Pic de Montmalús

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Aparcament telecadira Cubil-Pista infantil-Estany Coma Estremera-Canal N.O.-Pic de Montmalús-Collada de Montmalús-Estany de Coma Estremera-GR7 dir estany Primer-Aparcament telecadira Cubil 
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Grandvalira Grau Roig Lloc sortida: Aparcament Cubil
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Andorra
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 14/01/2015 Distància**: 6,86 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Recorregut nevat Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Alta Esforç*: 5 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: Bars a peu de pistes
Temps 
Total** 4 h. 35 min. Caminant** 2 h. 28 min. Parat** 2 h. 07 min.
Altures
Màxima ** 2.781 metres Mínima ** 2.099 metres Acumulat** 691 metres
Pendents
Ratio pujada  ** 20,94 % Ratio baixada ** 20,47 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
El pic de Montmalús és d'aquells cims que amb bones condicions de neu és perfecte per iniciar-se en el mon del trekking hivernal, tant amb raquetes com amb grampons i piolet, però per a aquest fin s'ha de fer servir la vessant andorrana ja que la cerdana, espectacular però molt més llarga i dura, resta reservada per a gent avesada a trepitjar el nivi mantell. Pels que volem iniciar-nos en aquest mon tenim l'opció de començar a caminar des de l'estació d'esquí de Grau Roig, més concretament des de l'aparcament del telecadira de la Cubil, a peu de pistes. Per suposat que aquesta opció també és vàlida per altres èpoques climatològiques, però ara ens toca parlar de l'hivern. El pic de Montmelús fa la partió dels circs dels Pessons i dels Colells i això fa que des del seu zenit obtinguem unes vistes majestuoses d'aquests, així com d'un cordal muntanyenc immens, amb tot un veritable catàleg de cims impossible d'enumerar. És aconsellable portar un mapa de la zona, sempre s'ha de portar, per entretenir-se en esbrinar qual és qual. Com l'ascensió es plantejà a l'hivern i el terreny es trobava cobert amb una bona capa de neu el recorregut ho férem allà per on ens semblà, ja que per una banda el bosc és obert i quan s'arriba a mig recorregut la vegetació desapareix i l'objectiu és totalment visible. El trajecte curt i més ressenyat a internet, pel que sembla, passa per la collada de Montmalús i fa la carena sud-est per fer el cim després de superar un desnivell d'uns 80 metres però existeix altra alternativa més estètica i exigent, que consisteix en fer el cim directament per un parell d'àmplies canals, separades per una carena, també molt àmplia, de pendent considerable que es fan molt dures si no s'està acostumat a fer aquest tipus de pujades. Aquestes canals tenen múltiples escapatòries cap a la carena mitjanera, en cas de no veure clar l'ascens. En diverses ressenyes he llegit que aquestes canals són tan fàcils que no fa falta portar elements de seguretat. Això serà pels més agosarats. O pels dominadors de tècniques d'ascens en canals. Home, potser si s'han fet moltes canals, aquestes siguin «pecata minuta» però en el meu cas era la primera vegada i si hagués vist al davant meu el company amb una corda, tot i que en cap moment la vaig necessitar, m'hagués donat molta més tranquil·litat i confiança. Repeteixo però que aquestes canals no tenen cap complicació i també són aptes per iniciar-se en el mon dels corredors ja que, tot i que els desnivells poden ser importants, el terreny és propici, però si s'és principiant millor portar un company amb experiència i equip adequat a l'activitat. Jo penso que cal quelcom més que grampons i piolets, i ho dic en plural. Sempre parlant de novençans. Els experts, aquestes canals les pujaran fins i tot amb un sol piolet, per seguretat més que res.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de l'aparcament del telecadira de Cubil.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Aquesta vegada no calen waypoints ja que el recorregut és lliure, al tractar-se d'un travessa hivernal. Sortirem de l'aparcament del telecadira Cubil i ens dirigim, en sentit S.O., a travessar els diferents arrastres i telecadires de l'estació d'esquí, anant a buscar l'inici de la pista infantil, "Circuit Imaginarium" crec recordar que es diu. 
Comencem remuntant per la pista però de seguida ens calcem les raquetes i entrem a la vegetació, seguint traces de esquiadors que prefereixen fer descensos més tipus slalon. Pujant tranquil·lament més o menys a prop de la pista acabem per tornar a sortir-ne, just en un punt en el qual el pendent es fa vertical de veritat. 
Existeixen alternatives, la millor de les quals consisteix en desviar-nos a l'esquerra per remuntar el riu dels Colells fins enllaçar amb el GR7 i seguir-lo en sentit N.O. però decidim tirar dret amunt per la pista. Superat el fort repetjó i recuperat l'alè tenim temps de contemplar el paisatge i veure, ja amb claredat, el nostre destí. 
Toca tornar a decidir per on continuar la pujada. Es pot fer seguint la pista de l'arrastre o pel contrari seguir pel GR7. Ambdues opcions ens porten al final de la pista Montmalús i a les envistes de l'estany de Coma Estremera, en aquest cas totalment cobert de neu i, per tant, invisible. Ja des d'aquest punt podem triar per on ataquem el cim. Tenim a la vista totes les possibilitats. El trajecte a la collada, les dues canals i una pala més a l'O. Comencem a tirar encarats directament a la pedra que moltes ressenyes assignen el paper de porta d'entrada a la canal, que es reconeix fàcilment per trobar-se tota sola al mig de la immensitat del circ, amb el dubte de si pujar per la collada o per la canal. El pendent és molt fort i res es veu fàcil. Tant la collada com les canals es veuen molt dretes així que com tot ens demanarà molt esforç decidim tirar per la canal i així provar una cosa nova. Ens traiem les raquetes, ens calcem els grampons, agarrem el piolet i...A patir de valent canal amunt. En el track ens surt un pendent mitjà de 58,5%. A mi em sembla una exageració però no diré pas que no. El pendent era, així m'ho va semblar, molt fort. Jo per lo menys, patí molt i arribí al cim mig mort. Estic ja gran. 
La tornada la volíem fer passant pel pic de Ribuls i el Pic de Pessons però la pèrdua del rellotge del company de expedició, produïda pensàvem en el famós roc porter de la canal, ens va fer plantejar la tornada baixant a la collada de Montmalús per una estètica i fàcil carena i anar pel dret a buscar el ja mencionat roc. No vam trobar res, així que una mica decebuts vam continuar desfent camí fins tornar de nou al final de la pista Montmalús. Sabent que d'allà cap a baix no trobaríem el rellotge ja que en aquell trajecte no s'havia perdut, vam decidir fer el descens continuant més o menys el traçat del GR7 en direcció a l'estany Primer. Abans d'arribar però, com a mig camí, vam decidir fer drecera fins que ens vam trobar amb la pista d'esquí que baixa pel GR7. No la vam seguir en descens ja que la vam creuar per anar a trobar el circuit de Pessons el qual vam seguir en descens fins tornar de nou a peu de pistes, els bars restaurants i l'aparcament. 
Tot plegat una satisfactòria experiència després de la qual en vaig adonar que encara em falta molt per gaudir plenament de les travesses hivernals.