Besiberri Nord


Cim 131 del llistat dels 100 cims i sostre comarcal de la Val d'Aranzona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Embassament de Cavallers-Pletiu de Riumalo-Barranc de les Llastres-Pas de l'Osso-Refugi de Ventosa i Calvell-Estany de Tumeneia de Baix-Estany Cloto-Pas dels Isards-Bretxa d'en Peyta-Besiberri Nord-Estany de Malavesina-Barranc de Malavesina-Pletiu de Riumalo-Embassament de Cavallers
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: la Vall de Boí Lloc sortida: Embassament de Cavallers
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: La Vall de Boí
Coordenades: UTM Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 5 i 6/09/2013 Distància: 19,45 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Alta muntanya Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Muy alta Esforç*: 5 sobre 5
Temps 
Total** 24 h. 40 min Caminant** 10 h. 50 min Parat** 13 h. 50 min
Altures
Màxima ** 3008 metres Mínima ** 1738 metres Acumulat** 1502 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de l'aplicació BaseCamp de Gamin
Comentaris
Aquest cim, penso jo, no és per a tothom.
La veritat és que tan sol conec dues experiències explicades directament per dues persones diferents que han fet aquest cim i ambdues m'han explicat la mateixa versió. Havien fet la baixada sense rapelar, però les ressenyes deixades a internet, i les fotografies penjades, parlaven de l'us de cordes. Nosaltres anàvem preparats per fer aquesta tècnica però finalment no ho vam fer. Jo ho vaig passar una mica malament en un punt determinat, tant de pujada com de baixada. El fet d'estar ara mateix explicant-ho demostra que es pot fer sense fer servir cordes ( hi han un parell de llocs equipats amb cordino que ajuden, sobre tot al descens ) però jo aconsellaria encordar-se, si es domina aquesta tècnica. Nosaltres, per pujar i baixar, vam fer servir l'aresta senyalitzada amb fites que puja per la banda sud-oest de la muntanya, molt aèria però fàcil, feta amb seny, i que al guanyar la cresta gira a l'altra banda de la carena i puja, en sentit nord-est fàcil, al cim, de forma molt menys aèria. I lo mateix per baixar. N'hi ha també que puja i baixa més directament fent servir una canal que surt després de superar un petit diedre. D'aquesta no puc opinar ja que la desconec. Sigui com sigui, o es domina plenament la tècnica de descens superant passos de tercer grau, molt aeris (s'ha de tenir el cap molt clar) o es va acompanyat de gent assenyada que sàpiga fer servir cordes i ràpels, i conegui la muntanya. D'altre manera no aconsello fer aquest cim. El motiu pel qual us podeu decidir a fer aquest cim... El Besiberri Nord és un d'aquells cims que tenen tot els al·licients per fer-los. És sostre comarcal, de la Val d'Aran, és un 3000, està al parc natural d'Aigüestortes i Sant Maurici, és un mirador excel·lent a tots els cims d'aquest parc...I també forma part del llistat del repte dels 100 cims de la FEEC. Per tot això val la pena fer l'esforç, físic i mental de pujar-lo. I per on fer-lo? Penso que l'opció normal, la que gairebé tothom fa, és una matada. Pujar dret pel barranc de Malavesina ho trobo inhumà. Hi ha unes pendents bestials, de fins al 50%. Fa l'efecte que quan arribis a l'estany de Malavesina has d'estar mort. Suposo que per això moltes ressenyes parlen de, com que està prohibit fer bivac, passar la nit voltant l'estany fins el dia següent. En el nostre cas vam optar per passar la nit al refugi de Ventosa i Calvell, opció més cara però més còmoda al meu entendre. El refugi es troba 500 metres més amunt de la pletiu de Riumalo així que l'aproximació a la bretxa d'en Peyta es fa de manera més pausada, pujant de forma més esgraonada i entretinguda ja que es van voltant molts estanys, els quals podreu gaudir en total solitud ja que aquest itinerari no es res transitat.
Aproximació en cotxe
Heu d'anar a La Vall de Boí i d'allà a l'embassament de Cavallers. Quan més a prop de l'embassament més caminada us estalviareu.

Descripció del recorregut

Explicació per a aquells que mai han pujat al refugi de Ventosa i Calvell, la resta es pot abstenir de llegir-la.
Una vegada sou a dalt de la presa connecteu amb el camí, planer, que ressegueix tot l'embassament de Cavallers per la banda est, fins el final del mateix. Tot el camí fins el refugi es troba senyalitzat amb petites estaques de fusta amb la part superior pintada de color groc. Una vegada al final de l'embassament es comença a remuntar la pletiu de l'Obaga i s'ascendeix a la pletiu de Riumalo. Es travessa de cap a cap aquest sector, travessant el riuet de l'estany Negre un parell de vegades, per dos palanques de fusta(1) i es comença a remuntar el barranc de les Llastres. A la cota 2100 aproximadament el camí gira en sentit sud-est i ens porta, en suau pujada, al pas de l'Osso i al refugi. De la presa al refugi teniu poc més de 2 hores.


Informació per a tots, tant els que han pujat per primera vegada al refugi com per als que ja ho hagin fet en alguna ocasió.




 Aquest recorregut està totalment fitat, però ull, no totes les fites ens valen, com més endavant explicaré. Sortirem del refugi pel camí de la travessa Carros de Foc que porta al refugi de la Restanca. A l'alçada del primer estany que trobem abandonem aquest sender i travessem la boca de sortida de l'estany i ho anem remuntant per la seva banda de ponent. Veurem que hi han fites que ens marquen el camí. Remuntem un parell d'estanyets més i anem seguint les fites. S'ha d'anar amb compte i mirant el mapa ja que nosaltres vam perdre el camí bo, seguint les fites que ens van portar a l'estany de Tumeneia de Baix. Cap problema. Quatre fotos i fer camí alternatiu, fent drecera, per anar a buscar el correcte. En el cas de fer lo mateix que nosaltres, no deixar-se enganyar per les fites i seguir-les amb la intenció de voltar l'estany. Aquestes no son bones pel nostre itinerari, millor tirar pel dret com vam fer nosaltres. La zona és oberta i amb molts bons passos que permeten anar per on vulguem. De nou al camí correcte ja tenim clara ( la tenim al davant, a la llunyania) la propera referència, el pas, o collet, dels Isards, allà a prendre per...Abans però, davallarem uns metres fins l'estany Cloto i començarem una costeruda pujada, alternant terreny herbós i pedregós,fins aquest pas dels Isards. Propera referència, la bretxa d'en Peyta. 200 metres de desnivell per terreny de fàcil trànsit, tret d'un petit tros que hem de superar per pujar una mena de grau que hi ha a prop de la bretxa. No cal arribar a aquesta. Uns metres per sota fem un flanqueig per anar a trobar el camí que puja de l'estany de Malavesina i ja, seguint-lo, arribem a la base i punt d'inici de l'ascensió final al Besiberri Nord. Pals i motxilles a terra i allà es poden quedar fins la tornada Aquí ens vam trobar amb dubtes però es van aclarir ràpid. Hi ha una diagonal senyalitzada amb fites que és la que vam seguir. És un terreny molt aeri però amb seny i el cap clar es fa be. Hi ha un punt molt compromès al qual, algú amb sentit comú, ha posat un cordino que ajuda moltíssim a superar aquest pas. L'ascensió continua però ja sense la sensació de tant perill. Encara hi ha un roc d'uns dos metres, just sortir del pas anterior, que s'ha de trepar, també amb l'ajuda d'un cordino que fa la seva feina de meravella. Finalment, just quan pensem que ja som a la cresta, hi ha un roc que hem de voltar que es troba just en el punt en el qual la pared cau a plom per la nostre esquerra. Arrapats com pops s'ha de voltar i sortim a la cresta. Per l'esquerra d'aquesta, a l'altra banda de la muntanya, a la cara oest, neix una mena de camí fitat que permet flanquejar la muntanya, en busca del cim, per terreny mot més protegit i amb sensació de menys perill. Per baixar ho mateix, desfer camí. Hi han altres fites que baixen per altre lloc diferent, però això ho desconec així que no ho ressenyaré. Vam desfer el camí fins el primer cordino que trobem, el del roc de 2 metres. Desgrimpat aquest roc, ho fàcil, assenyat i diria jo que obligatori, és dirigir-se a l'esquerra a buscar el punt al qual hi ha instal·lat un ràpel. Nosaltres portàvem equipament per fer-lo, però sembla que no es va voler perdre temps posant-se l'arnés i demés equipament i es va desgrimpar el famós punt compromès de la pujada. Aquí el cordino va fer molta més feina que a la pujada. Aquí sembla una assegurança de vida. El cordino i una arrel que deu ni do la confiança que dona. Això sí. aquest tram s'ha de fer, per fer-lo, penso jo, fàcil, amb el pit a terra, esquena amunt i els peus pel davant. Ja s'ha superat ho pitjor. Ja tenim la base de la muntanya a tocar. Recollim els estris anteriorment abandonats i seguim desfent camí fins l'alçada de la bretxa d'en Peyta. Quan som davallem directament a la canal que baixa a l'estany de Malavesina. És un descens fort i vertiginós amb pendents mitjanes del 40% però de bon fer. Passem de llarg l'estany i seguim descendint, amb la mateixa verticalitat o més, acompanyant sempre les aigües del barranc de Malavesina, encaixonats entre les parets de les pales de Riumalo, fins que acabem a la pletiu de Riumalo. Aquí ja enllacem amb terreny conegut. Ja tan sol resta desfer el camí del dia anterior per baixar a l'embassament de Cavallers i creuar-lo per arribar de nou a l'aparcament.

(1) Des de la primera palanca es pot veure, si el dia acompanya, el Besiberri Nord, encimbellat al final del Barranc de Malavesina