Pic de Font Blanca

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta:
Pleta del Castellar-Comis Vell-Coma del Mig-Pic de Font Blanca
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Andorra Lloc sortida: El Castellar
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Andorra
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: TwoNaw Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 19/10/2012 Distància** 7,74 km
Recorregut: Lineal Índex IBP **: 136
Terreny: Alta muntanya hivernal Orientació* Fàcil
Dificultat* Alta Esforç* 4,8 sobre 5
Senyalització: Pintura groga, pals i fites Fonts: Rius
Temps **
Total: 6 h. 15 min. Caminant: 3 h. 50 min. Parat: 2 h. 25 min
Altures **
Màxima:  2.903 metres Mínima: 1.866 metres Acumulat: 1.059 metres
Pendents **
Pendent màxim***
Ratio pujada: 27,73 % Ratio baixada: 28,00 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
*** Dada obtinguda de l'aplicació CompGPS Land v.8
Comentaris

Excel·lent proposta hivernal per pujar al pic de Font Blanca, quart cim en alçada d'Andorra, a la parròquia andorrana d'Ordino. El trajecte triat és el clàssic per fer en aquesta època de l'any, quan la neu comença a fer la seva aparició a les cotes altes. Es tracta d'una proposta curta pel que fa a la distància recorreguda, però dura en l'aspecte físic, ja que es pugen més de 1.000 metres en poc més de 4 quilòmetres d’ascensió contínua.
En tractar-se d'un cim de més de 2.900 metres, és molt fàcil trobar neu al començament de temporada, així que fer aquest cim pot ser una bona idea amb les primeres neus, sobretot per als que ens iniciem en aquest terreny i encara no dominem aquestes tècniques.
Sóc conscient que un itinerari hivernal és molt diferent d'un sense el cobert nivi, però aquesta vegada ha tocat així. Amb l'equipament adequat, el mantell de neu permet caminar per indrets que en altres condicions són impracticables, però aquesta és la gràcia d'aquesta estació meteorològica, la llibertat de trànsit. És molt dur, sí, però també té la seva compensació. L'esforç que es requereix resta compensat per l'impressionant ambient alpí que es respira en tot moment, magnificat per les immenses muntanyes que ens acompanyen en tot el recorregut i per la sensació d'empetitiment que sentirem.
L'itinerari proposat en aquesta ocasió per la colla de Facebook anomenada senderismoymas.com va ser la típica que es troba ressenyada a tot arreu a internet. Si demanes a aquesta xarxa informació, en trobaràs molta. També s'obté a la revista Vèrtex i a Goolnature. En principi, la idea era fer una espècie de semicircular, pujant per la banda de la coma del Mig i baixant per la portella de Rialb però una emprenyadora boira ens va fer canviar de plans. Ja se sap. Davant el desconeixement és millor la prudència, així que vam optar per retornar pel mateix camí. Una pena però la confirmació que a la muntanya tota precaució és poca.
En principi se suposa que el camí està ben marcat, amb punts de pintura groga i pals de fusta. Amb la neu a la part alta, els punts no els vam veure però sí fites, de tant en tant. Cap problema, però, ja que tot i no veure el cim fins a gairebé al final, el trajecte està clar.

Aproximació en cotxe

Es proposa començar a caminar des de la pista que surt del km 20,7 de la carretera C.G.3. 
Enllaç a la georeferenciació del punt d'aparcament.

Descripció del recorregut


Sortint de l'aparcament ens dirigim a les bordes que tenim a peu de pista, en sentit N. Ja veiem allà un cartell de fusta que ens indica la direcció a seguir. Al començament els senyals són difusos i el camí no és gens clar, però a mesura que anem progressant i guanyant alçada, es fa més fressat i clar. També els punts grocs són més evidents.
El camí, zigzaguejant, ens fa guanyar metres de forma ràpida fins a sortir del bosc en una zona planera que al mapa de l'editorial Alpina figura com a Comis Vell. Es tracta d'un espai pla que ens farà recuperar l'alè de forma còmoda. Uns metres més endavant ja veiem el primer pal indicador. El camí passa una mica allunyat així que és possible que no es vegi. Nosaltres el vam fer a la baixada. Sí que se’n localitza, però, un altre, molts metres més al NE de l'anterior. En aquest punt agafem el camí que ens diu que pujarem al pic de Font Blanca per la coma del Mig, la qual ja veiem a l’esquerra.
Amb la neu no som capaços de seguir el camí senyalitzat i pugem a la babalà pel mig de la coma, trobant de tant en tant punts grocs i acompanyats per les aigües d'una torrentera, que tindrem a la dreta. De baixada sí que localitzem el camí bo, per la qual cosa el descens serà una mica més tranquil.
La coma del Mig és força dreta i ens demana el màxim esforç per superar-la, i amb neu encara més, ja que, de tant en tant, rellisquem i perdem terreny. Portem material, però les condicions de la neu no són encara les adients. Per fi, després d'una àrdua batalla, sortim al Castellar. El pendent minva i el pas es fa més fàcil. La neu, a aquesta alçada encara és molt tova i permet que ens enfonsem així que cal calma i paciència. Un nou repetjó ens puja a una mena de coll entre el pic de les Fangasses i la carena que ens ha de portar al cim.
En aquest punt no cal mapa per decidir per on seguir. El circ que tenim al davant tant sols té un punt que sembla més còmode. La carena que tenim a la dreta, a sobre del nostre cap. De fet, es poden albirar fites que ho aconsellen. Així doncs, girem cap al SE per enfilar el pendent en direcció a l'horitzó més proper. Es fa dur, ja que les cames estan molt carregades, a hores d'ara.
Pensant que ja ho tenim a tocar, arribem al coll que és el punt pel qual es puja des de la portella de Rialb, un altre camí clàssic per assolir el cim. Aquí ja ens calcem els grampons i traiem el piolet, ja que el vent i el pendent així ho aconsellen. Tenim la mala sort que el vent bufa de cara així que el pendent encara sembla molt més fort. De tant en tant la boira se'ns tira a sobre i perdem tota perspectiva. Amb més pena que glòria arribo a la minicresta que antecedeix el cim. És tan fort el vent que fa, tan estreta la cresta i tan impactant el pendent per tots dos vessants, que em poso de quatre grapes en un moment determinat. Sort que no em deixo dominar per cap altre sentiment que el de fer cim. Són cinc o sis metres, només, però en les condicions que els trobo es fan complicats. Una mala trepitjada i...
Deu metres més de desnivell i fem cim.
Les condicions no són agradables. No trobem gaire visibilitat per culpa de la boira que ens envolta, ara sí, ara no. Quan no és aquest element, són els núvols que cobreixen els cims que tenim a l'abast. Tampoc ajuda el vent, que amb fortes ratxes ens fa posar de genolls de tant en tant, per pura seguretat. I com que el vent i la neu fan augmentar la sensació de fredor... No esperem ni al reagrupament per a la foto de cim. Ho sento. Cap avall.
El descens demana encara més tranquil·litat i concentració. El pendent es veu de baixada molt més fort que de pujada però, ara sí, la neu està perfecta i els grampons fan la seva feina de meravella. Fins i tot m'atreveixo a provar la maniobra d'autodetenció. Encara me’n recordo.
Ara sí que, tot i estar envoltats totalment per la boira i no veure res a tres pams del nas, fem parada per al reagrupament, més que res per decidir per on fer la tornada. El pla A consistia a baixar per la portella de Rialb per fer així una mena de volta circular, pujant per una banda i baixant per l'altra.
Un curt, més aviat inexistent debat, i decidim tornar pel mateix camí. Uns quants del grup, aprofitant que tenim els grampons posats, decidim baixar pel dret pel mig de la coma trepitjant encara neu. Ens ajuntem a la part alta del Castellar. A partir d'aquest punt ja no fan servei els grampons així que els tornem a la motxilla i desfem camí fins a l'aparcament per donar així per acabada aquesta magnífica excursió, de la qual no vaig gaudir plenament per la meva poca experiència i perícia hivernal.