Tossa del Braibal

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Font de la Closa-Coll Jovell-Tossa del Braibal-Cap de les Agols-Estany Forcat-Estany de l'Illa-Estany de la Bova-Pla de l'Ingla-Refugi de Fontverd-Solà de Ràmio-Coll Jovell-Font de la Closa
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Andorra Lloc sortida: Font de la Closa; Engolasters
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Andorra ed. 2012
Coordenades: UTM Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 09/07/2014 Distància**: 22,10 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Senders i camins Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Alta Esforç*: 4 sobre 5
Senyalització: Si, parcial Fonts: Si
Temps 
Total** 8 h. 42 min. Caminant** 7 h. 45 min. Parat** 57 min.
Altures
Màxima ** 2716 metres Mínima ** 1518 metres Acumulat** 1526 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Andorra sempre és una destinació especial, sobre tot quan es parla de fer muntanya. La esveltesa dels seus cims són un reclam per tot muntanyenc que es preï. Aquesta vegada no parlem d'un cim amb molta anomenada ja que queda empetitit per tots els cims que l'envolten però això no el resta entitat ja que des de d'alt rebrem tota una lliçó geogràfica. És el punt central d'un cercle format per tot un remolí de muntanyes a cada qual més espectacular...I moltes d'elles incloses en el llistat del repte de la FEEC. Això fa que els plans de futur s'amuntonin en el cervell. Aquesta vegada no ens hem trencat molt el cap. Amb el mapa a la mà i desconeixent el terreny, el seny aconsella seguir camins existents i en aquesta ocasió no són gaires. La zona en la que es troba aquest cim, tot i estar a prop de la capital d'Andorra, es força inaccessible i solitària. La cosa canvia a la vall de Madriu. Aquesta vall, patrimoni de la humanitat des de l'any 2004, sí que suporta molts visitants a l'estiu ja que el GR7/GR11 dóna molt de joc i els paratges pels quals transita són encisadors. El recorregut trïat està senyalitzat gairebé en la seva totalitat. Tan sol el tram comprés entre el cap de les Agols i l'estany Forcat manca de senyalització i de vegades el camí és inexistent, però el trànsit és evident. La cosa es complica una mica més entre aquest estany i el de l'Illa. Aquí si que s'ha de fer servir l'orientació i el mapa, o el GPS, com en el nostre cas. Tampoc ha de suposar cap entrebanc arribar a l'estany d'Illa ja que el terreny és obert i sense obstacles. Pel que fa a la distància i desnivells i ha disparitat de criteris entre les dades obtingudes pels diferents components del grup. Pel que fa la distància ens mourem entre els 22 i 25 quilòmetres, sent més realista aquesta última quantitat. Si parlem de desnivell positiu direm que aquest es troba entre els més optimistes 1438 metres i els 1680 metres màxim, tot i que penso que el més realista pot ser una quantitat entorn als 1560 metres.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de l'àrea d'esbarjo de la Font de la Closa.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Just al final de la zona de pícnic, vorejant l'espai dedicat a parc infantil (estiu 2014) neix el sender, senyalitzat amb cercles de pintura groga (que ens acompanyaran fins al cim), que s'enfila decididament a encontrar el GR11. Quan enllacem, ho seguirem uns pocs metres en sentit ascendent per arribar al coll Jovell, important encreuament de senders. En aquest punt seguim pel sender de més a l'esquerra i més pendent, deixant així en primer lloc el GR11, que ens baixaria als cortals de Ràmio, i també un altre sender amb el cercle groc que ens ha acompanyat fins ara. Aquest últim sender és el que farem servir per tornar. Així doncs anem pel sender que sembla mancat de senyalització. Al poc trobem que tornen els cercles grocs i el sender torna a enfilar-se, alternant entre camí clar i blocs de pedres. En cap moment hem de tenir problemes en seguir els senyals ja que son molt clars. De tant en tant és interessant sortir al caire de la muntanya ja que les vistes cap a la vall de Madriu i els cims de la frontera amb territori nacional són espectaculars. Així, després de sobrepassar un munt de punts grocs sortim del bosc i atenyem el punt en el qual ens podem acostar a la font de Coniol, ja amb el cim objectiu del dia a la vista, quasi a tocar, però encara restarà un últim esforç per conquerir-lo. Per fer-ho caldrà continuar tal i com hem fet fins ara: seguir els punts grocs, per terreny herbat i de fàcil trànsit, fins acabar als rocs cimers. Per seguir amb la proposta cal fer més de lo mateix: Seguir els punts grocs. Aquesta vegada en el mateix sentit de la marxa, sud-oest, seguint la carena en busca del següent cim del dia, el cap de les Agols. Ara però els punts son més difícils de trobar i el camí es fa un xic perdedor però res que amb calma no es pugui superar. El camí i els punts hi són així que... A seguir la carena. Més endavant trobem un altre punt conflictiu. El Caser dels Pans. Jo hagués seguit per la carena, però els punts grocs i el camí indiquen que s'ha de perdre molt desnivell. Si fins ara el punts i el camí eren difícils de trobar, ara la cosa es complica molt més. Desconec la viabilitat o no de transitar per la carena ja que vam seguir el camí pintat. Així vam perdre uns 25 metres de desnivell per fer un flanqueig de uns 200 metres per pujar de nou en vertical a la carena. Tot i que no ho sembli, vam seguir el camí pintat, però els senyals ens van passar desapercebuts en molts llocs. De fet en el punt en el qual vam sortir de nou a la carena hi ha un roc amb una fletxa indicant la davallada. En aquest punt ens vam adonar que potser el camí estigués senyalitzat en el sentit contrari al que el vam fer nosaltres. Ja de nou en la carena els punt grocs es fan més evidents, quan ja no son necessaris ja que la carena ens serveix de referència. Seguint-la fem el cim del Cap de les Agols i més enllà baixem a un coll, en el qual trobem un pal indicador. Seguim amb la nostra idea i seguim la carena en direcció a l'estany Blau. Al poc trobem un roc indicant dos direccions. A la dreta es baixa a l'estany Blau. Aquí podem optar per agafar aquest trencall i escurçar el recorregut en molts quilòmetres i reduir molt el desnivell. Nosaltres però no estàvem per la labor i vam tirar dret i enfilar una nova pujada entre rocs. El nostre destí ara era l'estany d'Illa, a prendre per c... de la nostra posició, així que vam fer camí en direcció als estanys de Gargantillar i Forcat. Per fer això no cal seguir el meu trac ja que vaig permetre'm el luxe de fer un parell més de turons, sense cap interès, que hi ha pel camí. Del que es tracta és d'anar sense perdre ni guanyar alçada, veient a la nostra dreta i avall, l'estany Blau. Així es connecta amb un sender que ens porta directe als estanys indicats. A la sortida d'aigües de l'estany Forcat perdem tot rastre de camí. El mapa indica un que baixa a trobar el GR11 més al sud de la cabana dels Estanys i que si el féssim servir ens estalviaria camí, però ja he comentat que el nostre destí era arribar a l'estany d'Illa. Així, en un moment donat, i sense camí clar, cal girar en sentit nord i molt més enllà en sentit est. Sempre sense camí però de forma fàcil i per terreny sense complicacions arribem a l'estany Rodó i veiem el refugi de l'Illa. Per simple sentit d'orientació arribem al refugi lliure (no hi ha servei de bar ni de res). A sobre del refugi hi ha l'estany, artificial, d'Illa. Molt gran. Per tornar s'acaben els problemes de senyalització. Tot GR11 fins el refugi, també lliure, de Fontverd. Pel camí anirem deixant tot un reguitzell de cabanes i refugis lliures. Recorrerem tota la vall de Madriu, espectacular però molt llarga. Passarem de nou pel trencall que ara, des de la nostra posició, puja a l'estany Blau i ens recordarem. Finalment arribem al refugi de Fontverd, bé passant per la seva porta i font o bé uns metres per davant (hi han dos camins per arribar-s'hi). Seguim avall i uns centenars de metres més enllà del refugi trobem un pal indicar i una bifurcació del camí. El dos són bons. La diferència està en el desnivell. El GR baixa als cortals de Ràmio i allà es desvia per pujar al coll Jovell. El sender que no és GR torna a recuperar els punts grocs i planeja, amb un parell de repetjons, al mateix coll. Quan som, tan sol ens resta desfer el camí per tornar al cotxe.