Torreta de l'Orri

zona de descàrrega d'arxius

Dades tècniques de la ruta

P.K. 5,4 pista de Vilamur a estació esquí Port-Ainé-Boïga des Savalls-Roca Negra-Torreta de l'Orri-Roca de Coma-Sarrera-Barranc del Parragó-Planell de les Collades-Boïga des Savalls-P.K. 5,4 pista de Vilamur a estació esquí Port-Ainé
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic:	Serra de l'Orri		Lloc sortida:	PK 5,4 pista Vilamur
Dades cartogràfiques
Cartografia:	Editorial Alpina		Mapa:	P.N. Alt Pirineu
Coordenades:	UTM		Datum:	European 1950
Dades GPS
Marca:	Garmin		Model:	Montana 600
Coordenades:	UTM zona 31 T		Datum:	WGS84
Característiques del recorregut
Data:	09/01/2015		Distància**:	13,2 Km.
Recorregut:	Circular		Ciclable:	Ver nota
Terreny:	Pista, sender i fora camí		Orientació*:	Fàcil
Dificultat*:	Alta		Esforç*:	X sobre 5
Senyalització:	Parcial		Fonts:	Mùltiples torrents
Temps
Total**	5 h. 05 min.	Caminant**	4 h. 01 min.	Parat**	1h. 04 min.
Altures
Màxima **	2.438 metres	Mínima **	1.787 metres	Acumulat**	750 metres
Pendents
Media en pujada	**	15,2%	Media en baixada	**	7,7%

* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex

Comentaris

Recorregut fet amb raquestes de neu i en el sentit horari.

Primer de tot dir que per arribar al punt proposat per començar a caminar cal disposar d’un vehicle tot terreny ja que l’aproximació es fa per una pista una mica atrotinada en els seus 2 o 3 primers kilòmetres. També es podria pujar en furgoneta tipus Renault Kangoo o Citroen C-15, però amb tranquil·litat. A l’hivern millor assegurar-se de que aquesta pista estigui oberta. En cas de no comptar amb aquests tipus de vehicles potser no interessi fer aquesta proposta per la qual cosa no cal que es continuï llegint. 

Potser els punts d'inici més normals per fer aquest cim siguin el de Rubió, bé des de la mateixa població, o des del refugi de les Comes de Rubió, o el de la pista d’esquí de Port-Ainé. Internet està plena de ressenyes que expliquen com fer-ho des d’aquests punts. Menys informació es troba d’altres propostes que fan servir la vessant de Canturri, o fins i tot la de l’estació d’esquí de Sant Joan de Erm. Totes aquestes propostes són molt llargues, exceptuant la de Port-Ainé. Aquesta és molt recomanada si es volen fer servir raquetes a l’hivern, tot i que qualsevol de les altres, si ja es domina la tècnica, són valides per fer servir aquest artilugi. 

En el nostre cas però, com sempre, mirant d’oferir altres possibilitats, a poder ser inèdites, ens va sortir aquesta proposta que pren com a població de referència Vilamur. D’aquest petit nucli parteix una pista, en deficients condicions de manteniment, que porta a l’estació d’esquí de Port-Ainè i que és també part d’un recorregut de BTT, concretament el 8 i el 8b. 

Com a curiositat dir que al poc de transitar per la pista, en una corba a la dreta, trobem un indret en el qual hi han uns nius de metralladora anomenats “Fortificacions de Vilamur” que formen part del recorregut de la Memòria Històrica de la guerra incivil espanyola. 

Quan portem conduits 5,4 Km. s’arriba a un dipòsit d’aigua que fan servir els bombers. Aquest és el punt en el qual s’ha d’aparcar per a iniciar aquest entretingut, però exigent, recorregut. 

El cim de la torreta de l’Orri està catalogat com un excel·lent mirador en totes les webs que parlen d’ell. En un dia propici les vistes que s’abasten són sublims, incloent-hi Montserrat i el Turbó, a demés de, per descomptat, tot un catàleg de cims com en pocs llocs es poden observar. Des del mirador que hi ha, en el qual trobarem dos panells panoràmics, podrem veure molts del cims que ja hàgim pujat o que encara ens quedin pendents. 

El cim arrodonit de la torreta de l’Orri, o pic de l’Orri, és el cim més alt de la serra de l’Orri i no té cap altra muntanya que destorbi la visió de l’horitzó. Ni tan sols les enormes antenes que guarden el cim i el vèrtex geodèsic acaben per enlletgir el paratge ja que amb tantes coses per mirar acabem per oblidar-nos d’elles.
Un últim apunt.
Fora de la temporada d'esquí és possible pujar amb tot terreny fins a dalt de tot. Ho dic per a aquells que portin fins a les últimes conseqüències la política del mínim esforç. Axiò si. Sol per fer l'aproximació. Al cim s'ha d'arribar a peu.

Aproximació en cotxe

Tinc un track amb el recorregut d'aproximació que es pot descarregar aquí

Descripció del recorregut

Comencem a caminar seguint per la pista per la qual hem arribat. Fins ara hem anat seguint els senyals de circuit de BTT números 8 i 8b, en aquest punt els circuits es separen i nosaltres seguim el marcat amb el número 8, prenent orientació N.E. i allunant-nos del dipòsit d’aigua. Uns centenars de metres més endavant deixarem a l’esquerra una pista planera i seguirem pujant, suau, per la pista principal. Al poc creuarem el barranc del Serrat Xic i sense cap alternativa visible possible seguirem per la pista caminant en sentit N.E. Creuarem un torrent més i al poc de creuar el tercer, en mig d’una corba a l’esquerra, haurem de deixar la pista per tal d’enfilar-nos per un sender que neix per la dreta. Aquest és fressat i visible així que l’agafem i girem 180º per prendre orientació S.E. La placidesa d’aquest corriol ens durarà poc ja que més endavant, o en qualsevol punt que el lector decideixi ja que el bosc així sembla permetre-ho, ho abandonarem per pujar decididament en fort desnivell i orientació O. per anar directament al cim. També es pot mirar d’anar fent un flanqueig i dirigir-se al coll del pla de Caubet i enfilar-se carena amunt al cim. Sigui com sigui el bosc és obert i permet pujar per on es vulgui. Cal tenir en compte que estem parlant d’un recorregut hivernal amb neu. És possible que sense aquest element, els corriols ens marquin altres trajectes. Bé, aquí expliquem la pujada directa i feixuga al cim. Per fer això hem dit que travessem totalment el sector anomenat roca Negra i arribem a la carena, molt ampla i oberta, que ens porta al cim. Aquest, ens regala, com ja sabem, amb un par d’enormes antenes de comunicacions que no entelen per a res la satisfacció de l’assoliment aconseguit. Tampoc les instal·lacions de la pista d’esquí. Entrarem al recinte de les antenes ja que al seu interior es troba el punt més alt i el vèrtex geodèsic, però allò verdaderament espectacular ho trobarem donant la volta a aquestes. Si el dia és clar serà tot un espectacle pels ulls. Tindrem al nostre abast tota una cadena de muntanyes impressionant. Sort del parell de panells panoràmics. Ja satisfets i comprovats tots els cims que ja hem fet i els que encara ens resten per fer s’ha de plantejar el retorn i aquest, al igual que la pujada, el podem fer per on vulguem. Podem baixar per la comes de l’Orri i el barranc de Fontfreda. Podem fer-lo per les comes de Rubió i el refugi del mateix nom o podem fer-ho per la carena més visible, la de la roca de Coma-Sarrera. Tot dependrà del temps i les ganes de caminar que es tinguin. En aquest cas expliquem l’última opció i iniciem un suau descens per terreny esquistos en sentit S.E. No cal arribar a la roca de Coma-Serrera ja que si anem justos de forces, o de temps, o volem escurçar el recorregut per que la prudència així ens ho aconsella, podem baixar directament pel barranc de Coma-Sarrera i enllaçar amb el camí senyalitzat. En aquest cas encara anàvem amb ganes i vam continuar carena avall passant pel fàcil cim de la roca de Coma-Sarrera contemplant a la nostra esquerra la bonica coma de l’Orri. Així arribem a una bifurcació de la carena. Es pot baixar per qualsevol lloc, tant a l’hivern com a l’estiu. Sembla més fàcil fer-ho seguint la carena que baixa en sentit S.O però repeteixo que es pot fer com es vulgui. En el nostre cas vam baixar pel mig de totes dues ja que vam trobar una estupenda congesta que ens baixava directament a la pista senyalitzada. Ja a la pista retroben el circuit de BTT número 8. Cal incorporar-se, deixar de baixar i seguir-la per la dreta, en sentit S.O, en el cas de fer el mateix recorregut. Sigui com sigui i s’hagi fet com s’hagi fet, una vegada a la pista s’ha de seguir per la dreta. Anem caminant plàcidament seguint la pista fins que aquesta esdevé corriol. És clar i fressat així que ens porta sense problemes flanquejant la muntanya. Anirem obtenint bones vistes del cim i així, tranquil·lament, arribem a l’alçada de Coma-Sarrera. Aquí, no vaig ser l’únic, vaig perdre el camí senyalitzat, sembla. Seguint allò que semblava el camí més evident i fressat vaig ficar-me al bosc del Forcat per una cota superior a la que en teoria transita el camí apte per a BTT ja que el que vaig seguir jo no ho era, cosa que em va estranyar sent un circuit per a elles. Com que era un camí clar no vaig donar-l’hi importància i de fet anava seguint senyals grogues així que endavant. I arribem als planells de les Collades i a un pal indicador. A l’esquerra a la cabana de les Collades. A la dreta a Sort. Seguim aquesta última direcció i continuem per clara pista, en lleuger descens, orientats al N. fins que trobem a l’esquerra una nova pista que s’incorpora. En aquest punt abandonem la pista que segueix recte i que és el circuit de BTT i girem a l’esquerra per seguir la pista que es dirigeix a Sort. Seguim ara en sentit S.O en còmode descens fins que en un moment donat, quan veiem que la pista s’inunda amb l’aigua del barranc del Serrat Xic, la deixem per baixar per la dreta per un sender que neix mig amagat però que ràpid es fa molt més visible. Aquest corriol, preciós, ens va portant clarament encarats al punt en el qual tenim el vehicle aparcat. És sempre molt clar així que no cal emboscar-se en cap moment. Hi ha un punt en el qual això pot arribar a passar ja que hi ha un moment en el qual el corriol sembla seguir recte, de fet continua recte, però amb el temps s’ha perdut entre la vegetació i sembla que s’ha acabat per fer un nou, a la dreta, que baixa sense problemes fins a l’aparcament.