Dades tècniques de la ruta
punts de pas de la ruta:
Bosc de Salàs-l'Escudelló-Turó del Clot del Piu-Font del Forn-Pui de Lleràs-Roca-Lleuda-Serrat del Vilardell-Barranc de Font Freda-Font Freda-Bosc de Salàs |
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Serradell-La Terreta-Sant Gervàs | Lloc sortida: | Bosc de Salàs | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | ICGC | Mapa: | Fulls 129-42 i 129-43 e:1/10000 | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | ETRS89 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | Garmin | Model: | Montana 600 | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 02/06/2016 | Distància**: | 14,47 Km. | ||
Recorregut: | Circular | Índex IBP **: | 79 | ||
Terreny: | Pistes i senders | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Baixa | Esforç*: | 3 sobre 5 | ||
Senyalització: | Parcial de baixada | Fonts: | No | ||
Temps ** | |||||
Total: | 4 h. 03 min. | Caminant: | 3 h. 43 min. | Parat: | 20 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 1.691 metres | Mínima: | 931 metres | Acumulat: | 784 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 10,86% | Ratio baixada: | 12,24% |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Propostes
molt més afamades que aquesta meva semblen les que fan servir la
població d'Espluga de Serra, a la subcomarca de la Terreta,
contemplant les espectaculars roques del Castellet i protegits pels
imponents cingles de la serra de Sant Gervàs, amb els cims de la
pala del Teller i l'Avedoga d'Adons com a destacats sentinelles dalt
de les verticals parets.
També s'ha escrit molt del recorregut que
es pot fer sortint des de Rivert per pujar al cim travessant tota la
carena de la serra de Sant Salvador, contemplant de lluny el lloc
d'interès paisatgístic de les Picorres.
Serradell i Torrolla també
acostumen a ser un punt d'inici de l'ascensió.
Finalment, Santa
Engràcia és presa com a punt d'inici però la gran majoria de
propostes que trien aquest nucli ho fan per seguir un recorregut
lineal.
Fidel al meu
plantejament, vaig mirar de fer un recorregut diferent, però em va
resultar impossible trobar res original. Totes les pistes, camins i
viaranys ja han sigut ressenyats per caminaires que, abans que jo,
han visitat aquesta muntanya.
Remenant
tracks
de GPS d'uns i d'altres em va sortir finalment una bona proposta
circular d'ascens al Pic
de Lleràs, fent servir dreceres i pistes alternant trams de bonics
boscos de pins i alzines que ens protegeixen del sol, que per
aquestes terres, quan surt, ho fa fort, i també trams de camí a cel
obert, que tot i tenir l'inconvenient del sol, ens permeten obtenir
magnífiques vistes dels paratges que ens envolten.
Fent l'itinerari
tal com proposo, en el sentit contrari a les busques horàries, no
espereu veure el cim fins que us trobeu molt i molt amunt, havent fet
ja una bona caminada. I quan l’hàgiu vist, encara us restarà una
bona pujada.
Com no podia
ser d'altra manera, les vistes des del cim són espaterrants. No és
aquest un cim molt alt però els seus 1.692 metres, oficials, donen
molt de joc. Tant que han fet mereixedor el cim de posseir una torre
de guaita. Diu la pàgina web de l'Ajuntament de la Conca de Dalt que
en dies clars es pot arribar a veure Montserrat. No va ser el meu
cas, però vaig estar una bona estona al cim contemplant tot allò
que em voltava.
Tant la
pujada com la baixada es fa per pista. A la pujada, tota sense
senyals, es pot aprofitar per fer servir dreceres. La baixada comença
per camí senyalitzat, que és el que puja de Santa Engràcia. En un
punt indeterminat es deixa per prendre una vella pista que actualment
poc aguanta com a sender. És un camí que acabarà per perdre's si
no el trepitgem.
L'aproximació
al punt proposat com a inici es pot fer perfectament en vehicle
normal. Es pot pujar tant per la banda de Salàs de Pallars
com per la de Santa Engràcia. Potser per aquesta última el tram de
pista de terra, en perfecte estat per ambdues bandes, és més curt.
Al punt d'inici hi ha un aparcament «oficial» al qual es poden
deixar molts, i dic molts, cotxes, fins i tot autocars.
I un últim
apunt. Penso que aquest ha de ser un cim immillorable per fer amb
raquetes, i fins i tot esquís de travessa, a l'hivern.
Pel que fa
al vessant familiar, penso que es pot fer amb mainada petita, però
han de ser ja una mica experimentats, ja que els recorreguts
acostumen a ser una mica llargs.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del segon aparcament que trobem a la pista que porta de Salàs de Pallars a Santa Engràcia. Si l'aproximació la fem en sentit contrari, de Santa Engràcia a Salàs de Pallars, l'aparcament serà el primer, després de haver passat un dipòsit d'aigua.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Comencem a
caminar des de la intersecció de pistes, estant al costat del
cartell d'aparcament.
Agafem la
pista que inicia una suau pujada i deixem la pista planera, que serà
per on tornarem. Al cap de poc de caminar deixem la pista i n’agafem
una altra, una mica desfermada, que neix a la dreta i va en
orientació NE, en lleugera baixada. Seguim aquesta pista i passem a
gual el barranc de l'Aulesa. La pista comença a girar a poc a poc a
l'esquerra i guanya de mica en mica alçada. Quan planeja veiem que
la pista més evident segueix en sentit NO. Seguim en pujada aquesta
pista i en deixem de cara una altra de més precària que perd
nivell. La pista que hem agafat remunta el barranc de l'Aulesa a la
nostra esquerra. Neix evident però trobarem trams una mica més
difuminats. Passarem de pista clara a seguir tan sols un parell de
roderes, i encara més amunt arribarem a no veure res més que
rastres sobre l'herba. Cap problema, la traça se segueix bé. Sense
adonar-nos-en tornem a travessar el barranc de l'Aulesa i seguint
l'aperduat camí acabem de nou a la pista que més avall, al
començament de la caminada, vam abandonar. Ja no tenim cap altra
opció que seguir la pista, en sentit NO i de pujada. La seguim una
bona estona fins que fa un fort revolt, primer a l'esquerra i després
a la dreta. És en aquest segon revolt que neix, per l'esquerra, una
pedregosa drecera. Si es vol fer còmode és millor seguir per la
pista. La drecera, costeruda i de mal fer per les pedres rodones que
conformen el ferm, acurta el camí. De nou enllacem amb la pista.
Podem seguir-la o, just a l'altra banda del punt al qual hem sortit,
continua una altra drecera que va per la carena. Aquesta és més
còmoda que l'anterior i ens ofereix més visió del terreny. De nou
la drecera ens porta a la pista, ja als peus d'un turó molt
cridaner, el turó del Clot del Piu, de 1.392 metres d'altitud. Jo no
el vaig fer. El vaig voltar seguint la pista que el flanqueja. Mirant
al darrere per veure el cim des de l'altra banda em vaig descuidar,
me’n vaig adonar a casa, d'una altra drecera. Ja fa una estona que
tenim el cim, ara sí, ara no, a la vista. La pista, sempre en
pujada, passa per la font dels Bassons, que jo no vaig saber veure, i
per la del Forn, amb aigua de dubtosa potabilitat. Més endavant ens
fiquem de ple en un magnífic bosc de coníferes, al qual el fet de
caminar es fa molt agradable, ja que la pista planeja per permetre'ns
recuperar l'alè. Sortim del bosc i ens trobem amb el tram final de
pujada. Una barrera talla el pas als vehicles. Quin sarcasme. És
cert que fins aquí es podria haver pujat amb un tot terreny, però
ara... Endavant. Un últim esforç. Superem l'últim, i costerut
repetjó i ja hi som. Ja tenim el cim a l'abast. Toca gaudir... Si el
dia ens deixa.
La tornada
la fem seguint en el mateix sentit de la marxa, iniciant el descens
en sentit SO. Unes roderes ens «ensenyen» el camí. Quan s'acaba
l'herba i comença la pedra comencem a veure senyals de pintura
groga. Ens acompanyen durant una bona estona. Passem a la vora de la
roca Lleuda i seguim el descens per pista atarterada. Un ràpid i
llarg descens, seguint la carena, ens porta al serrat de Vilardell i
a enllaçar amb una pista. Podem seguir-la, en sentit descendent, o
podem seguir per la carena, molt més agradable. A l'alçada del
corral de Sico, jo no el
vaig saber veure, sortim de nou a la pista. La seguim per poc temps.
En un no res la deixem en un punt en el qual observem un grup de
fites a l'esquerra de la pista. Assenyalen el naixement de la vella
pista que hem d’agafar per baixar a trobar el barranc de Font
Freda. La pista és vella i a mesura que anem descendint es va fent
més aperduat. Es camina, ara per ara, bé i no presenta dificultats,
però amb el temps, si no es fa servir, potser desapareixerà del
tot. Jo, amb els bastons, anava trencant bardisses en tres o quatre
llocs, mirant més que res que no acabessin guanyant terreny. No vaig
patir rascades perquè encara són naixents. Demano a qui passi pel
camí que faci el mateix. La traça acaba finalment per trobar el
barranc. En aquest punt el camí desapareix, desdibuixat per les
aigües que de tant en tant corren.
Cal sortir
de la llera i «saltar» a una mena de camp adossat. Seguim en sentit
SE i de nou trobem camí clar. El seguim i tornem de nou a creuar el
barranc per continuar el descens. Arribem a uns abeuradors, se suposa
que a l'alçada de la font Freda. Ja tenim la carretera pista a la
qual hem aparcat a la vista. Ens hi incorporem i la seguim en sentit
SE. Ja no tindrem problemes per tornar a l'aparcament.