Punta d'Harlè

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta:
Cavallers;Pletiu de Riumalo;Barranc de Cloto;Estany Cloto;Punta d'Harlè;Pas de l'Isard;Camí  Besiberri;Pletiu de Riumalo;Cavallers
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: P.N.Aigüestortes Lloc sortida: Presa de Cavallers
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Vall de Boí
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: TwoNaw Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 28/08/2016 Distància**: 15,012 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP ** 162
Terreny: Alta muntanya Orientació*: Moderada
Dificultat*: Molt alta Esforç*: 4,8 sobre 5
Senyalització: No Fonts: No
Temps **
Total: 8 h. 14 min. Caminant: 5 h. 54 min. Parat: 2 h. 20 min.
Altures **
Màxima:  2.882 metres Mínima: 1.701 metres Acumulat: 1.435 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 20,34% Ratio baixada: 20,61%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Per fi, després de més d'un any figurant a la pissarra dels objectius, he sigut capaç de treure d'aquesta llista el cim de la punta d'Harlé.
Per allò del plus de confiança i sensació de seguretat que aporta el fet de comptar amb companyia experimentada, vaig poder fer un cim que tenia com objectiu pel simple fet de ser el menys validat del repte dels 100 cims. Ara sé el motiu que justifica aquest baix registre.
Parlem d'un cim que es troba apartat de les rutes clàssiques que porten als cims més anomenats del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Es troba entre el mític Besiberri Nord i el no menys reconegut Pa de Sucre, tot i que aquest últim ho és entre el col·lectiu alpinista. No hi ha un camí que permeti l'ascens al cim. No trobarem tampoc marques ni fites que ens hi portin (les minses fites que trobarem s'acaben perdent). L'aproximació a la base és summament pesada i costeruda, amb forts pendents herbats. Una vegada a la base cal grimpar de valent per pendents amb roca no sempre de bona qualitat i si no trobem la cresta bona, ens caldrà esquivar vertiginoses bretxes que tallen el pas. La cota cimera no és accessible per a la immensa majoria de mortals. No he llegit cap ressenya, ni he trobat cap text ni fotografia que digui que algú ha pujat al punt més alt de la muntanya. Si ens hem de fixar en els mapes cartogràfics, ens hem de moure unes desenes de metres més cap al SO però si ho fem en la placa que se suposa que assenyala el cim, ens quedarem a la pedra plana que sustenta una xapa metàl·lica amb la inscripció «2885 Pic Pierre Harlé». El que passa, però, és que per sortir de dubtes s'acaba per fer totes dues possibilitats. Queda la sensació, però, del fet que ambdues posicions són a la mateixa alçada. El punt més alt real està molt i molt clar. Es tracta d'un conjunt de rocs verticals de forma diversa als quals penso que tan sols seran capaços de pujar alpinistes experimentats que dominin les tècniques d'escalada.
Les he llegit de tots els colors. Uns parlen de passos fàcils de I o II; altres que es grimpa i desgrimpa fàcil; també hi ha qui puja i baixa encordat. Com sempre, tants caps, tants barrets. Nosaltres no vam fer servir material. Tan sols peus i mans. De camins... ja ho he comentat. De cap tipus. Caldrà fer servir el sentit d'orientació i el sentit comú per assolir el cim. Si feu servir GPS, serà d'ajuda però tan sols com a suport, ja que els tracks que es troben a internet no indiquen el millor pas. Tan sols dibuixen la línia de pas que s'ha triat seguir i que ens ha portat al cim. Això no vol dir que hom vegi passos més fàcils i adequats a les seves capacitats.
Resumint:
Cim que penso que continuarà sent per molt temps el de més baixa validació. No parlem d'un cim d'una dificultat extrema, però sí d'una gran dificultat, més física que tècnica. Sí que és cert que s'ha de grimpar, però si hi he pujat i baixat jo...
Entre pujada i baixada ens caldrà caminar unes 7 o 8 hores que acaben fent-se molt llargues. La pujada és molt penosa i la baixada es fa molt llarga. Si ara em planteges de nou pujar al cim, ho faria fent nit al refugi de Ventosa. Si es domina el món de les grimpades, penso que una bona opció per fer el cim és pujar des del mateix coll d'Harlé, als peus de l'anomenat Mussol de Tumeneia. La baixada la vam plantejar pel camí del Besiberri. Del pas de l'Isard cal fer un flanqueig, sense camí, sense baixar de la cota 2.500, ja que en cas d'anar més baix es corre el risc, com ens va passar a nosaltres, d'haver de remuntar desnivell per connectar amb el camí que baixa de l'estany de Malavesina.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la presa de l'embassament de Cavallers.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Impossible fer-ne una descripció detallada. Allò que tindrem més clar és que des de la presa de Cavallers hem de recórrer tota l'extensió de l'embassament i remuntar el pletiu de l'Obaga per pujar al pletiu de Ruimalo. Final de la placidesa del camí. A partir d'ara toca pujar a la babalà per on ho vegem més clar. Es tracta d'anar remuntant el barranc que baixa de l'estany Cloto. Complicat ho tindrem fins a sortir de la zona arbrada, després el terreny és més obert i lliure d'obstacles importants. Progressem per una mena de canal, ja separats del barranc principal i després d'una bona estona deixem el terreny herbat per atènyer el pedregam, ja superada la canal, que oculta les aigües que vessen de l'estany. Seguim l'ascens i trobem les fites que vénen del refugi de Ventosa i Calvell i porten al pas de l'Isard. De cop veiem les aigües de l'estany. Seguim les fites en direcció al pas de l'Isard fins que en un moment donat, sense que aquest hagi de ser el punt idoni, decidim deixar el camí fitat i girar en sentit NO per flanquejar en sentit lleugerament ascendent en direcció al Mussol de Tumeneia. Anem progressant guanyant alçada, sempre amb les aigües de l'estany molts metres per sota nostre. Veiem una primera canal, que deixem de banda, potser també seria bona. A la segona allà que ens enfilem. Superem el desnivell i sortim a terreny herbat. Pugem a la cerca dels rocs per deixar l'herba. Comencem a grimpar fàcil. A mesura que avancem ens adonem que no anem bé, ja que ens ensumem una bretxa. Ara, a casa, dic que en sortir de la canal al terreny herbat, hauria sigut millor flanquejar sense guanyar nivell, anant en direcció al coll d'Harlé. Sigui com sigui anem per la cresta, evitant les bretxes per la part dreta del crestall. Mirant de seguir per aquí o per allà assolim el cim. No és complicat, de fet jo vaig aconseguir-ho i sóc molt poruc. Al cim vam voltar per aquí, per allà, localitzo la placa, veig les fites de més al SE. Veig que al punt més alt, com ja havia llegit, no hi pujaré pas... Al cim tenim molt bones vistes però no ens hi estem gaire. Ens amoïna la baixada. No ho veiem clar i no volem baixar pel mateix terreny de pujada. Mirem per aquí i per allà fins que veiem unes fites però no sabem com baixar-hi. Potser un ràpel... El meu company s'anima i troba com baixar. Després jo. Amb molta por em reuneixo amb ell. Seguim fent ara el flanqueig que havíem d'haver fet i arribem a la canal que hem fet de pujada. No la fem servir, ja que seguim el flanqueig. Volem anar a trobar el pas de l'Isard. Per pendent herbat i de mal fer anem en sentit S però trobem de nou dificultats així que fem una gran volta, primer en sentit E i després S per baixar a connectar amb el camí fitat. Remuntem uns metres, passem el collet i calculem el camí a seguir, ja que deixem el sender que puja a la bretxa Peyta. Millor no baixar de la cota 2.500 si no és que es coneix una altra possibilitat. Caminant a aquest nivell s'arriba a trobar les aigües del barranc de Malavesina i a l'altra banda, el camí del Besiberri. Quan hi som no queda altre remei que seguir-lo en sentit descendent fins a sortir al pletiu de Riumalo i a terreny conegut. Ja tan sols ens cal desfer camí per donar per acabada aquesta feixuga caminada.
Per finalitzar:
Fet allò que vam fer per fer el cim... Què faria ara, si hagués de tornar?
De l'embassament de Cavallers aniria al refugi de Ventosa i Calvell. Hi faria nit i l'endemà, camí a l'estany Cloto. D'allà a la bretxa d'Harlé, sota mateix del Mussol i remuntar els ressalts fins a pujar al cim. El descens el plantejaria com el vam fer. Anar a buscar el pas de l'Isard per baixar a l'embasament seguint el camí del Besiberri.
També potser és bona idea fer-ho en el sentit contrari.