Gallinova


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Clotada del Portell-Pas la Vena-La Bernada-Collada del Trumfo-Pas del Llop- Gallinova-la Bernada-Pas de la Vena-Clotada del Portell
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Serra de Carreu Lloc sortida: Collada dels Portells
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Piolet Mapa: Boumort Oest
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 27/01/2016 Distància**: 8,026 Km.
Recorregut: Lineal Índex IBP **: 84
Terreny: Pista i sender Orientació*: Molt fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: No Fonts: No
Temps **
Total: 3 h. 8 min. Caminant: 2 h. 44 min. Parat: 24 min.
Altures **
Màxima:  1.674 metres Mínima: 924 metres Acumulat: 800 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 18,96 % Ratio baixada: 21,89 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Tenim la sort de viure en un territori ple de llocs amb encant, ja sigui a nivell de mar, a les més altes muntanyes o a cotes mitjanes. També tenim la sort de poder gaudir d'algun d'aquests llocs en total solitud, ja que es tracta de contrades únicament conegudes pels vilatans o per determinats col·lectius.
Un d'aquests llocs privilegiats és Abella de la Conca. Aquest petit municipi pertanyent a la comarca del Pallars Jussà està situat en una zona muntanyosa espectacular, paradís dels escaladors. També dels senderistes i amants de la solitud i la tranquil·litat. Aquest territori transpira pau i s'encomana.
Aquesta vegada, de nou, ha tocat un recorregut discriminatori, ja que per fer l'aproximació al punt d'inici cal disposar, sí o sí, d'un vehicle tot camí, no necessàriament 4x4. També ens faria el pes un vehicle amb molt d'espai lliure a terra. La pista que es fa servir no és que estigui molt malament, però és de ferm molt precari i en molts llocs, ple de pedres soltes.
La clotada del Portell separa la muntanya de Sant Corneli i la serra de Carreu i permet enllaçar, en un mateix recorregut lineal, dos cims de la llista de la FEEC. Una pista de muntanya d'uns 7 quilòmetres uneix la base del tossal de Gallinova amb la de Sant Corneli, amb la qual cosa el recorregut es pot escurçar tant com es vulgui.
Els puristes i els amants de les grans distàncies pensaran que aquesta proposta no té gens d'interès, i hi estic d'acord, si em deixo portar per aquests paràmetres. També és una proposta discriminatòria, ja que tenim el condicionant del vehicle. La proposta és lineal, amb la qual cosa el retorn es pot fer avorrit... Molts punts en contra.
Però com tot, també té el seu costat positiu.

Aquest recorregut el podem fer amb mainada o amb gent poc acostumada a caminar, si més no fins a la collada del Trumfo. De la collada al cim la mainada gaudirà com mai, pujant de pedra en pedra. Permet fer, com ja he dit, dos cims el mateix dia, sense moure el cotxe de lloc, amb el consegüent estalvi de temps i diners en desplaçaments. Es pot fer en una matinal, amb la qual cosa tindrem la tarda lliure per conèixer el territori, que ja he comentat que és espectacular.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la collada dels Portells.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut


Comencem a caminar en lleugera pujada, en sentit NE, per clara pista pedregosa, ampla i de bon fer. Aquesta pista la seguirem durant uns 1.800 metres, moment que ens trobarem amb la carena rocallosa que baixa del tossal de Gallinova, a la dreta, i la paret SE del serrat de Montagut, a l'esquerra. Una petita fita a la vora dreta de la pista marca l'inici d'una traça de camí. És una curta drecera. Si no volem fer-la, podem caminar 5 metres més i agafar la pista que neix. Aquesta pista, en cas de seguir-la fins al final, ens baixaria a Cal Borrell seguint el barranc de Gassó. En el nostre cas, al cap de poc d’agafar la pista la deixem quan veiem una fita de pedra que marca l'inici d'un altre camí. Aquest és el camí que seguirem, en la seva totalitat, fins a la collada del Trumfo. Ho faig així per fer la pujada una mica més còmoda, més llarga, molt més llarga però també molt més còmoda. Hi ha la possibilitat de pujar pel terreny triat per fer la baixada, però penso que és molt més dur, ja que majorment es trepitja tartera de pedra molt petita i amb molt pendent. Tant si som a la collada del Trumfo com si anem dret amunt, els camins s'acaben trobant en una mena de grau. Comento des de la collada. En aquest punt girem a l'esquerra i iniciem un flanqueig en sentit NO seguint un caminoi de tant en tant fitat. Sembla que una canal que es veu a la dreta serà el punt de pujada al cim però acabem per superar-ne la vertical sense acostar-nos-hi. Seguim guanyant altura de mica en mica fins que el camí, difús fins ara, acaba per perdre's en arribar a terreny atarterat i ple de pedres. Hem de continuar amb la mateixa tònica. Flanqueig en lleuger ascens en sentit NO. En un moment donat hem de trobar una mena de paret. Depenent de com hàgim arribat fins aquí, perdrem altura o la guanyarem fins a trobar un grau que ens permet superar aquesta paret. De nou comencem a trobar fites que novament tornen a perdre's de seguida. Seguint la traça ens trobem amb un altre grau fitat. El pugem i sortim a la tartera final i a les envistes de la carena que hem de guanyar. Vells rastres de pas fan difícil de triar l'adequat. Sigui com sigui, hem de pujar a la carena. En el meu cas vaig superar el terreny fent un flanqueig el més llarg possible, mirant de fer menys pendent i pujar tan a prop del cim com fos possible. Vaig tenir sort. M'explico. Tota la carena està voltada per una tanca metàl·lica. Ho sabia. Aquesta tanca tan sols té un punt que permet el pas a l'altra banda. Ho sabia. El flanqueig que vaig fer em va pujar molt més amunt del punt de pas, però això no ho sabia. En comptes de perdre alçada vaig seguir la tanca en sentit ascendent i... sort, la tanca mor quan tinc el vèrtex del cim gairebé a tocar. El problema és que el vessant de la muntanya cau a plom sobre la collada del Trumfo però passar per aquest punt, tot i que factible, implica un enorme perill, ja que la timba és impressionant. Però no vaig ser jo l'únic que em vaig trobar amb aquesta tessitura. Més gent com jo ens hem trobat en la mateixa situació i finalment algú ha fet un forat que permet passar a l'altra banda de la tanca. Cul a terra i a l'altre costat. Ja no tindrem problemes a fer el cim. Les vistes són inenarrables. Espero que tingueu un bon dia, visualment parlant, quan us acosteu. Per fer el descens tenia al cap la idea de fer el vessant septentrional de la muntanya per baixar com més a prop millor de Cal Trumfo però finalment, en trobar el pas bo de la tanca, vaig canviar de plans i vaig baixar pel dret a trobar el camí fet de pujada. Una vegada a terreny conegut vaig desfer camí fins a tornar al punt d'aparcament per iniciar des d'allà l'ascens a la muntanya de Sant Corneli.