Roques de Benet


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta:
Pista de les Eres-Pujador de la Roca Grossa-Coll de les Roques-El Castell-Carena-Coll de les Roques-Baixador-Font de les Roques-Foradada-Tartera-Pista de l'Avellanar-Barranc de l'Avellanar-Avenc de la Vinyeta-Pista de les Eres-Caseta de la Renfe-Coll de Membrado
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Massís dels Ports Lloc sortida: Pista de les Eres
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Els Ports
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: TwoNaw Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 10/12/2016 Distància**: 11,91 km.
Recorregut: Circular Índex IBP **: 60
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Alta Esforç*: 3,5 sobre 5
Senyalització: Fites Fonts: Si
Temps **
Total: 5 h. 06 min. Caminant: 3h . 27 min. Parat: 1 h. 39 min.
Altures **
Màxima:  1.014 metres Mínima: 643 metres Acumulat: 555 metres
Pendents **
Pendent màxim***:
Ratio pujada: 10,10 % Ratio baixada: 9,67 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
*** Dada obtinguda de l'aplicació CompGPS Land v.8
Comentaris


Tots parlem de la bellesa estètica del Pedraforca, del Cadí, de Montserrat, de moltes muntanyes del Pirineu, i ens oblidem de la resta del país.
Resulta que al sud, allà entre l'Ebre i terres aragoneses i valencianes, hi ha molt de terreny desconegut per a molts de nosaltres.
Què puc dir del massís dels Ports que no s'hagi dit ja. Tot està escrit, i per gent més informada que jo.
Aquest conjunt de muntanyes amaguen secrets que justifiquen l'esforç, econòmic i de temps, que cal fer per a descobrir-los.
Els que no coneixem el massís dels Ports, quan hi anem, tornem cap a casa amb un munt de fotografies de llocs espectaculars. No tan sols paisatge, que també, sinó poblacions amb un patrimoni civil i religiós majestuosos.
Aquesta zona ja la coneixia, ja que fa temps vaig estar a Bot per pujar al Puig Cavaller i també a la muntanya de Santa Bàrbara, que llueix espectacular davant la població d'Horta. Dues fàcils ascensions que vam deixar en mi grats records. El que més he retingut al cap ha sigut el de la visió de la mola de les roques de Benet des del menjador de l'hotel Can Josep, de Bot.
L'estètica d'aquesta muntanya és majestuosa. La contemplació del perfil dibuixat al cel et deixa bocabadat i fins i tot sembla amb un cert magnetisme que incita a anar-hi.
Allà va ser on vaig tenir clar que alguna vegada hauria de tornar. Per dos motius: primer perquè el cim figura al repte i el segon per la seva suposada inexpugnabilitat, tal com es veu des de la banda de ponent.
Cal afegir-hi al vessant naturalista de l'escapada, la part turística de la zona. Ja he comentat que hi ha poblacions que val la pena conèixer, tant de la banda catalana com de l'aragonesa.
A més a més de la ja comentada d'Horta de Sant Joan cal fer menció, a part d'altres, de les poblacions de Cretes, o Cretas, o Queretes, com la vulgueu anomenar, i de la de Vall-de-roures.
Totes dues, poblacions medievals de gran interès. Faig menció d'aquestes dues viles, però l'interès es fa extensiu a qualsevol dels nuclis pertanyents a la comarca del Matarranya, com poden ser Beseit, la Fresneda o Lledó.
Pel que fa a la vessant senderista, cal comentar que el massís de les Roques de Benet està format per tres formacions perfectament diferenciades. La de més al NE és el Faralló i la central és el Cap de Gos. Aquestes dues tan sols són accessibles als escaladors. La més accessible és el Castell. Si bé la seva paret orientada al NNO resta també reservada a l'anterior col·lectiu, el cert és que aquest penyal és l'únic que té un punt feble que permet pujar al cim, sense complicacions remarcables.
Els punts des dels quals intentar l'assalt al cim són diversos i l'elecció de quin triar dependrà del lector. Una pista asfaltada que accedeix a l'àrea recreativa de la Franqueta facilita molt l'aproximació. En el meu cas vaig triar un punt d'una pista de terra que enllaça la pista asfaltada esmentada amb el coll de Membrado. Aquesta pista penso que no és apta per a vehicles baixos, però jo vaig trobar un Opel Astra baixant del coll amb 5 persones dins. L'última paraula és del lector, però penso que hi ha dos llocs, amb trencaaigües, en els quals els baixos del cotxe és més que probable que toquin a terra. Millor si no es fan invents i es porta un vehicle de certa alçada.
Un consell. Si hi aneu, trieu un dia amb la bonança garantida. Un dia clar i lluminós. No hi aneu amb calima, ni un dia que amenaci pluja. Si ho feu així, a dalt del cim us en penedireu.
Un altre apunt:
No us fan por les desgrimpades? Domineu aquesta tècnica? Si la resposta és sí, cap problema. Una corda de 10 metres, per si de cas, tampoc farà nosa i donarà molta confiança als poc acostumats.
En cas contrari: grimpeu bé? Si la resposta és sí, feu el recorregut en sentit contrari al que vam fer nosaltres. Si ho feu així, heu de saber que us caldrà superar una llastimosa tartera per arribar a la base de la Foradada.
Última possibilitat: si no voleu grimpar ni desgrimpar, la solució és seguir el camí fitat. Aquest us portarà cap al coll de Membrado.

Aproximació en cotxe


Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació del lloc d'aparcament, ja a tocar del sender que entra a la canal que porta al coll previ al cim.

Descripció del recorregut



El sender pel qual hem de deixar la pista per on hem arribat al punt d'aparcament està senyalitzat amb una fletxa de color verd.
Una vegada incorporats al corriol, ja fora de la pista, no hauríem de tenir problemes per seguir el camí fins a entrar en la canal. Aquesta no presenta cap dificultat, tret de la qualitat del terra, format per pedres soltes de diferents volums que poden entorpir el pas, així com el pendent. Parant atenció en tindrem prou per a superar les dificultats. Després de superar un pas sota un gran roc, d'aquí el nom del pujador, i una curta i divertida grimpada, sense cap dificultat, sortim a una esplanada avantsala del cim. Un sender fitat orientat al N, que ressegueix la paret ponentina de la muntanya, ens permet anar fent cap al cim. Anem deixant diferents cavitats a la nostra esquerra i possibles zones de grimpada per fer el cim. El sender, fitat, ens va portant, no cal fer invents. El camí és força evident i fàcil de fer. Sense cap problema arribem al cim. Es tracta d'un ample llom en el qual ens podríem quedar a viure. Quines vistes.
Inenarrables. És per veure-ho.
Per continuar amb el recorregut es plantegen dues alternatives Tornar pel mateix camí fins a l'esplanada o carenejar tot el que es pugui. Fem aquesta segona opció per contemplar el paisatge. Anem a gregal fins que baixem a un petit coll. Tenim a l'esquerra una segona carena que ens crida. Una petita pujada ens obliga a posar les mans a la roca, sense complicació. Més carena fins que ja no podem seguir. Una gran timba ens barra el pas. Tenim al davant la mola del Cap de Gos. Espectacular. Compte, ja que la caiguda seria, sens dubte, mortal. Reculem uns quants passos i baixem de la carena. Un flanqueig en sentit SO primer i SE després, seguint la corba de nivell, sense camí definit però per terreny obert, ens porta a una curta canal que ens demanarà atenció per baixar-la, però que se supera sense grans problemes. Són tres o quatre metres fins a arribar a connectar amb un corriol que baixa vertiginós a la base del Cap de Gos. Ens arribem fins a la base però no seguim cap a la font de les Roques ni cap a la cova del Faralló. Per seguir l'itinerari cal localitzar el rastre de fites que ensenya el camí a seguir. Aquest no és clar al començament, però segons anem progressant es fa més evident. Les fites fan bona feina. Si parem atenció, podrem localitzar, no molt lluny de la nostra posició un pont natural; una foradada. Aquest serà el nostre destí. Hem de seguir les fites. Transitarem per una feixa per sota del cingle del Castell. Anirem perdent alçada fins que les fites marquen un sender que comença a guanyar-ne.
Aquí cal que pari i faci un apunt:
si no voleu seguir aquest recorregut, cal que seguiu el camí fitat , en pujada, fins al coll de Membrado.
Nosaltres deixem les fites i en seguim unes altres, més aperduades, que es dirigeixen, planeres, al pont de la Foradada. Just quan la cosa es posa complicada, abans de baixar al «coll» que precedeix al pont, hem de mirar de localitzar la fita que marca el punt de baixada a la base del roc. La baixada es fa per la part esquerra del nostre sentit de la marxa. Ens trobem amb un pas d'uns 5 metres, força inclinat. Els 3 primers no són complicats, en sec. Diferents arbustos i arrels ens ajuden. Els metres finals són més complicats, ja que es fa difícil veure on s’han de posar els peus. De totes formes, hi ha bones preses per a treballar amb calma.
Superat el «tràngol», s'han acabat els problemes. L'accés al forat del pont és fàcil i sense complicacions. Foto de rigor i a seguir el camí. Aquest és treballós, ja que el descens és vertiginós i per terreny atarterat, amb pedra de mala qualitat. Es fa una mica llarg. Les fites que trobem sembla que ens menen pel millor camí. Així acabem per sortir a la pista que volta les roques de Benet i connecta amb l'aparcament, per la qual cosa, si ja en tenim prou, podem fer el camí més curt.
En el nostre cas, seguim la pista en sentit SE. La seguim en tota la seva extensió, passant per una nova font, a la cerca del barranc de l'Avellanar. Una llarga travessia ens porta al final de la pista. Aquesta s'acaba en un cul de sac. Uns metres abans, als peus d'un pi, una fita mostra el camí que cal seguir per baixar a tocar les aigües de l'Avellanar. Passem a gual el barranc i ens incorporem al camí que es veu a l'altra banda. Poder si el rierol porta aigua ens mullarem els peus. El camí és franc i fressat, tot i que l'herbei comença a guanyar terreny. Al cap de poc tornem a trobar fites, tot i que el camí és prou evident. Quan sortim a la llum, ja fora del barranc, comencem a trobar senyals de pintura groga.
Cal estar atents a aquests senyals.
En un moment donat el camí que sembla més evident i que veiem amb més claredat, segueix en sentit SE i es fica en una zona de pins joves. El més lògic sembla anar-hi però els senyals de pintura, amagats entre l'alta herba, giren en sentit N i després NO. En aquest punt trobo a faltar una creu de camí erroni. Si porteu estona sense veure els senyals, significa que us heu equivocat.
El sender desemboca en un pla, antic terreny de pastura. Ho travessem en sentit NE i sortim a una pista. Per l'esquerra anem al mas de les Eres i la punta de Ganxos, a més a més d'altres llocs. Nosaltres la seguim per la dreta, cap a migjorn, a la cerca de la caseta de la Renfe. Al cap de poc hi arribem. La nostra intenció era deixar la pista i anar a trobar el GR per fer camí cap a l'Espina però finalment ho vam deixar córrer. Van ser majors les ganes d'acabar que l'aventura de fer un altre cim.
Així doncs, de la caseta de la Renfe vam seguir la pista i ja no la vam deixar fins a arribar al punt d'aparcament i inici d'aquesta esplèndida aventura que ens va permetre recórrer indrets d'una gran bellesa paisatgística.