Pujol de la Mata


reptezona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Sant Antoni-les Llosades-Torrent de la Fontfreda-coma de Dei-Roure del Parrac-Pujol de la Mata-Sesta Feréstega-la Roureda-les Llosades-Sant Antoni
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Mura Lloc sortida: Mura
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Sant Llorenç del Munt
Coordenades: UTM zone 31 Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 11/06/2014 Distància**: 7,42 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pistes, senders i corriols Orientació*: Moderada
Dificultat*: Moderada Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: alguna fita Fonts: Si
Temps 
Total** 2 h. 55 min. Caminant** 2 h. 15 min. Parat** 40 min.
Altures
Màxima ** 763 metres Mínima ** 463 metres Acumulat** 413 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
La població de Mura ben be es mereix una visita més pausada de la que jo vaig fer ja que posseeix un encant medieval que segur serà del grat de tot aquell que trepitgi els seus empinats carrers flanquejats per cases de pedra i envoltada per un entorn natural de primer ordre, amb gorgs, rieres, fonts, carenes coves...a peu del Montcau i en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Aquest racó de la geografia catalana és un punt i apart en el mon excursionista ja que els seus múltiples camins son aprofitats pels senderistes per recórrer aquest indret de part a part i proba d'això és que la FEEC ha inclòs un bon número de cims d'aquesta contrada al seu repte. En un espai relativament petit trobem els cims de Roca Sereny, el Montcau, el Pujol de la Mata, la Mola de Sant Llorenç i Castellsapera. Aquesta circumstància fa que hom es plantegi agrupar cims en una mateixa caminada, i de fet, jo, en aquest mateix blog explico un recorregut en el qual es fan d'una tacada els cims del Montcau, la Mola i Castellsapera, però ja en aquella època vaig pensar que m'equivocava amb aquest plantejament ja que em perdia una de les virtuts d'aquest repte dels 100 cims. La de conèixer territori. Ja entenc, ja que a mi em passa, que amb els llargs desplaçaments que hem de fer per assolir els cims proposats, hem de mirar de reduir costos però tenim moltes maneres de fer-ho. Jo en aquest cas he aprofitat per fer dos cims propers, Roca Sereny i Pujol de la Mata, però fent-los per separat i tots dos a l'hora, amb recorreguts curts que em van permetre disposar de temps per gaudir dels encants, tant físics com d'altra índole, de Mura. En aquesta població podem trobar Centre d’Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, amb l’oficina d’informació turística de Mura i les valls del Montcau. També es pot destacar la seva església de Sant Martí, de diferents etapes constructives destacant la seva portalada romànica. També a les afores de la població, i punt d'inici de la proposta que aquí s'ofereix, trobem l'ermita de Sant Antoni, bastida l'any 1716. A prop de Mura tenim també una altra població interessant, Talamanca de fisonomia similar a la de Mura.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de l'ermita de Sant Antoni, Mura.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar i deixem a la nostre esquena l'ermita de Sant Antoni i prenem la pista que en sentit sud-est remunta el torrent de la Fontfreda, que tindrem sempre a la nostre dreta. Caminem per pista en molt bon estat apta per a vehicles, de fet, si volem fer més curt el passeig podem aparcar més enllà de l'ermita i anar fins a l'aiguabarreig del torrent de la Fontfreda i el d'Estenalles, lloc al qual es poden aparcar un parell o tres de cotxes. Seguirem remuntant el torrent de la Fontfreda, sempre per pista en molt bon estat fins que uns quants centenars de metres abans d'arribar a els Tolls, la pista s'acaba i comencem a caminar per dintre de la llera del torrent. Arribà un moment que trobem un gran roc que dificulta el pas i tan sol ens deixa un petit espai per lliurar-lo per la nostra dreta. Aquí cal un comentari. Penso que seguint pel torrent es fa el mateix camí, i fins i tot poder més còmode i fàcil, ho desconec ja que jo vaig fer cas del mapa i d'una fita que indicava que calia deixar el torrent i enfilar-se muntanya amunt endinsant-me en la vegetació. El cas és que més amunt, quan s'ha de creuar el Torrent del Roure del Parrac, la sensació d'haver-ho fet molt més complicat balla pel cap. Sigui com sigui, pel torrent de la Fontfreda segueix un rastre de camí. El cas és que com ja he dit, el mapa i una fita indicava una altra cosa i jo vaig fer cas al mapa. Així va ser com vaig remuntar uns 40 metres de desnivell en sentit nord-oest fins trobar un rastre de camí, fitat i fàcil de seguir, tot i estar mig engolit per la vegetació. Aquest corriol, molt feréstec i antic, va flanquejant la vessant de la muntanya en busca de la coma de Dei i gira de sobte quan creua el torrent de la coma de Dei per anar a buscar la font dels Confits i el torrent del mateix nom. Una vegada superat aquest nou torrent, seguint per l'únic corriol que observem, sortint fora de la vegetació quan creuem el torrent del Roure del Parrac. Aquí de nou el mapa indica un sender que sobre el terreny no vaig tenir nassos de trobar així que no calia una altre que seguir remuntant el torrent. Així, al poc es passa pel vell tronc del Roure del Parrac, curiós de veritat, aquí el nom és certament encertat. No molts metres més enllà ens endinsem de nou en la vegetació seguint la llera fins que trobem, espero que segueixi per sempre, una fita. Aquesta senyala el moment en el qual hem d'abandonar el plàcid transit per la llera del torrent i tornar a enfilar-nos, dret i feixuc, muntanya amunt, en sentit nord, per anar a sortir a una mena de coll que marca la divisòria d'aigües. A una banda el Pujol de la Mata i a l'altra la Sesta Feréstega. Girem doncs, ja a cel obert, en sentit nord-oest, a remuntar el llom conglomerat que ens dipositarà a la base dels rocs cimers del Pujol de la Mata. Ja tan sol cal superar dos curts trams de grapes, no més de cinc a sis en cada tramada, i ja som a dalt de tot. Esplèndid mirador al qual gaudir d'un merescut descans. No es pot dir que s'abastin extenses distàncies, però l'espectacle és encisador. Després de recuperar forces desfem el camí fins al coll. Moltes ressenyes fan menció a l'existència d'unes foradades que permeten travessar la mola d'una banda a l'altra però jo no vaig buscar-les. Van quedar per a una altra ocasió. De nou al coll cal seguir el senderó que segueix en sentit est en suau pujada fins arribar a un encreuament de camins a l'altura de la Sesta Feréstega, Aquí també he llegit una ressenya que menciona l'existència d'altra foradada, que també vaig deixar de banda ja que continuí en sentit nord-est en busca del Pujol de Llobet, al qual tampoc pugí ja que quedà una mica apartat del bon camí que em portava cap a Mura. El cansament, venia de fer també el cim de Roca Sereny, ja feia temps que no em deixava pensar en res més que no fos arribar al cotxe així que sense entretenir-me enlloc i seguint un clar sender fitat acabí tornant a la pista ja feta anteriorment. Si hagués tingut el cotxe en aquest punt ja hauria acabat, però com que no va ser així, desfent el camí, a Sant Antoni i a l'aparcament. Penso que per fer aquest recorregut, tal qual el vaig fer jo, cal, com diu un company meu de caminades, saber rastrejar vells camins, tot i que te diverses fites que ajuden a seguir-lo, però penso que si el recorregut es fa en sentit contrari al realitzat, aquestes fites seran més difícils de trobar. També continuo pensant que seguint torrent amunt, sense sortir de la llera, s'ha d'arribar igualment, però això no ho puc assegurar ja que no ho he fet, però fent servir imatges aèries de Google sembla del tot factible.