Tossa Plana de Lles


cim número 86 del llistat dels 100 cims de la FEEC
Sostre comarcal de la Cerdanya sud zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades pràctiques

Pla de la Molina-Roc Blanc-Tossa Plana de Lles-Tosseta de Vallcivera-La Mugueta-La Muga-Itin. nº 26 camins de la Cerdanya-Pla de la Molina
Cartografia   Editorial Alpina           Mapa Cerdanya 06-07
Coordenades   UTM Datum WSG84
Distància recorreguda   15, 3 Km. Temps
5 h. 10 min.
Altura màxima   2916 metres Ascens acumulat   1279 metres
Comentaris
Excursió circular seguint el sentit horari. La trobo de més bon fer ja que si es fa en sentit contrari, la pujada a la Muga pel dret, com vam fer la baixada, sembla aterradora.
Aquesta proposta és una petita modificació de la que figura al llibret de l'editorial Alpina ja que no sortim de cal Jan de la Llosa, sinó que ho fem des del pla de la Molina, al peu de la pista que enllaça el refugi del cap del Rec amb el dels estanys de la Pera. La pujada pel GR107, per la vall de Llosa, que és la que proposa Alpina, té pinta de ser molt dreta, i la pujada a la Muga per la carena des del pla Xiuxirà vista des del cim de la Muga, és molt aèria, amb forta pujada i difícil de trobar. L'amo de cal Jan de la Llosa sempre diu que la millor opció, si es puja per casa seva, és anar fins a la cabana dels Esparvers i girar pel GR11 fins al pla de Vallcivera i tornar a trencar a l'esquerra pels estanyons de Vallcivera i sortir al coll de la Muga, però això, des de la Mugueta, també fa por.
Dit tot això, tothom és lliure de trobar l'opció que vulgui. També es pot pujar, anant per la pista uns quants centenars de metres més al nord-oest, per l'estany de l'Orri i anar decantant-se cap al nord-oest per arribar al pla de les Someres i seguir la divisòria fins al cim de la tossa Plana de Lles. Aquesta opció ens permetrà contemplar els estanys de Setut.
La carena no té, en condicions normals, cap complicació tret d'un parell de passos que, per seguretat i comoditat, ens demanaran fer servir les mans, repeteixo, en condicions normals. Tot el recorregut, des de la sortida fins a arribar al riu de la Muga el farem sense camí (ni evident ni no evident), però això no ha de suposar cap problema ja que l'orientació és molt fàcil i el bosc és molt net i obert. Es tracta d'anar pujant, primer per bosc (sembla que algú ha anat posant trossos de bossa d'escombraries enganxats a les branques dels arbres), i quan sortim del bosc ja veiem (no, no és el cim) l'altiplà del Roc Blanc. Es tracta ara d'anar pujant a guanyar aquest altiplà. Quan som a dalt ja no tenim pèrdua. Farem cims a carenes i colls fins a arribar a la Muga. D'ací podem tornar a baixar al coll i davallar cap a l'estany de la Muga, o guanyar temps i esforç baixant pel dret, primer, i una mica en sentit sud-est, després, fins a arribar al riu de la Muga. Ací ja trobem senyals. Però s'ha de tenir clar el que es vol. M'explico. Al mapa d'Alpina (marcat com a antic rec) i a diferents webs he vist que es parla d'un sender que baixa pel bony de l'Ós i que és el que jo tenia pensat fer. El cas és que en arribar al riu de la Muga em vaig trobar amb un forestal i li vaig demanar informació i em va dir que per arribar al pla de la Molina sí que anava bé per aquest camí i que per no perdre'l havia de seguir els senyals de pintura groga amb el número 26 en negre. Ho vaig fer així i... no senyor. Sí que vaig arribar al pla de la Molina però fent una gran volta. Crec que quan creuem el segon torrent que trobem en el nostre pas s'ha de deixar el sender senyalitzat i pujar pel dret seguint un prat en pendent i herbat per pujar al prat Castilló. Si optem per seguir el sender senyalitzat, també sortim al prat Castilló, però més a l'est del punt correcte. Es tracta, doncs, de girar en aquest sentit per anar a buscar el sender que ens ha de portar al bony de l'Ós. Però estem com sempre. També es pot fer tot el recorregut pel sender senyalitzat, que no n’hi ha per a tant.
Aquesta excursió és d'alta muntanya i s'ha d'anar preparat com cal per a aquest tipus de sortida. Si es fa a l’hivern caldran tot tipus d'estris i si es fa a l'estiu, cap. Entremig pot ser interessant anar equipats amb pals, sobretot si trobem neu a les collades, que són una mica aèries. Trobarem aigua en diferents llocs, però sempre és millor portar-la de casa.
Aproximació en cotxe
Com a població de referència, cal prendre Martinet, població lleidatana als peus de la carretera N-260, de Puigcerdà a la Seu d'Urgell, o viceversa. Si venim de la Seu, just a l'entrada a l'esquerra, o si venim de Puigcerdà, just a la sortida a la dreta, trobarem un trencall que mena cap a Lles i d'altres poblacions. Una vegada hem passat Lles de la Cerdanya hem d'adreçar-nos al refugi de cap del Rec i les instal·lacions d'esquí nòrdic de Lles. Just en arribar al refugi, ara tancat, veurem el començament d'una pista de terra que mena als estanys de la Pera. Caldrà demanar informació ja que a l'hivern tanquen la pista i s'ha d'aparcar abans de la barrera. Quan hem conduït un parell de quilòmetres i la pista fa un revolt a l'esquerra, arribarem a una gran esplanada. Aquest és el pla de la Molina. Aparcarem a on no molestem.

Descripció del recorregut

Deixo una ressenya tipus roadbook a l'adreça web:
https://drive.google.com/open?id=1b_8p_ui1EUf3ozVgcF2sE88493bN3jlyhkqcf638S3Y