zona de descàrrega d'arxius
 |  |  |  |  |
Dades tècniques de la ruta
punts de pas de la ruta:
Font del Reller-GR150/4-Set Fonts-Refugi Niu d'Àguila-La Tosa-Rasos d'Urus-Font dels Coms de Dalt-Bosc de Masella-Font del Reller |
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
| Lloc geogràfic: | La Masella | Lloc sortida: | Pàrquing font del Reller | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
| Cartografia: | Editorial Alpina | Mapa: | Cerdanya | ||
| Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Dades GPS
|
|||||
| Marca: | TwoNaw | Model: | Anima + | ||
| Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
| Data: | 26/10/2016 | Distància**: | 11,14 Km. | ||
| Recorregut: | Circular | Índex IBP **: | 126 | ||
| Terreny: | Pistes esquí i fora camí | Orientació*: | Fàcil | ||
| Dificultat*: | Alta | Esforç*: | 3,5 sobre 5 | ||
| Senyalització: | Parcial | Fonts: | No (hi ha refugi obert) | ||
| Temps ** | |||||
| Total: | 4 h. 51 min. | Caminant: | 3 h. 42 min. | Parat: | 1 h. 09 min. |
| Altures ** | |||||
| Màxima: | 2.543 metres | Mínima: | 1.652 metres | Acumulat: | 1.048 metres |
| Pendents ** | |||||
| Pendent màxim: | Ratio pujada: | 17,39 % | Ratio baixada: | 22,29 % | |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
La situació geogràfica d'aquesta muntanya, molt al nord del país i
propera a la línia fronterera, fa que la immensa majoria de
caminants, muntanyencs, senderistes, o com vulguem dir-nos, ens
plantegem l'ascens al cim pel vessant S, bé des del coll de Pal, bé
des de l'Hospitalet de Roca-sança.
També té molt a veure el fet que els vessants N i E de la Tosa, o
Tosa d'Alp com també se la coneix, estan totalment humanitzats per
l'existència de les pistes d'esquí de la Masella i la Molina, cosa
que fa que els puristes defugin d'aquesta banda.
Podem dir que aquesta muntanya té dues fisonomies ben diferents:
l'encara intacte, abrupte i feréstec vessant SO i l'explotat,
edificat i domesticat vessant NE.
Un altre detall en contra de l'opció nord és el fet que molta gent
accedeix a aquest cim quan es troba fent la travessia de Cavalls del
Vent. El refugi de Niu d'Àliga és un dels refugis pel qual passa la
ruta i és molt a prop, no arriba a 100 metres, del cim de la Tosa.
Si a tot plegat hi afegim el fet que la immensa majoria de la
població catalana resideix al sud d'aquest cim, queda clar per què
pel nord som pocs els que ens hi posem.
Pel nord es pot plantejar una opció que puja al cim evitant les
pistes. D'Urús surt un camí que puja molt allunyat del domini
esquiable, remuntant el torrent de Fontllebrera. El descens es pot
plantejar, sense camí clar al començament, pel serrat de les
Pedrusques.
Com que aquesta opció era una mica llarga pel temps de què
disposava, vaig plantejar una opció molt més fàcil, pensant que
fent servir les pistes la cosa aniria més ràpid.
Malament. Vull pensar que vaig ser jo, que no vaig saber trobar els
camins que l'editorial Alpina dibuixa al mapa de la Cerdanya (mapa
digital versió 2013). El cas és que finalment vaig fer més temps
fora camí i camp a través que per pistes. Però això també té el
seu vessant bo.
També és cert que aquells a qui no els agradi caminar sense traça
més val que busquin altres opcions diferents a aquesta. Com acabo
d'escriure, tant de pujada, des del moment que abandono el GR, com de
baixada, pel serrat de les Pedrusques fins a l'aparcament de
Comaoriola el recorregut el faig a la babalà. Això sí, el trànsit
es fa bé.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de l'aparcament que hi ha al final de
la carretera que surt de la font de Reller, pocs metres més endavant
del km 11 de la carretera GI-400, de l’N-260 a Alp.
Aquesta és la georeferenciació del lloc d'aparcament.
Descripció del recorregut
Surto de l'aparcament i agafo la pista que puja en sentit SE i que és
el GR-150/4. Segueixo aquests senyals de GR fins que arribo
aproximadament a la cota 2.000, a prop de la capçalera del
telecadira TGV Masella. En aquest punt, si el lector no vol
complicar-se la vida, el millor que pot fer és seguir per la pista
que puja en sentit SE fins a Set Fonts i final del telecabina que ve
de la Molina.
Jo veig al mapa d'Alpina un camí que evita aquesta pista i decideixo
fer-lo servir. Ja de bon començament m'adono que no aniré bé. Al
cap de poc de començar
perdo la traça en arribar a un talús que em talla el pas. M'entesto
a seguir per aquest terreny i començo a caminar sense traça pujant
dret fent llaçades per evitar els pocs pins, petits, que trobo al
meu pas. La vegetació és dispersa i no presenta problemes. El
terreny, tret del pendent, tampoc dificulta el pas. Així, pujant
dret, arribo als paranys que eviten les allaus a l'època adequada.
Existeixen passos que permeten anar progressant. Bufant i suant
arribo a una zona molt pedregosa, avantsala del final del pendent.
Sense saber com, arribo al naixement d'una vella pista. De nou és
millor seguir-la en sentit S, però un gran ramat d'isards, als quals
no faig gens de por, em torna a desviar del camí. Segueixo el ramat,
que em porta a la cerca de la gran antena que fa temps que tenia
localitzada com a objectiu. Seguint el ramat a una distància
sorprenent, no més lluny d'un centenar de metres, m'acaben per
deixar abans de connectar amb la pista que porta al telecadira de Set
Fonts. Ja que hi estic posat segueixo tirant pel dret, ara, però,
per pista, fins a arribar al refugi de Niu d'Àliga.
Una cervesa xerrant amb el guarda, molt avorrit ara que som fora de
temporada, ni estiu ni neu, i segueixo el camí. Un curt passeig em
porta, en suau pujada en sentit NO, al vèrtex geodèsic que
assenyala el cim. Com que al vent no li agrada la meva presència,
continuo a la cerca de la propera instal·lació de comunicacions que
tinc al davant, en cerca de recer. No m'hi estic gaire estona ja que
el temps no és gens agradable, i l'horitzó es troba enterbolit per
núvols baixos. La baixada està clara. Un aperduat sender baixa fort
per anar a trobar les restes d'una cabana que se suposa que era per
als treballadors d'una antiga mina de manganès.
Segueixo pel llom del terreny en cerca d'allò que el mapa diu que és
la tossa de Das. Quan hi sóc miro de seguir un sender que el mapa
d'Alpina torna a dibuixar, però que no sóc capaç de trobar. De nou
un bon nombre d'isards em fan de guia i en segueixo el rastre,
perdent alçada, més o menys com diu Alpina que he d'anar. De nou la
fisonomia del terreny ajuda a fer el descens, no amb comoditat, però
sí sense problemes destacables. Un llarg flanqueig en descens en
sentit més o menys NE em deixa a l'aparcament de Comaoriola. De nou
trobo pistes d'esquí. Ara cal seguir per la que faldeja en sentit
NE. Més endavant deixo a la dreta una altra pista i segueixo
planejant en el mateix sentit de la marxa. Unes desenes de metres més
endavant creuo una altra pista i entro en una altra sense equipament
de generació de neu artificial. Al cap de poc faig un lleuger gir a
l'esquerra i la pista inicia un descens en pendent progressiu. Deixo
una pista a l'esquerra, que fa un revolt per minvar el pendent, i
continuo en forta baixada per la pista per la qual vinc. Més
endavant el pendent es fa més fort. Quasi al final del descens trobo
un filferro. El passo i una mica més avall trobo un sender
transversal, el segon que trobo. M'incorporo a aquest camí i començo
a veure als arbres els rectangles grocs amb el número 438. El camí
es fica al bosc i va seguint un filferro d'atermenament. Unes desenes
de metres més endavant creuo el filferro i segueixo guanyant alçada.
En un punt donat, sense cap tipus de marca ni senyal, deixo el camí,
quan aquest es redreça amb més força, i inicio un flanqueig a la
cerca del llac artificial que guarda les aigües per als canons de
neu artificial. Sense voler segueixo els senyals grocs amb el número
438. Així arribo a un pal indicador al peu d'una altra pista. La
creuo i pujo una mica cap a la dreta i arribo al llac artificial, que
volto per la dreta, com podia haver-ho fet per l'altra riba. Més
endavant faig drecera per fer més curt i trobar de nou una pista.
Torno a creuar-la i em fico a la vegetació. Quan surto trobo una
altra pista. Veig avall, a l’esquerra, un nou llac artificial. M'hi
adreço i el volto ja que a l'altra banda surt la pista que m'ha de
portar al punt des del qual he començat a caminar. D'aquest segon
llac al cotxe, una curta passejada.
