Roca Gelera

Cim recentment afegit al reptezona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Cortal Roussel-ravin de la Coume-Roca Gelera-la Piedra dreta-las Mouillères-Cortal Roussel
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Conflent Lloc sortida: Cortal Roussel
Dades cartogràfiques
Cartografia: IGN France serie Bleue Mapa: 2348 ET Prades/St. Paul-de-Fenouilleres
Coordenades: Mercator (Spherical) Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 27/12/2013 Distància**: 5 Km.  
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Asfalt, pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 2 sobre 5
Senyalització: Parcial i poca Fonts: No
Temps 
Total** 2 h. 05 min. Caminant** 1 h. 20 min.  Parat** 45 min.
Altures
Màxima ** 1102 metres Mínima ** 862 metres Acumulat** 273 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Ruta circular feta en el sentit contrari a les busques del rellotge.

Roca Gelera, o Roc Jalére pels vilatans, és una muntanya de 1110 metres d'alçada amb un característic cim granític que el dona una certa personalitat. Toca la muntanya està solcada d'aquests bloc de pedra amb formes curioses que les fan mereixedores de tenir nom propi. Aquest és el cas de la Roca Dreta o el Roc Cornut, el primer a la mateixa ruta a peu i el segon a molt poca distància, a la mateixa carretera D619. També en aquesta mateixa carretera, uns quants centenars de metres més al nord-est i visible des d'aquesta, hi ha un dolmen en estat tan perfecte que sembla reconstruït. La proposta de recorregut és molt curta, d'uns 5 km., així que el dia es pot arrodonir amb altres ascensions properes, com pot ser Força Real, o com en el meu cas, el Roc de Mallorca. També es té a tocar el Roc de Madres. Per suposat, si no es vol fer més exercici es pot acabar fent turisme ja que la zona està plena de llocs d'interès. Eus és un poble amb una imatge captivadora, relliscant muntanya avall. Molitg-les-Bains i les seves termes també fan bona pinta. La carretera D619, en direcció a Sóurnia és molt maca. Al poc de sortir d'aquesta població en direcció a Ille-sur-Têt seguint per la carretera D619, en una corba molt tancada, al sortir d'aquesta, a l'esquerra, hi ha una cova, amb diverses imatges de la Verge, al mapa figura com Capilla del Mene. Molts més quilòmetres més endavant, ja per la carretera D2 arribem a Montalba-le-Château, que fa molt bona pinta. Finalment, ja a les portes d'Ille-sur-Têt, hi ha el paratge del Orgues, format per muntanyes de molt curioses estructures. Per descomptat tenim també la població de Prades. Però si no es vol marxar del lloc tan ràpid es pot allargar la passejada proposta i així tenir més temps per contemplar, si el dia ho permet, l'impressionant vista que el Pirineu ens ofereix, amb el Canigó com a màxim exponent.
Aproximació en cotxe
A partir d'avui faré servir la geolocalització per a indicar el punt de començament de la caminada.
Aquest és l'enllaç amb les coordenades.
Una vegada oberta la finestra de Google maps cal accedir a l'opció Indicacions i indicar en la casella A el lloc de partença.

Descripció del recorregut

Aparcats al lloc proposat, en el qual hi ha espai suficient per a uns 10 o 12 vehicles i una zona de pic-nic amb grans pedres com taules i cadires, començarem a caminar en sentit nord-oest seguint l'asfalt. Al mapa de l'IGN francès surt un camí que retalla el recorregut evitant l'asfalt, però jo no el vaig saber trobar. A uns 300 metres del començament s'ha de deixar l'asfalt i agafar una pista herbada que segueix en sentit sud-oest primer i sud després, iniciant una suau pujada per passar al costat d'una edificació. La pista acaba perdent-se entre la vegetació i es fa difícil de seguir. Del que es tracta és d'anar acostant-se al rierol que tenim a la dreta. Així començarem a veure la traça d'un sender que s'anirà aclarint de mica en mica . Uns metres abans d'arribar al rierol girarem a l'esquerra per un nou sender ja definitivament clar i fresat. Com ajuda diré que en cap moment hem de creuar el rierol ja que el tindrem sempre a la nostra dreta i caminarem uns metres separat d'ell. Val a dir que el camí és clar i franc i no te cap complicació seguir-ho. Així, i quan portem un bon tros caminat, trobem els primers senyals de pintura. Primer un lletra P de color verd a un roc. Més endavant uns vells punts de pintura taronja que, seguint-los, ens deixaran als peus d'una pista, ja a la plana cimera de la muntanya i als peus dels rocs granítics que conformen el cim. Per accedir-hi seguirem per la pista, en sentit sud-est fins que al poc trobem a la nostra esquerra un grup de pedres, antiga fita ara desmuntada, que ensenyen una traça de caminoi que, entre la baixa vegetació,permet arribar fàcil al cim. Si es vol pujar al mñes alt de tot caldrà fer una fàcil grimpada. Per descomptat que la desgrimpada s'ha de fer amb una mica més d'atenció. Fins aquí ha anat tot molt be i fàcil. Per seguir amb el recorregut caldrà tornar de nou a la pista i seguir-la en sentit sud-est uns quants metres, fins que aquesta fa un revolt a l'esquerra. Uns metres més endavant podem seguir per la pista o fer servir una drecera que ens estalvia un revolt a la dreta. El punt de sortida de la drecera coincideix amb el naixement d'una altra drecera. No cal seguir-la ja que no porta enlloc. Mor a un grup de rocs uns metres més abaix. Seguim per la pista i arribem a una mena de coll regalat amb una barrera. S'ha de creuar aquesta i seguir uns pocs metres per la pista que se'n va en sentit nord però ràpid l'abandonem per seguir en descens en el mateix sentit nord, ara per una pista precària que, s'intueix, es complicarà més endavant. I certament és complica. No com per fer molest el trànsit, però si com per anar sense camí apartant vegetació al nostre pas. Les falgueres s'ha han menjat tot. El pas de la gent ha fet un rastre, però es fa complicat seguir-lo. Tot ia això no hi ha possibilitat d'error. “To tieso p'abajo”. Aquest camí, perquè hi ha camí, va seguint les aigües d'un rierol amagat entre la vegetació. Si no el creuem mai anirem trobant, i perdent, alternativament, el camí. No són molts metres així que finalment sortirem a la carretera D619. Si ja tenim prou de camina, podem seguir l'asfalt en sentit nord-oest i tornarem fàcil al cotxe. Si volem un mica més d'aventures farem el contrari. Seguirem uns metres per asfalt en sentit sud-est fins trobar una antiga pista, a la nostre esquerra, amb una mena de tanca que barra el pas a vehicles, i persones. Pel costat de la nostra dreta podrem creuar a l'altre costat. De nou a pista iniciem el descens en sentit nord-est, i després planer en sentit est.Així ens introduirem en el bosc i caminarem per sender planer fins desembocar als peus de la Pedra Dreta. Aquí el track que portava feia més llarg tirant recte per anar a seguir la pista que enllaça el Pic de Bou amb Palmes i d'allí tornar a l'aparcament, però vaig fer més curt i vaig tallar camí. Així doncs, de la Pedra Dreta s'ha de girar a l'esquerra, en descens i sentit nord-oest, per seguir per pista de recent creació que, de moment, no surt als mapes. Caminarem majorment orientats al nord-oest. Trobarem un desviament a la dreta que no hem de prendre, ja que no te sortida. Més endavant la pista fa un gir a nord-est. Seguim en aquest sentit i deixem una altra pista, en pujada, a la nostra esquerra. Seguim per la pista per voltar, en lleuger descens, un petit turó que tenim a la esquerra i acabem enllaçant amb la pista que be de Palmes i que és per la que haguéssim vingut si haguéssim seguit el track original. Seguirem ara en sentit sud-est i, sense abandonar ja aquesta pista, acabar a lloc al qual hem deixat el cotxe.