Dades tècniques de la ruta
Núria-Alber Pic de l'Àliga-Coll de Torreneules-Torreneules-Refugi de Coma de Vaca (dormir) Coll de Carançà-Pic de l'Infern-Bastiments-Coll
de la Marrana-Refugi d'Ulldeter (dormir) Vallter 2000-Portella de
Mantet-Pic de la Dona-Coll de la Geganta-Coma de Baciver-Puig de
Gallinàs-Refugi de Ras de Carançà (dormir) Estanys de Carançà-Coll de Carançà-Serra del Mig-Pic de l'Àliga-Estació de Núria
|
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Núria-Freser-Carançà | Lloc sortida: | Núria | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | Editorial Alpina | Mapa: | Travessa dels 3 refugis | ||
Coordenades: | UTM | Datum: | European 1950 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | Garmin | Model: | Montana 600 | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 22,23,24 i 25 juliol 2013 | Distància: | 59,4 Km. | ||
Recorregut: | Circular | Ciclable: | No | ||
Terreny: | Alta muntanya | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Moderada | Esforç*: | 4 sobre 5 | ||
Temps | |||||
Total** | 25 h. 35 min | Caminant** | 19 h. 05 min | Parat** | 6 h. 30 min |
Altures | |||||
Màxima ** | 2882 metres | Mínima ** | 1830 metres | Acumulat** | 4400 metres |
** Dades obtingudes de l'aplicació BaseCamp de Gamin
Comentaris
Aquest
cop faig una proposta en què m'he saltat a la torera una de les
condicions que fins ara era una prioritat. Fins ara, totes les meves
propostes es completaven en un dia i gairebé totes eren circulars.
Aquesta que ara presento sí que és circular, però han fet falta 4
dies per completar-la. I s'ha fet així per aprofitar i "matar
tres ocells d'un tret". D'una banda, s'ha pujat a 4 cims del
repte de la FEEC, d'una altra he visitat els estanys de Carançà
(m'ha portat 5 anys i tres intents). El tercer "ocell" ha
estat el mitjà utilitzat per aconseguir els altres dos. La travessa
dels 3 refugis, que també tenia pendent de fer. Aquesta travessia
permet ascendir als cims del Torreneules, el Pic de l'Infern, el
Bastiments i el Puig de Gallinàs, encara que també és possible
fer-ho al Noufonts, al Balandrau i al Pic del Racó Gros.
El fet
de fer-ho en 4 dies és perquè l'únic requisit que imposa
l'organització d'aquesta travessia, si es vol fer de manera oficial,
és reservar en els tres refugis que conformen la travessia. El
refugi de Coma de Vaca, el d'Ulldeter i el de Ras de Carançà. Si
voleu informació de la ruta podeu consultar la web.
Entenc que aquesta és una proposta una mica
complicada ja que no tothom està disposat a gastar-se els diners en
refugis, i més quan aquestes muntanyes es poden pujar en altres
tipus de propostes de menys dies, però així és com l'he fet jo i
així és com ho explicaré. Si tu, lector, creus que no t'interessa,
pot ser no trauràs res seguint llegint. En canvi, si creus que pot
ser del teu interès, benvingut.
Com ja
he dit, vaig estar 4 dies caminant per la muntanya, així que
explicaré, a continuació, el recorregut de cada dia.
No és
pretensió d'aquest post animar-vos a fer el recorregut tal qual però
sí que espero que pogueu treure idees.
Aproximació en cotxe
Recorregut fet en quatre dies, pernoctant als refugis de Coma de Vaca, Ulldeter i Ras de Carançà. Deixem el cotxe aparcat a l'estació del tren cremallera a Queralb. Pujem a Núria en tren i comencem a caminar des de l'alberg del Pic de l'Àliga.Descripció del recorregut
Dia
1
Comencem a
caminar des de l'estació del telefèric que puja a l'alberg del Pic
de l'Àliga. Hem d'ascendir a l'esmentat alberg i per això farem
servir bé la pròpia pista, bé el camí del Via Crucis, o ja posats, fins i tot el telefèric. Arribats a
l'alberg seguirem en direcció a un pal de direcció que trobem a
l'extrem est del mirador. Seguirem les indicacions que manen en
direcció al Torreneules. Per a això hi ha dos possibles camins. El
més fresat i que en suau ascens ens porta fins a un altre pal de
direcció ubicat en un desviament de camins o altre sender més
precari que surt en direcció al torrent de Fontnegra i que
seguint-lo acaba per ajuntar-se amb el camí principal abans de creuar
dit torrent. Per un camí o l'altre, acabarem creuant el torrent de
Fontnegra i començarà un fort i sostingut ascens en diagonal a la
recerca de la carena del Serrat de les Pedrisses. Ja en la carena
s'ha de girar a l'esquerra, en sentit nord-est.
Es passa al costat d'un turó amb una barra metàl · lica que
sustenta una figura de forja amb la representació del cap d'algun
personatge il · lustre i des del qual s'obtenen ja unes
espectaculars vistes. Seguint l'ascens s'arriba al coll del
Torreneules. Es continua a la dreta per evident carena i després
d'un últim esforç s'arriba al cim. El descens més comú es
realitza tornant al coll i per camí normal es descendeix al torrent
de la Coma de Vaca i seguint-lo, al refugi. En el nostre cas vam
optar per seguir la linia de la carena. És un trajecte sense camí
però de molt fàcil trànsit, amb l'avantatge d'escurçar en gran
mesura la caminada i el valor afegit d'anar observant les
espectaculars canals que descendeixen vertiginosament cap al camí
dels enginyers i les gorgues del Freser.
El descens no suposa cap dificultat tècnica i es troba senyalitzat
amb fites molt espaiades les unes de les altres, tot i així el
descens és molt evident fins a una zona plana ja pròxima al refugi.
A la cota 2125 vam optar per girar en sentit nord per baixar amb més
suavitat en direcció al refugi i així donar per conclosa l'etapa.
En el cas que es vulgui pujar també al Balandrau es pot fer, si hi
han forces i el cap encara és net. Just al davant del refugi neix el
corriol, al començament és el mateix que el sender que baixa a
Ribes de Freser, que puja al coll dels 3 Pics. Des d'ell, fàcil,
s'assoleix el Pic dels 3 Pics i després el Balandrau. La baixada es
pot fer pel mateix camí o be descendir directament per la vessant
del torrent del Bogadé, fàcil, però amb neu o moll pot ser
arriscat degut a la forta pendent.
Dia 2
Sortim del refugi de Coma de Vaca i creuem l'aiguabarreig del Freser
i el Coma de Vaca per començar un plàcid passeig per magnífics
prats d'herba fresca remuntant les aigües del torrent de Coma de
Vaca. Si aquest camí es troba senyalitzat ho desconec ja que
nosaltres vam fer el recorregut sense localitzar cap marca, però
això no suposa cap problema ja que el terreny és summament obert,
evident i encaixonat entre les Serres de Torreneules i Coma de Vaca.
Així s'arriba a la font de la Jaça de Dalt, moment en què la vall
gira a la dreta. Seguint la seva tendència arribem a la base del
coll de Carançà, on ja trobem un camí més traçat que, marcat amb
fites, ens condueix a dalt del coll.
Ja en la carena girem a la dreta per iniciar un desplaçament en
sentit sud-est en direcció al Pic superior de la Vaca, al qual
accedirem fàcilment. Des del cim s'obtenen ja unes estupendes vistes
dels estanys de Carançà. Seguim per la carena i sense adonar-nos
arribem al desviament de camins que porten, per la dreta al Coll de
Tirapits i per l'esquerra al Pic inferior de la Vaca. Prenem aquest
últim i comencem un lleuger descens en direcció al coll que
precedeix la carena que porta al Pic dels Gorgs. Un sender clar ens
porta a un petit coll entre el Pic dels Gorgs i el Pic de l'Infern.
Els dos són fàcilment accessibles així que fets tots dos, cal
tornar de nou al coll. Allà neix un nou sender que en sentit sud-est
descendeix a buscar un pas que des de lluny sembla complicat però
que un cop en el seu començament es veu molt més senzill i fàcil,
de fet no suposa cap dificultat la seva superació. Així ascendim al
Pic del Freser. Continuem el recorregut carener per ascendir al
Bastiments, del qual baixarem en direcció al Coll de la Marrana i ja
pel GR acabarem al refugi d'Ulldeter.
Dia 3
Del refugi
d'Ulldeter prendrem el GR que en descens ens porta a la carretera
d'accés a les pistes d'esquí de Vallter 2000. Quan prenem contacte
amb l'asfalt seguim la carretera en ascens per dirigir-nos a les
instal · lacions comercials del recinte. Superarem una àmplia corba
a l'esquerra i abans de prendre una nova corba en el mateix sentit
deixarem l'asfalt per pujar a l'aparcament per una drecera que ens
evita realitzar una important marrada. Un cop som a l'aparcament
passarem pel costat de l'edifici que tenim davant, deixant la Font
del Pla a la dreta i l'edifici a l'esquerra. Així enllaçarem amb el
sender que ens portarà a la Portella de Mantet. S'ha d'anar alerta,
ja que a mitja pujada s'ha de prendre un desviament, just quan s'ha de
passar un petit torrent, senyalitzat amb una pintada en una pedra amb
el text Mantet. Si no es pren aquest desviament no tindrem tampoc
gaire problema ja que l'únic que passarà és que sortirem a la
Portella de Morenc i haurem de fer un recorregut extra per reprendre
la posició correcta.
De la Portella de Mantet pujarem en sentit nord-oest per enfilar un
sostingut ascens a un turó rocós que tenim a la vista. Superat
aquest punt apareix davant nostre el Pic de la Dona, al qual pujarem
per terreny net però en interessant pendent. El cim té diversos
punts assenyalats. Per terreny enquistat podem acostar-nos, sense cap
interès, a l'anomenat, segons alguns mapes, Pic de Bacivers (es
tracta d'un molt petit promontori amb una petita fita al punt més
alt) o dirigir-nos a reprendre la senda, deixant a la dreta la Serra
Gallinera. Una opció o l'altra ens portaran al Pla d'Ombriaga, el
Puig d'Ombriaga i finalment, al Coll de la Geganta. Deixem el sender
que en direcció sud-oest es dirigeix al Bastiments i prenem el
desviament que es dirigeix, pla i en flanqueig, per la dreta. Més
endavant abandonarem aquest sender per agafar un altre que per la
nostra dreta descendeix cap a la coma de Bacivers.
Aquest sender fitat ens portarà sense possibilitat de pèrdua, al
Pla de Bacivers. Sense pèrdua perquè el terreny està totalment
fitat. No hi ha senyals de pintura, però es tracta d'anar seguint la
llera del torrent sempre en sentit descendent. S'ha d'anar al tant de
les fites ja que en diverses ocasions s'ha de creuar el mateix.
Arribats al Pla de Bacivers el bosc s'obre totalment. El pla s'ha de
creuar amb una lleu decantació cap a l'esquerra per així enllaçar
amb el GR que ens portarà directament al refugi de Ras de Carançà.
Després de confirmar la nostra presència en el lloc, continuem camí
cap al coll Mitjà. Per això podem fer servir la pista zigzaguejant
que puja o bé podem utilitzar el GR, que en fort pendent, i exigent
a hores d'ara de la caminada, ens diposita també en el coll. Un cop
reposades les forces, un sender ens encamina en direcció al Puig de
Gallinàs. Segons anem ascendint, el sender es difumina però unes
fites ens indiquen per on ascendir fins al cim. El descens el farem
pel mateix camí pel qual hem pujat, i, a partir del coll, modificar
el recorregut, depenent de l'opció triada per l'ascens.
Dia 4
Sortim del
refugi de Ras de Carançà i prenem el corriol, poc definit al
començament, que parteix en sentit sudoest pujant entre el riu
Carançà i el vessant sudest del Pic Rodò, deixant a la nostre
esquena el refugi. Al poc ens adentrem en terreny boscós i anem
güanyant alçada de forma constant guiats per fites que dirigeixen
les nostres passes per corriol ben definit, unes vegades a prop del
riu, altres més allunyats. Quan sortim del bosc el terreny
s'humanitza una mica i comencem a transitar per terreny més herbat i
humit, ja sempre al costat del riu. Així, per paratges
impressionants d'alta muntanya arribem al primer dels estanys i el
més emblemàtic, el de Carançà o de les Truites. Han d'haver-hi ja
que pescadors vam veure un bon grapat. El camí ens porta a pujar a
un altre prat en el que hi ha una cabana molt curiosa i gran. Curiosa
ja que al mig té una columna que sustenta el sostre. Si es vulgués
ascendir al Pic del Racó Gros en aquest punt s'haria de consultar el
mapa ja que d'aquí, o prop d'aquí, surt un sender, que nosaltres no
vam saber veure, potser degut al fet que no teniem intenció
d'anar-hi, que puja al Pas del Porc i des d'ell és possible ascendir
al Pic. Per tornar del Pic del Racó Gros hi ha la possiblitat de
sortir, per carena, directament al coll de Noucreus, però deixant de
banda els altres estanys de Carançà.
Com que la
nostra intenció era anar a tots els estanys, vam deixar per a altra
ocasió el Pic del Racó Gros i vam continuar per corriol fitat, en
continu ascens, per passar pel costat de l'estany Negre i després
per l'estany Blau i així pujar al coll de Noucreus pel camí
"oficial" dels estanys de Carançà.
Passem, si
així ho desitgem, pel Pic de la Fossa del Gegant, i continuem fins
al proper coll de Noucreus. Si tenim forces i ganes, a la llunyania
s'observa el Pic de Noufonts, no crec que hi hagi més d'1 hora. En
el nostre cas vam optar per deixar-ho per una altra ocasió. Al coll
tenim dues possibilitats per baixar a Núria. Lo normal és seguir el
sender que en fort descens ens baixa a la Coma de Noucreus i la de
les Molleres, per enllaçar finalment amb el GR que baixa del coll de
Noufonts i així arribar per la ruta directa a Núria. L'opció
triada en el nostre cas és la que igualment porta a Núria, però
seguint la carena de la serra del Mig.
Aquesta opció ens permet transitar pel cim Alt de les Arques i el
cim de Rocs Blancs, més endavant flanquegem, o passem també pel seu
cim, el Puig de Fontnegra, passant el mateix amb el Pic de la Pala.
Arribem finalment al Pic de l'Àliga. Aquí ens prenem la llibertat
d'abandonar el camí còmode que en llaçades baixa a l'alberg del
Pic de l'Àliga i seguim, en principi, un altre sender senyalitzat
amb pintura de color lila o morat. Finalment abandonem aquest sender
per girar en sentit nord per baixar, fàcil però sense camí, a la
capçalera de les pistes d'esquí de Núria. Si es fa servir la pista
negra el descens és fort i vertiginós fins al peu de pistes. En el
nostre cas vam optar per suavitzar el recorregut dirigint-nos cap a
la Font d'en Llorenç, enllaçant de nou amb el recorregut
senyalitzat amb pintura de color morat i així acabar el recorregut a
les instal · lacions de Núria.