Pala del Teller


zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

punts de pas de la ruta
Prat del Porta-Barranc de Fontfreda-Barranc dels Obacs-Coll de Sant Roc d'Adons-Clot d'Ories-La Canal de Baró-Pala del Teller-Planellets de Castellveire-El Portús-El Faro d'Avell-L'Avedoga d'Adons-Pala de l'Avedoga-Obaga de Comallonga-Planes del Porta-Camí de Fontacalent-Adons
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Serra de Sant Gervàs Lloc sortida: Adons
Dades cartogràfiques
Cartografia: ICC Mapa: 64-20;64-21;65-20;65-21 e/1:25.000
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 09/06/2016 Distància**: 14,96 Km
Recorregut: Circular Índex IBP **: 98
Terreny: Mitja muntanya Orientació*: Moderada
Dificultat*: Mitjana Esforç*: 3,5 sobre 5
Senyalització: Fites Fonts: Adons
Temps **
Total: 5 h. 46 min. Caminant: 4 h. 33 min. Parat: 1 h. 13 min.
Altures **
Màxima:  1.884 metres Mínima: 1.278 metres Acumulat: 917 metres
Pendents **
Pendent màxim:
Ratio pujada: 11,92 % Ratio baixada: 13,59 %
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Són aclaparadora majoria les ressenyes que expliquen com pujar a aquest cim des del vessant meridional, des de la subcomarca de la Terreta, inclosa dins el paratge d'interès natural de la Vall Alta de Serradell-Terreta-Serra de Sant Gervàs.
Les immenses cingleres d'aquest vessant són un excel·lent reclam pe als muntanyencs, atrets per una de les singularitats geològiques més espectaculars de, gosaria dir, Catalunya. El pas del Pertús.
Com que totes aquelles ressenyes parlen del gran esforç que suposa arribar-hi, jo vaig plantejar-me l'ascens per l'altra banda, la septentrional, una mica més fàcil. Va influir també, i molt, el fet de fer l'ascens en ple mes de juny, i amb una previsió meteorològica de sol fort i temperatures altes, previsions que es van complir.
Ja he dit al començament que si hom vol fer l'ascens pel sud trobarà molta informació a internet. Si heu arribat fins aquí i el que us interessa és aquesta cara de la muntanya, no cal que continueu amb la lectura. Gràcies per la visita.
Aquí explicaré el meu recorregut per la cara nord, la d'Adons.
No us penseu, però, que pel fet de fer l'ascensió pel vessant dels covards ens perdrem la visita al Pertús. De camí a l'Avedoga d'Adons ens hi acostarem, i fins i tot, si es vol, passarem a l'altre costat.
El vessant nord és una mica més còmode, però no està mancat de dificultat, generada majorment per la falta de camí en diversos sectors del recorregut. Aquesta mancança no compromet, però, l'èxit de l'objectiu. Aquest vessant és dels que li agraden a un company meu d'ascensions. Ell diu que per pujar determinades muntanyes s'ha de ser un expert a reconèixer vells camins. Bé, aquesta és una d'aquestes muntanyes.
Tampoc cal preocupar-se en excés. El camí de pujada fins a gairebé el cim està fitat, amb més o menys encert. És fàcil pensar que les fites han de seguir fins al cim però jo les vaig anar trobant i perdent. L'únic «punt negre» de l'ascens el trobarem al coll de Sant Roc d'Adons.
El trànsit entre cims es fa també sense camí definit. Penso que arran de cingle es pot fer el descens. Jo anava sol i no volia fer un mal pas i tenir problemes. Del pas del Pertús al cim del Faro d'Avall vaig haver de buscar-me la vida «ballant» amb la vegetació. I el descens de l'Avedoga d'Adons... No vaig saber per on fer-lo sense desfer camí fins al Pertús, així que vaig fer pel dret avall. S'ha d'anar amb compte però és de bon fer. Al final s'enllaça amb camí que porta fins al punt d'inici.

Per aquestes terres, tot i ser Prepirineu, i estar sota la influència de l'Aneto i la Maladeta, a l'estiu la calor aclapara de debò, així que és millor evitar aquests dies. Si, com va ser el meu cas, s’hi va, calen les precaucions adients. D'aigua, us en podeu aprovisionar a Adons, ja que una font en subministra, just al davant de Cal Ramon. Si trobeu la casa oberta, podreu aprovisionar-vos dels típics embotits elaborats de manera artesanal tal com es feien abans.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de la població d'Adons.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut


Comencem el recorregut acostant-nos a un pal indicador que hi ha a la vora d'uns bancs de ferro que ens queden a la dreta, quan som a la font, a la nostra esquena. Aquest pal ensenya l'inici del camí que porta al coll de Sant Roc. Hem de passar per una porta estreta que ens deixa en un senderó, aperduat, que transita entre prats de pastura. El camí és molt poc definit però del que es tracta és d'anar a buscar unes baranes de fusta que es veuen a la llunyania, per sobre del barranc de Fontfreda. Quan som a les baranes el camí es fa molt més evident. A partir d'aquest punt el camí es reconeix perquè transita custodiat per entre pollancres. Alternant trams planers amb d'altres de suau pendent ens anirem acostant al barranc dels Obacs, el qual haurem d'arribar a creuar. Seguint fites i estaques, escadusseres, arribem al coll de Sant Roc d'Adons, punt al qual arriba i finalitza una pista de muntanya. Aquí caldrà demostrar els nostres dots d'exploradors, o més fàcil, tirar de GPS. Al coll trobem un pal indicador però cap dels camins que marca ens serveixen. Tal com hem arribat haurem de tombar a l'esquerra i guanyar uns metres de desnivell, sense camí i per terreny herbat, mirant de trobar les fites que ens permeten ficar-nos al bosc, lloc al qual les fites ens porten per traça cada vegada més evident. Però poc dura l'alegria, ja que el camí ara és clar, ara s'esborra. Cal estar atent a les fites. Quan estem a punt de travessar el clot d'Ories i el pendent es tempera, el camí es bifurca. Per l'esquerra, i en fort pendent, puja un corriol fitat. Penso que pot ser una drecera que pugi de forma més directa. En el nostre cas seguim rectes, de forma planera, a creuar el dit clot, a la recerca de la canal de Baró. Seguint les fites, escadusseres, deixem el caminoi que porta a Llastarri i anem girant, a poc a poc, a l'esquerra, per vorejar el bosc de pins de la muntanya d'Adons, que deixarem sempre a la nostra esquerra. Les fites apareixen i desapareixen, però si el dia és normal, ja tindrem un primer cim a la vista. No és la pala del Teller, però és la primera referència de què disposem. Ens hi dirigim com millor ens sembli, deslliurant-nos de la vegetació rastrera caminant pels espais pedregosos. A poc a poc es va mostrant el veritable cim. Podem dirigir-nos-hi o podem passar primer pel turó que era la nostra primera destinació. Ens ofereix una immillorable visió del cim, amb tota la seva verticalitat. Espectacular. Finalment arribem al vèrtex geodèsic de la pala del Teller. Fotos a tot arreu. Vistes impressionants. L'Aneto ho domina tot, però tot es veu. Montserrat no la vaig veure, però diuen que en determinats dies, sí. Una llarga estona al cim gaudint... Contemplant llargament la nostra destinació següent. Arribaré a pujar-hi? No es veu camí, ni de baixada al coll següent ni de pujada al cim següent. N'hi ha que baixa pel caire a la roca de Sant Gervàs. Jo no ho faig. Baixo a la babalà evitant el cingle. Buscant per on passar baixo a la plana i la segueixo de forma longitudinal fins que trobo el GR que connecta Adons amb la Torre de Tamúrcia. M'incorporo i el segueixo per la dreta, en sentit SO unes desenes de metres fins que, de cop, em trobo amb la boca del Pertús. Ja que hi sóc, el creuo. Una meravella natural mereixedora de la fama que té. Reculo i segueixo ja el GR fins que gira al N per encaminar-se en direcció a Adons. No cal seguir-lo més d'un parell de metres. Una fita ens diu que hem de parar atenció. No tenim un camí clar, però cal deixar el GR, girar a la dreta, en sentit SE, tal com hem arribat. A partir d'aquest punt toca «ballar» amb la vegetació. Jo no vaig veure cap traça que m'indiqués que anava pel bon camí. Tot i així, un turó serveix de far, és el Faro d'Avall. Aquest és un turó evitable, però des del cim també obtindrem una excel·lent vista de l'Avedoga d'Adons. Al final acabem al segon cim del dia. El descens es pot fer desfent camí un altre cop fins a trobar el GR però no és plat del meu gust. Un descens directe cap a la Creu de Ferri no el vaig veure clar, molt pendent. Amb aquestes, que trio per baixar directe a les Trevanades, o pala de l'Avedoga. Amb cura i mirant on es posen els peus es va fent. Quan hi som sembla que es podria fer un flanqueig en sentit SE però novament dubto, així que segueixo en la mateixa tònica. Finalment baixo a una zona planera a la qual trobo un camí transversal. El segueixo per la dreta, en sentit NE, una bona estona, fins que decideixo fer de nou un descens pel dret a la recerca del camí senyalitzat que és el que connecta Adons amb la Creu de Ferri. Seguint els senyals tornem a acabar a Adons.