Dades tècniques de la ruta
punts de pas de la ruta:
Pista de les Eres-Pujador de la Roca Grossa-Coll de les Roques-El Castell-Carena-Coll de les Roques-Baixador-Font de les Roques-Foradada-Tartera-Pista de l'Avellanar-Barranc de l'Avellanar-Avenc de la Vinyeta-Pista de les Eres-Caseta de la Renfe-Coll de Membrado |
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Massís dels Ports | Lloc sortida: | Pista de les Eres | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | Editorial Alpina | Mapa: | Els Ports | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | TwoNaw | Model: | Anima + | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 10/12/2016 | Distància**: | 11,91 km. | ||
Recorregut: | Circular | Índex IBP **: | 60 | ||
Terreny: | Pistes i senders | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Alta | Esforç*: | 3,5 sobre 5 | ||
Senyalització: | Fites | Fonts: | Si | ||
Temps ** | |||||
Total: | 5 h. 06 min. | Caminant: | 3h . 27 min. | Parat: | 1 h. 39 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 1.014 metres | Mínima: | 643 metres | Acumulat: | 555 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim***: | Ratio pujada: | 10,10 % | Ratio baixada: | 9,67 % |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
*** Dada obtinguda de l'aplicació CompGPS Land v.8
Comentaris
Tots
parlem de la bellesa estètica del Pedraforca, del Cadí, de
Montserrat, de moltes muntanyes del Pirineu, i ens oblidem de la
resta del país.
Resulta
que al sud, allà entre l'Ebre i terres aragoneses i valencianes, hi
ha molt de terreny desconegut per a molts de nosaltres.
Què
puc dir del massís dels Ports que no s'hagi dit ja. Tot està
escrit, i per gent més informada que jo.
Aquest
conjunt de muntanyes amaguen secrets que justifiquen l'esforç,
econòmic i de temps, que cal fer per a descobrir-los.
Els
que no coneixem el massís dels Ports, quan hi anem, tornem cap a
casa amb un munt de fotografies de llocs espectaculars. No tan sols
paisatge, que també, sinó poblacions amb un patrimoni civil i
religiós majestuosos.
Aquesta
zona ja la coneixia, ja que fa temps vaig estar a Bot per pujar al
Puig Cavaller i també a la muntanya de Santa Bàrbara, que llueix
espectacular davant la població d'Horta. Dues fàcils ascensions que
vam deixar en mi grats records. El que més he retingut al cap ha
sigut el de la visió de la mola de les roques de Benet des del
menjador de l'hotel Can Josep, de Bot.
L'estètica
d'aquesta muntanya és majestuosa. La contemplació del perfil
dibuixat al cel et deixa bocabadat i fins i tot sembla amb un cert
magnetisme que incita a anar-hi.
Allà
va ser on vaig tenir clar que alguna vegada hauria de tornar. Per dos
motius: primer perquè el cim figura al repte i el segon per la seva
suposada inexpugnabilitat, tal com es veu des de la banda de ponent.
Cal
afegir-hi al
vessant naturalista de l'escapada, la part turística de la zona. Ja
he comentat que hi ha poblacions que val la pena conèixer, tant de
la banda catalana com de l'aragonesa.
A
més a més de la ja comentada d'Horta de Sant Joan cal fer menció,
a part d'altres, de les poblacions de Cretes, o Cretas, o Queretes,
com la vulgueu anomenar, i de la de
Vall-de-roures.
Totes
dues, poblacions medievals de gran interès. Faig menció d'aquestes
dues viles, però l'interès es fa extensiu a qualsevol dels nuclis
pertanyents a la comarca del Matarranya, com poden ser Beseit,
la Fresneda o
Lledó.
Pel
que fa a la vessant
senderista, cal comentar que el massís de les Roques de Benet està
format per tres formacions perfectament diferenciades. La de més al
NE és el Faralló i la central és el Cap de Gos. Aquestes dues tan
sols són accessibles als escaladors. La més accessible és el
Castell. Si bé la seva paret orientada al NNO resta
també reservada a l'anterior col·lectiu, el cert és que aquest
penyal és l'únic que té un punt feble que permet pujar al cim,
sense complicacions remarcables.
Els
punts des dels quals intentar l'assalt al cim són diversos i
l'elecció de quin triar dependrà del lector. Una pista asfaltada
que accedeix a l'àrea recreativa
de la Franqueta facilita
molt l'aproximació. En el meu cas vaig triar un punt d'una pista de
terra que enllaça la pista asfaltada esmentada amb el coll de
Membrado. Aquesta pista penso que no és apta per a vehicles baixos,
però jo vaig trobar un Opel Astra
baixant
del coll amb 5 persones dins. L'última paraula és del lector, però
penso que hi ha dos llocs, amb trencaaigües, en els quals els baixos
del cotxe és més que probable que toquin a terra. Millor si no es
fan invents i es porta un vehicle de certa alçada.
Un
consell. Si hi aneu, trieu un dia amb la bonança garantida. Un dia
clar i lluminós. No hi aneu amb calima, ni un dia que amenaci pluja.
Si ho feu així, a dalt del cim us en penedireu.
Un
altre apunt:
No
us fan por les desgrimpades? Domineu aquesta tècnica? Si la resposta
és sí, cap problema. Una corda de 10 metres, per si de cas, tampoc
farà nosa i donarà molta confiança als poc acostumats.
En
cas contrari: grimpeu bé? Si la resposta és sí, feu el recorregut
en sentit contrari al que vam fer nosaltres. Si ho feu així, heu de
saber que us caldrà superar una llastimosa tartera per arribar a la
base de la Foradada.
Última
possibilitat: si no voleu grimpar ni desgrimpar, la solució és
seguir el camí fitat. Aquest us portarà cap al coll de Membrado.
Aproximació en cotxe
Aquest
és l'enllaç amb la georeferenciació del lloc d'aparcament, ja a
tocar del sender que entra a la canal que porta al coll previ al cim.
Descripció del recorregut
El
sender pel qual hem de deixar la pista per on hem arribat al punt
d'aparcament està senyalitzat amb una fletxa de color verd.
Una
vegada incorporats al corriol, ja fora de la pista, no hauríem de
tenir problemes per seguir el camí fins a entrar en la canal.
Aquesta no presenta cap dificultat, tret de la qualitat del terra,
format per pedres soltes de diferents volums que poden entorpir el
pas, així com el pendent. Parant atenció en tindrem prou per a
superar les dificultats. Després de superar un pas sota un gran roc,
d'aquí
el nom del pujador,
i una curta i divertida grimpada, sense cap dificultat, sortim a una
esplanada avantsala del cim. Un sender fitat orientat al N, que
ressegueix la paret ponentina de la muntanya, ens permet anar fent
cap al cim. Anem deixant diferents cavitats a la nostra esquerra i
possibles zones de grimpada per fer el cim. El sender, fitat, ens va
portant, no cal fer invents. El camí és força evident i fàcil de
fer. Sense cap problema arribem al cim. Es tracta d'un ample llom en
el qual ens podríem quedar a viure. Quines vistes.
Inenarrables.
És per veure-ho.
Per
continuar amb el recorregut es plantegen dues alternatives Tornar pel
mateix camí fins a l'esplanada o carenejar tot el que es pugui. Fem
aquesta segona opció per contemplar el paisatge. Anem a gregal fins
que baixem a un petit coll. Tenim a l'esquerra una segona carena que
ens crida. Una petita pujada ens obliga a posar les mans a la roca,
sense complicació. Més carena fins que ja no podem seguir. Una gran
timba ens barra el pas. Tenim al davant la mola del Cap de Gos.
Espectacular. Compte, ja que la caiguda seria, sens dubte, mortal.
Reculem uns quants passos i baixem de la carena. Un flanqueig en
sentit SO primer i SE després, seguint la corba de nivell, sense
camí definit però per terreny obert, ens porta a una curta canal
que ens demanarà atenció per baixar-la, però que se supera sense
grans problemes. Són tres o quatre metres fins a arribar a connectar
amb un corriol que baixa vertiginós a la base del Cap de Gos. Ens
arribem fins a la base però no seguim cap a la font de les Roques ni
cap a la cova del Faralló. Per seguir l'itinerari cal localitzar el
rastre de fites que ensenya el camí a seguir. Aquest no és clar al
començament, però segons anem progressant es fa més evident. Les
fites fan bona feina. Si parem atenció, podrem localitzar, no molt
lluny de la nostra posició un pont natural; una foradada. Aquest
serà el nostre destí. Hem de seguir les fites. Transitarem per una
feixa per sota del cingle del Castell. Anirem perdent alçada fins
que les fites marquen un sender que comença a guanyar-ne.
Aquí
cal que pari i faci un apunt:
si
no voleu seguir aquest recorregut, cal que seguiu el camí fitat , en
pujada, fins
al coll de Membrado.
Nosaltres
deixem les fites i en seguim unes altres, més aperduades, que es
dirigeixen, planeres,
al pont de la Foradada. Just quan la cosa es posa complicada, abans
de baixar al «coll» que precedeix al pont, hem de mirar de
localitzar la fita que marca el punt de baixada a la base del roc. La
baixada es fa per la part esquerra del nostre sentit de la marxa. Ens
trobem amb un pas d'uns 5 metres, força inclinat. Els 3 primers no
són complicats, en sec. Diferents arbustos i arrels ens ajuden. Els
metres finals són més complicats, ja que es fa difícil veure on
s’han de posar els peus. De totes formes, hi ha bones preses per a
treballar amb calma.
Superat
el «tràngol», s'han acabat els problemes. L'accés al forat del
pont és fàcil i sense complicacions. Foto de rigor i a seguir el
camí. Aquest és treballós, ja que el descens és vertiginós i per
terreny atarterat, amb pedra de mala qualitat. Es fa una mica llarg.
Les fites que trobem sembla que ens menen pel millor camí. Així
acabem per sortir a la pista que volta les roques de Benet i connecta
amb l'aparcament, per la qual cosa, si ja en tenim prou, podem fer el
camí més curt.
En
el nostre cas, seguim la pista en sentit SE. La seguim en tota la
seva extensió, passant per una nova font, a la cerca del barranc de
l'Avellanar. Una llarga travessia ens porta al final de la pista.
Aquesta s'acaba en un cul de sac. Uns metres abans, als peus d'un pi,
una fita mostra el camí que cal seguir per baixar a tocar les aigües
de l'Avellanar. Passem a gual el barranc i ens incorporem al camí
que es veu a l'altra banda. Poder
si el rierol porta aigua ens mullarem els peus. El
camí és franc i fressat, tot
i que l'herbei comença a guanyar terreny.
Al cap de poc tornem a trobar fites, tot i que el camí és prou
evident. Quan sortim a la llum, ja
fora del barranc,
comencem a trobar senyals de pintura groga.
Cal
estar atents a aquests senyals.
En
un moment donat el camí que
sembla
més
evident i que veiem amb més claredat,
segueix en sentit SE i es fica
en una zona de pins joves. El més lògic
sembla anar-hi però els senyals de pintura, amagats entre l'alta
herba, giren en sentit N i després NO. En aquest punt trobo a faltar
una creu de camí erroni. Si porteu estona sense veure els senyals,
significa que us heu equivocat.
El
sender desemboca
en un pla, antic terreny de pastura. Ho travessem en sentit NE i
sortim
a una pista. Per l'esquerra anem al mas de les Eres i la punta de
Ganxos, a més a més d'altres llocs. Nosaltres la seguim per la
dreta, cap a migjorn, a la cerca de la caseta de la Renfe. Al cap de
poc hi arribem. La nostra intenció era deixar la pista i anar a
trobar el GR per
fer camí cap a l'Espina però finalment ho vam deixar córrer. Van
ser majors les ganes d'acabar que l'aventura de fer un altre cim.
Així
doncs, de la caseta de la Renfe vam seguir la pista i ja no la vam
deixar fins a arribar al punt d'aparcament i inici d'aquesta
esplèndida aventura que ens va permetre recórrer indrets d'una gran
bellesa paisatgística.