Carlit


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta
Les Bulloses-Estany Sec-Estany de la Camasa-Estany del Vallell-EstanyGelat-Carlit-Estany de Sobirans-Estany de Trebens-Estany del Castellà-Estany de les Dugues-Estany del Viver-Les Bulloses
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: P.N.régional Pyrénées catalanes Lloc sortida: Les Bulloses
Dades cartogràfiques
Cartografia: IGN France Mapa: 2249OT/2249ET
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: TwoNaw Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 20/09/2016 Distància**: 13,92 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 115
Terreny: Alta muntanya Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada Esforç*: 3,5 sobre 5
Senyalització: Si Fonts: No
Temps **
Total: 5 h. 56 min. Caminant: 4 h. 48 min. Parat: 1 h. 08 min.
Altures **
Màxima:  2.950 metres Mínima: 2.048 metres Acumulat: 938 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 14,56 % Ratio baixada: 14,68 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Segur que un dels sectors més visitats de la Cerdanya és el de les Boullouses (Bulloses per als catalans del sud). Tant hi fa la temporada de l'any que sigui, cap de setmana o feiner, sempre trobaràs algú fent un volt per la zona. És tan alta la presència de visitants que des de fa ja molt temps, en temporada d'estiu, es regula l'accés de vehicles al sector i tan sols és possible accedir-hi a peu o en autobús (vegeu condicions d'accés a la pàgina web http://www.ledepartement66.fr/59-les-bouillouses.htm). També a l'hivern acostuma a estar tallat l'accés a partir del pla dels Avellans, a causa de l'acumulació de neu, ja que no es fan feines de neteja de la carretera a partir d'aquest punt.
Que són moltes les persones que visiten aquest lloc en donen fe la multitud de camins que solquen el territori, no tots senyalitzats. Dos són els principals. Per una banda el circuit, o bucle, dels 12 llacs. Fent aquest recorregut és fàcil trobar gent asseguda contemplant la tranquil·litat de les aigües lacustres i els recs que creen els seus desguassos, fins i tot estudiants fent les seves feines escolars.
L'altre camí freqüentat és el GR-10 o Pays Tour du Carlit. El dels llacs, però, és amb diferència el que acumula més concentració de visitants, ja que més enllà de l'estany de Sobirans no és tanta la gent que s'hi aventura.
Centrant-nos en el Carlit, que és el cim que ens ocupa, no puc deixar d'oferir un parell de dades que, tot i ser ja conegudes per tothom, no deixen de ser necessàries.
El Carlit, amb els seus 2.921 metres oficials, és el cim més alt de la Cerdanya, tant la del nord com la del sud, i això, per si sol, el converteix en objecte del desig dels muntanyencs. Conquerir-ne el cim és tot un trofeu per a aquest col·lectiu.
Aquesta muntanya, es miri pel cantó que es miri, sembla inaccessible, protegida per vertiginosos vessants, atarterat el ponentí i encrestats la resta, però tot és façana. Són tants els peus que hi han deixat petjada que tret de les carenes nord i sud, l'accés al cim es fa, en certa manera, còmodament, sobretot pel vessant llevantí, que de moment és el que conec.
En moltes ressenyes he llegit que cal grimpar en determinats trams. En el meu cas vam haver de fer-ho en el tram intermedi de la carena però perquè vam errar el camí. També és cert que si ens deixem guiar pels senyals de pintura vermella, molt vella, ho haurem de fer, però més que grimpar, penso que és ajudar-se de les mans per progressar. També cal dir que no sempre és bona idea seguir els senyals vermells, ja que en un parell de trams menen per llocs més difícils.
Finalment cal dir que, com sempre, hi ha diferents alternatives que permeten completar recorreguts circulars, potser molt més interessants que l'aquí ofert. Per circumstàncies que no vénen al cas explicar, nosaltres vam acabar fent un recorregut diferent del planificat originàriament.
Una alternativa consisteix a baixar del cim del Carlit pel de Baix i seguir pel puig de Sobirans i fer tota la serra fins a Castellà per baixar a l'estany del mateix nom i enllaçar amb el camí abalisat.
Una altra alternativa consisteix a tornar al punt d'inici baixant per la coma dels Forats, al sud-oest del tossal Colomer, per anar a trobar l'estany Llat i l'estany Negre, a on s'enllaça també amb el camí abalisat.
Per descomptat que els valents poden fer servir aquestes alternatives per fer el circuit d'ascens i descens, en comptes de fer servir el camí abalisat. Això queda per a gent molt preparada, penso.
Com que farem servir el circuit senyalitzat no caldran gaires explicacions. Tot i així faré una curta explicació, sense estendre'm en detalls. Tot el camí està senyalitzat amb diferents senyals, que ja aniré explicant.
Com que faremservir el camí "oficial" no m'extendré amb les explicacions del recorregut.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de lo més a prop de l'hotel les Bones Hores, a les Bulloses.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Sortim de l'aparcament de l'hotel Les Bones Hores i agafem el sender senyalitzat amb un cartell en el qual llegim «Bucle dels 12 llacs» i «Carlit...3,30 hores». El camí està senyalitzat amb pintura groga. També trobarem enormes fites, o millor dit, muntanyes de pedres. Sembla que cada persona que passa agafa una pedra per dipositar-la. Entrem en zona boscosa i superem un tram de grans rocs granítics. Seguint el clar sender arribem a una primera bifurcació, senyalitzada amb un pal indicador. Podem anar per un sender o per l'altre. Triem el sender que ens porta a fer el recorregut en el sentit horari. Ja comencem a veure llacs o estanys. No els enumero. Sempre caminant per sender clar, senyalitzat i evident, baixem a creuar la palanca que ens permet salvar el desguàs de l'estany de Vallell i ens porta a un encreuament de camins. Per la dreta tenim el bucle dels 9 llacs, que no seguim. Ja veiem clarament el nostre objectiu. Ja estem encarats al Carlit. El sender ara es dirigeix a unes terrasses que permeten superar el desnivell que ens separa de l'estany de Sobirans, que ens queda a la dreta. Uns centenars de metres més endavant el sender que seguim deixa el camí senyalitzat dels 12 llacs. Ja no veurem senyals grocs. Ara en trobarem de blaus i uns altres de vermells, molt vells. Ja fa estona que veiem a simple vista el camí que hem de seguir. El camí es comença a dreçar i canviem l'herba per pedregar. No es camina del tot malament però cal esforçar-se. Arribem a l'estany Gelat, petitó i enclotat als peus dels cims. A partir d'aquest punt cal estar atent a les fites, moltes d'elles de grans dimensions. Aquestes ens porten pels millors llocs. També trobarem senyals de pintura vermella però penso que no sempre assenyalen el millor camí. Jo vaig trobar millor les fites. En determinats punts cal ajudar-se de les mans, però jo no ho anomenaria «grimpar».
Amb més o menys dificultat, depenent de les capacitats de cadascú, es fa el cim. Vistes espectaculars si el temps ho permet. Sessió fotogràfica al cim, descans, xerrada amb els companys, recuperar forces i iniciar el descens. Nosaltres canviem de plans i decidim tornar pel camí abalisat dels llacs. Per això baixem de nou a l'estany Gelat i al camí abalisat. Ara, però, seguim els senyals en sentit NE, en comptes de seguir pel camí de pujada. Així seguim els senyals per anar a trobar la palanca que permet creuar a l'abric de l'estany de Trebens i seguir el camí, ara en sentit SE, per arribar, en un llarg i continu descens, a trobar el camí ja conegut una vegada superat l'estany del Viver. Ja no cal res més que desfer camí fins a arribar a l'aparcament.