Dades tècniques de la ruta
punts de pas de la ruta: No he pogut localitzar cap topònim.
|
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Delta de l'Ebre | Lloc sortida: | Camí de la Llosa | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | Editorial Piolet | Mapa: | Montsià | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | European 1950 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | TwoNav | Model: | Anima + | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 24/04/2016 | Distància**: | 3,6 Km. | ||
Recorregut: | Circular | Índex IBP **: | 35 | ||
Terreny: | Senders i pista | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Baixa | Esforç*: | 2 sobre 5 | ||
Senyalització: | No | Fonts: | No | ||
Temps ** | |||||
Total: | 1 h. 30 min. | Caminant: | 1 h. 15 min. | Parat: | 15 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 299 metres | Mínima: | 115 metres | Acumulat: | 213 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 15,45 % | Ratio baixada: | 12,98 % |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
El
Montsianell és un d'aquells cims que sempre deixem per fer quan
estem en altres coses. És un cim de molt baixa dificultat, abastable
per tothom i sembla que no té categoria per perdre el temps a
assolir-lo.
Quan
transitem per l'autopista sempre el veiem a una banda o l'altra,
depenent del sentit de circulació, coronat amb el Sant Crist que
vesteix el seu punt àlgid.
És un cim
modest, que es troba dins un espai molt humanitzat, cosa que permet
que l'aproximació sigui molt fàcil, fent ús de pistes
enquitranades que ens faciliten fer curts recorreguts per pujar al
cim. També es troba en un indret molt turístic, ja que és dins
l'àrea d'influència del paratge natural del delta de l'Ebre. Això
fa que aquest cim sigui «atacat» com a complement d'altres, ja que
molta més tradició muntanyenca tenen per la zona els cims de la
torreta de Montsià i la Foradada. En condicions meteorològiques
normals, aquests dos últims tenen millors vistes que el cim que ens
ocupa, ja que els anteriors, de molta més alçada, li treuen
panoràmica.
També pot
ser una bona opció deixar de fer altres cims i centrar-se únicament
en aquest i aprofitar la resta de la jornada per fer turisme per la
zona. Ja s'ha comentat que el delta de l'Ebre és molt a prop i
aquest és un indret aprofitable per fer visites a diferents espais,
tant naturals com urbans. Aconsellable 100% és un passeig per la
zona de la barra del Trabucador, espai que enllaça el territori
terrestre amb la punta de la barra.
També pot ser interessant un passeig per visitar els Ullats,
surgències d'aigua dolça en mig del delta.
El cim del
Montsianell, tot i la baixa alçada, és un molt bon mirador gràcies
al fet que està voltat de planes, tret de la cara SE. Per aquesta
part, la serra del Montsià treu visió al cim, però la resta de
punts cardinals són oberts des d’aquest cim. Així és fàcil, si
el temps ho permet, albirar la serra del Cardó, el massís dels
Ports, el mont Caro, les muntanyes de Tivissa i Vandellòs i, per
descomptat, el delta de l'Ebre. També és una excel·lent balconada
per gaudir d'Amposta. Un gran Sagrat Cor corona el cim de la
muntanya, i el fa així recognoscible des de molt lluny.
Com que els
itineraris per fer cim acostumen a ser curts, es pot dedicar la resta
del dia a fer turisme per la zona, activitat del tot recomanable
atesa la qualitat de l'oferta de la comarca.
Aproximació en cotxe
Normalment s'acostuma a triar com punt d'inici de la caminada l'ermita de la Mare de Déu del Montsià, però mirant d'estalviar recorregut i asfalt jo ho faig al camí del Pla de la Llosa, just al punt en el qual neix un vell camí, ara per ara esborrat el seu inici.
Hi ha lloc per aparcar be un cotxe, dos una mica just.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Normalment
s'acostuma a triar com a punt d'inici de la caminada l'ermita de la
Mare de Déu del Montsià, però mirant d'estalviar recorregut i
asfalt jo ho faig al camí del pla de la Llosa, just al punt en el
qual neix un vell camí, ara per ara esborrat l’inici. Hi ha lloc
per aparcar-hi bé un cotxe; dos, una mica just.
Per iniciar
el recorregut, fent-lo en sentit contrari a les busques del rellotge,
abandonem la pista, que serà per on tornarem, i ens fiquem dins de
la vegetació seguint la traça d'un vell camí que pren orientació
NNO, i s’enfila, a poc a poc, en cerca d'unes velles feixes que es
veuen més amunt. El camí, pedregós i molt aperduat, se segueix
prou bé. Més endavant la vegetació s'estreny i ens obliga a parar
atenció per seguir la traça, evident si vigilem el terra. Jo no
vaig deixar fites, ja que no tenia clar arribar a bon port, però de
fet anava seguint camí i aquest era fidel al mapa. Sense cap
entrebanc i ja per senda planera, començo a veure el primer objectiu
del dia, un dipòsit d'aigua i la seva pista d'accés. Veig també
que està voltat per una tanca de filferro de considerable alçada i
preveig dificultats. Quan hi sóc a tocar busco un punt dèbil. No he
sigut l'únic que m'hi
he trobat. Veig
que diferents corriols busquen per on superar l'obstacle. Finalment,
seguint per la meva dreta un caminoi, trobo la tanca tombada. Salto a
l'altra banda i acabo a la pista de formigó. Còmodament la segueixo
en sentit ascendent per començar, al cap de poc, un fort descens.
Tinc a la dreta unes construccions que penso que són uns apartaments
rurals. Segueixo per la pista i deixo el trencall que baixa cap als
edificis i al cap de poc torno a trobar-me la tanca de filferro que
volta la propietat. No sé amb quin criteri la finca està tancada,
però penso que de forma il·legal, ja que de nou la torno a veure
trencada i tombada just en el punt en el qual neix un altre camí,
aquest més fressat que el recorregut anteriorment. Poc dura
l'alegria, ja que al cap d’una estona la traça torna a fer-se
escadussera però tampoc presenta problema, tret de les rascades a
les cames, per seguir-la fins a trobar el segon objectiu del dia, el
camí carener que puja d'Amposta. Aquest sender ja és molt evident i
sense problema, amb el cim ja a la vista, ens hi puja . Abans haurem
de superar una petita, fàcil i divertida grimpada, fins i tot dues,
però l'última no és obligatòria, ja que el camí l'evita.
Primer
trobem un gran Crist amb els braços oberts. En aquest punt tenim un
dels millors miradors del cim, però no l'únic. Podem estar-nos-hi
una estona fent fotos. Uns metres al darrere de l'escultura, seguint
pel camí que hem pujat, arribem al vèrtex geodèsic i, penso, al
cim pròpiament dit. A la banda de llevant també tenim un bon
mirador, just a l'acabament de la paret dels escaladors.
Per fer el
descens tenim diferents alternatives. La meva idea original consistia
a seguir tot el sender de carena per anar al pla de la Llosa, però
pel camí vaig veure una fita que marca el naixement d'un altre
sender que baixa de la muntanya. Aquest sender figura tant al mapa de
l'ICC com al del Montsià, de l'editorial Piolet.
Seguint la
fita, el sender comença un vertiginós descens. Al cap de poc
començo a trobar senyals de pintura vermella. Seguint-les, per clar
i evident sender, acabo per baixar a la pista que porta al pla de la
Llosa. M'incorporo i la segueixo en sentit N, deixant a la dreta la
pista que s'encamina a unes antenes. Aquesta altra pista ens
permetria baixar a l'ermita de la Mare de Déu del Montsià, si fos
el cas que haguéssim deixat allà el cotxe.
En el meu
cas, segueixo, com he dit, la pista del camí de la Llosa, que en
suau descens em porta fins a on tinc el cotxe aparcat.