Puig de l'Estella


Cim recentment afegit al reptezona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Col Palomère-Pla de Dalt-Rapaloum-Mines de la Pinosa-Collet de Pey-Puig de l'Estella-Canal del Boulet-Torre de Batère-Ronde du Canigou-Via fèrria-Col Palomère
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Conflent Lloc sortida: Col Palomère (Valmanya)
Dades cartogràfiques
Cartografia: IGN Francès Mapa: 2349 ET/2449 OT
Coordenades: Mercator (Spherical) Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 21/10/2013 Distància: 14,5 Km
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pista i sender Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Temps 
Total** 5 h. Caminant** 3 h. 50 min. Parat** 1 h. 20 min.
Altures
Màxima ** 1778 metres Mínima ** 1036 metres Acumulat** 818 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de l'aplicació BaseCamp de Gamin
Comentaris
Aquest cim, venint de la nostra banda, es puja normalment des del veïnat de Batère, accessible des de la població d'Arles-sur-Tech i Corsavy. De Batère surt una pista asfaltada que permet deixar el cotxe una mica més a prop de la muntanya. Aquesta pista passa a ser de terra així que si es disposa d'un vehicle tot terreny encara serà possible pujar una mica més amunt. Per aquesta banda, en una curta passejada de més o menys 3 hores efectives, es pot pujar al cim, visitar la Tour de Batère i tornar al cotxe, fent servir un agradable itinerari perfectament reflectit als mapes de l'IGN francès. També vaig trobar una ressenya a la pàgina web rando66.perso.sfr.fr/va-ba-es-it.htm. Però totes les muntanyes tenen, al menys, dos vessants. Aquesta els té. El del nord,que és el que hem comentat, i el sud, del qual parlarem a continuació. Aquest, com l'altre, també té antigues mines de ferro, no tan visitades com les de Batère, però amb el seu interès ja que per aquesta banda s'ha recuperat l'antic traçat de la via fèrria que es feia servir per traslladar el mineral que s'extreia de les mines. Ara ja no res dels rails però el seu rastre ha deixat un traçat perfectament definit que és el que ara permet completar un recorregut circular molt interessant. Però com sempre hi han d'altres possibilitats. Al mapa, i sobre el terreny, hi han altres camins que permeten fer més curt i feréstec el recorregut, però jo no vaig gosar aventurar-me, tenint en compte que anava tot sol i desconeixia el territori. Com a punt turístic de l'itinerari tenim la Tour de Batère, al limit dels departaments del Rosselló, Conflent i Vallespir. D'interès paisatgístic trobem les fagedes que trepitjarem i les muntanyes que encerclen al puig de l'Estella. Finalment, interessants poden resultar els edificis, enrunats, que encara resten dempeus a la mina de la Pinosa.
Aproximació en cotxe
Hem d'anar al col Palomère. Primerament hem d'anar a la població de Ceret. Allà prenem la carretera D-615. Al coll de Llauro, passat el mas les Almugavares, girem a l'esquerra per agafar la carretera D-13. Passem la població d'Oms. Més endavant deixem a l'esquerra la carretera D-63 i seguim per la carretera D-13. Així arribem al col d'en Forto. Girem a l'esquerra per prendre la carretera D-618. Passem per la Trinitat, al costat de la Capella romànica del segle XI. Al col d'en Xatard trobem una nova cruïlla. Ara seguim per l'esquerra per la carretera D-13, de nou. Així ja, sense més entrebancs arribem a la població de la Bastide i per la mateixa carretera, al col Palomère. 
Coordenades GPS: 31T x=464323 y=4709300

Descripció del recorregut

Partim del col de Palomère per la pista de terra central i pendent i deixem a la dreta la carretera que segueix en direcció a Valmanya i una altra pista a l'esquerra que porta a un restaurant i guite d'etap. No ho diu però aquesta pista també permet l'accés a la torre de Batère en vehicle, no necessàriament tot terreny. La pista per la que comencem el recorregut està senyalitzada. Recorreguts uns metres, la pista passa a ser de ciment. Després de fer un revolt a l'esquerra i seguit un altre a la dreta, i uns pocs metres abans de que la pista es faci planera, deixarem a l'esquerra un sender. Aquest sender serà per el que tornarem. O per el que seguirem, si fem el recorregut a l'inrevés del que es proposa. Així doncs, en aquest cas seguim per la pista, ara ja sense senyalització. Deixarem més endavant un desviament a la dreta, gairebé indetectable ja que es tracta d'una vella pista ara en desús i seguim pujant, ara una mica més fort i ens dirigim a creuar un rierol que és el riu Fred. Al poc ens surt una pista per l'esquerra. Ja ens trobem a sobre de l'antic traçat de la via fèrria. Seguim planejant per la mateixa pista i arribem a un nus de pistes. La pista continua recte, o una mica per la dreta, i fa baixada. A l'esquerra surt un sender, barrat amb un filferro. Aquest sender també surt al mapa i sembla que puja al cim travessant el pla de Dalt i dirigint-se a le puig d'en Troucadou. No vaig aventurar-me. Així que vaig seguir fent servir l'antiga via fèrria que continua més enllà d'una barrera de fusta que barra el pas als vehicles. Continuem sempre per la via ja que un filferro ens inhabilita per sortir del seu traçat i arribem a una font, eixuta aquest dia. Aquí trobem a l'esquerra uns senyals de pintura de color taronja fosforescent que s'enfilen muntanya amunt. Aquests senyals sembla que marquen també un camí que puja dret muntanya amunt a trobar le puig d'en Troucadou, però a l'igual que en la ocasió anterior, no vaig anar a investigar-ho. Seguim caminant per la pista i passem per una antiga galeria d'extracció de ferro. Més endavant veiem una fita. Aquí hem de deixar la traçat de l'antiga via fèrria i seguir el sender que es desvia per l'esquerra, senyalitzat amb unes fletxes de pintura. Així comencem a caminar en petita pendent i en paral·lel a la via, que de mica en mica va quedant per sota nostre. A partir d'ara ja tenim el camí senyalitzat amb senyals de pintura groga i vermella així que del que es tracta és d'anar seguint els senyals tret d'un punt. Arribarem a veure dos senyal en forma de triangle amb el signe d'exclamació. Aquí els senyals indiquen una desviació a la dreta però no s'ha de fer cas ja que hem de seguir recte, en pujada, pel sender. De seguida, més endavant, tornem a trobar els senyals de pintura. D'aquesta manera arribem a la mina de la Pinosa. Sobrepassats els edificis el camí fa un gir a l'esquerra i deixem a la dreta el corriol que baixa a la casa forestal de l'Estanyol per enfilar-nos en direcció a les edificacions, ara en runes. Si encara hi és, veurem al terra un cartell blanc amb el text “Batère”. En tot cas, del que es tracta és de girar a l'esquerra sense arribar a recórrer longitudinalment el llarg edifici que tenim al davant. Ara els senyals de pintura son de color verd fosforescent, o potser pistatxo, com dirien altres. Més endavant tornen els senyals “oficials” i així arribem, en forta pendent, a les envistes del cim. La pintura ens porta primer a la carena, ja sempre amb el cim a la vista, i per aquesta, a l'objectiu de la caminada, el puig de l'Estella. Ara toca gaudir i contemplar la panoràmica, fer fotos i recuperar-se...I baixar. Del cim, segons el mapa, es pot anar a buscar el pic d'en Troucadou i anar a parar a la via fèrria per la qual hem caminat mentre anàvem en direcció a la mina de la Pinosa. De nou no vaig atrevir-me a investigar-ho i vaig optar per baixar en direcció sud -est a trobar un sender que, des del cim es veu, baixa a buscar la pista que farem servir per tornar a l'aparcament. Fet el descens i arribat al sender, el naixement d'aquest es veu clar i està senyalitzat amb una fita. Aquestes van augmentant de número segons anem avançant pel corriol però arriba un punt en el que el camí desapareix, o jo na vaig saber trobar-ho. Vaig mirar per aquí i per allà però ni rastre de camí de fites. Finalment vaig optar per no embolicar-me i vaig tornar al coll per anar a fer el camí llarg i anar a buscar la torre de Batère, cosa que no volia fer. Com que la direcció a seguir era pro evident, vaig passar de mapa i Gps i això va significar que no vaig saber veure un altre camí que, en el mapa, enllaça amb el corriol fitat que no vaig saber seguir. Segons el mapa aquest altre corriol baixa sortint de lloc anomenat “canal del Boulet”. El cas és que finalment vaig anar a petar a la Tour de Batère, emblema turístic de la contrada. Just uns metres abans de ser-hi neix el sender, de nou senyalitzat amb pintura groga i vermella que ens faran travessar una porta per tornar-nos a l'aparcament en uns 4,5 km. Seguint sempre aquests senyals arribarem a un punt en el qual el camí s'embolica una mica. Hi ha un roc amb un senyal en angle que confon al caminant. Si arribem a veure aquest roc vol dir que ens hem equivocat de camí. Hem de recular uns cinc o sis metres i buscar els senyals de pintura en forma de franges paral·leles de color groc i vermell. Així haurem de acabar sortint a la pista. La seguim per l'esquerra, tot i que creuant-la i baixant hi ha d'haver un corriol que enllaça de nou amb l'antiga via fèrria. De nou no vaig saber veure'l així que vaig seguir per la pista, en sentit sud-oest. Més endavant abandonem la pista per anar a trobar la barrera de fusta, a la nostre esquerra. Aquesta nova pista és la continuació de l'antiga via fèrria que hem de seguir d'ara en endavant. Passarem per una font de raig generós i més endavant trobem l'enllaç amb el camí que hauria d'haver fet servir per baixar de la canal del Boulet. Ja més endavant, després de passar per dos petits túnels, abandonem la via fèrria per seguir pel sender senyalitzat que ens portarà a la pista cimentada que hem fet servir per començar aquesta passejada. Així doncs, desfent el camí, tornem a l'aparcament.