Montigalar

Cim recentment afegit al repte, encara sense numeració correlativa i sense figurar al mapa zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Can Cava_roques-Can Serra-Puig d'en Roure-Montagut-Sant Mateu de Montnegre-Colònia Vinyoles-Plans de ca n'Estivalca-Montigalar-Coll del Portell-Can Palet-Replà d'en Casagran-Can Cava_roques
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Les Gavarres Lloc sortida: Km 10,650 GI-664
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.C.C. Mapa: Full 77-25 Girona
Coordenades: UTM Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 15/03/2013 Distància: 14,14 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: Parcialment
Terreny: Asfalt, pistes i senders Orientació*: Poc complicada
Dificultat*:ModeradaEsforç*: 3 sobre 5
Temps 
Total 4 h. 30 min Caminant 3 h. 30 min Parat 1 h. 00 min
Altures
Màxima 464 metres Mínima 158 metres Acumulat 638 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals
Comentaris
Hi han altres camins, més curts i fàcils, però he pensat que aquesta pot ser una proposta atractiva. El cim del Montigalar, ubicat a les Gavarres, és de molt bon fer, sobre tot per als amants de la BTT. Aquest cim es troba molt be comunicat, amb infinitat de pistes, i fins i tot una carretera asfaltada, que fan que els itineraris que es puguin plantejar siguin incomptables. Malgrat això, o precisament per això, gairebé totes les ressenyes que es poden trobar a internet, fan servir les vessants nord i nord-est, per accedir al cim. És per això que he triat aquesta proposta, per oferir altres alternatives. Lo que no he aconseguit ha sigut evitar les pistes. Tot i així es fan servir un parell o tres de vells senders ja mig perduts que posen els sentits en alerta, sobre tot si es va sol, com va ser el meu cas. Potser també interessi saber que molt a prop hi ha el cim de Els Àngels. Es pot plantejar una proposta integral però actualment els camins que uneixen tots dos cims es troben tallats per tanques, il·legals i en procés de desmuntatge. Si es vulgués fer un recorregut integral entre els dos cims s'ha d'anar vorejant el tancat que encercla els terrenys de can Llac (extensísim, abasta des de la carretera GIV-6703 fins la fondalada de la riera Rissec), tant d'anada com de tornada.
Aproximació en cotxe
Es proposa aparcar al kilòmetre 10,650 de la carretera GI-664 de Cassà de la Selva a la Bisbal d'Empordà, a l'alçada de can Cava-roques.
Les coordenades son: WGS84 UTM 31T 494611 4643058

Descripció del recorregut

Fet en el sentit horari. Començarem a caminar en sentit sud-oest, no per la pista més ampla que veiem ja que anirem per un sender que segueix paral·lel a la carretera. Anirem seguint sempre aquest sender, o pista, fins que sortim de nou a la carretera, molt a prop del kilòmetre 10. Creuem la carretera i comencem a pujar, ara en sentit oest i per pista en bones condicions. Arribem a un nus de pistes i camins. A l'esquerra una barrera tanca el pas a vehicles. Seguirem per aquesta pista (sud-oest), però la que segueix recte (nord-oest) poder sigui més neta i fàcil. Més endavant m'explicaré amb més detall. Passem la barrera i seguim pujant en direcció a can Serra deixant pel camí diversos trencalls. Arribats a can Serra podem fer un petit descans i gaudir de les primeres vistes del dia, si aquest ho permet. Per continuar ens dirigirem a un pou d'aigua (sud-oest), punt en el qual neix una pista. Farem uns pocs metres per aquesta ja que al poc la deixarem per agafar un trencall a la dreta pel que antigament va ser una pista i que ara, amb el pas del temps, a esdevingut un corriol precari i mig desaparegut entre la vegetació. Es passa be, però pot resultar complicat per a depèn qui. També pot ser que amb el pas del temps, si ningú passa, s'acabi perdent del tot. Avui es passa suficientment be. És aquest el motiu pel qual comento que potser seria millor fer servir, en el nus de pistes descrit abans, l'altra pista que anava més al nord-oest, que passa més al nord de can Serra i va vorejant la riera Boscana. Be, nosaltres vam seguir per la pista de can Serra i superat aquest mas vam seguir pel sender mig perdut per sortir, finalment, a una altra pista, ara més oberta, que baixa decididament a creuar la riera Boscana, punt en el qual retrobem la pista per la que sortiríem si haguéssim vingut per l'altre costat. Farem un parell de ziga-zagues curtes i properes i anirem pujant, primerament en sentit majorment nord fins que la pista fa un fort revolt a l'esquerra. En aquest punt deixarem, al davant nostre, un parell de corriols i girarem en sentit sud-est per continuar pujant suaument per pista. Arriba un moment que la pista esdevé corriol, de nou mig amagat entre la vegetació. També és de bon fer, sense gaire complicacions. Quan el sender clareja sortim a pista de nou i la seguim en sentit sud-oest. Per aquesta pista anem pujant fins que, en un revolt, arribem a l'alçada d'una torre elèctrica. Si anéssim per la pista acabaríem sortint a una carretera de terra, megapista diria jo, així que per evitar-la (de moment, ja que més endavant l'agafarem) deixem la pista i seguim el tallafocs, fent un recorregut recte per sota la línia. Finalment, uns centenars de metres més endavant, sortim a la megapista. Aquí el trac segueix la pista perquè vam pujar al cim del puig d'en Roure, però no te cap interès, ni vistes, ni res, així que si es vol, es pot seguir per sota la línia. De fet, del puig d'en Roure es va anar a trobar aquest tallafocs a l'alçada del Montagut i ja no es va deixar fins arribar a Sant Mateu de Montnegre. En Sant Mateu ja podem gaudir del Montigalar amb tota la seva magnitud. Ja tenim la muntanya a tocar. Per anar-hi, vam fer servir l'asfalt, però, tot i que desconec si hi ha camí, sembla que es pot evitar aquest material si es baixa a buscar uns camps que hi ha a l'esquerra de la casa que hi ha al nord de l'església. Seguim uns pocs centenars de metres (no crec que arribi a dos-cents) per asfalt fins que el deixem per una pista de terra que surt en sentit nord i que ens porta a l'encreuament de carreteres que hi ha a l'alçada de la Colònia Vinyoles. Ja a la carretera la seguirem uns metres per la nostra esquerra fins trobar la pista que entra a la colònia, en direcció a la casa de turisme rural Mas Vinyoles. No anirem per la pista que entra a la casa ja que anirem per la que passa pel costat nord-oest de la casa, fins arribar a una torre elèctrica. De nou deixem la pista i seguim per sota la línia. Tornem de nou a creuar la carretera i seguim per sota la línia. Arriba un moment que deixem el tallafocs i girem a l'esquerra per tornar a trobar l'asfalt. Aquí, vist ara des de casa i havent fet el recorregut, crec que lo millor és seguir per l'asfalt en lloc de fer-lo seguint el trac. Vam pensar que, com fins ara, els tallafocs ens facilitarien la feina, però aquí vam errar. Aquesta part de la línia encara no està neta i no hi ha tallafocs així que ens vam emboscar de mala manera per no voler anar per l'asfalt, però no val la pena. Millor per asfalt. No és molt de camí, poseu 200 metres. A meitat de camí, a l'alçada d'una altra torreta elèctrica, surt un sender, per l'esquerra (nord), que ens pot servir per evitar un tall d'asfalt, però es dona una mica més de volta. El trac segueix l'asfalt. De nou, quan la carretera vol fer un gir a l'esquerra, la deixem i agafem un sender, molt precari, que surt per l'esquerra i que segueix paral·lel a la carretera. Durant uns metres. És un corriol molt degradat, però que es fa be. Fins que es surt de la vegetació i s'acaba en un antic camp, ara no treballat. Veiem a l'esquerra una fita de formigo pintada amb pintura blanca. Al davant tenim vegetació de mitja alçada que tapa el camí. Hem de seguir el més recte que puguem, seguint el més a prop d'un marge que tenim a la dreta. Així veurem, de cop, un sender molt més net i obert. Baixarem a aquest sender i seguirem sempre en tendència al nord-est per vorejar el Montigalar petit. A la seva part nord trobem una pista, la qual seguirem per la dreta, en sentit sud-est. Es pot intentar fer el cim del Montgalar petit, però els seus vessants es troben molt bruts i amb força vegetació que fan difícil el transit. Uns metres més endavant trobem una nova pista. La que baixa recte en sentit sud va a la carretera així que no la seguim. Ens desviem a l'esquerra i comencem una pujada forta en sentit nord-est que ens avisa que ja estem als peus del Montigalar. Pugem de valent fins que trobem un petit sender que es desvia de la pista i segueix en sentit sud-oest. La pista per la que venim també ens serveix, però es fa més llarg i ens faria recular per pujar al cim, El sender és més directe i evitem la pista. Aquest sender ha sigut netejat no fa molt així que és de molt bon fer. Trobarem un desviament d'aquest sender. Seguirem per la dreta (sud-est) però el que segueix recte també ens serviria. El que seguim puja més directe i més suau que l'altre ja que comença planer però al final fa una forta pujada, que serà la que farem servir per baixar del cim. Bé, ja som al cim. Si la sort està de la nostra part tindrem un dia esplèndid i les vistes seran immenses. Per gaudir descansant. Per baixar desfarem uns quants metres del camí fet per pujar i agafarem un trencall - cal estar atents - a la dreta que, per corriol, ens baixarà a trobar un altre sender. El seguirem per la dreta, planer, en sentit nord, fins sortir a una pista amb un pal indicador. Seguirem de nou per la dreta per començar a descendir per pista, fent un parell de ziga-zagues per acabar al coll del Portell i de nou a l'asfalt, una mica més endavant. Seguirem la carretera (nord-oest) uns pocs metres i la deixarem per seguir per una pista de terra que surt a l'esquerra (sud-oest). Aquest pista baixa suau en direcció a can Palet. Abans d'arribar-hi hi ha una barrera. La pista de l'esquerra fa una llarga llaçada així que el millor és seguir recte. El pas per la casa, i per la pista, està tallat per una porta així que es segueix per una altra pista, en desús, que surt per l'esquerra i acaba en un camp. Es creua el camp i a l'altre costat hi ha la pista de la llarga llaçada. Baixem del camp i la seguim per la dreta, en sentit sud-oest i acabem trobant, de nou, la pista tallada de can Palet. La creuem ( la de l'esquerra també sembla que és bona) i seguim recte en sentit sud-oest. Uns centenars de metres més endavant deixem a la dreta un desviament i seguim baixant, en sentit sud primer, i sud-oest després, fins arribar a travessar la riera Boscana. Com quasi sempre, després d'una bona baixada segueix una més bona pujada. Seguirem per pista, pujant. Quan s'acaba la pujada sortim a un nus de pistes. Deixem les laterals i seguim per la que tenim al davant, en baixada (sud-est). Baixarem de nou a creuar una nova riera i ja sentirem els cotxes circulant per la carretera en la qual tenim el cotxe aparcat. Comencem de nou una pujada. Sense abandonar la pista acabarem sortint a l'asfalt i a l'aparcament.