Pedró de Tubau

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Coll de l'Arc-Collada de Palomera-Collet de les Xicotes-Grau de la LLet-Bassa de Corrubí-Pedró de Tubau-Morro d'Ullà-l'Estimbador-Clot de l'Estimbador-Grau Boixader-Plana de Ridaura-Aranyonet-Coll de l'Arc
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Catllaràs Lloc sortida: Coll de l'Arc
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Catllaràs i Camprodon-Ribes
Coordenades: UTM Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 19/03/2014 Distància**: 11,52 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pistes, senders i corriols Orientació*: Moderada
Dificultat*: Moderada Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: No
Temps 
Total** 6 h. 12 min. Caminant** 3 h. 26 min. Parat** 2 h. 46 min
Altures
Màxima ** 972 metres Mínima ** 1535 metres Acumulat** 686 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Penso que aquest és un dels cims que sempre haurien d'haver figurat al repte. Aquí el comitè ho ha clavat. Podríem dir que és tot un catàleg visual d'una gran quantitat de cims del llistat dels 100 cims. No recordo ja quants vaig arribar a reconèixer i això que la calitja dificultava la visió. Des d'ací la meva enhorabona. De l'oratori del cim i del vèrtex geodèsic surt un corriol que baixa al tall del cingle i ens permet acostar-nos a una balconada perfecta per gaudir de grans vistes i contemplar als nostres peus el territori que hem trepitjat i el que ens resta. Potser la vessant nord no sigui la més atractiva per a aquells que vulguin pujar venint del sud, però les seves pendents ofereixen al·licients molt llaminers. També aquesta banda ofereix l'oportunitat de fer turisme ja que la resta de la jornada la podem passar visitant la Mare de Déu de Montgrony o la població de Gombrèn i el seu museu del Compte Arnau. També molt a prop hi han pobles pintorescs com la Pobla de Lillet o Castellar de n'Hug, amb les fonts del Llobregat com al·licient, o que dir dels seus embotits. La passejada, matinal, si així es planteja, ens deixarà temps lliure per a gaudir d'alguna d'aquestes opcions. El recorregut proposat està senyalitzat gairebé en la seva totalitat, amb diferents marques, senyals i fites. Majoritàriament es troben senyals de pintura. Blava al començament. S'afegeixen vermelles. També grogues d'Itinnerània...No trobarem cap indicació, ni marca, ni senyal, des de la fita que marca l'inici del sender que ens puja al grau de la Llet i la bassa de Corrubí, ni d'ací fins el cim, ni d'aquest fins a la fita que vaig fer per marcar l'inici del sender que ens porta al grau del Boixador però això no ha de suposar cap problema. El sender cap al grau és molt evident. El grau en sí no ofereix cap més alternativa i ja a la bassa el sender és molt clar i carener. Del cim es baixa al morro d'Ullà i seguir per sobre del cingle. Informació més detallada a l'apartat de “Descripció del recorregut”. Si a algú se'l passa pel cap, com va passar-me a mi, la idea de buscar camins diferents al del grau del Boixador per baixar, o pujar, pel rec dels Ganxos, l'aconsello que no s'ho plantegi. De baixada no vaig trobar com. De pujada sí que ho vaig aconseguir, es puja, però s'han de fer un parell de grimpades i un flanqueig que poden comportar seriosos problemes en depèn quines condicions. Jo aconseguí pujar-hi, però perquè més complicat era tornar-hi. Com sempre he dit, aquest recorregut no és ni millor ni pitjor que d'altres. Són múltiples els camins per pujar-hi. A internet es troben de tots els colors. També aquesta proposta es pot allargar o escurçar tant com es vulgui ja que amb cotxe normal, amb determinades precaucions i a velocitat adequada, es pot continuar per la pista fins més amunt, fins la collada de Palomera però en aquest cas no es passaria per l'Aronyonet. Aquest nucli no és que tingui res d'interès però és curiós observar la degradació del mon rural. L'ermita de Sant Ramon es troba en un avançat estat de degradació així com el Portell, un mas monumental amb una façana espectacular. Un últim apunt. Jo aconsellaria fer servir el mapa de Catllaràs, de l'Editorial Alpina. Igual dic una bestiesa, però ja vaig portar el mapa de Camprodon-Ribes vaig tenir certs problemes per seguir camins que al mapa sortien i que sobre el terreny no hi eren. Una vegada a casa vaig observar que el mapa de Catllaràs reflectia amb més encert la realitat del terreny.
Aproximació en cotxe
A partir d'ara faré servir la geolocalització per a indicar el punt de començament de la caminada. Aquest és l'enllaç amb les coordenades. Una vegada oberta la finestra de Google maps cal accedir a l'opció Indicacions i indicar en la casella A el lloc de partença.
Del coll de Merolla surt una pista, en direcció a Aranyonet, que hem d'agafar, i conduir 2 Km. Aquesta pista és apta, amb les precaucions i velocitats adequades, per a tot tipus de vehicle. i ens portarà al coll de l'Arc, en el qual hem d'aparcar. És un coll ampli i permet aparcar més d'un vehicle. Hi ha un pal d'Itinerànnia amb cartells que permeten identificar el lloc.

Descripció del recorregut

Sortim del coll de l'Arc en direcció a la pista de desembosc que surt entre la pista principal que porta a Aranyonet i la que segueix en direcció a la collada de Palomera. Aquesta última també ens serveix però ja farem suficient pista al llarg del recorregut així que ara es proposa començar d'una manera més “muntanyenca”. Just començar a enfilar-se, deixem la pista que continua recte en pujada i seguim per l'esquerra, també per pista precària però amb menys pendent. Al poc trobem la primera marca de pintura blava. Seguim sempre per aquesta antiga pista, que circula paral·lela per una cota superior a la pista de vehicles en sentit sud-est. Sense deixar aquesta pista acabem enllaçant amb l'altra, uns centenars de metres abans d'arribar a la collada de Palomera. Seguim en direcció sud-oest per la pista principal i arribem a la plana dominada pel mas de la Palomera. Seguim per la pista i iniciem una suau davallada que ens baixa a la collada de la Palomera. Ací cal prendre el brancall que segueix en sentit sud-est. Seguim per la pista més evident en suau pujada. Per l'esquerra ens acompanya una vella pista que circula paral·lela a la nostre marxa. Arribem a un punt en el qual la pista gira a la dreta, col de les Xicotes, i comença un suau descens. Al poc veiem una fita que senyala l'inici d'un sender. Deixem la pista i ens endinsem pel bosc, iniciant l'ascens, per corriol aperduat però net de vegetació i fàcil de seguir, tret d'un parell d'indrets, curts, que ens poden fer dubtar. Es tracta d'anar flanquejant, en pujada suau, seguint el rastre d'un corriol que ens ha de pujar a trobar un rastre molt més clar (segons el mapa de Catllaràs, aquest sender puja des de la collada de la Palomera però al mapa de Camprodon-Ribes no figura). Aquest sender ens porta ja fins la fita que marca l'inici, segons el nostre sentit de marxa, del grau de la Llet. Cap problema per pujar-lo. És conglomerat i de no gaire pendent així que es puja molt bé. A sobre és molt poc tros. Al poc veiem a l'esquerra una petita balma, molt estreta i baixa. Ací cal girar a l'esquerra i seguir un descompost corriol herbat que ens portarà a trobar una línia de filferro. També, des de la balma, podem tirar pel dret, muntanya a dalt, en fort pendent, i sortir a la carena, però això no ho puc assegurar al 100 x 100, tan sol puc dir que s'intueix aquesta possibilitat. El cas és que tothom puja pel filat fins a un punt en el qual, a la dreta, s'intueix la bassa de Corrubí, allà a on el bosc s'obre. Es puja sense camí, pel dret, i es surt a la bassa. Ara ja el camí a seguir és clar. Sender carener que agafa direcció oest primer i nord-oest després per deixar-nos al cim del Cap de Mordolar o Pedró de Tubau. Al cim, si el dia acompanya, podem estar llarga estona gaudint de les vistes, amb el Pedraforca i la serra del Cadí sobresortint de la resta de muntanyes. El descens es planteja començant des del morro d'Ullà i seguint sempre la carena el més a prop possible del cingle, en direcció a l'Estimbador. Ací em vaig deixar enganyar per una traça de camí que en va desviar pel clot de l'Estimbador i vaig haver de buscar-me la vida per fer un flanqueig per tornar al cingle. Vaig tenir sort ja que trobí un vell corriol que va portar-me. De nou al cingle es continua perdent alçada fins que es troba una fita de pedres que, si continua igual, suporten un pal en posició vertical. Aquesta fita, aneu-la fent més grossa, si us plau, marca el desviament que s'ha de prendre per la dreta. Tota la línia de carena va acompanyada d'una línia de filferro, de dalt a baix. En aquest punt hem de creuar aquest filferro i baixar a una cota inferior i així seguir un altre corriol que ens portarà a l'inici del grau del Boixador. Si ens fixem ja veurem senyals de pintura vermella. Si pel que fos no veiéssim la fita i ens passéssim de llarg, arribaríem a trobar el rec del Ganxos. Ací ens caldria recular uns pocs metres i mirar de trobar un pas en la línia de filferro, seguint els senyals de pintura vermella, que ens portarien de nou al camí correcte. I ja, seguint els senyals vermells, anem ara seguint un sender que passa pels peus del cingle de les Baumes retornant de nou en direcció a l'Estimbador, ara per la seva base. El sender és clar i evident i està senyalitzat. Quan ja portem un temps en descens, i havent deixat ja les balmes, passem per un indret en el qual el camí ha desaparegut per un esllavissada. Són pocs metres i es supera bé. Més endavant el camí desemboca en una petita clariana. Just abans de sortir-ne, abans de deixar la protecció dels arbres, per l'esquerra s'intueix un corriol. Al començament es veu clar. Uns metres més endavant es confon entre la vegetació però encara es possible seguir-lo. De nou es torna evident als pocs metres, però l'alegria dura poc. De nou es torna a mimetitzar amb l'ambient. Finalment es torna a clarificar i ja es fa fàcil de seguir fins desembocar en una pista ampla i neta. Aquest tros de recorregut pot comportar problemes a aquells que no estiguin acostumats a moure´s per camins aperduats així que es poden evitar preocupacions si en comptes de agafar aquest viarany segueixen recte pel camí, una vegada s'ha passat de llarg la clariana abans esmentada, ja que apareixeran de nou a la collada de la Palomera. En aquest cas, però, triem l'opció complicada i ens aboquem a l'aventura. Així doncs, al punt a dalt referit, deixem la comoditat del sender i la pintura i girem en sentit sud-oest mirant de seguir, lo millor possible, la traça que ens sembla correcte. Així anem fent una mena de flanqueig en descens que ens porta a trobar un clar sender que ens fa girar 90º i prendre orientació nord-oest i seguir en clar descens fins trobar una pista. La seguim per la dreta i amb tranquil·litat i suavitat, arribem a un encreuament de pistes. Per la dreta ens surt la pista que ens tornaria a la collada de la Palomera així que seguim per l'esquerra, en descens, en direcció nord-oest. Sempre en descens deixarem de banda una pista que surt per la nostre dreta i arribem a un altre encreuament de pistes. La de la dreta també connecta amb la collada de la Palomera així que no ens interessa. El brancall que gira cap a l'oest tampoc ens interessa així que seguim recte. Arribem a uns camps. Som a la plana de Ridaura. Seguim enganxats a la zona arbrada de la dreta. Hem de mirar de trobar un corriol amb senyals de pintura groga. Ja no deixarem aquests senyals fins l'aparcament. Primer, travessant un pas de fusta, baixarem a creuar el rec de l'Oliba i començarem a pujar un repetjó que a aquestes alçades pot resultar carregós. Així apareixerem a Aranyonet. Sempre seguint els senyals de pintura groga sortim de nou a una pista que hem de seguir en sentit nord-est fins la creu del Portell. Ja trobem una altra pista en millor estat que, en el mateix sentit de la marxa, ens deixarà de nou al coll de l'Arc, punt d'inici i final del recorregut.