Els Tossals

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Tresserra-Pla de Tresserra-Els Tossals-Coll del Bosc de Casòliba-Faig de Vilella-Coll del Bosc de Casòliba-Tossal de Vilella-Camí de la font de la Salut-Rasa de l'Avet-Carena de Tresserra-Tresserra
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Serra dels Tossals Lloc sortida: Tresserra
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Rasos de Peguera
Coordenades: UTM zona 31 T  Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 10/04/2015 Distància**: 8,36 Km
Recorregut: Circular Índex IBP **: 52
Terreny: Pistes, senders i fora camí Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: No
Temps **
Total: 3 h. 12 min. Caminant: 2 h. 29 min. Parat: 43 min.
Altures **
Màxima:  1.525 metres Mínima: 1.265 metres Acumulat: 460 metres
Pendents **
Pendent màxim: 55 % Ratio pujada: 10,69 % Ratio baixada: 13,39 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Per més que vaig consultar a internet no vaig trobar cap ressenya que expliqués com pujar a la carena dels Tossals des de la cara S de la muntanya. Bé, sí que n’hi ha moltes que fan servir el GR-1, abans d'arribar a Capolat, per pujar al santuari, en ruïnes, dels Tossals, però aquesta opció no entra dins el meu plantejament de fer servir altres camins diferents als que gairebé tothom fa servir. Allò que sembla instituït és fer servir la cara N partint de la boca E del túnel de la Mina, però d'això jo no n’explicaré res ja que ja hi ha molta literatura a internet. Mirant el mapa, però, sí que surten pistes que pugen. I realment es troben en perfecte estat. Tant que són aptes per a qualsevol tipus de vehicle... Amb precaucions. Però tampoc és d'interès per a aquest blog explicar això. El que sí que diré és que el recorregut que aquí es planteja es pot fer en un 95 % en BTT. Tan sol els cims es resistiran a aquest col·lectiu. Aquells contraris a fer servir pistes per pujar muntanyes trobaran aquesta proposta lletja, però jo penso que el recorregut que s'ha fet en res desmereix el típic que es fa per l'altra banda de la muntanya. Cert és que aquí deixem de recórrer punts emblemàtics de la serra dels Tossals, però passem per altres camins que, penso, molt poca gent trepitja. També fem els cims més alts de la serra, tot i que deixem el tossal de Runers però contemplem, igual que en la resta de recorreguts, el faig monumental de Vilella. En canvi en el nostre caminar ens meravellem amb un avet monumental, un altre faig de grans dimensions i el tronc tallat d'un altre faig encara més gros, del qual tan sols en podem admirar el diàmetre. Tots tres apartats uns metres del camí però visibles des del mateix punt, tot just creuar la rasa de l'Avet. Moltes ressenyes expliquen que per pujar als cims ha calgut grimpar i que el mal pas de Runers és, depèn per a qui, una mica delicat. En aquest recorregut no hem tingut cap complicació. Pel mal pas no hi hem anat i grimpar no ha fet falta. Tan sols el tossal de Tresserra pot comportar problemes, però si és així és per fer-ho malament. Ja ho explicaré a l'apartat corresponent. Aquesta proposta és plàcida i no gaire llarga, gens exigent, no demana gaire esforç i qualsevol persona acostumada a caminar per muntanya es trobarà molt còmoda fent el recorregut. És perfecta per fer en una matinal i aprofitar la resta del dia per fer turisme ja que molt a prop tenim les poblacions de Berga i Sant Llorenç de Morunys. La primera amb diversos llocs d'interès per visitar, en sobresurt el monestir de la Mare de Déu de Queralt, i la segona amb una església parroquial datada al segle XI digna de ser visitada. La vila conserva els cinc portals d’entrada a l’antic clos murallat.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de Tresserra.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar per la pista que surt abans o després de la casa de Tresserra. Si s'ha vingut de la banda de Berga serà després. Si s'ha fet per Solsona serà abans. Al cap de poc trobem un trencall a la dreta, que serà el que farem servir. Per poc temps anirem seguint senyals de pintura groga, que més endavant perdrem. Després d'una primera pujada, quan la pista s'aplana, arribem a una forta corba. Tenim el primer mirador del dia. Si el dia és l'adequat tenim una espectacular vista de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el Montseny. Una mica més endavant la pintura groga segueix per la pista que, planera, marxa recta. El nostre camí segueix per la pista que, en lleugera pujada va fent llargues llaçades, guanyant suaument alçada, buscant els punts febles de les parets de conglomerat que esglaonen la vessant S de la muntanya. Segur que els més valents troben canals que permeten fer una ruta més directa i els més avesats a la muntanya troben dreceres, però el bruc i el ginebró acaben tapant tot indici de corriol. Així arribem a trobar un altre desviament. Descartem la pista que tenim al davant i que inicia una suau baixada i girem a l'esquerra, en sentit NE per acabar sortint al coll de Tresserra, amb senyals de GR. Girem a l'esquerra, en sentit O, per continuar pujant a la recerca del primer cim del dia. Sempre pel GR anem per la carena de la serra gaudint de les vistes a totes dues bandes. Així baixem a un coll sense nom amb un cartell indicador. Deixem el corriol que davalla per buscar la font de la Salut i seguim pel GR. Anem voltant el tossal de Tresserra. En aquest punt és millor no fer cas del track. Si se segueix, s'acaba pujant, però per fort pendent herbat que en cas d'estar moll pot comportar problemes. El lector decideix, però penso que és millor seguir pel GR i buscar una fita que marca l'inici, en el meu cas el final, d'un corriol que, molt més còmode i clar, permet assolir el cim del tossal de Tresserra. Havent visitat el cim i gaudit del paratge i les vistes, cal tornar al GR. Quan hem tornat, si sortim al fil de la cinglera que tenim al davant també gaudirem d'unes espectaculars vistes. El millor mirador del dia. I seguim pel GR a buscar el cim següent. Arribem a un altre pal indicador. Una de les banderes indica la direcció al tossal de Vilella. Jo el vaig seguir tan sols fins a un faig monumental enregistrat al mapa d'Alpina. Vaig veure el faig i vaig recular. No sé com continua. El que sí que sé és que baixa al coll del bosc de Vilella. De nou al coll anterior cal continuar en direcció a Taravil, pel GR, però durant molt pocs metres. Dos o tres. Per la dreta es veu un petit corriol, sense senyals, que comença a caminar paral·lel al camí fet anteriorment. A partir d'aquí va caldre tirar de GPS, cosa que aconsello. Al començament el camí és força evident però a mesura que anem avançant la traça es va difuminant i quan arribem a una petita fageda s'acaba perdent totalment. Arriba un moment que hem de començar a pujar fort i dret a buscar un coll sense nom que hi ha entre el tossal de Casòliba i el de Vilella. Quan sortim, si girem a l'esquerra podem pujar, no sé si fàcilment o no, al primer. En aquest cas deixem el tossal de Casòliba i ens encarem al de Vilella, al qual accedim fàcilment en un curt trajecte. Aquest cim no té cap detall que el marqui. Sembla que el punt més alt està voltat de vegetació. I toca baixar. De nou el GPS va resultar vital. No hi ha cap tipus de marca ni senyal que indiqui el camí però es baixa fàcil si se segueix fil per randa el track. I en aquestes que de nou trobem el GR. El seguim per la dreta, amb el tossal de cal Bertran al davant. I de nou trobem un pal indicador. En aquest punt cal abandonar el GR i seguir la pista que es dirigeix a la font de la Salut. La pista va perdent altura ràpidament fins que trobem la rasa de l'Avet. La creuem, eixuta, fent una forta corba de 180º i ens hem de parar. Just davant nostre, una mica més amunt de la nostra posició, llueix ufanós un esvelt avet, monumental, altíssim. Una mica a l'esquerra podem veure també un faig prou gran i, si el trobem, les restes d'un gran faig, del qual tan sols resta el tronc, tallat quan va morir. El diàmetre és interessant. Tan sols sobresurt un pam del terra, així que és difícil de veure. Fet l'exercici d'investigació cal continuar el descens per la pista fins que en trobem una altra que surt per l'esquerra. Abandonem la pista per la qual caminem, per no acabar a la carretera, i iniciem una pujada en sentit SE, de moment de forma clara i evident fins que la pista esdevé quelcom semblant a un sender. Jo diria que és més aviat una traça de bestiar. Sigui com sigui no se segueix malament. També el GPS dóna confiança. Quan la vegetació s'aclareix trobem de nou senyals de pintura groga i una cinta plàstica del mateix color (de moment aguanta). No cal sobrepassar la dita marca. Cal seguir pel sender de més a l'esquerra que trobem, tot i que també veiem una pista, que sembla de millor fer. No. Pista no. Sender de l'esquerra. És el camí senyalitzat que ens portarà, seguint els senyals de pintura groga, a un coll sense nom. En aquest coll seguim recte amb els mateixos senyals fins que comencem a veure, a la nostra dreta i un parell de metres per sota nostre, un sender molt més evident, Quan puguem, girem a la dreta i seguim per aquest sender fins que sortim de nou a una pista. Girem a l'esquerra i al cap de poc retrobem l’encreuament per on ja hem passat al començament.