Morral de Cabrafeixet

zona de descàrrega d'arxius

Dades tècniques de la ruta

Camí de les Pintures-Abric de Cabrafeixet-Cova de la Mallada-Desviament bassa de Falcó-Coll-Morral de Cabrafeixet-Coll-Avenc de la Punta de les Moles-Coll-carena a camí de Joan Tiron-Coll-Camí carener-Pouet de l'Andreu-Camí del Perelló-Corral de Nacres-Cadena-Camí de les Pintures
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic:	Serra del Boix		Lloc sortida:	Aparcament abric de Cabrafeixet
Dades cartogràfiques
Cartografia:	I.C.C.		Mapa:	Fulls 252-149; 252-150 1:5000
Coordenades:	UTM zona 31 T		Datum:	ETRS89
Dades GPS
Marca:	TwoNav		Model:	Anima +
Coordenades:	UTM zona 31 T		Datum:	WGS84
Característiques del recorregut
Data:	01/04/2016		Distància**:	12,81 Km.
Recorregut:	Mitja muntanya		Índex IBP **:	70
Terreny:	senders i pista		Orientació*:	Fàcil
Dificultat*:	Moderada		Esforç*:	3,5 sobre 5
Senyalització:	GR; fites; PR; pintura vermella		Fonts:	No
Temps **
Total:	3 h. 22 min.	Caminant:	3 h. 22 min.	Parat:	0 min.
Altures **
Màxima:	776 metres	Mínima:	310 metres	Acumulat:	689 metres
Pendents **
Pendent màxim:		Ratio pujada:	13,78 %	Ratio baixada:	10,06 %

* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex

Comentaris

 Potser aquest cim és molt conegut per la gent de les terres de l'Ebre, però jo he de reconèixer que per a mi era un gran desconegut. Ara que hi he pujat penso que es mereix un lloc de privilegi en la llista de cims carismàtics de Tarragona i fins i tot de Catalunya. Tot un encert per part de la FEEC, o de l'entitat que l’hagi recomanat.

El cert és que la seva silueta és ben visible quan fem l'aproximació per la part del Perelló i suposo que també per la de Rasquera.

La punta del morral de Cabrafeixet, tot i no ser la cota més alta de la serra del Boix, sí que és la que més destaca pel seu perfil singular. Com moltes muntanyes de la zona, la morfologia del terreny, molt deshumanitzat ara per ara, fa que els vessants estiguin plens de barrancs, balmes, abrics, avencs i cingleres i molts d'aquests indrets hagin estat aprofitats per l'ésser humà des de temps prehistòrics. És el cas de l'abric de Cabrafeixet, que alberga pintures rupestres declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 1998. També, molt a prop d'aquest punt, es troba la cova de la Mallada, en la qual es van trobar restes del paleolític.

Aquestes muntanyes van patir un gran incendi el maig de l'any 2012, el qual va causar una gran desforestació. Avui en dia el terreny és ple d'argelagues i rostolls que compliquen en certa manera recórrer els seus aiguavessants. És per això que la major part de la bibliografia tan sols parli d'un o dos itineraris per fer el cim, ja que fora d'aquests, la resta es fan per terreny feréstec i plens de matolls punxeguts i esgarrinxosos.

Malgrat aquest condicionant, un gran coneixedor de la zona, ja que l'ha voltada en múltiples ocasions, Joan M. Tirón, va obrir i senyalitzar, pel que he llegit, fa temps, un altre itinerari que permet fer una molt interessant variant que fa possible, estirant-la una mica, visitar una altra contrada emblemàtica de la zona, el pont de la Boinaca o d'Orient. 

Aquest és el que vaig triar, però sense anar al pont.

Espero que, com a mi, us sorprengui.

Aproximació en cotxe

Proposo començar a caminar des de l'aparcament de les pintures rupestres de l'abric de Cabrafeixet.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Sortim de l'aparcament i ens dirigim a l'abric de Cabrafeixet pel sender senyalitzat i deixem més a l'esquerra el GR, al qual ens incorporarem més endavant. Al cap de poc de caminar trobem un tram esgraonat amb algun esglaó molt alt. El sender, tot i no estar senyalitzat, és molt evident i fressat i no té pèrdua.

En poc temps arribem a la tanca metàl·lica que protegeix les pintures rupestres. Quatre fotos i a continuar. Sembla que ha d'haver-hi, segons l'ICC, un sender que va directe a buscar la cova de la Mallada però la traça més evident continua en sentit NO. Aquest sender ens fa transitar per un paratge esplèndid farcit de roques a les quals l'erosió ha dotat de formes capricioses. Així anem passant per diferents abrics, als quals també hi ha pintures, però el carboni 14 no els reconeix autenticitat, penso jo. Així caminant arribem al barranc de la Mallada i al seu conjunt de jaciments. No es tracta d'una cova, més aviat un abric, ja que el jaciment no té les característiques pròpies d'aquest tipus de cavitat. El lloc no està senyalitzat, però és fàcilment identificable. La primera cavitat es troba al marge dret del barranc i té una font natural que raja en èpoques de pluja. Les altres dues es troben a l'altra banda del barranc. Hi ha una bona distància entre abrics. El que sembla que dóna nom al conjunt és el tercer i últim. Continuem amb el camí i girem a xaloc (SE) per enllaçar amb el GR. Una estona caminant en sentit SO i quan som a tocar el barranc de les Nines comencem a enfilar-nos pel vessant en sentit NO. El mateix GR ens porta. Després d'una llarga i constant pujada arribem a un desviament senyalitzat amb una estaca metàl·lica de la UEC. Assenyala el desviament a la bassa de Falcó (bassa del Morral?). Nosaltres seguim en sentit ascendent (NO), per pujar a una altra mena de coll. Trobem una altra estaca que indica diverses direccions o destinacions. El nostre objectiu és el morral de Cabrafeixet així que seguim per la dreta, ara de forma més còmoda. L'objectiu és evident. Podem anar-hi per rocs, amb fàcils grimpades pel caire de la muntanya, o podem fer per sender, evitant complicacions. I ja som al cim. En condicions favorables, esplèndides vistes arreu, des del delta, que tenim gairebé o sota els nostres peus, fins al Pirineu. A mi el dia no em va acompanyar així que tot just vaig arribar a endevinar aquestes contrades. Tampoc el vent em va deixar estar molta estona al cim així que... Quatre fotos i a seguir el camí. S'ha de tornar de nou al coll previ al cim. Quan hi arribem se'ns presenten quatre opcions:

Desfer camí per tornar a l'aparcament.

Tornar al desviament de la bassa de Falcó (o del Morral) i seguir en aquella direcció per enllaçar amb el camí del Perelló.

Seguir en direcció a la punta de la Buinaca i morral de les Nines i, entre aquest i lo Cant del Gall seguir la carena per baixar a la recerca del corral de Pataques i la casa el Gos.

I l'última, que és la que vaig triar jo. S'ha de seguir el GR en direcció a la punta de la Buinaca. Cal vigilar en cas de boira. Es passa molt i molt a prop de la boca de l'avenc de la punta de les Nines. Tan a la vora que si anem una mica arrapats a l'esquerra del camí (dreta nostra) podem caure dins... I és força vertical. Seguim pel GR i veiem a la llunyania una cresta rocosa que sembla tallar el pas. Hi hem d'arribar. Potser més d'un es planteja fer drecera saltant el que sembla fàcil barranc. Allà cadascú. Jo, GR fins als rocs. El GR s'enfila i passa a l'altra banda. Fàcil. Al cap de poc un sender mig amagat neix per la dreta. Una petita fita ho assenyala. El sender, aperduat, va seguint a recés de la roca i de mica en mica, fitat, ens porta a l'altra banda de la paret pètria. Passem a l'altra banda i sortim de nou a la carena. Les fites continuen portant-nos. Penso que aquest «camí» ha estat possible a causa del gran incendi de Rasquera i el Perelló, de maig de 2012. El camí de carena finalitza just quan la traça vol iniciar un moderat ascens en cerca d'un altre contrafort a ponent del morral de Cabrafeixet. No sé si per aquí seria factible el descens fent servir un pas que s'imagina en direcció N. Opció per als aventurers. Una fita sobre una gran roca ens ensenya el camí a seguir, que gira a l'esquerra i inicia el descens per la cara O de la paret. Ja comencem a trobar els senyals vermells que ens guiaran pel bon camí. En un moment donat, quan la traça i els senyals em fan girar en sentit N deixo, sense adonar-me’n, el camí que baixa a la zona de la font Foradada i el pont de la Boinaca, o d'Orient. El camí pintat em porta a una mena de coll sense nom, just als peus de la roca. Veig una tanca de filferro que marca el límit d'una parcel·la. És la parcel·la dedicada a ramaderia extensiva destinada, pel que sembla, a braus. Jo no els vaig veure en principi. Com que al mapa de l'ICC es dibuixa un camí que segueix la carena, m’hi vaig posar. Sobre el terreny no es veu, però el pas és fàcil i franc. De nou l'incendi. Remuntem un primer pendent per terreny rocós i seguim fent, de manera molt més còmoda, carena, mirant d'anar pel millor lloc possible. De tant en tant el pas es complica per la baixa vegetació, però res que impossibiliti anar fent. Arribem a l'alçada de la bassa de Xeta. Es veu factible un descens pel dret en aquella direcció. De fet, poc abans d'enllaçar amb la pista es veu una mena de corriol. Jo, per si de cas, continuo per carena. La traça ens fa passar per un terreny farcit de velles feixes d'antics cultius i de cop es perd la traça. O ja la perdo. Cal acostar-se al filferro. Pugem un altre petit turonet i de nou trobem camí. Ens porta a la pista i al pouet de l'Andreu. Trobem també senyals de pintura de PR, velles. Seguim la pista en sentit SE. Una alzina amb un banc de pedres ens permet fer un descans. La pista és el camí del Perelló. Cal seguir-la fins al corral de Nacres. Trobarem diferents passos que haurem de deixar tancats. Pel camí haurem deixat una possible canal d'ascens, el camí que baixa de la bassa de Falcó, o del Morral, i un altre camí (jo no el vaig saber veure) que l'ICC diu que retalla pista per enllaçar amb el camí de les Pintures. Jo, com he dit, faig tota la pista fins a la cadena del corral de Nacres i també tota la pista del camí de les Pintures fins a arribar a l'aparcament.

Nota:

Si es té intenció de fer aquest mateix recorregut, és millor deixar el cotxe aparcat a prop de la cadena. Després del recorregut fet per pujar i baixar del cim, el tram de pista, uns 6 km, es fa molt carregós.