Puig Sobirà

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

El Planellot (zoo)-Serrat de les Gràtines-Els Corralets-Els Colls-Les Queredes-Pas de les Eugues-Puig Sobirà occidental-Puig Sobirà oriental-El Matagà-La Borda-La Querota-El Planellot (zoo)
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Canalda Lloc sortida: Parc   zoològic     Pirineu
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Val de Lord
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 06/02/2016 Distància**: 10,42 Km.
Recorregut: Mitja muntanya Índex IBP **: 84
Terreny: Pistes, senders  fora camí Orientació*: Moderada
Dificultat*: Baixa a moderada Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: No Fonts: No
Temps **
Total: 3 h. 15 min. Caminant: 3 h. 07 min. Parat: 08 min.
Altures **
Màxima:  1.951 metres Mínima: 1.356 metres Acumulat: 726 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 13,64% Ratio baixada: 16,31%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Quan hom busca informació d'itineraris a fer per pujar al cim del puig Sobirà troba moltes, si no totes, ressenyes que surten del nucli de Canalda, o molt a prop d'aquest, i fan un recorregut sota el cingle de la roca Canalda, visitant una sèrie de balmes i coves que són el tret distintiu d'aquesta contrada. Tothom parla meravelles de la cova dels Moros, espluga Melera, ca l'Andreu i ca la Rita, sobretot aquesta última, pel fet d'haver estat habitada fins a la meitat del segle passat. 
La veritat és que el cingle, o paret, de la roca Canalda, vista des de la seva base o bé des de la carretera que enllaça Coll de Nargó amb Sant Llorenç de Morunys és espectacular. De fet, aquesta paret és ben visible des de ben lluny, fins i tot des de la capital de la comarca, Solsona. 
Sigui com sigui, des d'aquest bloc, aquells que el seguiu (gràcies), sabeu que a mi m'agrada oferir altres alternatives, així que com que el recorregut recomanat per gairebé el 95% de ressenyes és el ja referit de les balmes, jo em vaig plantejar quelcom diferent. 
Diferents ressenyes parlen de parts de recorregut que presenten dificultats de més o menys importància, depenent sempre de les habilitats del caminant. Com que jo acostumo a caminar sense companyia també vaig buscar un itinerari que no em presentes més problemes dels normals quan parlem de muntanya. Ajuntant propostes d'uns i d'altres em va sortir un volt molt entretingut i que es pot catalogar de fàcil, ja que, tot i tenir zones en les quals no hi ha cap tipus de camí, el cert és que el terreny permet un còmode caminar. La major part del recorregut es camina per pistes en perfectes condicions i els senders que es recorren són sempre visibles i clars. Tan sol el tram final d'ascens al cim des del pas de les Eugues, el recorregut entre els cims i el descens fins a enllaçar amb la pista es fa sense camí evident, però com ja he dit, es camina fàcil, ja que el sotabosc és prou net i permet triar el millor pas. També dir que un sender molt fressat connecta la bassa de la roca Canalda i les Queredes, tot i que ni el mapa d'Alpina ni el de l'ICC el reflecteixen. 
Jo vaig començar a caminar des de l'aparcament del parc zoològic Pirineu, ja que allà es poden aparcar bé molts cotxes. A la carretera L-401 és complicat, ja que és molt estreta. La meva idea original era pujar amb cotxe fins al mas la Borda, per la pista d'accés que hi ha al Km. 34,650 més o menys, però un cartell de camí privat em va fer desistir. Just al davant d'aquesta pista hi ha lloc per deixar un parell de cotxes. 
Poder aquest punt d'inici sigui el millor per fer aquesta proposta, ja que el recorregut fins a enllaçar amb el track és més curt que des del parc zoològic. 
En definitiva, al parc aparcareu molt més fàcil i a la carretera fareu menys caminada. A la decisió del lector resta la tria del punt d'inici.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de l'aparcament del parc zoològic.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
També pot ser un bon punt d'inici, aquest.

Descripció del recorregut

La pista que ens permetria començar a caminar és actualment tallada al pas per les instal·lacions del parc zoològic existent. Parlant amb el propietari m'explica que seguint el tancat es pot enllaçar una mica més amunt amb la mateixa pista. Es tracta doncs de pujar el petit marge i ja es localitza de seguida un petit corriol que, certament, va voltant les instal·lacions. Així, seguint sempre la tanca o tirant pel dret, acabem per trobar la pista. La seguim en pujada i al cap de poc trobem una altra pista que ens bé per l'esquerra. Aquesta serà la pista que farem servir quan vinguem de tornada del mas la Borda. Si decidiu sortir de la carretera, més a baix del parc zoològic, aquesta pista serà la que fareu servir per fer l'ascens al cim. Seguim doncs per la pista que continua en ascens. En un revolt de la pista deixarem un trencall a l'esquerra i continuarem en pujada per la pista per la qual caminem. Més endavant deixarem a la dreta una pista i seguirem en ascens per la pista principal. De fet no haurem de deixar la pista fins a arribar ben amunt, just quan la pista fa un fort revolt a l'esquerra i comença un lleuger descens. En aquest punt, una altra pista, en estat més precari, segueix en ascens per la nostra dreta. Seguim en ascens per aquesta nova pista i arribem a una bassa. Aquí acaba la pista i el camí. Una mena de sender neix pel costat esquerre de la bassa i se'ns ofereix una espectacular vista del puig de les Morreres. Alguna escadussera fita ens ajuda a seguir el corriol, prou evident. Finalment el corriol es fa sender esclarissat i fàcil de seguir. El sender, majorment planer, va voltant el cim oriental del puig Sobirà, primer en sentit NE i girant de mica en mica fins a assolir orientació NO. En un punt indeterminat el camí es fa fonedís i caldrà parar atenció per localitzar la traça i unes escadusseres fites. Quan ho hem aconseguit, del que es tracta és d'anar guanyant alçada fins a arribar a una mena de coll. Les Queredes el diuen al mapa d'Alpina. En aquest punt jo vaig seguir el camí dibuixat al mapa però va arribar un moment en què vaig perdre tot rastre i el bosc es feia cada vegada més espès així que vaig baixar, sense cap camí, a buscar la pista que des del coll anterior podia haver anat a buscar. Penso que el sender dibuixat al mapa ha d'existir, però jo no vaig voler complicacions i vaig anar a la cosa més fàcil. Una vegada a la pista cal seguir-la fins que fa un revolt i comença a perdre alçada. És el lloc anomenat el pas de les Eugues. En aquest punt unes fites ensenyen el que se suposa és l'inici del camí que puja al cim. Res d'això. Camí a l'ús no trobareu però es camina fàcil pel bosc. Del que es tracta és d'anar sempre pujant. Si teniu més experiència que jo, anireu trobant fites. Jo les trobava i perdia, a parts iguals. El cas és que no és complicat arribar al cim més baix del puig Sobirà, al del vèrtex geodèsic. El cas és que aquest és més baix que el cim oriental així que, si es desitja, es pot anar a fer aquell. Si es va i es vol seguir amb aquesta proposta cal anar i tornar. N'hi ha que del cim oriental fan un descens directe de nou a la bassa de la roca Canalda, però aquí és a on diuen que s'ha d'anar amb molta cura del camí que es tria, ja que el terreny és complicat. Aquesta proposta desfà camí de nou per anar a baixar, pel dret, molt a prop del cim del vèrtex. No hi ha problema en el descens, ja que de nou el terreny és molt obert. Si es va seguint el track acabareu trobant un minso rastre de corriol que baixa a poc a poc fent un suau flanqueig S. Baixant com millor sembli es connecta amb una vella pista de desembosc. Ens incorporem i la seguim un bon tros fins que aquesta fa un llarg revolt i agafem orientació O i una mica més a baix NO. Quan vulguem deixem la pista (és la que baixa del pas de les Eugues) i per fonedís corriol iniciem una llarga drecera que ens portarà a creuar una primera vegada la pista i a trobar-la de nou. A la segona ens incorporem a la pista i la seguim en descens. No la seguim molt temps, ja que en un punt hem de trobar una petita fita de pedres que ens marca un punt en el qual sembla que no hi ha res. Però sí. Marca el naixement, difuminat, del sender que ens ha de baixar al mas de la Borda. El sender neix aperduat, però ràpid s'aclareix i ja no presentarà problemes fins a les envistes del mas. La part final del sender és en fort pendent així que s'haurà d'anar amb compte amb les relliscades. Ara, una vegada a casa, penso que el millor és anar directament a buscar el mas i per la pista d'accés seguir el camí. El track que jo portava anava per altres camins però al final vaig haver d'improvisar, ja que no vaig saber trobar cap camí. Finalment vaig anar a buscar la pista d'accés al mas i quan vaig trobar la pista de la Querota la vaig prendre per enllaçar amb camí conegut. Desfent el camí vaig retornar definitivament a l'aparcament.