Dades tècniques de la ruta
punts de pas de la ruta
Les Bulloses-Estany Sec-Estany de la Camasa-Estany del Vallell-EstanyGelat-Carlit-Estany de Sobirans-Estany de Trebens-Estany del Castellà-Estany de les Dugues-Estany del Viver-Les Bulloses
|
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | P.N.régional Pyrénées catalanes | Lloc sortida: | Les Bulloses | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | IGN France | Mapa: | 2249OT/2249ET | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | TwoNaw | Model: | Anima + | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 20/09/2016 | Distància**: | 13,92 Km. | ||
Recorregut: | Circular | Índex IBP **: | 115 | ||
Terreny: | Alta muntanya | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Moderada | Esforç*: | 3,5 sobre 5 | ||
Senyalització: | Si | Fonts: | No | ||
Temps ** | |||||
Total: | 5 h. 56 min. | Caminant: | 4 h. 48 min. | Parat: | 1 h. 08 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 2.950 metres | Mínima: | 2.048 metres | Acumulat: | 938 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 14,56 % | Ratio baixada: | 14,68 % |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Segur
que un dels sectors més visitats de la Cerdanya és el de les
Boullouses (Bulloses per als catalans del sud). Tant hi fa la
temporada de l'any que sigui, cap de setmana o feiner, sempre
trobaràs algú fent un volt per la zona. És tan alta la presència
de visitants que des de fa ja molt temps, en temporada d'estiu, es
regula l'accés de vehicles al sector i tan sols és possible
accedir-hi a peu o en autobús (vegeu condicions d'accés a la pàgina
web http://www.ledepartement66.fr/59-les-bouillouses.htm). També a
l'hivern acostuma a estar tallat l'accés a partir del pla dels
Avellans, a causa de l'acumulació de neu, ja que no es fan feines de
neteja de la carretera a partir d'aquest punt.
Que
són moltes les persones que visiten aquest lloc en donen fe la
multitud de camins que solquen el territori, no tots senyalitzats.
Dos són els principals. Per una banda el circuit, o bucle, dels 12
llacs. Fent aquest recorregut és fàcil trobar gent asseguda
contemplant la tranquil·litat de les aigües lacustres i els recs
que creen els seus desguassos, fins i tot estudiants fent les seves
feines escolars.
L'altre
camí freqüentat és el GR-10 o Pays Tour du Carlit. El dels llacs,
però, és amb diferència el que acumula més concentració de
visitants, ja que més enllà de l'estany de Sobirans no és tanta la
gent que s'hi aventura.
Centrant-nos
en el Carlit, que és el cim que ens ocupa, no puc deixar d'oferir un
parell de dades que, tot i ser ja conegudes per tothom, no deixen de
ser necessàries.
El
Carlit, amb els seus 2.921 metres oficials, és el cim més alt de la
Cerdanya, tant la del nord com la del sud, i això, per si sol, el
converteix en objecte del desig dels muntanyencs. Conquerir-ne el cim
és tot un trofeu per a aquest col·lectiu.
Aquesta
muntanya, es miri pel cantó que es miri, sembla inaccessible,
protegida per vertiginosos vessants, atarterat el ponentí i
encrestats la resta, però tot és façana. Són tants els peus que
hi han deixat petjada que tret de les carenes nord i sud, l'accés al
cim es fa, en certa manera, còmodament, sobretot pel vessant
llevantí, que de moment és el que conec.
En
moltes ressenyes he llegit que cal grimpar en determinats trams. En
el meu cas vam haver de fer-ho en el tram intermedi de la carena però
perquè vam errar el camí. També és cert que si ens deixem guiar
pels senyals de pintura vermella, molt vella, ho haurem de fer, però
més que grimpar, penso que és ajudar-se de les mans per progressar.
També cal dir que no sempre és bona idea seguir els senyals
vermells, ja que en un parell de trams menen per llocs més difícils.
Finalment
cal dir que, com sempre, hi ha diferents alternatives que permeten
completar recorreguts circulars, potser molt més interessants que
l'aquí ofert. Per circumstàncies que no vénen al cas explicar,
nosaltres vam acabar fent un recorregut diferent del planificat
originàriament.
Una
alternativa consisteix a baixar del cim del Carlit pel de Baix i
seguir pel puig de Sobirans i fer tota la serra fins a Castellà per
baixar a l'estany del mateix nom i enllaçar amb el camí abalisat.
Una
altra alternativa consisteix a tornar al punt d'inici baixant per la
coma dels Forats, al sud-oest del tossal Colomer, per anar a trobar
l'estany Llat i l'estany Negre, a on s'enllaça també amb el camí
abalisat.
Per
descomptat que els valents poden fer servir aquestes alternatives per
fer el circuit d'ascens i descens, en comptes de fer servir el camí
abalisat. Això queda per a gent molt preparada, penso.
Com
que farem servir el circuit senyalitzat no caldran gaires
explicacions. Tot i així faré una curta explicació, sense
estendre'm en detalls. Tot el camí està senyalitzat amb diferents
senyals, que ja aniré explicant.
Com que faremservir el camí "oficial" no m'extendré amb les explicacions del recorregut.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de lo més a prop de l'hotel les Bones Hores, a les Bulloses.Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Sortim
de l'aparcament de l'hotel Les Bones Hores i agafem el sender
senyalitzat amb un cartell en el qual llegim «Bucle dels 12 llacs»
i «Carlit...3,30 hores». El camí està senyalitzat amb pintura
groga. També trobarem enormes fites, o millor dit, muntanyes de
pedres. Sembla que cada persona que passa agafa una pedra per
dipositar-la. Entrem en zona boscosa i superem un tram de grans rocs
granítics. Seguint el clar sender arribem a una primera bifurcació,
senyalitzada amb un pal indicador. Podem anar per un sender o per
l'altre. Triem el sender que ens porta a fer el recorregut en el
sentit horari. Ja comencem a veure llacs o estanys. No els enumero.
Sempre caminant per sender clar, senyalitzat i evident, baixem a
creuar la palanca que ens permet salvar el desguàs de l'estany de
Vallell i ens porta a un encreuament de camins. Per la dreta tenim el
bucle dels 9 llacs, que no seguim. Ja veiem clarament el nostre
objectiu. Ja estem encarats al Carlit. El sender ara es dirigeix a
unes terrasses que permeten superar el desnivell que ens separa de
l'estany de Sobirans, que ens queda a la dreta. Uns centenars de
metres més endavant el sender que seguim deixa el camí senyalitzat
dels 12 llacs. Ja no veurem senyals grocs. Ara en trobarem de blaus i
uns altres de vermells, molt vells. Ja fa estona que veiem a simple
vista el camí que hem de seguir. El camí es comença a dreçar i
canviem l'herba per pedregar. No es camina del tot malament però cal
esforçar-se. Arribem a l'estany Gelat, petitó i enclotat als peus
dels cims. A partir d'aquest punt cal estar atent a les fites, moltes
d'elles de grans dimensions. Aquestes ens porten pels millors llocs.
També trobarem senyals de pintura vermella però penso que no sempre
assenyalen el millor camí. Jo vaig trobar millor les fites. En
determinats punts cal ajudar-se de les mans, però jo no ho
anomenaria «grimpar».
Amb
més o menys dificultat, depenent de les capacitats de cadascú, es
fa el cim. Vistes espectaculars si el temps ho permet. Sessió
fotogràfica al cim, descans, xerrada amb els companys, recuperar
forces i iniciar el descens. Nosaltres canviem de plans i decidim
tornar pel camí abalisat dels llacs. Per això baixem de nou a
l'estany Gelat i al camí abalisat. Ara, però, seguim els senyals en
sentit NE, en comptes de seguir pel camí de pujada. Així seguim els
senyals per anar a trobar la palanca que permet creuar a l'abric de
l'estany de Trebens i seguir el camí, ara en sentit SE, per arribar,
en un llarg i continu descens, a trobar el camí ja conegut una
vegada superat l'estany del Viver. Ja no cal res més que desfer camí
fins a arribar a l'aparcament.