l'Enclusa

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Sorrera-Roques Pastores-Collet de Timonar-Puiggrifó-Collada de Mansa-l'Enclusa-Cuina d'en Rocaguinarda-el Vilar del Bosc-Mas d'Osor-Molí d'en Noc
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Osona Lloc sortida: Masvidal
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.C.C Mapa: Full 74-26  E:1/25000 Viladrau
Coordenades: UTM Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 26/03/2014 Distància**: 13,61 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Asfalt, pistes i senders Orientació*: Moderada
Dificultat*: Baixa Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: No
Temps 
Total** 4 h. 31 min. Caminant** 4 h. 02 min. Parat** 29 min.
Altures
Màxima ** 866 metres Mínima ** 624 metres Acumulat** 586 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Una altra estupenda muntanya per fer amb família. Em sembla perfecte que la FEEC inclogui al repte cims d'aquest tipus. Així segur que es fomenta el muntanyisme entre els més petits i s'acaba creant un bon planter. Aquest cim de l'Enclusa és el punt més alt de Taradell i, es suposa ja que jo no vaig tenir el plaer de comprovar-lo, d'unes estupendes vistes. Aquesta zona d'Osona és el que té. Existeix una alta probabilitat de fer el recorregut emboirat, que és el que em va succeir a mi. Aquest cim es troba a una zona amb molts més cims inclosos al llistat i gairebé tots es poden fer en poc temps així que es pot plantejar l'opció de fer més d'un cim en una sortida, cosa que potser agrairan aquells que es desplacin des de les comarques tarragonines i lleidatanes. La Creu de Gurb i el Matagalls són a tocar, tot i que aquest últim potser tingui entitat suficient com per fer-lo tot sol. Referint-nos exclusivament a aquest cim de l'Enclusa haig de fer menció a un assumpte que potser tiri enrere a alguns. Tot just començar el recorregut s'ha de passar per una sorrera amb un munt de cartells prohibint el pas a tothom aliè a l'empresa. Però això es pot evitar de diverses maneres. La primera i més fàcil de totes...Fer el recorregut a l'inrevés de com es planteja. Si es fa així, en cap moment veurem cap cartell prohibint el pas ni cadena ni barrera que ens impedeixi circular per les pistes que farem servir. Una altra alternativa que hi ha es fer lo mateix que jo vaig fer. Començar a caminar d'hora, allà cap a les 7 del matí, i no trobareu ningú que us surti al pas. Tenia una tercera alternativa, consistent en trucar per telèfon abans de la sortida i demanar permís, però no sé si així tindríem resposta. Després de 4 hores de caminada, a les 11:00, la cadena que barra el pas a la sorrera encara era tancada, cosa que em fa pensar que l'activitat és escassa, i no dic nul·la perquè maquinaria sí que vaig veure. Mirant en internet he trobat que l'empresa que gestiona la sorrera, Excavaciones Osona, es troba en concurs de creditors. En definitiva, que fent el recorregut en el sentit contrari a les busques del rellotge no veig que hagi d'haver cap problema. Tot el recorregut que aquí es proposa es va fer sense problemes (març de 2014) remarcables però alguns trams del mateix començaven a estar una mica tapats per matolls i d'altra vegetació així que si no es fan servir sovint els camins no puc garantir que d'ací a uns anys continuïn en el mateix estat. De senyalització trobarem alguna. Fins la part alta de la sorrera no vaig trobar cap. De seguida van aparèixer blancs i verdes de SL. A prop del cim de GR i PR. Del cim cap a les cuines de Rocaguinarda cal seguir uns punts de pintura vermella. Aquests mateixos punts tornen a aparèixer quan baixem del cingle. Transitem una estona sense senyals fins que passat el torrent del Vilar tornen a aparèixer les de SL...etc, etc. Tot i així l'orientació no és complicada ja que el mapa de l'ICC reflecteix prou bé els camins, no així els senders i corriols ja que molts d'ells s'han perdut per la falta d'us. Per últim, pel que fa a l'aigua, al llarg del recorregut es creuen diversos torrents però de fonts no hi trobareu. Un últim recordatori. La descripció del recorregut la faré mencionat els desviaments en el sentit en el qual jo vaig moure'm. Si s'opta per fer el recorregut en el sentit contrari caldrà tenir en compte aquest detall.
Aproximació en cotxe
Són múltiples les carreteres que es poden fer servir per accedir al lloc proposat per començar el recorregut així que en aquest enllaç facilito les coordenades per arribar-hi.
Una vegada oberta la finestra de Google maps cal accedir a l'opció Indicacions i indicar en la casella A el lloc de partença.
Aparcarem als camps que hi ha al davant de Masvidal. 

Descripció del recorregut

Començarem a caminar prenent el brancall asfaltat que es dirigeix en sentit nord-oest al pont que ens permetrà salvar la riera de Font Savellà. Seguim per la carretera, ara en pujada sostinguda, i travessem el filferro que talla l'accés a vehicles i persones a les instal·lacions de la sorrera. Anirem sempre en pujada fins que l'asfalt es converteix en terra. Com no tenim cap altra alternativa, continuem caminant per l'únic lloc possible fins que veiem les entranyes de la muntanya. Just a la dreta veiem un altra pista que ens permet escapar-nos sense haver de creuar la instal·lació. Girem doncs en sentit sud-est i deixem la sorrera a la nostre esquena. Aquesta pista ens porta a trobar una altra que ens surt per la dreta. La deixem i girem fort a l'esquerra agafant ara orientació nord-oest. Seguim pujant una bona estona fins que trobem un altre desviament. Deixarem la pista que pel davant comença el descens i prendrem la de l'esquerra, planera, que segueix en sentit sud-oest. Ens incorporem a una altra pista que be per la dreta en pujada i ja comencem a veure senyals de pintura de sender local (blans i verds) i també d'el Camí. Més endavant la pista principal gira a la dreta. La podem seguir, ja que també ens serviria, però anirem per l'esquerra, recte, per fer més curt. Així començarem un suau descens en sentit sud-oest, per dirigir-nos a les roques Pastores, però no ens arribarem ja que passarem de llarg. Passat aquest punt trobem que el camí que portem, sense cap senyalització, gira una mica més fort del normal cap a la dreta. Al davant tenim un corriol que descartarem. Seguim pel sender, ara en sentit nord-oest i anirem girant de mica en mica en sentit sud-oest travessant el bosc d'Espinzella. Anem perdent alçada per una antiga pista, ara en desús, plena de pedres d'un cridaner color vermell. Així acabem trobant la pista principal que vam deixar abans. Ja tornem a trobar senyals de pintura. Seguirem sempre per la pista principal fins arribar a un punt en el qual ens situem sota els fils d'una línia d'alta tensió. Ens podem estalviar uns centenar de metres si fem drecera seguint sota aquesta fills en sentit nord-oest, però en aquest cas som civilitzats i seguim per la pista en direcció al collet del Timonar, punt en el qual trobem a terra en altre filferro. En aquest colet podem triar el brancall que segueix recte, en sentit nord-oest i fer drecera, però de nou anem pel camí més còmode i anem a l'esquerra per creuar la carretera B-520 i seguir per una altra pista que surt al davant de la nostre posició. Ara transitem per una pista encara més àmplia i en molt bon estat, pujant lleugerament en direcció al Puiggrifó. Podem fer un petit desviament de la nostra ruta per fer aquest turó, però manca d'interès i de vistes. De nou sobre la pista sortim a una torreta d'alta tensió, final de la drecera de la línia elèctrica, si haguéssim optat per aquesta opció. Ara tenim a la vista senyals de GR. Les seguirem fins baixar a la collada de Mansa. De nou creuem la carretera B-520 i a l'altra banda deixem el Gr i seguim pel sender pintat com PR, que en sostinguda pujada ens portarà a la base del roc que ostenta la senyera. Per pujar-hi caldrà seguir el sender de la dreta, que ens portarà a un pas entre les pedres, que ens caldrà grimpar, fàcil. Ja a dalt girem a l'esquerra i arribem al cim. Desitjo que tingueu millor panorama que el que jo vaig tenir. Per seguir amb el recorregut caldrà seguir pel cap del cingle uns quants metres. Passarem pel vèrtex geodèsic i un antena de la ADF de la zona i més endavant trobarem un sender que es desvia per la dreta, senyalitzat amb una fita de pedra. Com que desconeixia el terreny, i el track em menava girar, vaig deixar la pista ampla i vaig desviar-me pel sender. Així trobí el pal indicador que, pensava que no passaria, informa del camí a seguir per anar a la cuina d'en Rocaguinarda. Aquest camí està senyalitzat amb senyals de pintura vermella, un punt. Cal seguir aquests senyals per trobar (difícil amb boira) l'estreta escletxa que permet baixar el cingle per accedir a la cuina. Una cova molt interessant. Visitada la zona cal tornar enrere, al pal indicador i des d'allí seguir ara per l'únic sender que no es menciona al pal, tot i que és també PR. Aquest sender ens porta a resseguir el cingle en sentit nord fins que, més endavant, el deixem per agafar un sender que surt per la nostra dreta, en sentit est. De seguida agafa pendent i baixa de forma vertiginosa en la mateixa orientació. Tornem a trobar senyals de pintura vermella. En porten per camins menys pendents, però tot i així es baixa molt ràpid. I acabem a un nus important de camins i pistes. Ens fixem en la pista cimentada ja que serà aquesta la que seguirem, en baixada i sentit sud. Anirem sempre en sentit sud-est, abandonant tot brancall que ens surti, tant a dreta com a esquerra, i apareixerem a les portes del Vilar del Bosc. Sengles cartells ens indiquen diferents direccions. En el nostre cas prendrem la pista que surt de l'esquerra de la porta que mena al mas. Així no molestem als amos de la casa. Més endavant trobarem per l'esquerra la sortida d'un altre camí que també ve de la casa. Així sortim a un espai obert i terrós. Cal deixar el camí que portem i desviar-nos a l'esquerra per sender una mica tapat i agafar orientació nord-est. Aquest sender fa una llarga corba a la dreta i ens porta al torrent del Vilar. Aprofitant un forat en la vegetació el creuem i girem en sentit nord-est una altra vegada. Tot i que el sender es una mica brut es passa be. Creuem un altre torrent sec, amb molta vegetació dins la seva llera, i comencem una suau pujada per anar a trobar una altra pista. Aquí deixem els brancalls que segueixen recte i girem per la dreta, per continuar pujant, ara en sentit sud-oest. Quan la pista s'anivella fa un gir a l'esquerra. Seguim en aquesta direcció i tornrm a desembocar en una altra pista. Ara tornem a trobar senyals de SL. Ens incorporem i el seguim per l'esquerra, en sentit nord. Anem seguint els senyals de SL. En un encreuament veiem l'aspa de final de camí al terra. No fem cas i seguim com si deixéssim aquest sender local. Error ja que més endavant trobem de nou senyals. Els seguim fins que en un moment donat trobem un punt en el que el SL segueix per l'esquerra, recte segueix un altre brancall i per la dreta baixa un sender recentment netejat. Agafem aquest i deixem de banda el SL i la pista. Comencem el descens cap al mas d'Osor. Aquesta pista està una mica bruta i descomposta, amb molta pedra solta. En un moment determinat trobem una fita que marca una altra pista per la dreta. Desconec el seu destí. Continuem el descens per la pista, ara amb una mica més de dificultat. Poca distància però, i arribem a les envistes del mas d'Osor. No arribem ja que abans d'arribar a un gran dipòsit girem a la dreta per agafar una pista una mica deixada que, tan punt creua un torrent sec, comença una lleugera pujada. Al poc fa baixada i anem seguint, per terreny descompost, els antics forat d'un camp de golf. Deixat aquest enrere trobem una vella porta que es pot superar per un costat. Així passem al costat del Molí d'en Noc i, sense possibilitat de pèrdua, a la carretera d'accés a la sorrera i, desfent camí, a l'aparcament.