Mola de Colldejou


cim número 62 del llistat dels 100 cims de la FEEC zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades pràctiques

Caseta del Sord-Corral de cal Vicenç-Canal del Mig-els Coralots-Castell de la Mola-ortell de Mora-Drecera d'en Ramon-Miranda de Llaberia-el Portell de Llaberia-els Estrets-Camí de Massanes-Font de Fontesaubelles-Camí Vell de Colldejou-Caseta del Sord.
CartografiaEd. PioletMapaSerra de Llaberia
CoordenadesUTMDatumED50
Distància recorreguda12,36 Km.Temps
3 h. 44 min.
Altura màxima921 metresAscens acumulat 886 metres
Comentaris
El fet d’anar a aquestes muntanyes va ser perquè estaven incloses en la llista dels 100 cims, tot i que també hi va influir que les visites anteriors a altres muntanyes de les terres de Tarragona sempre acabaven sorprenent-me. Aquesta vegada, és clar, no va ser diferent. El portal de turisme del Priorat ho borda quan diu...
“Més que muntanyes, la serra de Llaberia i la mola de Colldejou són fortaleses, castells enfaixats per cingleres verticals, parets de roca calcària que la llum del capvespre pinta de color de mel.”
També és molt interessant, i de fet va ser la que em va treure la mandra i vaig fer servir per preparar la sortida, la informació facilitada a la pàgina web del Consorci Serra de Llaberia. Com que tot el que es pugui dir d'aquestes muntanyes és en les esmentades pàgines, el millor que puc fer, i així estalvio feina, és deixar els enllaços corresponents:
Espai natural: http://www.serrallaberia.cat/Old/espai.php
Geologia: http://www.serrallaberia.cat/Old/geologia.php
Paisatge: http://www.serrallaberia.cat/Old/paisatge.php
Que gaudiu de la passejada, igual que ho vaig fer jo.
Aproximació en cotxe
Aquesta vegada es proposa fer el desplaçament fins a la població de la Torre de Fontaubella i des d'allí fins al quilòmetre 52,2, aproximadament, de la carretera T-433. En aquest punt hi ha dues possibilitats. La primera és seguir per la pista formigonada assenyalada amb un cartell que informa que entrem a l'Espai Natural Protegit de la Serra de Llaberia. Aquesta pista porta, en uns 800 metres perfectament pavimentats, al punt proposat per iniciar la caminada. L'altra possibilitat consisteix a deixar el cotxe aparcat en aquest punt quilomètric ja que uns metres més endavant surt el sender senyalitzat que porta a la Mola de Colldejou. Queda a l'elecció de l'usuari l'opció a triar. Per arribar a la Torre de Fontaubella hi ha diferents alternatives, depenent del punt d'origen, així que cadascú s'haurà de preparar el trajecte amb les eines al seu abast.

Descripció del recorregut

Ja que el recorregut es troba perfectament marcat i senyalitzat en quasi la seva totalitat, no faré una descripció tipus com acostumo a fer, sinó que aquesta vegada crec que faré prou amb els següents comentaris:
Els primers 650 metres, aproximadament, es fan per pista en estat precari i en fase d’embrossament, sense cap senyalització, fins a enllaçar amb el sender que puja de la Torre de Fontaubella. Aquest sender ens porta, amb bona senyalització de pintura groga, fins a la tartera d'aproximació a la base de la canal del Mig. La tartera... Cap problema. Per la banda esquerra i cap amunt.
La canal de Mig no ha de suposar cap problema a una persona mínimament acostumada a caminar per terreny abrupte. Les mans es fan servir més per comoditat que per seguretat. Una vegada se surt de la canal, el sender a seguir és molt evident. La baixada de la Mola fins al coll del Guix es pot fer per dos itineraris diferents. Es pot seguir el sender local, que és la proposta que aquí es fa, o es pot seguir el GR 7-3, que porta al mateix lloc però allarga una mica més el recorregut. El GR té els senyals de pintura corresponents i el sender local en té de diferents. Per una banda hi ha marques blaves, n’hi ha també de verdes i, de tant en tant, alguna de vermella molt bella. Per trobar aquestes marques s'ha de seguir la caminada en sentit sud-oest, al més a prop del cingle. Així no es trigarà gaire a trobar els senyals.
Del coll del Guix surt el sender senyalitzat que puja directament a la Miranda de Llaberia. És molt dret, pica fort i es troba senyalitzat amb marques de pintura blava fins a dalt del tot.
Per tornar de la Miranda de Llaberia, i una vegada fet el recorregut, gosaria dir que es pot fer una drecera seguint tota la carena en direcció al portell de Llaberia, que queda al nord-oest del vèrtex geodèsic, però desconec la dificultat i possibilitat real d'aquest comentari, així que el millor és seguir el track i anar a buscar la pista, que també es veu des del cim. Si el dia és de bona visibilitat no hi haurà problemes per arribar al proper encreuament de camins, que es troba més enllà de les coves de cal Vaquer. En aquest encreuament s'enllaça amb el GR. Es deixa la pista que segueix en direcció a Llaberia i es gira al nord en direcció al Portell. A partir d'aquest punt el recorregut es troba perfectament senyalitzat amb pals indicadors col·locats pel Consell Comarcal del Priorat. Primer s'ha d'anar seguint les indicacions en direcció a Falset. S'arriba a un punt en què s'abandona el GR, que es dirigeix al coll del Guix i s'ha d'agafar el PR C-53. Seguint aquest sender i les seves marques de pintura s'arriba a un punt al qual s'ha de deixar el PR i seguir pel sender, també senyalitzat amb un pal indicador al començament i amb una ratlla de pintura groga que es dirigeix a la Torre de Fontaubella. Així s'arriba a la font de Fontesaubelles i de nou a la pista pavimentada, que s'ha de seguir fins a arribar a un nou encreuament, també senyalitzat, i s'ha de continuar a la dreta per la pista seguint pel camí vell de Colldejou. Finalment, en el proper punt al qual es bifurca la pista, s'ha de deixar la carretera i seguir per la dreta per la pista de terra, la qual surt directament al lloc d'inici de la caminada.
I un últim comentari adreçat a aquells que els agrada fer encara més llargues les propostes.
Es pot començar la caminada a la mateixa població de la Torre de Fontaubella.
Consulteu el mapa de l’editorial Piolet o el de l'Institut Cartogràfic de Catalunya a escala 1:25.000.
Que us vagi de gust i sigui profitosa l’excursió.