Dades tècniques de la ruta
Pla de la Llacuna-Serra del Munyidor-el Tilló-Coll de la Coma-Cogulló de Turp-Coll de la Coma-La Travessa-Font de la Pinyassa-Pla de la Llacuna
|
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Muntanyes d'Alinyà | Lloc sortida: | Llinars | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | Editorial Alpina | Mapa: | Muntanyes d'Alinyà | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | European 1950 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | Garmin | Model: | Montana 600 | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 13/01/2016 | Distància**: | 7,65 Km | ||
Recorregut: | Circular | Índex IBP **: | 49 | ||
Terreny: | Pistes i senders | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Moderada | Esforç*: | 3 sobre 5 | ||
Senyalització: | Parcial | Fonts: | No | ||
Temps ** | |||||
Total: | 2 h. 04 min. | Caminant: | 1 h. 48 min. | Parat: | 16 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 1.624 metres | Mínima: | 1.314 metres | Acumulat: | 415 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 11,24 % | Ratio baixada: | 12,01 % |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Després d'uns quants dies sense moure'm de casa i amb els torrons i
el beure ben pastats, vaig plantejar-me tornar a moure les cames per
tal de començar a fer cims aquest nou any que tot just ara comença.
He tardat, però ja m'he tret la mandra de sobre i ja remeno farina.
Com que sóc dels que pensa que no es poden reprendre les activitats
amb molta empenta m'he plantejat fer un cim que no em presenti gaires
dificultats i pugui acostar-m’hi el màxim possible, fent servir la
màxima d'un altre muntanyenc molt actiu penjant ressenyes d'ascensos
a cims a les xarxes socials i a internet. Aquesta màxima diu que
fins allà a on pugui pujar el cotxe, hi aniré en cotxe. Ell, i jo,
juguem amb l'avantatge de gaudir conduint un 4x4, així que encara
arribem més lluny.
Vaig triar el pic de Turp, o cogulló de Turp per a la FEEC, per
estrenar l'any. Buscant informació m'adono que molt a prop d'aquest
pic hi ha també el roc de Galliner, a poc més de 18 quilòmetres de
desplaçament amb cotxe per la mateixa carretera L-401. N'hi ha
d'altres, com el Santa Fe o el roc Sobirà. Aquest detall demana
canvi de plantejament. S'ha d'aprofitar el desplaçament i minimitzar
despeses. Faré també el roc de Galliner.
Això em fa triar un parell de recorreguts curts enllaçant cims amb
desplaçament en cotxe entre itineraris. Primer decideixo fer el pic
de Turp, com tenia en primera instància decidit.
Moltes ressenyes expliquen quin tipus de muntanya és el pic de Turp
i la seva carena. Quin tipus de recorregut, més llarg o més curt,
lineal o circular, es pot plantejar, etc., etc. Així que jo no
m'estendré massa. Tan sols vull remarcar que tot i tractar-se d'un
recorregut curt, les sensacions són excel·lents ja que es trepitja
tot tipus de terreny: pista cimentada, si es vol, ja que el cotxe es
pot pujar fins a on aquest compost finalitza, pista de terra en
perfecte estat, pistes una mica més descompostes, senders clars,
altres no tant, caminarem fora de traça buscant el millor pas..., en
fi, varietat total. Fins i tot farem una variant no gaire ressenyada.
El trajecte, entre el coll de la Travessa i la font de la Pinyassa.
Des de les Anoves fins a la font sí que hi ha literatura.
El recorregut es troba senyalitzat amb pals de fusta i banderes de
direcció, però fa desviaments que eviten en diferents ocasions
caminar per camí «oficial». De pujada passem per la font del
Tilló, per camí prou senyalitzat, però la tornada la fem per la
font de la Pinyassa, sense cap mena d'indicació fins a arribar-hi.
El cim és un magnífic mirador. Si el temps acompanya les vistes són
espatarrants. Del Pirineu a Montserrat i els Montsecs i molt de
territori en tots els punts cardinals. Penso que aquest cim es pot
fer qualsevol època de l'any, però a l'estiu l'ascens pot resultar
extenuant. Es passa per dues fonts, però la del Tilló sembla
tancada i la de la Pinyassa dubto molt que sigui potable.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del final de la pista que connecta el llogaret de Llinar amb la LLacuna.Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Aquesta vegada, una mica de vergonya torera em va fer deixar el
vehicle uns 475 metres abans del final de la pista cimentada que
permet accedir al pla de la Llacuna des de Llinars. Aquesta pista és
molt estreta però es troba en perfecte estat de conservació i
permet arribar en cotxe fins al punt en el qual conflueixen el camí
d'anada i tornada d'aquesta proposta.
Si hem deixat el cotxe al revolt de baix farem la resta de la pista a
peu per ciment fins al pla de la Llacuna. En aquest punt, per
l'esquerra tindrem la pista que farem servir per tornar. Ara girem a
la dreta per prendre orientació NE, i voltar els camps de cultiu. La
pista és més o menys planera fins que comença a perdre alçada. Al
cap de poc trobem un desviament, sense senyalitzar. Deixarem la pista
per la qual transitem i girem a l'esquerra per iniciar un suau
ascens, ara per pista més descomposta. Al cap de poc, molt poc,
deixem a la dreta una altra pista que se'n va en sentit N i seguim
recte, en sentit O. Un petit esforç més i arribem a un coll amb un
pal indicador. Seguim les indicacions que menen a la font del Tilló.
Per pista una mica planera i més endavant en descens arribem a una
corba en la qual, al nostre costat esquerra, veiem una construcció.
Seguim per la pista en descens i més endavant fa un revolt. A partir
d'aquest punt s'ha d'estar a l’aguait ja que jo vaig deixar el camí
bo. En un punt del camí veurem a dreta i esquerra uns estrets
corriols. Jo no vaig trobar cap indicador ni vaig pensar a mirar al
mapa però el senderó de l'esquerra és el camí bo. Jo vaig seguir
per la pista, en descens, fins que vaig veure clavat a un arbre un
cartell de fusta amb la inscripció «Font del Tilló» i allà que
vaig desviar-me. Més endavant la pista esdevé sender guanyat per la
vegetació però de bon fer... Fins que el camí desapareix. Trobem
traces que van flanquejant en pujada, però definitivament s'acaba
tota traça i cal tirar pel dret fins a sortir a la pista, en el meu
cas més amunt del coll de la Travessa. No és de mal fer aquest
tros, però suposo que el senderó perdut deu ser millor. A més a
més, jo no vaig passar per l’aiguaneix del Tilló.
Ja a la pista, la seguim en pujada per tram força pendent i
descompost, de mala petja, fins al coll de la Coma de Turp. Vers
garbí trobem un sender «urbanitzat» amb fileres de pedres que es
fica en zona boscosa. El sender comença força amable i maco, però
de seguida ens farà esbufegar pel fort pendent. Sortim de la
vegetació i topem amb el vèrtex geodèsic. La paret SE de la serra
cau a plom a sobre del barranc de Sant Joan i la carena que continua
en sentit SO es veu molt trencada i de mal fer, de fet així ho
expliquen totes les ressenyes. Tot i això molts són els que s'hi
atreveixen... I la guanyen. Jo, per no variar, vaig sol i no tinc
ganes de complicar-me la vida ni temps. Després d'haver gaudit
durant una bona estona del cim i d'haver fet un recorregut visual de
totes les muntanyes, torno, desfent el camí, fins al coll de la
Travessa. En principi tirava recte per la pista per tornar al cotxe
però a causa de l'errada comesa a la pujada, per treure'm l'espina
trenco cap al S per agafar el sender que volta el cap de la Pinyassa
pel migdia. El corriol és fressat i se segueix bé. No està
senyalitzat però és net. Porta a la font de la Pinyassa, un petit
bassiol a ran de terra del qual dubto molt que sorgeixi aigua
potable. Aquí enllacem de nou amb pista i iniciem una suau pujada,
primerament en sentit S i més endavant cap a llevant. Som a la banda
SO dels camps de la Llacuna. Girem cap al NE i caminem amb els camps
a l'esquerra i el cap del Pedró a la dreta, i al final de la pista
ens retrobem amb camí conegut. Si hem deixat aquí el cotxe haurem
acabat, en cas contrari, caldrà desfer camí per la pista cimentada
fins a l'aparcament.