Pic de Moredo

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta:
Isil-Riuet d'Airoto-Estanyolet d'Airoto-Refugi d'Airoto-Collada del Clot de Moredo-Clot de Moredo-Collet Rocablanca-Pic de Moredo-Collet Rocablanca-Clot de Moredo-Collada del Clot de Moredo-Refugi d'Airoto-Estanyolet d'Airoto-Riuet d'Airoto-Isil
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: P.N.de l'Alt Pirineu Lloc sortida: Isil
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: P.N. Alt Pirineu
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: TwoNaw Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 16 i 17/07/2016 Distància**: 19,70 Km.
Recorregut: Lineal Índex IBP **: 198
Terreny: Alta muntanya Orientació*: Moderada
Dificultat*: Alta Esforç*: 4,8 sobre 5
Senyalització: No Fonts: Si
Temps **
Total: 26 h 22 min. Caminant: 8 h 03 min. Parat: 18 h. 19 min.
Altures **
Màxima:  2.762 metres Mínima: 1.174 metres Acumulat: 1.975 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 20,22 % Ratio baixada: 19,92 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Ascensió al pic de Moredo feta en dos dies, aprofitant el refugi lliure de Garcia Airoto, propietat del Club Excursionista Gràcia (CEG). Aquest refugi està dotat d'un complet ventall de cassoles, paelles i coberts, té també una llar de foc, llum per a un període de tres hores i matalassos que permeten dormir bé, sobre tarima, a vuit persones. A terra també hi ha lloc per a algú més.
Altres rutes són possibles per fer aquest cim, fins i tot d'un sol dia, però l'estratègica ubicació d'aquest refugi permet plantejar una ascensió més pausada. També es pot plantejar una excursió circular en comptes de fer-la lineal, com va ser el nostre cas. El mapa actualitzat de l'editorial Alpina del P. N. de l'Alt Pirineu dibuixa un recorregut circular. Penso que el mapa de la mateixa editorial, de la zona de Montgarri, també ho deu fer.
Aquells que disposin d'un vehicle tot camí i vulguin estalviar-se una bona quantitat de metres de pujada, tenen la possibilitat de fer servir una pista que puja fins als 2.000 metres, molt a prop de la cabana de Portiero.
La proposta que es presenta no té cap complicació tècnica, tret d'un fàcil i curt tram de cresta, àmplia i sense sensació de vuit. Si pel motiu que sigui algú no es veu amb cor de fer per la cresta, per la banda de la nostra dreta es pot fer tranquil·lament. El recorregut sí que és molt exigent físicament parlant, sobretot el descens fins a la localitat d'Isil. El trajecte es pot dividir en tres fases:

La primera és la que ens porta fins al refugi. Sense cap complicació, tret dels exigents 1.000 metres de desnivell que hem de superar. El camí, tot i no estar marcat en la primera meitat, és molt evident i fressat.
La segona fase és la que ens porta al cim. Aquí l'orientació, o un bon track si es fa servir el GPS, és essencial. Hi ha fites, però no són la salvació. Cap problema fins a la collada del Clot de Moredo però les fites que continuen són les que baixen seguint el barranc de Moredo i no interessen. Sense camí clar, amb multitud de traces que neixen i moren i pujant com millor trobeu, s'ha de guanyar un coll entre Rocablanca i el pic de Moredo. El descens del pic es fa seguint el traçat de pujada. En el nostre cas, per tal de no tornar a perdre molta alçada, vam plantejar un flanqueig, sense camí i per trams d'herba i mar de pedres, fins a la collada del Clot de Moredo. Va ser una llicència que ens vam permetre. Es fa sense problemes però finalment no vam saber si surt a compte o no.

La tercera fase consisteix a desfer, ja sense modificació, el camí que ens baixa de nou a la població d'Isil. Cap complicació tècnica, però sí que requereix força física. El descens és molt fort i llarg i hem de comptar amb el cansament i desgast físic acumulat.

Si el dia acompanya, val la pena estar-se una bona estona al cim. Les vistes són extensíssimes i poden ser una veritable lliçó de geografia.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la població d'Isil.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Sortim de la població d'Isil i pugem pel carrer de la Molina fins a arribar a una font amb la inscripció «Airoto». Continuem pel sender de la nostra dreta, que agafo, en orientació NO. Per camí molt marcat que transita encaixonat entre paret de pedra seca i el marge de la muntanya anem progressant, en constant pujada. Així arribem al trencall que per la dreta es dirigeix a una palanca de formigó. Deixem aquest trencall, ja que seguim recte, en ascens, per zona boscosa. El camí, tot i no estar marcat, no té possibilitat de pèrdua. És molt evident, fressat i visible. Ens va pujant remuntant les aigües del riuet d'Airoto, guanyant sempre alçada de manera decidida. Quan som aproximadament a la cota 1.950, el camí passa uns metres per sobre de l'estanyoleta d'Airoto, moment en el qual el camí gira pausadament primer cap al N i a poc a poc cap al NE, sempre guanyant alçada, allunyant-nos de les aigües de l'Airoto. Així arribem definitivament a una zona planera, quan el camí gira en sentit O. Fent camí sempre en aquest sentit, el sender inicia una suau baixada i, de cop, apareix la teulada del refugi. Ens hi dirigim per donar per finalitzada la primera part de la proposta.
El refugi és lliure. Està equipat amb una tarima amb matalassos que permeten dormir bé unes vuit persones. Disposa de material de cuina, una taula per a sis persones, estufa de llenya i llum alimentada amb bateries per a unes tres hores, repartides en trams d'una hora i mitja. Informen que també disposa d'emissora d'emergència.
En tractar-se d'un refugi lliure, la disponibilitat de llocs lliures per pernoctar a l'interior no està assegurada. L'ocupació es fa per ordre d'arribada.
El segon dia l’iniciem desfent uns centenars de metres el camí del dia anterior, fins a trobar les fites que assenyalen el camí que, en sentit N, ens ha de pujar a la collada del Clot de Moredo, espectacular lloc per fer una parada tècnica i aprofitar per gaudir del paisatge mentre recuperem les forces. Des de la collada podrem contemplar l'estany d'Airoto, del qual haurem pogut gaudir en diversos trams de la pujada. Si les aigües estan tranquil·les, l'efecte mirall possibilita artístiques fotografies. Des de la collada obtenim la primera imatge del cim del pic de Moredo, just al N del lloc que ocupem, així que ja ens podem fer una idea del que tenim al davant i podem planificar la nostra estratègia d'ascens.
D'aquest punt fins al cim no trobarem camí clar. L'únic camí que veiem no ens serveix, ja que és el que fa el descens cap a Alós d'Isil. Nosaltres anàvem seguint un track que ens obligà a fer un descens com si volguéssim baixar a l'estanyola del Clot de Moredo però en arribar a les aigües que l'alimenten vam seguir un corriol que anava en direcció més lògica per fer el cim. La traça, en orientació N, amb successives pèrdues i trobades, ens portà, remuntant un fort pendent per terreny franc, a la base de la paret, moment en el qual es pot resseguir arran per remuntar finalment els últims metres i sortir a un clar coll, entre el vessant SE del pic de Moredo, majestuós, i el vessant nord-occidental de Rocablanca. Els agosarats es poden plantejar la pujada directa a plena carena, però la pedra, una sèrie de lloses amb important inclinació, ens va fer enrere. També va influir molt el fet de trobar, unes desenes de metres per sota del coll, una «autopista» herbada que, amb forta inclinació, permet pujar de forma més segura. Segur que nosaltres anàvem seguint un track d'una ascensió hivernal. Definitivament vam fer per allò que semblava més fàcil i vam pujar, fort, pel «carreró» herbat fins a assolir una mena d'avantcim, des d’on ja es veu clar el cim, el qual es troba a uns 20 o 30 metres. Per arribar-hi anem per la carena, sense risc. Si no es vol fer per la carena, s’hi pot arribar anant uns metres per sota, per la banda NE de la muntanya.
Les vistes des del cim, si el dia ho permet, són inabastables. 360 º d'horitzó que poden fer que el temps passi sense adonar-nos-en. És tal la sensació de pau que ràpidament ens oblidem del patiment sofert. Anem recuperant a poc a poc les forces mentre fem un repàs i posem nom a tots els cims que veiem.
El descens es pot fer de diferents maneres, per la cresta en direcció al de tuc de Bonabé, o també pels altars de Rocablanca i la cabana de Portiero enllaçar amb el sender que baixa a Alós d'Isil. En el nostre cas vam desfer camí fins al coll. Per continuar, però, ens vam permetre la llicència d'inventar-nos un flanqueig tan directe com fou possible en direcció a la collada del Clot de Moredo, mirant de no perdre gaire desnivell. Val a dir que no hi ha camí ni fites que ajudin. El flanqueig va ser possible donades les condicions meteorològiques, amb absència de meteors que dificultessin la progressió per terreny ara entapissat de nerets, ara per un pedregar. El terreny ho permet, sempre que les condicions siguin favorables. Amb pluja, boira o neu escassa o de mala qualitat, cal abstenir-se’n.
Arribats a la collada del Clot de Moredo per l'itinerari triat, ja no fem més invents fins a tornar en primera instància al refugi, a on fem una petita parada per recuperar forces i recollir tots els estris abandonats al matí. Amb la motxilla recomposta tornem a desfer el camí del dia anterior fins a la població d'Isil.

Tot plegat, una cascada de sensacions.