Pic de Racó Gros

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta
Núria-Pont de l'Escuder-Torrent de les Molleres-Coll de Noucreus-Fossa del Gegant-Pas del Porc-Pic de Racó Gros-Coll dels Racons-Pic de Racó Petit-Desfer camí fins Coll de Noucreus-Coll de Noufonts-Torreent de Noufonts-Pont de l'Escuder-Núria
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Vall de Núria Lloc sortida: Vall de Núria
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Puigmal-Vall de Núria
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: TwoNaw Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 28/06/2016 Distància**: 19.05 Km.
Recorregut: Lineal Índex IBP **: 172
Terreny: Alta muntanya Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Molt alta Esforç*: 5 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: Si, Noufonts sol a la surgència
Temps **
Total: 8 h. 02 min. Caminant: 7 h. 07 min. Parat: 55 min.
Altures **
Màxima:  2.804 metres Mínima: 1.982 metres Acumulat: 1.542 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 15.5 % Ratio baixada: 17.59 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Exigent proposta aquesta per assolir els cims del pic de Racó Gros i Racó Petit, ambdós units per una espectacular cresta que no té passos problemàtics, més enllà dels propis d'aquest tipus de terreny, parlant sempre de condicions meteorològiques normals. Com sempre, amb neu o roca molla, la cosa varia molt. 
La major dificultat d'aquesta proposta rau en la distància a recórrer i el desnivell a superar. Es tracta d'un recorregut trencacames amb guanys i pèrdues de desnivell importants que demanen la màxima atenció atesa la qualitat del terreny. També s'ha d'anar amb una bona mentalització ja que, tal com vam plantejar nosaltres el recorregut, s'ha de retornar al coll de Noucreus pel mateix camí, la qual cosa vol dir que el pic de Racó Gros s'ha de pujar dues vegades. Suposo que altres alternatives seran possibles. Enric i Encarna (EniEn), ressenyen una opció molt interessant, però encara més llarga. La mateixa proposta la podem trobar també al bloc d'Engarrista. Aquests prenen com a punt de sortida la cabana d'Aixeques, al Conflent, a prop del coll Mitjà i completen un bona proposta circular. 
També Manel Figuera, al seu llibre "Circuits d'alta muntanya pel Pirineu oriental català", pren aquesta cabana per fer una circular aprofitant el refugi lliure de l'Orri de la Riberola i la jaça de la Valleta. 
El recorregut de cresta no és difícil. Al Racó Gros s’hi puja gairebé caminant, tret de curts i fàcils trams de grimpada que sempre es poden evitar pel vessant de Carançà. El mateix es pot dir del descens fins al coll dels Racons. Aquí tan sols cal parar atenció si en comptes de baixar a tota cresta, s'opta per fer-ho per una canal amb el terra format per pedra solta. L'ascens al pic de Racó Petit tampoc ha de presentar problemes, tret de la capacitat mental per superar el cansament acumulat. Aquí, si no es vol anar per la cresta, es pot fer camí pel vessant de la Riberola fins al cim marmori intermedi. És molt important no pensar en el que hem de fer per tornar. Des del cim del pic de Racó Petit he llegit que algú ha baixat a la vall de Carançà per una coma herbada força dreta, passant per la base de l'agulla Blanca. Sense camí, però sembla que factible. 
Nosaltres, com la gran majoria de mortals, vam fer la tornada, com ja he dit, desfent el camí fins al coll de Noucreus. El descens fins a Núria el vam fer pel coll de Noufonts, per allò de dir que fem una circular. 
Paisatgísticament, el territori és una passada. Ens trobarem en tot moment voltats de majestuosos cims que ens tindran embadalits, per més coneguts que els tinguem, que ens faran mirar en totes direccions. Especial és la visió que obtindrem quan som al coll de Noucreus, dominant les valls de Carançà, a l'est, i la Riberola, a ponent. També resulta un plaer recuperar l'alè als cims, sobretot al pic més alt, curiosament el Racó Petit, a on podrem passar una llarga estona emocionats, contemplant una vasta extensió muntanyosa, sempre que el dia acompanyi. 
Comencem l'excursió agafant a Queralbs el tren cremallera. Ho fem així en previsió de possibles problemes amb l'horari de tornada. El recorregut és molt llarg i potser hi dediquem més temps del previst i arribem de tornada a l'estació fora d'horari, cosa que ens obligaria a fer la tornada a Queralbs caminant. Una altra curiositat. Si agafeu el primer tren que surt de Queralbs us faran un 20% de descompte en el preu del bitllet normal, no acumulable al descompte que us poden fer en els altres trens amb sortides posteriors si teniu la llicència federativa.
Aproximació en cotxe
Proposo desplaçar-se fins a la població de Queralbs i agafar el tren cremallera que puja a Núria i començar a caminar des de la mateixa estació. La caminada ja és prou llarga i exigent com per a afegir desnivell.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Sortim de la mateixa estació i prenem el GR-11 i comencem a remuntar les primeres rampes del dia. Al cap de poc temps trobem que el camí més evident, pel qual seguirem, continua vorejant el bosc de la Verge i deixem per l'esquerra un altre camí que és el que puja al coll d'Eina o de Núria. Uns centenars de metres més amunt arribem a un trencall amb un pal indicador. Deixem per la dreta, SO, una pista que ens portaria a l'alberg Pic de l'Àliga i seguim recte, en sentit NE, en cerca de la palanca de l'Escudé. Creuem el pont de fusta i encaminem les nostres passes en clara direcció a un pal de direccions que veiem unes desenes de metres més amunt. Arribem a l'encreuament i deixem el GR-11 que es dirigeix al coll de Noufonts i seguim en sentit NE, remuntant el torrent de les Molleres. La pujada, constant en tot moment, ens porta a assolir el coll de Noucreus després de superar més de 600 metres de desnivell, sempre per camí perfectament definit.
Al coll de Noucreus es pot fer una llarga pausa per fer un mossec i recuperar forces, albirant tot el que ens resta per aconseguir el nostre objectiu, que llueix imponent just al davant dels nostres ulls. Al coll trobem un bon nombre de camins que es dirigeixen en tots els sentits cardinals, però el que a nosaltres ens interessa és l'evident corriol que inicia el descens, en sentit NO, vers la fossa del Gegant i, una mica més al N, al pas del Porc. El camí continua evident, i quan sembla que s'esvaeix, escadusseres fites ens ajuden a progressar. Tot i així l'orientació ens fa el pes per seguir el camí. Per arribar al pas del Porc vam fer un flanqueig que ens evità baixar a una petita enclotada. Ja al pas, no queda altra cosa que fer la pujada cap al cim. Un difuminat rastre de corriol ens ajuda a fer camí sense necessitat de progressar a tota cresta, la qual s'ha de dir que no presenta cap complicació a muntanyencs acostumats a aquest tipus de terreny. Fer el cim tan sols és qüestió de gestionar l'esforç que requereix superar el fort pendent del terreny.
Les vistes des del cim són magnífiques. El cim no és gaire ample, però permet passar una bona estona assegut als esquists que el conformem. Aquí es pot donat per acabada la travessa i es pot plantejar la tornada, però ja que hi som anem a fer l'altre cim del cordal, el pic de Racó Petit, que curiosament és un parell o tres de metres, depèn de la cartografia consultada, més alt.
Per fer això cal seguir per la cresta, ampla, en sentit NO. El descens no té cap complicació remarcable, fins al coll dels Racons. Tan sols caldrà anar amb la cura que aquest tipus de terreny demana. Des del coll dels Racons veiem amb claredat què ens cal fer per assolir el cim. Tenim dos avantcims que semblen inexpugnables però que se salven pel costat de ponent de la cresta. Es pot fer també per tota la cresta, però no cal. Si la capacitat física ens ho permet, no cal posar les mans al terra si fem pel vessant ponentí. Només caldrà grimpar, molt fàcil, una vegada hàgim superat el segon avantcim. Una punxa d'un curiós marbre blanc que fa que l'indret es reconegui des de la distància. Sortint de la zona marmòria sí que ens caldrà grimpar per l'ampli vessant per fer el cim. De nou ens permetem una llarga asseguda descansant i admirant el paisatge.
Per fer el retorn, potser gent més avesada, o aventurera, o exploradora, o coneixedora del territori, planteja opcions més alpinistes, però nosaltres ens vam basar en un track que desfeia camí per recular. Així ens va tocar pujar de nou al pic de Racó Gros, vam fer així augmentar la duresa del recorregut. L'ascens el vam fer per una feixuga canal, mirant d'evitar les pedres soltes. La resta del recorregut el vam fer sense res destacable fins al coll de Noucreus. En aquest punt, i per allò de dir que no tornàvem pel mateix camí, vam decidir fer pel coll de Noufonts. També es pot fer per la carena del serrat del Mig i el serrat de la Coma del Clot, fent pel camí fins a set cims secundaris.
Així doncs, del coll de Noucreus al de Noufonts i d'aquest fins a l'acabament del recorregut, vam fer pel GR-11 davallant el torrent de Noufonts fins al pont de l'Escudé i l'estació del cremallera de Núria.