Pui de Lleràs


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta:
Bosc de Salàs-l'Escudelló-Turó del Clot del Piu-Font del Forn-Pui de Lleràs-Roca-Lleuda-Serrat del Vilardell-Barranc de Font Freda-Font Freda-Bosc de Salàs
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Serradell-La Terreta-Sant Gervàs Lloc sortida: Bosc de Salàs
Dades cartogràfiques
Cartografia: ICGC Mapa: Fulls 129-42 i 129-43 e:1/10000
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 02/06/2016 Distància**: 14,47 Km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 79
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial de baixada Fonts: No
Temps **
Total: 4 h. 03 min. Caminant: 3 h. 43 min. Parat: 20 min.
Altures **
Màxima:  1.691 metres Mínima: 931 metres Acumulat: 784 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 10,86% Ratio baixada: 12,24%
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Propostes molt més afamades que aquesta meva semblen les que fan servir la població d'Espluga de Serra, a la subcomarca de la Terreta, contemplant les espectaculars roques del Castellet i protegits pels imponents cingles de la serra de Sant Gervàs, amb els cims de la pala del Teller i l'Avedoga d'Adons com a destacats sentinelles dalt de les verticals parets. 
També s'ha escrit molt del recorregut que es pot fer sortint des de Rivert per pujar al cim travessant tota la carena de la serra de Sant Salvador, contemplant de lluny el lloc d'interès paisatgístic de les Picorres. 
Serradell i Torrolla també acostumen a ser un punt d'inici de l'ascensió. 
Finalment, Santa Engràcia és presa com a punt d'inici però la gran majoria de propostes que trien aquest nucli ho fan per seguir un recorregut lineal.
Fidel al meu plantejament, vaig mirar de fer un recorregut diferent, però em va resultar impossible trobar res original. Totes les pistes, camins i viaranys ja han sigut ressenyats per caminaires que, abans que jo, han visitat aquesta muntanya.
Remenant tracks de GPS d'uns i d'altres em va sortir finalment una bona proposta circular d'ascens al Pic de Lleràs, fent servir dreceres i pistes alternant trams de bonics boscos de pins i alzines que ens protegeixen del sol, que per aquestes terres, quan surt, ho fa fort, i també trams de camí a cel obert, que tot i tenir l'inconvenient del sol, ens permeten obtenir magnífiques vistes dels paratges que ens envolten. 
Fent l'itinerari tal com proposo, en el sentit contrari a les busques horàries, no espereu veure el cim fins que us trobeu molt i molt amunt, havent fet ja una bona caminada. I quan l’hàgiu vist, encara us restarà una bona pujada.
Com no podia ser d'altra manera, les vistes des del cim són espaterrants. No és aquest un cim molt alt però els seus 1.692 metres, oficials, donen molt de joc. Tant que han fet mereixedor el cim de posseir una torre de guaita. Diu la pàgina web de l'Ajuntament de la Conca de Dalt que en dies clars es pot arribar a veure Montserrat. No va ser el meu cas, però vaig estar una bona estona al cim contemplant tot allò que em voltava.
Tant la pujada com la baixada es fa per pista. A la pujada, tota sense senyals, es pot aprofitar per fer servir dreceres. La baixada comença per camí senyalitzat, que és el que puja de Santa Engràcia. En un punt indeterminat es deixa per prendre una vella pista que actualment poc aguanta com a sender. És un camí que acabarà per perdre's si no el trepitgem.
L'aproximació al punt proposat com a inici es pot fer perfectament en vehicle normal. Es pot pujar tant per la banda de Salàs de Pallars com per la de Santa Engràcia. Potser per aquesta última el tram de pista de terra, en perfecte estat per ambdues bandes, és més curt. Al punt d'inici hi ha un aparcament «oficial» al qual es poden deixar molts, i dic molts, cotxes, fins i tot autocars.
I un últim apunt. Penso que aquest ha de ser un cim immillorable per fer amb raquetes, i fins i tot esquís de travessa, a l'hivern.

Pel que fa al vessant familiar, penso que es pot fer amb mainada petita, però han de ser ja una mica experimentats, ja que els recorreguts acostumen a ser una mica llargs.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des del segon aparcament que trobem a la pista que porta de Salàs de Pallars a Santa Engràcia. Si l'aproximació la fem en sentit contrari, de Santa Engràcia a Salàs de Pallars, l'aparcament serà el primer, després de haver passat un dipòsit d'aigua.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar des de la intersecció de pistes, estant al costat del cartell d'aparcament.
Agafem la pista que inicia una suau pujada i deixem la pista planera, que serà per on tornarem. Al cap de poc de caminar deixem la pista i n’agafem una altra, una mica desfermada, que neix a la dreta i va en orientació NE, en lleugera baixada. Seguim aquesta pista i passem a gual el barranc de l'Aulesa. La pista comença a girar a poc a poc a l'esquerra i guanya de mica en mica alçada. Quan planeja veiem que la pista més evident segueix en sentit NO. Seguim en pujada aquesta pista i en deixem de cara una altra de més precària que perd nivell. La pista que hem agafat remunta el barranc de l'Aulesa a la nostra esquerra. Neix evident però trobarem trams una mica més difuminats. Passarem de pista clara a seguir tan sols un parell de roderes, i encara més amunt arribarem a no veure res més que rastres sobre l'herba. Cap problema, la traça se segueix bé. Sense adonar-nos-en tornem a travessar el barranc de l'Aulesa i seguint l'aperduat camí acabem de nou a la pista que més avall, al començament de la caminada, vam abandonar. Ja no tenim cap altra opció que seguir la pista, en sentit NO i de pujada. La seguim una bona estona fins que fa un fort revolt, primer a l'esquerra i després a la dreta. És en aquest segon revolt que neix, per l'esquerra, una pedregosa drecera. Si es vol fer còmode és millor seguir per la pista. La drecera, costeruda i de mal fer per les pedres rodones que conformen el ferm, acurta el camí. De nou enllacem amb la pista. Podem seguir-la o, just a l'altra banda del punt al qual hem sortit, continua una altra drecera que va per la carena. Aquesta és més còmoda que l'anterior i ens ofereix més visió del terreny. De nou la drecera ens porta a la pista, ja als peus d'un turó molt cridaner, el turó del Clot del Piu, de 1.392 metres d'altitud. Jo no el vaig fer. El vaig voltar seguint la pista que el flanqueja. Mirant al darrere per veure el cim des de l'altra banda em vaig descuidar, me’n vaig adonar a casa, d'una altra drecera. Ja fa una estona que tenim el cim, ara sí, ara no, a la vista. La pista, sempre en pujada, passa per la font dels Bassons, que jo no vaig saber veure, i per la del Forn, amb aigua de dubtosa potabilitat. Més endavant ens fiquem de ple en un magnífic bosc de coníferes, al qual el fet de caminar es fa molt agradable, ja que la pista planeja per permetre'ns recuperar l'alè. Sortim del bosc i ens trobem amb el tram final de pujada. Una barrera talla el pas als vehicles. Quin sarcasme. És cert que fins aquí es podria haver pujat amb un tot terreny, però ara... Endavant. Un últim esforç. Superem l'últim, i costerut repetjó i ja hi som. Ja tenim el cim a l'abast. Toca gaudir... Si el dia ens deixa.
La tornada la fem seguint en el mateix sentit de la marxa, iniciant el descens en sentit SO. Unes roderes ens «ensenyen» el camí. Quan s'acaba l'herba i comença la pedra comencem a veure senyals de pintura groga. Ens acompanyen durant una bona estona. Passem a la vora de la roca Lleuda i seguim el descens per pista atarterada. Un ràpid i llarg descens, seguint la carena, ens porta al serrat de Vilardell i a enllaçar amb una pista. Podem seguir-la, en sentit descendent, o podem seguir per la carena, molt més agradable. A l'alçada del corral de Sico, jo no el vaig saber veure, sortim de nou a la pista. La seguim per poc temps. En un no res la deixem en un punt en el qual observem un grup de fites a l'esquerra de la pista. Assenyalen el naixement de la vella pista que hem d’agafar per baixar a trobar el barranc de Font Freda. La pista és vella i a mesura que anem descendint es va fent més aperduat. Es camina, ara per ara, bé i no presenta dificultats, però amb el temps, si no es fa servir, potser desapareixerà del tot. Jo, amb els bastons, anava trencant bardisses en tres o quatre llocs, mirant més que res que no acabessin guanyant terreny. No vaig patir rascades perquè encara són naixents. Demano a qui passi pel camí que faci el mateix. La traça acaba finalment per trobar el barranc. En aquest punt el camí desapareix, desdibuixat per les aigües que de tant en tant corren.

Cal sortir de la llera i «saltar» a una mena de camp adossat. Seguim en sentit SE i de nou trobem camí clar. El seguim i tornem de nou a creuar el barranc per continuar el descens. Arribem a uns abeuradors, se suposa que a l'alçada de la font Freda. Ja tenim la carretera pista a la qual hem aparcat a la vista. Ens hi incorporem i la seguim en sentit SE. Ja no tindrem problemes per tornar a l'aparcament.