaltada, que segueix recte, i la pista ja mencionada. Caldrà continuar per la pista. Sense abandonar-la en cap moment, passarem en primer lloc pel pla de les Guillasses (en aquest punt surt un corriolet que, molt perdedor, ens deixaria al coll de Bestrecà, així que aquí hi ha una altra possibilitat de fer aquest cim. Hi han altres més), creuarem el pont Trencat i deixarem a la dreta un corriol que es dirigeix a la Mare de Déu d'Escales. Per la pista principal, en poc temps, es torna a deixar, ara per l'esquerra, una pista que també porta al coll de Bestrecà (una altra variant). Passat aquest trencall i poc abans d'arribar al grau d'Escales, just al mig d'una corba a l'esquerra que fa la pista, s'haurà de localitzar un corriol, senyalitzat amb una fita, que s'enfila muntanya amunt. És un corriol de bon fer i evident que ens portarà a sortir a la carena de la Serra del Gall. Si es segueix el trac tal qual, veureu que al sortir a la carena enllaceu amb un corriolet que be de més avall. No sé a on s'agafa aquest corriol. El fet al trac és el que vam trobar abans i sembla el correcte. Els últims metres de corriol ja ens demanen grimpar, fàcil, però fort en diversos llocs. El trànsit per la carena és amè i exigent. No presenta dificultats remarcables, tret d'un parell o tres de llocs. Hi ha sobretot un que jo no vaig ser capaç de superar directament. No així la meva companya que va passar sense aparent problema. Vaig resoldre l'assumpte passant per un costat entre arbres, amb moltes millors preses, cosa que em fa pensar que el primer intent ho vam fer pel lloc erroni. Aquesta alternativa no és gaire clara degut a l'existència d'aquests arbres, que barren el pas fàcil. Bé, sigui com sigui, les grimpades per aquesta serra són fàcils. Lo que tenen és que no s'acaba mai. La progressió és molt lenta i es pateix per l'esforç. Mentalment es fa dur ja que veritablement la cresta és com la dels galls, un constant puja i baixa sense veure mai l'objectiu del dia. Aquest es molt amagat i quan el veus, encara resta un mon per arribar-hi. La Cresta sembla que s'acaba al pla de Sant Joan però no així les pedres ja que aquestes ens acompanyen el que resta de pujada fins al cim com de baixada fins a molt a prop del coll de Bestrecà. A partir del pla de Sant Joan ja trobem marques en forma de cercles de pintura vermella que ens guiaran fins el cim, tot i que és possible que en diferents punts del trajecte les perdreu. Cap problema perquè no hi ha escapatòria, sempre carena i en pujada. Així s'arriba al cim, amb les seves restes del castell i l'ermita. No queda res ni d'un ni de l'altra. Per baixar del cim i tornar al cotxe també hi han diferents possibilitats. De moment es segueix en el mateix sentit en el que hem fet la pujada, seguint un corriol senyalitzat amb fites. Aquest sender és, se suposa, el més còmode per fer el descens, però nosaltres vam preferir complicar una mica la baixada i vam triar un desviament que ens va deixar en un altre camí de baixada, més directa i per mig d'un autentic mar de pedres, pero per sender. Quan enllacem de nou amb un sender, sembla que les pedres han arribat a la seva fi, però res més allunyat de la realitat. Aquestes segueixen. Seguint per aquest sender arribem al coll de Bestrecà, lloc al qual enllacem amb pista. Seguint pel camí senyalitzat acabarem sortint de nou a Oix i a l'aparcament.