Puig Pedrós de Lanós


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta:
Pàrquing-Rec estany de Font Viva-GR7-Camí de l'estany de Lanós-Estany de Lanós-Rec de Fé-Puig Pedrós sud-Puig Pedrós nord-Carena nordest-enllaç camí de pujada-Desfer camí-Pàrquing
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: P.N.régional Pyrénées catalanes Lloc sortida: aparcament de Passet
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.G.N. France Mapa: 2249OT
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: TwoNaw Model: Anima +
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 05/10/2016 Distància**: 15,95 Km
Recorregut: Semi-circular Índex IBP **: 149
Terreny: Alta muntanya Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada Esforç*: 4 sobre 5
Senyalització: Si Fonts: Torrenteres i rius
Temps **
Total: 6 h. 20 min. Caminant: 5 h. 36 min. Parat: 44 min
Altures **
Màxima:  2.842 metres Mínima: 1.724 metres Acumulat: 1.314 metres
Pendents **
Pendent màxim: 41 % Ratio pujada: 18 % Ratio baixada: 17,22 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
De nou haig de dir, abans que el lector continuï llegint, que en aquesta entrada no trobarà res de nou a afegir a les múltiples ressenyes ja existents a internet que expliquen com es pot pujar al puig Pedrós de Lanós.
En descàrrec meu puc dir que aquests cims, catalogats com d'alta muntanya, no permeten gaires alegries. Els pocs camins que hi ha són els que són i pocs invents es poden fer. Tan sols aquells amb grans qualitats muntanyenques i especials habilitats es poden permetre el luxe d'inventar-se itineraris impossibles superant tot tipus de dificultats.
Com que no és aquest l'objectiu del blog no em fico en aquell terreny, com ja he dit, exclusiu de gent molt especial. Aquí el que faig és explicar recorreguts aptes per a tothom. Si més no, per a persones amb les mateixes capacitats que jo, o superiors.
Bé. Fet aquest apunt, expliquem quatre coses del puig Pedrós de Lanós.
L'ascensió a aquest cim es pot plantejar de diferents maneres, tant lineals com circulars i totes són llargues i no mancades de dificultats. Allò que és més normal és triar les proximitats de l'estany de Passet, depenent de com es trobi la pista que permet l'accés. Hi ha dos pàrquings. De l'últim en surten dos senders senyalitzats que permeten arribar a l'estany de Lanós. Un altre punt que es pot triar és els camps de la Costa, a la carretera N-320. En aquest punt neix el GR-7, anomenat també Pays du Tour du Carlit, i que porta també a l'estany de Lanós. Aquests dos punts permeten fer un recorregut circular si s'enllacen diferents camins. Finalment tenim el coll de Pimorent. D'allà s'allarga molt el recorregut però també es guanya en solitud i tranquil·litat. A més a més, si la tornada es fa per la portella Roja, ens sortirà una circular molt maca. He trobat algú a Wikiloc que ho ha fet amb 18 km.
Pel que fa al recorregut aquí explicat, cal dir que fins al pla de la base del cim es troba ben senyalitzat. Fins a la presa de l'estany de Lanós trobareu senyals de pintura groga i de GR. De l'estany fins al pla de la base del cim, el camí es fa a estones difús i perdedor, però està fitat i tot i així és molt evident, ja que es camina remuntant un barranc encaixonat en una estreta vall. Del pla al cim jo no vaig saber localitzar fites ni camins, però en condicions normals no ha d'haver-hi problema per guanyar la carena, o el cim directament.
Aproximació en cotxe
Es proposa començar a caminar, sempre que l'accés sigui obert, des de l'últim pàrquing habilitat que hi ha al final de la pista asfaltada que porta a l'estany de Font Viva i Lanós.
Si la pista no és oberta, caldrà buscar un altre punt d'inici.

Enllaç a la georeferenciació de l'aparcament

Descripció del recorregut

Sortim de l'aparcament i anem a buscar l'inici del camí de Font Viva. Hi ha un gran cartell informatiu a l'inici. Des del cartell ja es veuen els senyals de pintura groga. Anem seguint les aigües del desguàs de l'estany de Font Viva. Al mapa figura el camí com a camí del rec de Font Viva. Anem guanyant altura molt ràpid, superant diversos salts d'aigua fent petites grimpades sense complicacions. Així arribem a un primer punt en el qual el camí es bifurca. Els senyals de pintura se'n van per l'esquerra però el nostre camí continua recte, per la qual cosa seguim per un corriol marcat amb una creu de camí incorrecte. No en fem cas. Al cap de poc, quan ens trobem amb uns rocs, comencem a veure de nou els senyals grocs, ara vells. Seguim aquests senyals que més endavant es complementen amb fites de pedra. Així acabem per connectar amb el GR que puja del primer aparcament del Passet. Seguim el GR en sentit NE a la cerca de l'estany de Font Viva. Podem arribar-hi però no és necessari. Uns centenars de metres abans d'arribar a l'estany, deixem el GR i ens aboquem a guanyar el pendent que ens separa del GR-7 o Tour du Carlit. El sender que s'enfila comença una mica aperduat però segons anem avançant es va aclarint fins a fer-se molt fressat. Una llarga i feixuga pujada ens porta a trobar el GR. El seguim de nou en sentit NE i ja no l'abandonarem fins a arribar, gairebé en tot el recorregut de forma planera, a les envistes d'una construcció. Ens trobem en un punt conflictiu, ja que tenim un bon nus de camins. Podem seguir pel GR i creuar les aigües del rec de Lanós per una palanca, però si ho fem, no hem de seguir per la pista que se'n va en sentit SE, ja que torna a l'estany de Passet. Hem de seguir pel GR però també l’hem de deixar al cap de poc, ja que aniríem al Carlit. Quan ens sembli oportú, hem de creuar el prat herbat per anar a trobar el sender que ens porta a la construcció que hi ha a la base de la presa.
El millor que es pot fer és no creuar el rec i deixar estar la passera. Cal deixar el GR i seguir per una mena de canaleta, o pas, que trobem a l'esquerra, en sentit NO. Aquest camí, que jo el vaig fer de baixada, és més evident i directe que l'altra alternativa. Val a dir, però, que totes dues són vàlides. Si anem per l'opció més directa, passarem a gual un rierol i al cap de poc deixarem a la nostra esquerra el camí que porta a la portella de Lanós i al coll de Puymorens. Seguim el camí i arribem a la construcció. La podem voltar pel darrere, molt més curt i directe. També podem seguir per la pista senyalitzada, de nou, amb pintura groga. Per una banda o per l'altra s'arriba a la presa. Ja veiem les aigües de l'estany. És molt i molt gran. No es veu el final. També es veu el Carlit i tota una munió de cims, no encara el nostre cim que, potser, si afinem l'ull, en veiem alguna punta que treu el cap. Seguim la riba de l'estany per l'únic lloc que podem. Passem al costat d'una mena de petit monòlit i comencem a caminar per un corriol cada vegada més estret, envaït pels nerets. Mai hem de deixar aquest terreny. No hem d'agafar cap trencall que ens acosti a les aigües de l'estany, encara que més d'una fita ens convidi a fer-ho. Ara sí que ja veiem a l'horitzó, al final de la vall que hem de remuntar, la cresta cimera del puig Pedrós de Lanós. Aquesta visió ens ajuda a aclarir el camí que cal seguir. Remuntem uns quants metres per terreny herbat i arribem a un petit pla. Sembla bon lloc per fer bivac. Fins i tot algú ha fet dues llars de foc i un banc per asseure's. Seguim l'aperduat corriol més que res per orientació i arribem al rec de la portella de Lanós. El passem a gual i girem a la dreta per seguir ara en sentit N unes desenes de metres, ja que el sender va girant a poc a poc en sentit NO. A partir d'ara el camí es fa molt perdedor, però no tindrem problema a anar fent. Dues possibilitats, Jo, de pujada, vaig anar a buscar directament el rec de Fé. Escadusseres fites i rastres de pas i bestiar em van permetre progressar. De baixada vaig trobar altres fites i rastres que em van permetre fer el descens. Les unes i les altres demanen molta tranquil·litat i bon fer, ja que el pendent és important. Pugem per on pugem, al final acabem al mateix lloc. Al pla que precedeix la base del cim. Ens trobem amb dos petits estanys, gairebé secs quan jo els vaig veure, i una gran extensió de blocs de pedra, de no grans dimensions. Es trepitgen bé. El lloc és perfecte per recuperar l'alè... I per planificar l'ascens final. La muntanya té dues puntes. Una al N i l'altra al S. Sembla que aquesta última és el veritable cim. Per si de cas les farem totes dues. Jo decideixo anar pujant, fort i dret, el més a prop de la carena S de la muntanya, aprofitant ara herba, ara rocs. Així, de forma penosa i gairebé a quatre grapes, arribo a una mena de collet, ja a tocar de la fita cimera. Un curt trajecte de cresta, molt fàcil però perfectament evitable, i ja sóc a la primera punta. El mapa, la vista i el GPS confirmen que és el cim, però la resta es veuen molt a prop i molt llaminers. Resulta que des de la punta sud, es veuen encara dues puntes més. Una amb una gran fita i l'altra sense. Sense problemes, tret de com hem d’anar en compte, mirant on posem els peus, faig tota la carena cresta. De nou comprovo que el cim l'he deixat allà. Fent tota la carena he gaudit de grans vistes arreu. He tingut un dia excel·lent, així que m'estic una bona estona a l'última punta, mirant com faré la baixada. Finalment la faig per la directa, seguint ara la carena N de la muntanya, resseguint les parets del circ de Pedrós. Des de dalt he vist, ja ho havia fet molt abans, a la pujada, que seguint el caire de la muntanya arribaria a una altra cota senyalitzada amb una fita. Finalment, des de baix estant, canvio d'idea i no hi vaig. Ja a la part planera giro directament a encarar el descens pel camí fet de pujada. Així, fent petits canvis respecte a la pujada, arribo a la presa de Lanós i connecto de nou amb el GR. El segueixo més enllà encara del punt en el qual he sortit a la pujada, ja que volia comprovar un altre camí que algú va deixar en un altre track. No val la pena. Penso que ho va fer per no fer tan pendent de pujada. De nou a sobre de camí conegut torno a fer una gran volta seguint per camí senyalitzat, mirant de comprovar per què el camí no és el que jo he fet de pujada. De nou comprovo que no val la pena fer-ho. Millor fer la drecera. I així, sense més invents ni investigacions, acabo per tornar de nou a l'aparcament.
Ho sento si m'he excedit en les explicacions.