Dades tècniques de la ruta
punts de pas de la ruta
Prat del Porta-Barranc de Fontfreda-Barranc dels Obacs-Coll de Sant Roc d'Adons-Clot d'Ories-La Canal de Baró-Pala del Teller-Planellets de Castellveire-El Portús-El Faro d'Avell-L'Avedoga d'Adons-Pala de l'Avedoga-Obaga de Comallonga-Planes del Porta-Camí de Fontacalent-Adons |
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Serra de Sant Gervàs | Lloc sortida: | Adons | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | ICC | Mapa: | 64-20;64-21;65-20;65-21 e/1:25.000 | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | ETRS89 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | Garmin | Model: | Montana 600 | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 09/06/2016 | Distància**: | 14,96 Km | ||
Recorregut: | Circular | Índex IBP **: | 98 | ||
Terreny: | Mitja muntanya | Orientació*: | Moderada | ||
Dificultat*: | Mitjana | Esforç*: | 3,5 sobre 5 | ||
Senyalització: | Fites | Fonts: | Adons | ||
Temps ** | |||||
Total: | 5 h. 46 min. | Caminant: | 4 h. 33 min. | Parat: | 1 h. 13 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 1.884 metres | Mínima: | 1.278 metres | Acumulat: | 917 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 11,92 % | Ratio baixada: | 13,59 % |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Són
aclaparadora majoria les ressenyes que expliquen com pujar a aquest
cim des del vessant meridional, des de la subcomarca de la Terreta,
inclosa dins el paratge d'interès natural de la Vall Alta de
Serradell-Terreta-Serra de Sant Gervàs.
Les
immenses cingleres d'aquest vessant són un excel·lent reclam pe als
muntanyencs, atrets per una de les singularitats geològiques més
espectaculars de, gosaria dir, Catalunya. El pas del Pertús.
Com
que totes aquelles ressenyes parlen del gran esforç que suposa
arribar-hi, jo vaig plantejar-me l'ascens per l'altra banda, la
septentrional, una mica més fàcil. Va influir també, i molt, el
fet de fer l'ascens en ple mes de juny, i amb una previsió
meteorològica de sol fort i temperatures altes, previsions que es
van complir.
Ja
he dit al començament que si hom vol fer l'ascens pel sud trobarà
molta informació a internet. Si heu arribat fins aquí i el que us
interessa és aquesta cara de la muntanya, no cal que continueu amb
la lectura. Gràcies per la visita.
Aquí
explicaré el meu recorregut per la cara nord, la d'Adons.
No
us penseu, però, que pel fet de fer l'ascensió pel vessant dels
covards ens perdrem la visita al Pertús. De camí a l'Avedoga
d'Adons ens hi acostarem, i fins i tot, si es vol, passarem a l'altre
costat.
El
vessant nord és una mica més còmode, però no està mancat de
dificultat, generada majorment per la falta de camí en diversos
sectors del recorregut. Aquesta mancança no compromet, però, l'èxit
de l'objectiu. Aquest vessant és dels que li agraden a un company
meu d'ascensions. Ell diu que per pujar determinades muntanyes s'ha
de ser un expert a reconèixer vells camins. Bé, aquesta és una
d'aquestes muntanyes.
Tampoc
cal preocupar-se en excés. El camí de pujada fins a gairebé el cim
està fitat, amb més o menys encert. És fàcil pensar que les fites
han de seguir fins al cim però jo les vaig anar trobant i perdent.
L'únic «punt negre» de l'ascens el trobarem al coll de Sant
Roc d'Adons.
El
trànsit entre cims es fa també sense camí definit. Penso que arran
de cingle es pot fer el descens. Jo anava sol i no volia fer un mal
pas i tenir problemes. Del pas del Pertús al cim del Faro d'Avall
vaig haver de buscar-me la vida «ballant» amb la vegetació. I el
descens de l'Avedoga d'Adons... No vaig saber per on fer-lo sense
desfer camí fins al Pertús, així que vaig fer pel dret avall. S'ha
d'anar amb compte però és de bon fer. Al final s'enllaça amb camí
que porta fins al punt d'inici.
Per
aquestes terres, tot i ser Prepirineu, i estar sota la influència de
l'Aneto i la Maladeta, a l'estiu la calor aclapara de debò, així
que és millor evitar aquests dies. Si, com va ser el meu cas, s’hi
va, calen les precaucions adients. D'aigua, us en podeu aprovisionar
a Adons, ja que una font en subministra, just al davant de Cal Ramon.
Si trobeu la casa oberta, podreu aprovisionar-vos dels típics
embotits elaborats de manera artesanal tal com es feien abans.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la població d'Adons.Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Comencem
el recorregut acostant-nos a un pal indicador que hi ha a la vora
d'uns bancs de ferro que ens queden a la dreta, quan som a la font, a
la nostra esquena. Aquest pal ensenya l'inici del camí que porta al
coll de Sant Roc. Hem de passar per una porta estreta que ens deixa
en un senderó, aperduat, que transita entre prats de pastura. El
camí és molt poc definit però del que es tracta és d'anar a
buscar unes baranes de fusta que es veuen a la llunyania, per sobre
del barranc de Fontfreda. Quan som a les baranes el camí es fa molt
més evident. A partir d'aquest punt el camí es reconeix perquè
transita custodiat per entre pollancres. Alternant trams planers amb
d'altres de suau pendent ens anirem acostant al barranc dels Obacs,
el qual haurem d'arribar a creuar. Seguint fites i estaques,
escadusseres, arribem al coll de Sant Roc d'Adons,
punt al qual arriba i finalitza una pista de muntanya. Aquí caldrà
demostrar els nostres dots d'exploradors, o més fàcil, tirar de
GPS. Al coll trobem un pal indicador però cap dels camins que marca
ens serveixen. Tal com hem arribat haurem de tombar a l'esquerra i
guanyar uns metres de desnivell, sense camí i per terreny herbat,
mirant de trobar les fites que ens permeten ficar-nos al bosc, lloc
al qual les fites ens porten per traça cada vegada més evident.
Però poc dura l'alegria, ja que el camí ara és clar, ara
s'esborra. Cal estar atent a les fites. Quan estem a punt de
travessar el clot d'Ories i el pendent es tempera, el camí es
bifurca. Per l'esquerra, i en fort pendent, puja un corriol fitat.
Penso que pot ser una drecera que pugi de forma més directa. En el
nostre cas seguim rectes, de forma planera, a creuar el dit clot, a
la recerca de la canal de Baró. Seguint les fites, escadusseres,
deixem el caminoi que porta a Llastarri i anem girant, a poc a poc, a
l'esquerra, per vorejar el bosc de pins de la muntanya d'Adons, que
deixarem sempre a la nostra esquerra. Les fites apareixen i
desapareixen, però si el dia és normal, ja tindrem un primer cim a
la vista. No és la pala del Teller, però és la primera referència
de què disposem. Ens hi dirigim com millor ens sembli,
deslliurant-nos de la vegetació rastrera caminant pels espais
pedregosos. A poc a poc es va mostrant el veritable cim. Podem
dirigir-nos-hi o podem passar primer pel turó que era la nostra
primera destinació. Ens ofereix una immillorable visió del cim, amb
tota la seva verticalitat. Espectacular. Finalment arribem al vèrtex
geodèsic de la pala del Teller. Fotos a tot arreu. Vistes
impressionants. L'Aneto ho domina tot, però tot es veu. Montserrat
no la vaig veure, però diuen que en determinats dies, sí. Una
llarga estona al cim gaudint... Contemplant llargament la nostra
destinació següent. Arribaré a pujar-hi? No es veu camí, ni de
baixada al coll següent ni de pujada al cim següent. N'hi ha que
baixa pel caire a la roca de Sant Gervàs. Jo no ho faig. Baixo a la
babalà evitant el cingle. Buscant per on passar baixo a la plana i
la segueixo de forma longitudinal fins que trobo el GR que connecta
Adons amb la Torre de Tamúrcia. M'incorporo i el segueixo per la
dreta, en sentit SO unes desenes de metres fins que, de cop, em trobo
amb la boca del Pertús. Ja que hi sóc, el creuo. Una meravella
natural mereixedora de la fama que té. Reculo i segueixo ja el GR
fins que gira al N per encaminar-se en direcció a Adons. No cal
seguir-lo més d'un parell de metres. Una fita ens diu que hem de
parar atenció. No tenim un camí clar, però cal deixar el GR, girar
a la dreta, en sentit SE, tal com hem arribat. A partir d'aquest punt
toca «ballar» amb la vegetació. Jo no vaig veure cap traça que
m'indiqués que anava pel bon camí. Tot i així, un turó serveix de
far, és el Faro d'Avall. Aquest és un turó evitable, però des del
cim també obtindrem una excel·lent vista de l'Avedoga d'Adons. Al
final acabem al segon cim del dia. El descens es pot fer desfent camí
un altre cop fins a trobar el GR però no és plat del meu gust. Un
descens directe cap a la Creu de Ferri no el vaig veure clar, molt
pendent. Amb aquestes, que trio per baixar directe a les Trevanades,
o pala de l'Avedoga. Amb cura i mirant on es posen els peus es va
fent. Quan hi som sembla que es podria fer un flanqueig en sentit SE
però novament dubto, així que segueixo en la mateixa tònica.
Finalment baixo a una zona planera a la qual trobo un camí
transversal. El segueixo per la dreta, en sentit NE, una bona estona,
fins que decideixo fer de nou un descens pel dret a la recerca del
camí senyalitzat que és el que connecta Adons amb la Creu de Ferri.
Seguint els senyals tornem a acabar a Adons.