Dades tècniques de la ruta
Clotada del Portell-Pas la Vena-La Bernada-Collada del Trumfo-Pas del Llop- Gallinova-la Bernada-Pas de la Vena-Clotada del Portell
|
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Serra de Carreu | Lloc sortida: | Collada dels Portells | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | Editorial Piolet | Mapa: | Boumort Oest | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | European 1950 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | Garmin | Model: | Montana 600 | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 27/01/2016 | Distància**: | 8,026 Km. | ||
Recorregut: | Lineal | Índex IBP **: | 84 | ||
Terreny: | Pista i sender | Orientació*: | Molt fàcil | ||
Dificultat*: | Baixa | Esforç*: | 3 sobre 5 | ||
Senyalització: | No | Fonts: | No | ||
Temps ** | |||||
Total: | 3 h. 8 min. | Caminant: | 2 h. 44 min. | Parat: | 24 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 1.674 metres | Mínima: | 924 metres | Acumulat: | 800 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 18,96 % | Ratio baixada: | 21,89 % |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Tenim la sort de viure en un
territori ple de llocs amb encant, ja sigui a nivell de mar, a les
més altes muntanyes o a cotes mitjanes. També tenim la sort de
poder gaudir d'algun d'aquests llocs en total solitud, ja que es
tracta de contrades únicament conegudes pels vilatans o per
determinats col·lectius.
Un d'aquests llocs privilegiats és
Abella de la Conca. Aquest petit municipi pertanyent a la comarca del
Pallars Jussà està situat en una zona muntanyosa espectacular,
paradís dels escaladors. També dels senderistes i amants de la
solitud i la tranquil·litat. Aquest territori transpira pau i
s'encomana.
Aquesta vegada, de nou, ha tocat
un recorregut discriminatori, ja que per fer l'aproximació al punt
d'inici cal disposar, sí o sí, d'un vehicle tot camí, no
necessàriament 4x4. També ens faria el pes un vehicle amb molt
d'espai lliure a terra. La pista que es fa servir no és que estigui
molt malament, però és de ferm molt precari i en molts llocs, ple
de pedres soltes.
La clotada del Portell separa la
muntanya de Sant Corneli i la serra de Carreu i permet enllaçar, en
un mateix recorregut lineal, dos cims de la llista de la FEEC. Una
pista de muntanya d'uns 7 quilòmetres uneix la base del tossal de
Gallinova amb la de Sant Corneli, amb la qual cosa el recorregut es
pot escurçar tant com es vulgui.
Els puristes i els amants de les
grans distàncies pensaran que aquesta proposta no té gens
d'interès, i hi estic d'acord, si em deixo portar per aquests
paràmetres. També és una proposta discriminatòria, ja que tenim
el condicionant del vehicle. La proposta és lineal, amb la qual cosa
el retorn es pot fer avorrit... Molts punts en contra.
Però com tot, també té el seu
costat positiu.
Aquest recorregut el podem fer amb
mainada o amb gent poc acostumada a caminar, si més no fins a la
collada del Trumfo. De la collada al cim la mainada gaudirà com mai,
pujant de pedra en pedra. Permet fer, com ja he dit, dos cims el
mateix dia, sense moure el cotxe de lloc, amb el consegüent estalvi
de temps i diners en desplaçaments. Es pot fer en una matinal, amb
la qual cosa tindrem la tarda lliure per conèixer el territori, que
ja he comentat que és espectacular.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la collada dels Portells.Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Comencem a caminar en lleugera
pujada, en sentit NE, per clara pista pedregosa, ampla i de bon fer.
Aquesta pista la seguirem durant uns 1.800 metres, moment que ens
trobarem amb la carena rocallosa que baixa del tossal de Gallinova, a
la dreta, i la paret SE del serrat de Montagut, a l'esquerra. Una
petita fita a la vora dreta de la pista marca l'inici d'una traça de
camí. És una curta drecera. Si no volem fer-la, podem caminar 5
metres més i agafar la pista que neix. Aquesta pista, en cas de
seguir-la fins al final, ens baixaria a Cal Borrell seguint el
barranc de Gassó. En el nostre cas, al cap de poc d’agafar la
pista la deixem quan veiem una fita de pedra que marca l'inici d'un
altre camí. Aquest és el camí que seguirem, en la seva totalitat,
fins a la collada del Trumfo. Ho faig així per fer la pujada una
mica més còmoda, més llarga, molt més llarga però també molt
més còmoda. Hi ha la possibilitat de pujar pel terreny triat per
fer la baixada, però penso que és molt més dur, ja que majorment
es trepitja tartera de pedra molt petita i amb molt pendent. Tant si
som a la collada del Trumfo com si anem dret amunt, els camins
s'acaben trobant en una mena de grau. Comento des de la collada. En
aquest punt girem a l'esquerra i iniciem un flanqueig en sentit NO
seguint un caminoi de tant en tant fitat. Sembla que una canal que es
veu a la dreta serà el punt de pujada al cim però acabem per
superar-ne la vertical sense acostar-nos-hi. Seguim guanyant altura
de mica en mica fins que el camí, difús fins ara, acaba per
perdre's en arribar a terreny atarterat i ple de pedres. Hem de
continuar amb la mateixa tònica. Flanqueig en lleuger ascens en
sentit NO. En un moment donat hem de trobar una mena de paret.
Depenent de com hàgim arribat fins aquí, perdrem altura o la
guanyarem fins a trobar un grau que ens permet superar aquesta paret.
De nou comencem a trobar fites que novament tornen a perdre's de
seguida. Seguint la traça ens trobem amb un altre grau fitat. El
pugem i sortim a la tartera final i a les envistes de la carena que
hem de guanyar. Vells rastres de pas fan difícil de triar l'adequat.
Sigui com sigui, hem de pujar a la carena. En el meu cas vaig superar
el terreny fent un flanqueig el més llarg possible, mirant de fer
menys pendent i pujar tan a prop del cim com fos possible. Vaig tenir
sort. M'explico. Tota la carena està voltada per una tanca
metàl·lica. Ho sabia. Aquesta tanca tan sols té un punt que permet
el pas a l'altra banda. Ho sabia. El flanqueig que vaig fer em va
pujar molt més amunt del punt de pas, però això no ho sabia. En
comptes de perdre alçada vaig seguir la tanca en sentit ascendent
i... sort, la tanca mor quan tinc el vèrtex del cim gairebé a
tocar. El problema és que el vessant de la muntanya cau a plom sobre
la collada del Trumfo però passar per aquest punt, tot i que
factible, implica un enorme perill, ja que la timba és
impressionant. Però no vaig ser jo l'únic que em vaig trobar amb
aquesta tessitura. Més gent com jo ens hem trobat en la mateixa
situació i finalment algú ha fet un forat que permet passar a
l'altra banda de la tanca. Cul a terra i a l'altre costat. Ja no
tindrem problemes a fer el cim. Les vistes són inenarrables. Espero
que tingueu un bon dia, visualment parlant, quan us acosteu. Per fer
el descens tenia al cap la idea de fer el vessant septentrional de la
muntanya per baixar com més a prop millor de Cal Trumfo però
finalment, en trobar el pas bo de la tanca, vaig canviar de plans i
vaig baixar pel dret a trobar el camí fet de pujada. Una vegada a
terreny conegut vaig desfer camí fins a tornar al punt d'aparcament
per iniciar des d'allà l'ascens a la muntanya de Sant Corneli.