 |  |  |  |  |
Dades tècniques de la ruta
punts de pas de la ruta:
Pleta del Castellar-Comis Vell-Coma del Mig-Pic de Font Blanca |
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
| Lloc geogràfic: | Andorra | Lloc sortida: | El Castellar | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
| Cartografia: | Editorial Alpina | Mapa: | Andorra | ||
| Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Dades GPS
|
|||||
| Marca: | TwoNaw | Model: | Anima + | ||
| Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
| Data: | 19/10/2012 | Distància** | 7,74 km | ||
| Recorregut: | Lineal | Índex IBP **: | 136 | ||
| Terreny: | Alta muntanya hivernal | Orientació* | Fàcil | ||
| Dificultat* | Alta | Esforç* | 4,8 sobre 5 | ||
| Senyalització: | Pintura groga, pals i fites | Fonts: | Rius | ||
| Temps ** | |||||
| Total: | 6 h. 15 min. | Caminant: | 3 h. 50 min. | Parat: | 2 h. 25 min |
| Altures ** | |||||
| Màxima: | 2.903 metres | Mínima: | 1.866 metres | Acumulat: | 1.059 metres |
| Pendents ** | |||||
| Pendent màxim*** | Ratio pujada: | 27,73 % | Ratio baixada: | 28,00 % | |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
*** Dada obtinguda de l'aplicació CompGPS Land v.8
Comentaris
Excel·lent proposta hivernal per pujar al pic de Font Blanca, quart
cim en alçada d'Andorra, a la parròquia andorrana d'Ordino. El
trajecte triat és el clàssic per fer en aquesta època de l'any,
quan la neu comença a fer la seva aparició a les cotes altes. Es
tracta d'una proposta curta pel que fa a la distància recorreguda,
però dura en l'aspecte físic, ja que es pugen més de 1.000 metres
en poc més de 4 quilòmetres d’ascensió contínua.
En tractar-se d'un cim de més de 2.900 metres, és molt fàcil
trobar neu al començament de temporada, així que fer aquest cim pot
ser una bona idea amb les primeres neus, sobretot per als que ens
iniciem en aquest terreny i encara no dominem aquestes tècniques.
Sóc conscient que un itinerari hivernal és molt diferent d'un sense
el cobert nivi, però aquesta vegada ha tocat així. Amb l'equipament
adequat, el mantell de neu permet caminar per indrets que en altres
condicions són impracticables, però aquesta és la gràcia
d'aquesta estació meteorològica, la llibertat de trànsit. És molt
dur, sí, però també té la seva compensació. L'esforç que es
requereix resta compensat per l'impressionant ambient alpí que es
respira en tot moment, magnificat per les immenses muntanyes que ens
acompanyen en tot el recorregut i per la sensació d'empetitiment que
sentirem.
L'itinerari proposat en aquesta ocasió per la colla de Facebook
anomenada senderismoymas.com va ser la típica que es troba
ressenyada a tot arreu a internet. Si demanes a aquesta xarxa
informació, en trobaràs molta. També s'obté a la revista Vèrtex
i a Goolnature. En principi, la idea era fer una espècie de
semicircular, pujant per la banda de la coma del Mig i baixant per la
portella de Rialb però una emprenyadora boira ens va fer canviar de
plans. Ja se sap. Davant el desconeixement és millor la prudència,
així que vam optar per retornar pel mateix camí. Una pena però la
confirmació que a la muntanya tota precaució és poca.
En principi se suposa que el camí està ben marcat, amb punts de
pintura groga i pals de fusta. Amb la neu a la part alta, els punts
no els vam veure però sí fites, de tant en tant. Cap problema,
però, ja que tot i no veure el cim fins a gairebé al final, el
trajecte està clar.
Aproximació en cotxe
Es proposa començar a caminar des de la pista que surt del km 20,7
de la carretera C.G.3.
Enllaç a la georeferenciació del punt d'aparcament.
Descripció del recorregut
Sortint de l'aparcament ens dirigim a les bordes que tenim a peu de
pista, en sentit N. Ja veiem allà un cartell de fusta que ens indica
la direcció a seguir. Al començament els senyals són difusos i el
camí no és gens clar, però a mesura que anem progressant i
guanyant alçada, es fa més fressat i clar. També els punts grocs
són més evidents.
El camí, zigzaguejant, ens fa guanyar metres de forma ràpida fins a
sortir del bosc en una zona planera que al mapa de l'editorial Alpina
figura com a Comis Vell. Es tracta d'un espai pla que ens farà
recuperar l'alè de forma còmoda. Uns metres més endavant ja veiem
el primer pal indicador. El camí passa una mica allunyat així que
és possible que no es vegi. Nosaltres el vam fer a la baixada. Sí
que se’n localitza, però, un altre, molts metres més al NE de
l'anterior. En aquest punt agafem el camí que ens diu que pujarem al
pic de Font Blanca per la coma del Mig, la qual ja veiem a
l’esquerra.
Amb la neu no som capaços de seguir el camí senyalitzat i pugem a
la babalà pel mig de la coma, trobant de tant en tant punts grocs i
acompanyats per les aigües d'una torrentera, que tindrem a la dreta.
De baixada sí que localitzem el camí bo, per la qual cosa el
descens serà una mica més tranquil.
La coma del Mig és força dreta i ens demana el màxim esforç per
superar-la, i amb neu encara més, ja que, de tant en tant,
rellisquem i perdem terreny. Portem material, però les condicions de
la neu no són encara les adients. Per fi, després d'una àrdua
batalla, sortim al Castellar. El pendent minva i el pas es fa més
fàcil. La neu, a aquesta alçada encara és molt tova i permet que
ens enfonsem així que cal calma i paciència. Un nou repetjó ens
puja a una mena de coll entre el pic de les Fangasses i la carena que
ens ha de portar al cim.
En aquest punt no cal mapa per decidir per on seguir. El circ que
tenim al davant tant sols té un punt que sembla més còmode. La
carena que tenim a la dreta, a sobre del nostre cap. De fet, es poden
albirar fites que ho aconsellen. Així doncs, girem cap al SE per
enfilar el pendent en direcció a l'horitzó més proper. Es fa dur,
ja que les cames estan molt carregades, a hores d'ara.
Pensant que ja ho tenim a tocar, arribem al coll que és el punt pel
qual es puja des de la portella de Rialb, un altre camí clàssic per
assolir el cim. Aquí ja ens calcem els grampons i traiem el piolet,
ja que el vent i el pendent així ho aconsellen. Tenim la mala sort
que el vent bufa de cara així que el pendent encara sembla molt més
fort. De tant en tant la boira se'ns tira a sobre i perdem tota
perspectiva. Amb més pena que glòria arribo a la minicresta que
antecedeix el cim. És tan fort el vent que fa, tan estreta la cresta
i tan impactant el pendent per tots dos vessants, que em poso de
quatre grapes en un moment determinat. Sort que no em deixo dominar
per cap altre sentiment que el de fer cim. Són cinc o sis metres,
només, però en les condicions que els trobo es fan complicats. Una
mala trepitjada i...
Deu metres més de desnivell i fem cim.
Les condicions no són agradables. No trobem gaire visibilitat per
culpa de la boira que ens envolta, ara sí, ara no. Quan no és
aquest element, són els núvols que cobreixen els cims que tenim a
l'abast. Tampoc ajuda el vent, que amb fortes ratxes ens fa posar de
genolls de tant en tant, per pura seguretat. I com que el vent i la
neu fan augmentar la sensació de fredor... No esperem ni al
reagrupament per a la foto de cim. Ho sento. Cap avall.
El descens demana encara més tranquil·litat i concentració. El
pendent es veu de baixada molt més fort que de pujada però, ara sí,
la neu està perfecta i els grampons fan la seva feina de meravella.
Fins i tot m'atreveixo a provar la maniobra d'autodetenció. Encara
me’n recordo.
Ara sí que, tot i estar envoltats totalment per la boira i no veure
res a tres pams del nas, fem parada per al reagrupament, més que res
per decidir per on fer la tornada. El pla A consistia a baixar per la
portella de Rialb per fer així una mena de volta circular, pujant
per una banda i baixant per l'altra.
Un curt, més aviat inexistent debat, i decidim tornar pel mateix
camí. Uns quants del grup, aprofitant que tenim els grampons posats,
decidim baixar pel dret pel mig de la coma trepitjant encara neu. Ens
ajuntem a la part alta del Castellar. A partir d'aquest punt ja no
fan servei els grampons així que els tornem a la motxilla i desfem
camí fins a l'aparcament per donar així per acabada aquesta
magnífica excursió, de la qual no vaig gaudir plenament per la meva
poca experiència i perícia hivernal.
