Dades tècniques de la ruta
Camí de les Pintures-Abric de Cabrafeixet-Cova de la Mallada-Desviament bassa de Falcó-Coll-Morral de Cabrafeixet-Coll-Avenc de la Punta de les Moles-Coll-carena a camí de Joan Tiron-Coll-Camí carener-Pouet de l'Andreu-Camí del Perelló-Corral de Nacres-Cadena-Camí de les Pintures
|
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Serra del Boix | Lloc sortida: | Aparcament abric de Cabrafeixet | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | I.C.C. | Mapa: | Fulls 252-149; 252-150 1:5000 | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | ETRS89 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | TwoNav | Model: | Anima + | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 01/04/2016 | Distància**: | 12,81 Km. | ||
Recorregut: | Mitja muntanya | Índex IBP **: | 70 | ||
Terreny: | senders i pista | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Moderada | Esforç*: | 3,5 sobre 5 | ||
Senyalització: | GR; fites; PR; pintura vermella | Fonts: | No | ||
Temps ** | |||||
Total: | 3 h. 22 min. | Caminant: | 3 h. 22 min. | Parat: | 0 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 776 metres | Mínima: | 310 metres | Acumulat: | 689 metres |
Pendents ** | |||||
Pendent màxim: | Ratio pujada: | 13,78 % | Ratio baixada: | 10,06 % |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Potser
aquest cim és molt conegut per la gent de les terres de l'Ebre, però
jo he de reconèixer que per a mi era un gran desconegut. Ara que hi
he pujat penso que es mereix un lloc de privilegi en la llista de
cims carismàtics de Tarragona i fins i tot de Catalunya. Tot un
encert per part de la FEEC, o de l'entitat que l’hagi recomanat.
El
cert és que la seva silueta és ben visible quan fem l'aproximació
per la part del Perelló i suposo que també per la de Rasquera.
La
punta del morral de Cabrafeixet, tot i no ser la cota més alta de la
serra del Boix, sí que és la que més destaca pel seu perfil
singular. Com moltes muntanyes de la zona, la morfologia del terreny,
molt deshumanitzat ara per ara, fa que els vessants estiguin plens de
barrancs, balmes, abrics, avencs i cingleres i molts d'aquests
indrets hagin estat aprofitats per l'ésser humà des de temps
prehistòrics. És el cas de l'abric de Cabrafeixet, que alberga
pintures rupestres declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO
l'any 1998. També, molt a prop d'aquest punt, es troba la cova de la
Mallada, en la qual es van trobar restes del paleolític.
Aquestes
muntanyes van patir un gran incendi el maig de l'any 2012, el qual va
causar una gran desforestació. Avui en dia el terreny és ple
d'argelagues i rostolls que compliquen en certa manera recórrer els
seus aiguavessants. És per això que la major part de la
bibliografia tan sols parli d'un o dos itineraris per fer el cim, ja
que fora d'aquests, la resta es fan per terreny feréstec i plens de
matolls punxeguts i esgarrinxosos.
Malgrat
aquest condicionant, un gran coneixedor de la zona, ja que l'ha
voltada en múltiples ocasions, Joan M. Tirón, va obrir i
senyalitzar, pel que he llegit, fa temps, un altre itinerari que
permet fer una molt interessant variant que fa possible, estirant-la
una mica, visitar una altra contrada emblemàtica de la zona, el pont
de la Boinaca o d'Orient.
Aquest és el que vaig triar, però sense
anar al pont.
Espero
que, com a mi, us sorprengui.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de l'aparcament de les pintures rupestres de l'abric de Cabrafeixet.Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Sortim
de l'aparcament i ens dirigim a l'abric de Cabrafeixet pel sender
senyalitzat i deixem més a l'esquerra el GR, al qual ens
incorporarem més endavant. Al cap de poc de caminar trobem un tram
esgraonat amb algun esglaó molt alt. El sender, tot i no estar
senyalitzat, és molt evident i fressat i no té pèrdua.
En
poc temps arribem a la tanca metàl·lica que protegeix les pintures
rupestres. Quatre fotos i a continuar. Sembla que ha d'haver-hi,
segons l'ICC, un sender que va directe a buscar la cova de la Mallada
però la traça més evident continua en sentit NO. Aquest sender ens
fa transitar per un paratge esplèndid farcit de roques a les quals
l'erosió ha dotat de formes capricioses. Així anem passant per
diferents abrics, als quals també hi ha pintures, però el carboni
14 no els reconeix autenticitat, penso jo. Així caminant arribem al
barranc de la Mallada i al seu conjunt de jaciments. No es tracta
d'una cova, més aviat un abric, ja que el jaciment no té les
característiques pròpies d'aquest tipus de cavitat. El lloc no està
senyalitzat, però és fàcilment identificable. La primera cavitat
es troba al marge dret del barranc i té una font natural que raja en
èpoques de pluja. Les altres dues es troben a l'altra banda del
barranc. Hi ha una bona distància entre abrics. El que sembla que
dóna nom al conjunt és el tercer i últim. Continuem amb el camí i
girem a xaloc (SE) per enllaçar amb el GR. Una estona caminant en
sentit SO i quan som a tocar el barranc de les Nines comencem a
enfilar-nos pel vessant en sentit NO. El mateix GR ens porta. Després
d'una llarga i constant pujada arribem a un desviament senyalitzat
amb una estaca metàl·lica de la UEC. Assenyala el desviament a la
bassa de Falcó (bassa del Morral?). Nosaltres seguim en sentit
ascendent (NO), per pujar a una altra mena de coll. Trobem una altra
estaca que indica diverses direccions o destinacions. El nostre
objectiu és el morral de Cabrafeixet així que seguim per la dreta,
ara de forma més còmoda. L'objectiu és evident. Podem anar-hi per
rocs, amb fàcils grimpades pel caire de la muntanya, o podem fer per
sender, evitant complicacions. I ja som al cim. En condicions
favorables, esplèndides vistes arreu, des del delta, que tenim
gairebé o sota els nostres peus, fins al Pirineu. A mi el dia no em
va acompanyar així que tot just vaig arribar a endevinar aquestes
contrades. Tampoc el vent em va deixar estar molta estona al cim així
que... Quatre fotos i a seguir el camí. S'ha de tornar de nou al
coll previ al cim. Quan hi arribem se'ns presenten quatre opcions:
Desfer
camí per tornar a l'aparcament.
Tornar
al desviament de la bassa de Falcó (o del Morral) i seguir en
aquella direcció per enllaçar amb el camí del Perelló.
Seguir
en direcció a la punta de la Buinaca i morral de les Nines i, entre
aquest i lo Cant del Gall seguir la carena per baixar a la recerca
del corral de Pataques i la casa el Gos.
I
l'última, que és la que vaig triar jo. S'ha de seguir el GR en
direcció a la punta de la Buinaca. Cal vigilar en cas de boira. Es
passa molt i molt a prop de la boca de l'avenc de la punta de les
Nines. Tan a la vora que si anem una mica arrapats a l'esquerra del
camí (dreta nostra) podem caure dins... I és força vertical.
Seguim pel GR i veiem a la llunyania una cresta rocosa que sembla
tallar el pas. Hi hem d'arribar. Potser més d'un es planteja fer
drecera saltant el que sembla fàcil barranc. Allà cadascú. Jo, GR
fins als rocs. El GR s'enfila i passa a l'altra banda. Fàcil. Al cap
de poc un sender mig amagat neix per la dreta. Una petita fita ho
assenyala. El sender, aperduat, va seguint a recés de la roca i de
mica en mica, fitat, ens porta a l'altra banda de la paret pètria.
Passem a l'altra banda i sortim de nou a la carena. Les fites
continuen portant-nos. Penso que aquest «camí» ha estat possible a
causa del gran incendi de Rasquera i el Perelló, de maig de 2012. El
camí de carena finalitza just quan la traça vol iniciar un moderat
ascens en cerca d'un altre contrafort a ponent del morral de
Cabrafeixet. No sé si per aquí seria factible el descens fent
servir un pas que s'imagina en direcció N. Opció per als
aventurers. Una fita sobre una gran roca ens ensenya el camí a
seguir, que gira a l'esquerra i inicia el descens per la cara O de la
paret. Ja comencem a trobar els senyals vermells que ens guiaran pel
bon camí. En un moment donat, quan la traça i els senyals em fan
girar en sentit N deixo, sense adonar-me’n, el camí que baixa a la
zona de la font Foradada i el pont de la Boinaca, o d'Orient. El camí
pintat em porta a una mena de coll sense nom, just als peus de la
roca. Veig una tanca de filferro que marca el límit d'una parcel·la.
És la parcel·la dedicada a ramaderia extensiva destinada, pel que
sembla, a braus. Jo no els vaig veure en principi. Com que al mapa de
l'ICC es dibuixa un camí que segueix la carena, m’hi vaig posar.
Sobre el terreny no es veu, però el pas és fàcil i franc. De nou
l'incendi. Remuntem un primer pendent per terreny rocós i seguim
fent, de manera molt més còmoda, carena, mirant d'anar pel millor
lloc possible. De tant en tant el pas es complica per la baixa
vegetació, però res que impossibiliti anar fent. Arribem a l'alçada
de la bassa de Xeta. Es veu factible un descens pel dret en aquella
direcció. De fet, poc abans d'enllaçar amb la pista es veu una mena
de corriol. Jo, per si de cas, continuo per carena. La traça ens fa
passar per un terreny farcit de velles feixes d'antics cultius i de
cop es perd la traça. O ja la perdo. Cal acostar-se al filferro.
Pugem un altre petit turonet i de nou trobem camí. Ens porta a la
pista i al pouet de l'Andreu. Trobem també senyals de pintura de PR,
velles. Seguim la pista en sentit SE. Una alzina amb un banc de
pedres ens permet fer un descans. La pista és el camí del Perelló.
Cal seguir-la fins al corral de Nacres. Trobarem diferents passos que
haurem de deixar tancats. Pel camí haurem deixat una possible canal
d'ascens, el camí que baixa de la bassa de Falcó, o del Morral, i
un altre camí (jo no el vaig saber veure) que l'ICC diu que retalla
pista per enllaçar amb el camí de les Pintures. Jo, com he dit,
faig tota la pista fins a la cadena del corral de Nacres i també
tota la pista del camí de les Pintures fins a arribar a
l'aparcament.
Nota:
Si
es té intenció de fer aquest mateix recorregut, és millor deixar
el cotxe aparcat a prop de la cadena. Després del recorregut fet per
pujar i baixar del cim, el tram de pista, uns 6 km, es fa molt
carregós.