El Montsianell


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta: No he pogut localitzar cap topònim.
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Delta de l'Ebre Lloc sortida: Camí de la Llosa
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Piolet Mapa: Montsià
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: TwoNav Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 24/04/2016 Distància**: 3,6 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 35
Terreny: Senders i pista Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 2 sobre 5
Senyalització: No Fonts: No
Temps **
Total: 1 h. 30 min. Caminant: 1 h. 15 min. Parat: 15 min.
Altures **
Màxima:  299 metres Mínima: 115 metres Acumulat: 213 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 15,45 % Ratio baixada: 12,98 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
El Montsianell és un d'aquells cims que sempre deixem per fer quan estem en altres coses. És un cim de molt baixa dificultat, abastable per tothom i sembla que no té categoria per perdre el temps a assolir-lo.
Quan transitem per l'autopista sempre el veiem a una banda o l'altra, depenent del sentit de circulació, coronat amb el Sant Crist que vesteix el seu punt àlgid.
És un cim modest, que es troba dins un espai molt humanitzat, cosa que permet que l'aproximació sigui molt fàcil, fent ús de pistes enquitranades que ens faciliten fer curts recorreguts per pujar al cim. També es troba en un indret molt turístic, ja que és dins l'àrea d'influència del paratge natural del delta de l'Ebre. Això fa que aquest cim sigui «atacat» com a complement d'altres, ja que molta més tradició muntanyenca tenen per la zona els cims de la torreta de Montsià i la Foradada. En condicions meteorològiques normals, aquests dos últims tenen millors vistes que el cim que ens ocupa, ja que els anteriors, de molta més alçada, li treuen panoràmica.
També pot ser una bona opció deixar de fer altres cims i centrar-se únicament en aquest i aprofitar la resta de la jornada per fer turisme per la zona. Ja s'ha comentat que el delta de l'Ebre és molt a prop i aquest és un indret aprofitable per fer visites a diferents espais, tant naturals com urbans. Aconsellable 100% és un passeig per la zona de la barra del Trabucador, espai que enllaça el territori terrestre amb la punta de la barra. També pot ser interessant un passeig per visitar els Ullats, surgències d'aigua dolça en mig del delta.
El cim del Montsianell, tot i la baixa alçada, és un molt bon mirador gràcies al fet que està voltat de planes, tret de la cara SE. Per aquesta part, la serra del Montsià treu visió al cim, però la resta de punts cardinals són oberts des d’aquest cim. Així és fàcil, si el temps ho permet, albirar la serra del Cardó, el massís dels Ports, el mont Caro, les muntanyes de Tivissa i Vandellòs i, per descomptat, el delta de l'Ebre. També és una excel·lent balconada per gaudir d'Amposta. Un gran Sagrat Cor corona el cim de la muntanya, i el fa així recognoscible des de molt lluny.

Com que els itineraris per fer cim acostumen a ser curts, es pot dedicar la resta del dia a fer turisme per la zona, activitat del tot recomanable atesa la qualitat de l'oferta de la comarca.
Aproximació en cotxe
Normalment s'acostuma a triar com punt d'inici de la caminada l'ermita de la Mare de Déu del Montsià, però mirant d'estalviar recorregut i asfalt jo ho faig al camí del Pla de la Llosa, just al punt en el qual neix un vell camí, ara per ara esborrat el seu inici. 
Hi ha lloc per aparcar be un cotxe, dos una mica just.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Normalment s'acostuma a triar com a punt d'inici de la caminada l'ermita de la Mare de Déu del Montsià, però mirant d'estalviar recorregut i asfalt jo ho faig al camí del pla de la Llosa, just al punt en el qual neix un vell camí, ara per ara esborrat l’inici. Hi ha lloc per aparcar-hi bé un cotxe; dos, una mica just.
Per iniciar el recorregut, fent-lo en sentit contrari a les busques del rellotge, abandonem la pista, que serà per on tornarem, i ens fiquem dins de la vegetació seguint la traça d'un vell camí que pren orientació NNO, i s’enfila, a poc a poc, en cerca d'unes velles feixes que es veuen més amunt. El camí, pedregós i molt aperduat, se segueix prou bé. Més endavant la vegetació s'estreny i ens obliga a parar atenció per seguir la traça, evident si vigilem el terra. Jo no vaig deixar fites, ja que no tenia clar arribar a bon port, però de fet anava seguint camí i aquest era fidel al mapa. Sense cap entrebanc i ja per senda planera, començo a veure el primer objectiu del dia, un dipòsit d'aigua i la seva pista d'accés. Veig també que està voltat per una tanca de filferro de considerable alçada i preveig dificultats. Quan hi sóc a tocar busco un punt dèbil. No he sigut l'únic que m'hi he trobat. Veig que diferents corriols busquen per on superar l'obstacle. Finalment, seguint per la meva dreta un caminoi, trobo la tanca tombada. Salto a l'altra banda i acabo a la pista de formigó. Còmodament la segueixo en sentit ascendent per començar, al cap de poc, un fort descens. Tinc a la dreta unes construccions que penso que són uns apartaments rurals. Segueixo per la pista i deixo el trencall que baixa cap als edificis i al cap de poc torno a trobar-me la tanca de filferro que volta la propietat. No sé amb quin criteri la finca està tancada, però penso que de forma il·legal, ja que de nou la torno a veure trencada i tombada just en el punt en el qual neix un altre camí, aquest més fressat que el recorregut anteriorment. Poc dura l'alegria, ja que al cap d’una estona la traça torna a fer-se escadussera però tampoc presenta problema, tret de les rascades a les cames, per seguir-la fins a trobar el segon objectiu del dia, el camí carener que puja d'Amposta. Aquest sender ja és molt evident i sense problema, amb el cim ja a la vista, ens hi puja . Abans haurem de superar una petita, fàcil i divertida grimpada, fins i tot dues, però l'última no és obligatòria, ja que el camí l'evita.
Primer trobem un gran Crist amb els braços oberts. En aquest punt tenim un dels millors miradors del cim, però no l'únic. Podem estar-nos-hi una estona fent fotos. Uns metres al darrere de l'escultura, seguint pel camí que hem pujat, arribem al vèrtex geodèsic i, penso, al cim pròpiament dit. A la banda de llevant també tenim un bon mirador, just a l'acabament de la paret dels escaladors.
Per fer el descens tenim diferents alternatives. La meva idea original consistia a seguir tot el sender de carena per anar al pla de la Llosa, però pel camí vaig veure una fita que marca el naixement d'un altre sender que baixa de la muntanya. Aquest sender figura tant al mapa de l'ICC com al del Montsià, de l'editorial Piolet.
Seguint la fita, el sender comença un vertiginós descens. Al cap de poc començo a trobar senyals de pintura vermella. Seguint-les, per clar i evident sender, acabo per baixar a la pista que porta al pla de la Llosa. M'incorporo i la segueixo en sentit N, deixant a la dreta la pista que s'encamina a unes antenes. Aquesta altra pista ens permetria baixar a l'ermita de la Mare de Déu del Montsià, si fos el cas que haguéssim deixat allà el cotxe.

En el meu cas, segueixo, com he dit, la pista del camí de la Llosa, que en suau descens em porta fins a on tinc el cotxe aparcat.