Montalt Punta Nord

zona de descàrrega d'arxius

Dades tècniques de la ruta

Collet de la Mafla o de Montalt-Corral de la Mafla-Descens pel costat del barranc de Montalt-Mas de Castellnou-Canal del Mano-Coll de la Moleta-Montalt Punta Nord-Coll de la Moleta-Montalt Punta Sud-Els Avencs-Collet de la Mafla o de Montalt
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic:	Serra de Montalt		Lloc sortida:	Collet de la Mafla
Dades cartogràfiques
Cartografia:	Editorial Piolet		Mapa:	Tivissa o Vandellòs
Coordenades:	UTM zona 31 T		Datum:	European 1950
Dades GPS
Marca:	Garmin		Model:	Montana 600
Coordenades:	UTM zona 31 T		Datum:	WGS84
Característiques del recorregut
Data:	06/11/2015		Distància**:	6,00 Km.
Recorregut:	Circular		Índex IBP **:	54
Terreny:	Senders		Orientació*:	Normal
Dificultat*:	Moderada a alta		Esforç*:	4 sobre 5
Senyalització:	Si		Fonts:	No
Temps **
Total:	2 h 19 min	Caminant:	2 h 05 min	Parat:	14 min
Altures **
Màxima:	757 metres	Mínima:	363 metres	Acumulat:	462 metres
Pendents **
Pendent màxim:		Ratio pujada:	19,71%	Ratio baixada:	13,16%

* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex

Comentaris

De nou toca desplaçar-se a terres tarragonines a fer muntanya. Aquesta vegada a visitar uns cims que resten amagats d'aquells que pretenem veure des de l'autopista quan ens desplacem per la Costa Daurada. Diguem-ne que la Serra de Montalt es troba en segona línia de platja destorbada la seva visió per la Serra de Llaberia i les Muntanyes de Tivissa.

El cim culminant de la Serra de Montalt és l'Escambellet, mot oficial assignat pel Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya a allò que la gent del territori denomina Montalt punta nord, per així diferenciar-lo de l'altra cota important de la serra, el Montalt, de 745 metres, i jalonat pel vèrtex geodèsic 256141001. Aquesta serra, igual que les muntanyes que l’envolten, és d'un relleu força accidental que fa pensar que ens trobem davant de reptes impossibles. Altes cingleres, barrancs encaixonats, profunds avencs... Ens mostren una imatge imponent de la muntanya. Les grans parets calcàries verticals destaquen per sobre del mantell arbori i mostren amb orgull la seva inaccessibilitat. Els descarnats planells cimers ens recorden imatges lunars plens de roques que dificulten la marxa i que ens fan anar alerta, vigilant on posem els peus. Però tot això forma part del joc. Per això, entre d'altres coses, anem a la muntanya, oi?

De nou per fer l'aproximació al punt d'inici penso que serà necessari disposar d'un vehicle tot terreny. Jo vaig accedir-hi pel quilòmetre 39 però al 37 neix una altra pista. Segons la imatge de Google Earth és asfaltada fins al Mas del Motarro. La pista continua de terra fins als molins d'un petit parc eòlic. Segons el mapa de l'ICC hi ha un camí que baixa del mas al coll que jo proposo com a inici de l'excursió. Aquesta l’he plantejat circular i curta ja que després de fer aquest cim en vaig pujar un altre, la Mola de Genessies. Lògicament n'hi ha que l’han fet més llarga, però també se’n troben que n'expliquen de més curtes ja que fan el recorregut lineal.

Com sempre recordo en aquest apartat, a l'hora de pensar a fer aquest cim s'ha de saber que a la zona hi ha altres cims del repte.

Pel nord tenim la Mola de Colldejou i el Cavall Bernat de Llaberia. Per l'est tenim el Puig de la Cabrafiga. Pel sud, a no més de 5 quilòmetres, el ja dit de la Mola de Genessies. Pel SE la Tossa de Tivissa i ja més allunats, a prop de la costa, el Torn i el Molló Puntaire. N'hi ha per fer-se’n un tip.

Faig servir toponímia del mapa de la editorial Piolet ja que no he trobat a l'oficial de Catalunya.

Aproximació en cotxe

Proposo començar a caminar des del collet de la Mafla.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Som aparcats al collet de la Mafla, ben bé a sota dels molins eòlics. L'editorial Piolet, al seu mapa de Vandellós, ho anomena així. En canvi, al mapa de Tivissa el posa el nom de collet de Montalt. Per l'ICC el collet de la Mafla és uns 1000 metres més al SO, a la mateixa pista d'accés i el lloc al qual hem aparcat no l'assigna nom. Tenim un pal indicador. Deixem en sentit NO el sender senyalitzat que porta directament al cim del Montalt. Serà el camí que farem servir per baixar del cim. Agafem el sender que baixa en sentit més o menys en direcció O, que porta a Tivissa, segons el pal. Anem baixant per sender descompost pels reguerons d'aigua de pluja fins a atènyer el coll de les Anyeres. Remuntem una vintena de metres de desnivell i arribem a un nou pal indicador. Ara deixem el camí que portem i ens desviem a la dreta, en sentit NO. En teoria anem seguint el GR-7 però els senyals de pintura que anem trobant són de PR. Aquest sender baixa de forma còmoda i en successives llaçades fins al fons del Barranc de Montalt, que cal creuar per continuar camí. Quan portem poca estona caminant després d'haver creuat el barranc trobem un altre pal indicador. Aquí deixarem el camí que seguim ja que cal desviar-se a la dreta per començar a pujar en sentit SE, en direcció al Mas de Castellnou. Superem aquest mas, que queda uns metres per sobre del camí, passem de llarg un desviament a una font, deixem més endavant una fita que suposo que assenyala el naixement de la canal que al mapa de l'editorial Piolet diuen del Plom i finalment arribem a un altre pal indicador. Aquí farem tan sols cas del cartell de fusta que indica la direcció a seguir (SE) per començar a pujar per la canal del Mano.

Força dreta a on cal posar moltes vegades aquesta extremitat. Superat el fort pendent assolim la carena. Bon lloc per descansar i recuperar l'alè. Bones vistes. Recuperats, continuem per l'esquerra en sentit N per sender prou clar fins a l'esperó rocós al qual hem d'ascendir. Per la cara que trobem en primera instància és possible pujar, no per l'aresta, que és molt aèria, si no pel costat esquerre. Hi ha fissures que ho permeten però si no es volen complicacions el millor és voltar totalment el roc. Hi ha un camí que ho permet. Per l'altra banda és molt més fàcil pujar al cim, sense necessitat de grimpar ni de posar les mans al terra. Al cim no hi ha gaire espai però permet estar una bona estona gaudint de les vistes, excel·lents si el dia és l'adequat. Per iniciar el retorn cal desfer camí fins al punt en el qual hem sortit de la canal del Mano. Aquí podem triar el camí a seguir. Qui vulgui aventura pot triar seguir a pura cresta. Els més porucs o assenyats tenim un sender fonedís, assenyalat amb fites escadusseres, que flanqueja el vessant per terreny menys compromès. Per aquest sender s'arriba al vèrtex geodèsic del Montalt sud. Les vistes no són tan bones ja que el cim porta barret arbori. Per continuar amb el descens haurem de desfer uns metres per anar a seguir un corriol que baixa per la banda sud, pel costat dels estimballs del barranc de Montalt. Des del cim també es veu una fita que penso que assenyala el camí que en sentit SE baixa en direcció al barranc de Portadeix. També ens serviria però fa més llarg. Al gust del lector.

El camí que seguim és una mica perdedor. Té fites i velles marques de pintura. Perdedor ja que el terreny càrstic no ajuda a localitzar les fites. Tot i així l'objectiu és clar. Ens hem de dirigir als molins de vent que tenim ben a la vista. Per això cal que anem buscant fites que ens han de portar en sentit SE fins a arribar a terreny menys pedregós a on el camí ja s'aclareix força i ens porta fàcil a la destinació final.