Puig Castellar (Serra d'Ancosa)


cim número 105 del llistat dels 100 cims de la FEEC
zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades pràctiques

Can Quim-Puig Castellar-Serra dels Esgavellats-Puig de Solanes-Cal Pigo-Coll de Carbons-Puig de les Agulles-Coll de Carbons-Cal Totxo-Can Quim.
Cartografia  Editorial Piolet   Mapa Font Rubí
Coordenades  UTM 
Datum WGS84
Distància recorreguda  9,6 Km. Temps 2 h. 30 min.
Altura màxima  944 metres   Ascens acumulat   321 metres
Comentaris
Passeig circular que enllaça els cims de Puig Castellar, Puig de Solanes i Puig de les Agulles. El Puig Castellar, a l'Anoia, i el Puig de Solanes, límit de les comarques de l'Anoia, Alt Penedès i Alt Camp, són cims de la llista dels 100 cims. El Puig de les Agulles ho he fet a causa de les discrepàncies que existeixen a l'hora de definir el cim comarcal de l'Alt Penedès ja que per unes llistes el cim és el Puig de Solanes,  per a altres  ho és el Puig de les Agulles, així que fets tots dos, fet el cim comarcal. També compta el fet que ambdós estan molt propers, la qual cosa facilita la seva realització conjunta, encara que per arribar del primer al segon s'ha de realitzar un desplaçament d'un quilòmetre, aproximadament, per asfalt. Tant l'un com l'altre, no tenen més al·licient que el fet de figurar com a cims comarcals o, com en el cas del Puig de Solanes, estar també al llistat dels 100 cims.
Aquesta proposta és de molt bon fer, o això crec jo. Es transita per pistes i senders en molt bon estat i en la seva majoria senyalitzats, tant amb marques de pintura com amb algun cartell, i també per carretera asfaltada, com ja he comentat i en bona lògica no haurem de tenir problemes per completar el recorregut.
Aproximació en cotxe
Proposo començar la sortida des del GR172, a l'altura de Can Quim, a la carretera forestal que enllaça el Collet de la Serra amb Pontons. Per això haurem arribar a aquest punt, bé des de Vilafranca del Penedès o des de La Llacuna. En ambdós casos haurem conduir per la carretera BP-2121 Una vegada estem al Collet de la Serra trobarem el desviament, senyalitzat, a Pontons. Recorreguts uns 800 o 900 metres trobarem, a la nostra dreta, la pista que condueix a Cal Manyo. Deixarem l'asfalt per incorporar-nos a la pista. Just després del primer revolt a la dreta arribarem a un lloc on la pista és més ampla. Aparcarem en aquest lloc ja que el recorregut comença a la pista que tenim uns metres darrera.

Descripció del recorregut

Si es realitza tal com es proposa en el track, veurem que l'ascens al Puig Castellar, primer de la jornada, no ha de crear-nos complicacions ja que de seguida veurem les antenes que coronen el cim. Com a referència haurem de seguir els cartells i pals que ens indiquen la direcció al Poblat Ibèric, encara que no passarem per ell. Si volem visitar-ho haurem de desviar-nos de la ruta. Un cop hem gaudit del cim, farem el descens per la pista que surt de la porta d'accés a les instal.lacions que hi ha al cim i que ens portarà a trobar de nou el GR172. Un cop incorporats al GR el seguirem en direcció sud-oest. Creuarem el GR92-5 i poc després arribarem a una bifurcació de la pista. En aquest punt abandonarem el GR, que segueix per la nostra esquerra, i seguirem per la pista que continua per la nostra dreta.  Ens veurem caminant per una pista àmplia i bastant pedregosa. Transitem per la Serra dels Esgavellats. No farem cas dels possibles senders (si és que els veiem) i seguirem sempre per la pista, fins que ens trobem, abans que la pista faci un revolt a l'esquerra i comenci el que sembla el descens, un sender, força evident a la nostre esquerra, marcat amb una fita de pedres amb una marca de sender local (SL). A aquest sender sí que farem cas i abandonarem la pista per introduir-nos en la vegetació, mirant de seguir sempre les marques de SL, encara que no hi ha més alternatives que aquesta, donada l'espessor de la vegetació, però per si de cas. Així hauríem d'arribar al punt que marca el cim. No ens deixem enganyar per una fita grossa que trobarem uns quants metres abans. El cim es troba en un petit (molt petit) clar de la vegetació i compta amb un tub de ferro ancorat a terra que sustenta una bústia i un rètol amb el nom i altura del cim. Fet el cim començarem el descens buscant de nou les senyals de SL. Les trobarem si ens escorem una mica a la dreta, tenint la bústia a la nostra esquena. Un cop trobades les seguirem primer en sentit sud-oest i més endavant sud-est. Aquestes senyals són bastant velles i de vegades són difícils de veure, així que caldrà prestar molta atenció. Així seguint-les farem  una petita i fàcil desgrimpada (¿?) i a continuació un ràpid i vertiginós descens per un alzinar que ens portarà de nou a enllaçar amb el GR172. Ara el seguirem en sentit nord-est i no ho deixarem fins que arribem a l'alçada de Cal Pigo. Aquesta masia és la primera que veurem, així que no té pèrdua. Aquí tinc els meus dubtes sobre el que cal fer. En aquest track (així ho vaig fer jo ja que vaig seguir un altre track que feia aquesta proposta) es realitza un camp a través per anar a sortir a l'esplanada de Can Pigo i des d'allí, també per camp seguint un corriol molt precari, sortir a la carretera que es veu des de la nostra posició. Bé, és una possibilitat factible i verificada. El que passa és que no se si continuant pel GR trobaríem una altra manera de sortir a la carretera, sense haver de transitar fora de camins. Lo dic per que quan portava ja uns metres caminats per la carretera vaig veure una pista a l'esquerra, a l'alçada de la Granja de els Carbons que es dirigia a Cal Sant i segons el mapa de l'editorial Piolet acaba enllaçant amb el GR. Sigui com sigui, hem d'acabar a la carretera així que ens situem a l'altura de els Carbons, masia actualment en restauració. Segons el mapa de Piolet hi ha un corriol que, vorejant aquesta masia, enllaça amb el sender que ve de Pontons al Coll de Carbons, següent destí del nostre recorregut. Em vaig proposar fer-ho així per evitar trepitjar tant asfalt però no vaig ser capaç de trobar l'esmentat camí. Per allà només hi havia camps de cultiu. Comentat el tema amb la gent que es trobava restaurant la masia, gent del país, em van comentar que desconeixien l'existència d'aquest sender, així que, decebut, vaig tornar a la carretera i vaig prendre direcció al Coll de Carbons. Al Coll abandonem l'asfalt i girem a la dreta. De seguida veurem a l'esquerra una altra pista. Si ens fixem veurem que d'aquesta última surt un corriol, a la dreta, marcat amb una mínima fita de pedres. Haurem de prendre aquest sender per ascendir al Puig de les Agulles. Aquest sender és força evident al començament, però la cosa s'anirà complicant segons ens endinsem en la vegetació i anem guanyant alçada. Tots els que hem anat pujant hem anat posant i recol·locant fites de pedra, però tot i així és fàcil perdre-les de vista. El secret està en no perdre-les, però si succeeix, el millor és anar pujant el més aproximat al que se suposa que és la línia carenera. El cim toca un clar de vegetació bastant ampli, cosa que facilita les vistes cap a Montserrat, i marcada amb dos fites de pedra. La baixada la farem pel mateix camí seguit per ascendir. Un cop som al Coll de Carbons podem seguir el recorregut seguint el track facilitat. Per a això creuarem la carretera i seguirem per pista marcada amb senyals de SL en direcció als Boscos de Cal Manyo. Recorreguts uns 450 metres, la pista fa un gir a l'esquerra i comença un lleuger ascens. Aquest punt em va fer dubtar així que vaig abandonar el sender senyalitzat i vaig acabar sortint de nou a la carretera, després de caminar per bosc sense camí definit i voltar un camp de conreu. No se si seguint pel sender senyalitzat hagués acabat arribant a Cal Manyo, cosa que és el més lògic però el caminar sol em va fer desistir de provatures.  Així doncs, des del coll de Carbons hi ha diferents possibilitats per tornar al cotxe.
La primera: Caminar pel sender senyalitzat fins al final a veure que.
La segona: Seguir aquest track tal qual. 
La tercera: Tornar per la carretera (total, ja hem caminat 1000 metres per asfalt, no vindrà d'uns quants més).
I així, fem el que fem arribarem al cotxe i s'acabarà l'excursió.

Deixo una descripció del recorregut tipus Road-Book a la següent adreça:
https://drive.google.com/file/d/0B6mYUY9kv5v0dEkxdkF0aWRXUW8/view?usp=sharing