Cogulló de Turp

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Pla de la Llacuna-Serra del Munyidor-el Tilló-Coll de la Coma-Cogulló de Turp-Coll de la Coma-La Travessa-Font de la Pinyassa-Pla de la Llacuna
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Muntanyes d'Alinyà Lloc sortida: Llinars
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Muntanyes d'Alinyà
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 13/01/2016 Distància**: 7,65 Km
Recorregut: Circular Índex IBP **: 49
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: No
Temps **
Total: 2 h. 04 min. Caminant: 1 h. 48 min. Parat: 16 min.
Altures **
Màxima:  1.624 metres Mínima: 1.314 metres Acumulat: 415 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 11,24 % Ratio baixada: 12,01 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Després d'uns quants dies sense moure'm de casa i amb els torrons i el beure ben pastats, vaig plantejar-me tornar a moure les cames per tal de començar a fer cims aquest nou any que tot just ara comença. He tardat, però ja m'he tret la mandra de sobre i ja remeno farina.
Com que sóc dels que pensa que no es poden reprendre les activitats amb molta empenta m'he plantejat fer un cim que no em presenti gaires dificultats i pugui acostar-m’hi el màxim possible, fent servir la màxima d'un altre muntanyenc molt actiu penjant ressenyes d'ascensos a cims a les xarxes socials i a internet. Aquesta màxima diu que fins allà a on pugui pujar el cotxe, hi aniré en cotxe. Ell, i jo, juguem amb l'avantatge de gaudir conduint un 4x4, així que encara arribem més lluny.
Vaig triar el pic de Turp, o cogulló de Turp per a la FEEC, per estrenar l'any. Buscant informació m'adono que molt a prop d'aquest pic hi ha també el roc de Galliner, a poc més de 18 quilòmetres de desplaçament amb cotxe per la mateixa carretera L-401. N'hi ha d'altres, com el Santa Fe o el roc Sobirà. Aquest detall demana canvi de plantejament. S'ha d'aprofitar el desplaçament i minimitzar despeses. Faré també el roc de Galliner.
Això em fa triar un parell de recorreguts curts enllaçant cims amb desplaçament en cotxe entre itineraris. Primer decideixo fer el pic de Turp, com tenia en primera instància decidit.
Moltes ressenyes expliquen quin tipus de muntanya és el pic de Turp i la seva carena. Quin tipus de recorregut, més llarg o més curt, lineal o circular, es pot plantejar, etc., etc. Així que jo no m'estendré massa. Tan sols vull remarcar que tot i tractar-se d'un recorregut curt, les sensacions són excel·lents ja que es trepitja tot tipus de terreny: pista cimentada, si es vol, ja que el cotxe es pot pujar fins a on aquest compost finalitza, pista de terra en perfecte estat, pistes una mica més descompostes, senders clars, altres no tant, caminarem fora de traça buscant el millor pas..., en fi, varietat total. Fins i tot farem una variant no gaire ressenyada. El trajecte, entre el coll de la Travessa i la font de la Pinyassa. Des de les Anoves fins a la font sí que hi ha literatura.
El recorregut es troba senyalitzat amb pals de fusta i banderes de direcció, però fa desviaments que eviten en diferents ocasions caminar per camí «oficial». De pujada passem per la font del Tilló, per camí prou senyalitzat, però la tornada la fem per la font de la Pinyassa, sense cap mena d'indicació fins a arribar-hi.

 El cim és un magnífic mirador. Si el temps acompanya les vistes són espatarrants. Del Pirineu a Montserrat i els Montsecs i molt de territori en tots els punts cardinals. Penso que aquest cim es pot fer qualsevol època de l'any, però a l'estiu l'ascens pot resultar extenuant. Es passa per dues fonts, però la del Tilló sembla tancada i la de la Pinyassa dubto molt que sigui potable.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del final de la pista que connecta el llogaret de Llinar amb la LLacuna.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Aquesta vegada, una mica de vergonya torera em va fer deixar el vehicle uns 475 metres abans del final de la pista cimentada que permet accedir al pla de la Llacuna des de Llinars. Aquesta pista és molt estreta però es troba en perfecte estat de conservació i permet arribar en cotxe fins al punt en el qual conflueixen el camí d'anada i tornada d'aquesta proposta.

Si hem deixat el cotxe al revolt de baix farem la resta de la pista a peu per ciment fins al pla de la Llacuna. En aquest punt, per l'esquerra tindrem la pista que farem servir per tornar. Ara girem a la dreta per prendre orientació NE, i voltar els camps de cultiu. La pista és més o menys planera fins que comença a perdre alçada. Al cap de poc trobem un desviament, sense senyalitzar. Deixarem la pista per la qual transitem i girem a l'esquerra per iniciar un suau ascens, ara per pista més descomposta. Al cap de poc, molt poc, deixem a la dreta una altra pista que se'n va en sentit N i seguim recte, en sentit O. Un petit esforç més i arribem a un coll amb un pal indicador. Seguim les indicacions que menen a la font del Tilló. Per pista una mica planera i més endavant en descens arribem a una corba en la qual, al nostre costat esquerra, veiem una construcció. Seguim per la pista en descens i més endavant fa un revolt. A partir d'aquest punt s'ha d'estar a l’aguait ja que jo vaig deixar el camí bo. En un punt del camí veurem a dreta i esquerra uns estrets corriols. Jo no vaig trobar cap indicador ni vaig pensar a mirar al mapa però el senderó de l'esquerra és el camí bo. Jo vaig seguir per la pista, en descens, fins que vaig veure clavat a un arbre un cartell de fusta amb la inscripció «Font del Tilló» i allà que vaig desviar-me. Més endavant la pista esdevé sender guanyat per la vegetació però de bon fer... Fins que el camí desapareix. Trobem traces que van flanquejant en pujada, però definitivament s'acaba tota traça i cal tirar pel dret fins a sortir a la pista, en el meu cas més amunt del coll de la Travessa. No és de mal fer aquest tros, però suposo que el senderó perdut deu ser millor. A més a més, jo no vaig passar per l’aiguaneix del Tilló.

 Ja a la pista, la seguim en pujada per tram força pendent i descompost, de mala petja, fins al coll de la Coma de Turp. Vers garbí trobem un sender «urbanitzat» amb fileres de pedres que es fica en zona boscosa. El sender comença força amable i maco, però de seguida ens farà esbufegar pel fort pendent. Sortim de la vegetació i topem amb el vèrtex geodèsic. La paret SE de la serra cau a plom a sobre del barranc de Sant Joan i la carena que continua en sentit SO es veu molt trencada i de mal fer, de fet així ho expliquen totes les ressenyes. Tot i això molts són els que s'hi atreveixen... I la guanyen. Jo, per no variar, vaig sol i no tinc ganes de complicar-me la vida ni temps. Després d'haver gaudit durant una bona estona del cim i d'haver fet un recorregut visual de totes les muntanyes, torno, desfent el camí, fins al coll de la Travessa. En principi tirava recte per la pista per tornar al cotxe però a causa de l'errada comesa a la pujada, per treure'm l'espina trenco cap al S per agafar el sender que volta el cap de la Pinyassa pel migdia. El corriol és fressat i se segueix bé. No està senyalitzat però és net. Porta a la font de la Pinyassa, un petit bassiol a ran de terra del qual dubto molt que sorgeixi aigua potable. Aquí enllacem de nou amb pista i iniciem una suau pujada, primerament en sentit S i més endavant cap a llevant. Som a la banda SO dels camps de la Llacuna. Girem cap al NE i caminem amb els camps a l'esquerra i el cap del Pedró a la dreta, i al final de la pista ens retrobem amb camí conegut. Si hem deixat aquí el cotxe haurem acabat, en cas contrari, caldrà desfer camí per la pista cimentada fins a l'aparcament.