Roc de Sant Aventí

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta:
Dolmen de Perauba-Dolmende les Fontanelles-Pla de Llac-Roc de Sant Aventí-Lo Ban-Barranc de les Tosques-Pista a Peracalç-Pista a Montsor-Dolmen de Peracalç
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Serra de Peracalç Lloc sortida: Dolmen de Perauba
Dades cartogràfiques
Cartografia: I. C.G.C. Mapa: Fulls 130/41-131/41 e:1/10000
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: TwoNav Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 03/05/2016 Distància**: 6,39 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 38
Terreny: Senders, pista i sense camí Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 2,5 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: Si
Temps **
Total: 1 h. 47 min. Caminant: 1 h. 42 min. Parat: 5 min.
Altures **
Màxima:  1.469 metres Mínima: 1.223 metres Acumulat: 300 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 8,34 % Ratio baixada: 11,74 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
La immensa majoria de gent, per no dir tota, que fa una escapada per ascendir al cim del roc de Sant Aventí ho fa per la banda del Pallars Jussà, ja que és l'itinerari més lògic i que requereix menys desplaçament en vehicle per a aquells que hi anem des de terres més llevantines.
Aquest cim, però, pertany a dues comarques: la ja esmentada del Pallars Jussà i l'altre Pallars, el Sobirà.
El roc de Sant Aventí està adscrit administrativament als municipis de la Pobla de Segur i al Baix Pallars. Des d'aquest últim, una pista permet l'accés en cotxe fins a gairebé el cim. Si es disposa de vehicle tot terreny, no necessàriament 4x4, es pot arribar fins i tot fins al mateix cim. Des de la Pobla de Segur, en canvi, l'ascens s'ha de plantejar des de més lluny, des de la mateixa població, ja que l'aproximació en cotxe no és possible.
Malgrat aquest fet, o per això mateix, tothom tria com a punt de partença aquesta població i puja al cim fent servir el camí senyalitzat que porta al cim passant per la roca Foradada, el disseminat abandonat de Montsor i el Tossalet.
Jo ofereixo una altra opció. Fer l'ascens per la part del Baix Pallars, concretament des de la pista de Peracalç a Montsor. S’hi pot accedir, en vehicle normal, tant des de la població de Senterada com des de Gerri de la Sal.
Si us decidiu per aquesta proposta, tindreu l'oportunitat de fer l'excursió en companyia de persones poc acostumades a caminar per muntanya i fins i tot de mainada menuda mínimament preparada. Al cap de poc de començar a caminar, o fins i tot des del punt on hem aparcat, podreu jugar amb els acompanyants a trobar dòlmens, ja que pel camí, molt a la vora i de fàcil accés, n’hi ha dos.
Un aclariment amb el recorregut.
La baixada del cim la faig camp a través, sense camí. No és de mal fer, però si hi aneu amb gent no avesada, pot ser que no els agradi. Jo ho vaig fer així per motius que no vénen al cas. El millor és desfer uns centenars de metres el camí per enllaçar amb camí fressat. Tret d'aquesta drecera, tota la resta del recorregut es fa per camí evident i obert. Cert és que la pujada des del segon dolmen fins al cim es fa més per traces obertes pel bestiar que pastura per la zona, però seguir-los no presenta cap problema. Són camins que figuren al mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

En el meu cas, la pujada en cotxe la vaig fer per la banda de Senterada i la Pobleta de Bellveí, nucli on neix la pista asfaltada que hi puja. Es passa per l'estany de Montcortés, espectacular. La pista a partir d'aquest estany és tot un luxe per als sentits... I un risc per a la conducció, ja que la vista vola en totes direccions. És una exageració, però la pista val la pena. Per la part de Gerri de la Sal no sé com deu ser, ni si és més curt el recorregut.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de les proximitats del dolmen de Perauba, fins i tot des d'aquest mateix ja que la pista, s'han de recòrrer 500 metres de pista de terra, es troba en suficientment bon estat com per a permetre conduir un turisme, tot i que es va molt carregat s'haurà d'anar més amb compte.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament. Els punts blaus senyalen el recorregut que s'ha de fer per pista. Tota la resta, des de l'inici del desplaçament, es fa per asfalt.

Descripció del recorregut

Sortim de l'aparcament i seguim per la pista de Montsor, en sentit SE, a la recerca del primer dolmen, el de Perauba. Es troba uns metres més al NO del primer trencall que trobem. Seguim, de moment, la pista de Montsor per visitar-lo. Una petita fita de pedres, al marge de la pista, marca el punt d'accés. Està molt ben conservat. Tornem a l'encreuament abans abandonat i seguim per la pista que, en sentit SO, ens porta en direcció al dolmen de les Fontanelles. Deixem una pista que s'enfila per la nostra esquerra i continuem de planer en direcció al dolmen. Aquest està una mica més amagat, envoltat per la vegetació. També està en pitjors condicions, ja que ha caigut. Tan sols és visible la llosa superior. No té cap distintiu ni senyal que ajudi a localitzar-lo. No vaig pensar a posar fites ni res. Una pena. Voltar buscant les restes fa que perdi el camí que havia de seguir. En comptes de desfer unes quantes passes decideixo anar pel dret a buscar-lo. Es tracta d'anar pujant pel vessant SO de la roca de Perauba. És fàcil trobar la traça. El terreny és argilós i això permet seguir bé el camí. Em fixo en el terra mirant de trobar petjades de botes, però sols veig unglots de bestiar. El GPS em va confirmant que vaig pel bon camí. Quan se sobrepassa la roca de Perauba se surt a un terreny més obert i planer. Aquí el camí segueix en sentit NO a la cerca de la pista de Montsor i podem seguir-lo. Jo trio una altra traça que segueix pujant per l'esquerra en sentit SE. Més endavant, entre els matolls, s'endevina la continuació del camí. La traça neix clara però de mica en mica es va confonent amb el terreny fins que es perd en un prat a on acostuma a pasturar el bestiar. Seguim en sentit SE, en lleuger ascens, a la cerca d'un pas, també obert pel bestiar per passar d'una finca a una altra. De nou trobem rastre de pas que ens porta a un nus de pistes. Pel N i continuant cap al SO tenim la pista de Montsor. Per l'esquerra, planera, marxa en sentit SE la pista que després decidirem si fem servir per al descens. Finalment ens queda la pista que ens puja al cim. Seguim en pujada a plena carena, oberta, fins a assolir el vèrtex geodèsic del cim. Si estem cansats, el panorama ens farà oblidar les penes. No esmentaré la llista de cims. Hi són tots. Les vistes cap al NO resten una mica amagades per la vegetació. La resta, imponent. A l'abast, molts dels cims del repte. Es veuen molt a prop. Com que el recorregut no serà gaire exigent, decideixo que de tornada cap a casa faré també el Montllobar.
La baixada es pot plantejar, si més no, de tres maneres diferents.
La primera, més còmoda, fàcil i lògica, consisteix a desfer camí fins a la pista de Montsor i seguir per la pista planera en sentit SE.
La segona demana seguir la carena SE de la muntanya fins a enllaçar amb el camí que ve de la pista abans esmentada.
La tercera, la menys aconsellable, baixar pel dret, camp a través, sense camí clar, en sentit NE.

Trio aquesta opció, ja que volia anar a comprovar l'existència d'un camí que el mapa de l'ICC dibuixa i que baixa de nou al dolmen de les Fontanelles. El vaig trobar, el naixement, però no el vaig seguir, ja que no servia als meus propòsits. Continuo, doncs, en sentit SE a la cerca de la carena que baixa del cim. En trobar-la, el camí gira en sentit E i inicia el descens seguint-la. Més que camí trepitgem rastre, però se segueix bé. De tant en tant haurem d'anar ensumant la traça. Anem baixant en direcció a una barrera vegetal. Per la dreta de la carena es troba pas obert. Seguim baixant fins a trobar, en un pla, una vella pista, desdibuixada i camuflada amb el terreny. La seguim per anar en orientació NE i al cap de poc trobem un punt de captació d'aigua i un tub de plàstic que la canalitza. El seguim i de cop trobem senyals de pintura lila i altres de groga. Seguim els senyals que ens porten a creuar el barranc de les Tosques i més endavant la llau de Riagràs i ens aboquem a uns camps. El camí pintat segueix arran de les parets de pedra que cerquen els camps, però ara aquests es troben en guaret així que es camina millor per terreny obert. Acabem per trobar la pista que permet transitar entre parcel·les. Finalment enllacem amb la pista que baixa a Peracalç. Ens hi incorporem però continuem en sentit contrari a aquesta població. Deixem també el camí senyalitzat que hem seguit fins ara, ja que aquest també es dirigeix al nucli. La pista fa pujada i quan estem a punt d'arribar a una mena de coll, trobem un filferro que nens barra el pas. El saltem i iniciem l'últim descens de la jornada. Acabem a la pista de Montsor. Llavors tan sols ens resta desfer camí fins al punt d'aparcament.