Dades tècniques de la ruta
punts de pas de la ruta:
Isil-Riuet d'Airoto-Estanyolet d'Airoto-Refugi d'Airoto-Collada del Clot de Moredo-Clot de Moredo-Collet Rocablanca-Pic de Moredo-Collet Rocablanca-Clot de Moredo-Collada del Clot de Moredo-Refugi d'Airoto-Estanyolet d'Airoto-Riuet d'Airoto-Isil |
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | P.N.de l'Alt Pirineu | Lloc sortida: | Isil | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | Editorial Alpina | Mapa: | P.N. Alt Pirineu | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | TwoNaw | Model: | Anima + | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 16 i 17/07/2016 | Distància**: | 19,70 Km. | ||
Recorregut: | Lineal | Índex IBP **: | 198 | ||
Terreny: | Alta muntanya | Orientació*: | Moderada | ||
Dificultat*: | Alta | Esforç*: | 4,8 sobre 5 | ||
Senyalització: | No | Fonts: | Si | ||
Temps ** | |||||
Total: | 26 h 22 min. | Caminant: | 8 h 03 min. | Parat: | 18 h. 19 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 2.762 metres | Mínima: | 1.174 metres | Acumulat: | 1.975 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 20,22 % | Ratio baixada: | 19,92 % |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Ascensió
al pic de Moredo feta en dos dies, aprofitant el refugi lliure de
Garcia Airoto, propietat del Club
Excursionista Gràcia (CEG). Aquest refugi està dotat d'un complet
ventall de cassoles, paelles i coberts, té també una llar
de foc,
llum per a un període de tres hores i matalassos que permeten dormir
bé, sobre tarima, a vuit persones. A terra també hi ha lloc per a
algú més.
Altres
rutes són possibles per fer aquest cim, fins i tot d'un sol dia,
però l'estratègica ubicació d'aquest refugi permet plantejar una
ascensió més pausada. També es pot plantejar una excursió
circular en comptes de fer-la lineal, com va ser el nostre cas. El
mapa actualitzat de l'editorial Alpina del P. N. de l'Alt Pirineu
dibuixa un recorregut circular. Penso que el mapa de la mateixa
editorial, de la zona de Montgarri, també ho deu fer.
Aquells
que disposin d'un vehicle tot camí i vulguin estalviar-se una bona
quantitat de metres de pujada, tenen la possibilitat de fer servir
una pista que puja fins als 2.000 metres, molt a prop de la cabana de
Portiero.
La
proposta que es presenta no té cap complicació tècnica, tret d'un
fàcil i curt tram de cresta, àmplia i sense sensació de vuit. Si
pel motiu que sigui algú no es veu amb cor de fer per la cresta, per
la banda de la nostra dreta es pot fer tranquil·lament. El
recorregut sí que és molt exigent físicament parlant, sobretot el
descens fins a la localitat d'Isil. El trajecte es pot dividir en
tres fases:
La
primera és la que ens porta fins al refugi. Sense cap complicació,
tret dels exigents 1.000 metres de desnivell que hem de superar. El
camí, tot i no estar marcat en la primera meitat, és molt evident i
fressat.
La
segona fase és la que ens porta al cim. Aquí l'orientació, o un
bon track
si es fa servir el GPS, és essencial. Hi ha fites, però no són la
salvació. Cap problema fins a la collada del Clot de Moredo però
les fites que continuen són les que baixen seguint el barranc de
Moredo i no interessen. Sense camí clar, amb multitud de traces que
neixen i moren i pujant com millor trobeu, s'ha de guanyar un coll
entre Rocablanca i el pic de Moredo. El descens del pic es fa seguint
el traçat de pujada. En el nostre cas, per tal de no tornar a perdre
molta alçada, vam plantejar un flanqueig, sense camí i per trams
d'herba i mar de pedres, fins a la collada del Clot de Moredo. Va ser
una llicència que ens vam permetre. Es fa sense problemes però
finalment no vam saber si surt a compte o no.
La
tercera fase consisteix a desfer, ja sense modificació, el camí que
ens baixa de nou a la població d'Isil. Cap complicació tècnica,
però sí que requereix força física. El descens és molt fort i
llarg i hem de comptar amb el cansament i desgast físic acumulat.
Si
el dia acompanya, val la pena estar-se una bona estona al cim. Les
vistes són extensíssimes i poden ser una veritable lliçó de
geografia.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la població d'Isil.Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Sortim
de la població d'Isil i pugem pel carrer de la Molina fins a arribar
a una font amb la inscripció «Airoto». Continuem pel sender de la
nostra dreta, que agafo, en orientació NO. Per camí molt marcat que
transita encaixonat entre paret de pedra seca i el marge de la
muntanya anem progressant, en constant pujada. Així arribem al
trencall que per la dreta es dirigeix a una palanca de formigó.
Deixem aquest trencall, ja que seguim recte, en ascens, per zona
boscosa. El camí, tot i no estar marcat, no té possibilitat de
pèrdua. És molt evident, fressat i visible. Ens va pujant remuntant
les aigües del riuet d'Airoto, guanyant sempre alçada de manera
decidida. Quan som aproximadament a la cota 1.950, el camí passa uns
metres per sobre de l'estanyoleta d'Airoto, moment en el qual el camí
gira pausadament primer cap al N i a poc a poc cap al NE, sempre
guanyant alçada, allunyant-nos de les aigües de l'Airoto. Així
arribem definitivament a una zona planera, quan el camí gira en
sentit O. Fent camí sempre en aquest sentit, el sender inicia una
suau baixada i, de cop, apareix la teulada del refugi. Ens hi dirigim
per donar per finalitzada la primera part de la proposta.
El
refugi és lliure. Està equipat amb una tarima amb matalassos que
permeten dormir bé unes vuit persones. Disposa de material de cuina,
una taula per a sis persones, estufa de llenya i llum alimentada amb
bateries per a unes tres hores, repartides en trams d'una hora i
mitja. Informen que també disposa d'emissora d'emergència.
En
tractar-se d'un refugi lliure, la disponibilitat de llocs lliures per
pernoctar a l'interior no està assegurada. L'ocupació es fa per
ordre d'arribada.
El
segon dia l’iniciem desfent uns centenars de metres el camí del
dia anterior, fins a trobar les fites que assenyalen el camí que, en
sentit N, ens ha de pujar a la collada del Clot de Moredo,
espectacular lloc per fer una parada tècnica i aprofitar per gaudir
del paisatge mentre recuperem les forces. Des de la collada podrem
contemplar l'estany d'Airoto, del qual haurem pogut gaudir en
diversos trams de la pujada. Si les aigües estan tranquil·les,
l'efecte mirall possibilita artístiques fotografies. Des de la
collada obtenim la primera imatge del cim del pic de Moredo, just al
N del lloc que ocupem, així que ja ens podem fer una idea del que
tenim al davant i podem planificar la nostra estratègia d'ascens.
D'aquest
punt fins al cim no trobarem camí clar. L'únic camí que veiem no
ens serveix, ja que és el que fa el descens cap a Alós d'Isil.
Nosaltres anàvem seguint un track
que ens obligà a fer un descens com si volguéssim baixar a
l'estanyola del Clot de Moredo però en arribar a les aigües que
l'alimenten vam seguir un corriol que anava en direcció més lògica
per fer el cim. La traça, en orientació N, amb successives pèrdues
i trobades, ens portà, remuntant un fort pendent per terreny franc,
a la base de la paret, moment en el qual es pot resseguir arran per
remuntar finalment els últims metres i sortir a un clar coll, entre
el vessant SE del pic de Moredo, majestuós, i el vessant
nord-occidental de Rocablanca. Els agosarats es poden plantejar la
pujada directa a plena carena, però la pedra, una sèrie de lloses
amb important inclinació, ens va fer enrere. També va influir molt
el fet de trobar, unes desenes de metres per sota del coll, una
«autopista» herbada que, amb forta inclinació, permet pujar de
forma més segura. Segur que nosaltres anàvem seguint un track
d'una ascensió hivernal. Definitivament vam fer per allò que
semblava més fàcil i vam pujar, fort, pel «carreró» herbat fins
a assolir una mena d'avantcim, des d’on ja es veu clar el cim, el
qual es troba a uns 20 o 30 metres. Per arribar-hi anem per la
carena, sense risc. Si no es vol fer per la carena, s’hi pot
arribar anant uns metres per sota, per la banda NE de la muntanya.
Les
vistes des del cim, si el dia ho permet, són inabastables. 360 º
d'horitzó que poden fer que el temps passi sense adonar-nos-en. És
tal la sensació de pau que ràpidament ens oblidem del patiment
sofert. Anem recuperant a poc a poc les forces mentre fem un repàs i
posem nom a tots els cims que veiem.
El
descens es pot fer de diferents maneres, per la cresta en direcció
al de tuc de Bonabé, o també pels altars de Rocablanca i la cabana
de Portiero enllaçar amb el sender que baixa a Alós d'Isil. En el
nostre cas vam desfer camí fins al coll. Per continuar, però, ens
vam permetre la llicència d'inventar-nos un flanqueig tan directe
com fou possible en direcció a la collada del Clot de Moredo, mirant
de no perdre gaire desnivell. Val a dir que no hi ha camí ni fites
que ajudin. El flanqueig va ser possible donades les condicions
meteorològiques, amb absència de meteors que dificultessin la
progressió per terreny ara entapissat de nerets, ara per un
pedregar. El terreny ho permet, sempre que les condicions siguin
favorables. Amb pluja, boira o neu escassa o de mala qualitat, cal
abstenir-se’n.
Arribats
a la collada del Clot de Moredo per l'itinerari triat, ja no fem més
invents fins a tornar en primera instància al refugi, a on fem una
petita parada per recuperar forces i recollir tots els estris
abandonats al matí. Amb la motxilla recomposta tornem a desfer el
camí del dia anterior fins a la població d'Isil.
Tot
plegat, una cascada de sensacions.