Puiggraciós

Cim recentment afegit al reptezona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Montmany-Sant Pau de MOntmany-Santuari de Puiggraciós-Puiggraciós-el Pollastre-coll de can Tripeta-Soleia de la Rovira-Grau de MOntmany- Pla de Barnils-Grau de la Trona-Coll de Pedradreta-Agulla del Salt-el Tap de Xampany-Coll de la Cospinera-Montmany
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Cingles de Bertí Lloc sortida: Montmany
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Cingles de Bertí
Coordenades: UTM Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 21/11/2013 Distància: 14,1 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pistes i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada Esforç*: 4 sobre 5
Temps 
Total** 4 h. 40 min. Caminant** 3 h. 20 min. Parat** 1 h. 20 min.
Altures
Màxima ** 863 metres Mínima ** 479 metres Acumulat** 729 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de l'aplicació BaseCamp de Gamin
Comentaris
Aquesta vegada la FEEC ens proposa un cim que el podem titllar de literari ja que d'aquestes terres, l'escriptor Raimon Casellas, va fer a l'any 1901 un llibre que va titular Els sots feréstecs. Aquest llibre fa menció a diferents indrets que es visiten fent aquest recorregut. També hi ha una ruta literària que es pot realitzar, descrita a la página web de Pere Robert, així com molta literatura a internet parlant d'aquesta obra i autor. Però en aquest cas explicarem la vessant senderista així que ens anirem per altra banda. Anirem a visitar altres indrets que també son emblemàtics, com la Trona, imponent roc que es separa del cingle i que permet unes vistes extraordinàries. Avui per avui (2013) aquest trajecte té un condicionant, molt important, que pot fer que no es pugui realitzar, o millor dit, no es faci tal qual està explicat i s'hagi de buscar alguna variant, que hi són. M'explico. Hi ha una finca, al final del recorregut, en la qual hi ha un conflicte molt greu que pot comportar serioses conseqüències a qui s'aventuri a creuar-la. Jo ho vaig fer sense saber res del tema i no vaig tenir cap problema, però hi han cartells que em van acollonir. Ara per ara, l'Ajuntament de Figaró recomana no aventurar-se ja que l'amo de la finca està boig (sic) i surt amb escopeta amenaçant als intrusos. Aquesta finca és la que compren l'espai que hi ha entre el Salt del Prat i el coll de la Cospinera És una pena ja que escurçant el recorregut no es pot visitar altres llocs molt macos de l'itinerari, com són el Salt del Prat, amb l'Agulla del Salt i les dues Germanes, ni el Tap de Xampany, però si es valora la seguretat personal potser millor deixar aquestes meravelles per altres ocasions. Una opció és fer més llarg fent servir el PR C-33 en comptes del sender “prohibit” i estirar la caminada fins el Bac i d'allà deixar el PR per dirigir-se al cementiri de Figaró, can Feliu, ca n'Oliveres (lledoner) i l'Ullà, ja a Montmany. Penso però que es tractarà d'una ruta molt llarga. Aquesta opció però té l'avantatge de poder plantejar la sortida des de ca n'Oliveres i així estalviar molt d'asfalt.
Aproximació en cotxe
A partir d'avui faré servir la geolocalització per a indicar el punt de començament de la caminada. Aquest és l'enllaç amb les coordenades. Una vegada oberta la finestra de Google maps cal indicar en la casella A la direcció de partida.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar en sentit sud-oest per acabar de completar els últims 800 metres d'asfalt que el resten a la carretera BV-1489 i arribar al caseriu de Montmany. S'ha de voltar els edificis, ja per pista de terra i anar en direcció sud-oest a trobar l'ermita de Sant Pau de Montmany. Aquesta, en estat ruïnós, es troba a la part del darrera d'un mas també en estat lamentable, tot i que sembla que encara pot ser d'aprofitar. Seguirem per la pista, ara ja en pujada, i quan aquesta pren de nou orientació sud-oest la deixarem per retallar camí, pel mig del camp, pujant de feixa en feixa. També es pot seguir per la pista. Si hem fet drecera retrobem la pista i la seguim per l'esquerra en sentit oest i ja no l'abandonem fins arribar al santuari de Puiggraciós. Santuari, torre de comunicacions i grans vistes, si el dia acompanya. Feta la visita cal anar a buscar el PR C-33 i seguir-lo en sentit nord-oest. Passem per una font i de nou triem si seguir per la pista o fer curt travessant pel bosc. Ambdues opcions es troben a un filferro que barra el pas als vehicles. Seguim per la pista en sentit sud-oest i remuntant la carena assolim el primer objectiu del dia, el cim del Puiggraciós. Torre de guaita al cim. Comencem el descens seguin per la pista o no. Resulta que aquesta, a l'alçada de la cas del Pollancre, queda tallada, amb raó o sense, no ho sé, amb un tancat que impossibilita totalment el pas. Jo vaig poder resoldre la situació voltant la tanca primer cap al nord i després cap a l'oest. De moment (novembre del 2013) es pot fer ja que hi ha un espai d'uns 50/60 cm, però amb el temps segur que es perd. Hi ha una altra possibilitat, menys senderista però més efectiva . Es pot fer servir el tallafocs de la línia elèctrica que creua la muntanya de sud-est a nord-oest. D'una manera o de l'altra, s'ha d'anar a petar al coll de can Tripeta, a on retrobem el PR C-33. El seguirem per uns pocs metres ja que a l'alçada d'un cartell informatiu el deixarem per davallar, fort i per sender descompost pel maltractament de les motos que fan trial, en sentit nord-est. Quan som a terreny més planer troben una altra pista que marxa per l'esquerra, en sentit nord-oest, per anar seguint el traçat de la línia elèctrica que baixa del cim del Puiggraciós. Aquesta pista es converteix en sender més endavant i comença a tenir senyals de pintura blava, vella. Pel camí trobarem una fita de pedres que assenyala el camí, ara perdut entre bardisses, que puja de la Rovira. Seguim pel sender, en suau pujada i flanquejant la muntanya, fins arribar al grau de Montmany, que superarem còmodament, després de diverses llaçades del camí. Ja a dalt sortim a un sender amb diferents alternatives. Seguirem per la dreta un parell o tres de metres i voltarem un roc i pujarem a sobre per seguir pel sender, clar i fressat, que ressegueix el cingle per la part de dalt. En un moment donat trobem a la nostre esquerra un tancat que seguirem. Més endavant el perdem una estona de vista fins que el camí torna a acostar-se al cingle i fa un revolt a l'esquerra i una curta però fort pujada. Ens hem de fixar en uns rocs a la nostre dreta i localitzar un senyal de pintura verd. Hem de deixar el sender que segueix novament la tanca i anar a pujar el roc de la marca verd. El sender que segueix la tanca també és bo, però és més encaixonat, fa una mica més llarg i acaba fent més pista. El corriol que passa més alt porta senyals verds i va més obert i amb vistes. Al final totes dues opcions s'ajunten uns metres abans d'arribar a la Taula de Pedra. Magnific mirador que permet observar tot el que ens resta de caminada. Seguim per la pista i connectem amb el GR5, que sembla és també el Camí de Sant Jaume. El seguirem sempre en direcció a La Trona. No el deixarem fins trobar un pal indicador, a l'altura de Bellavista vella, que ens mostra la direcció que hem de prendre per agafar el PR que es dirigeix a Tagamanent. Hi ha un altre pal que diu que aquell és el camí dels Cingles de Bertí. El seguim i comencem a baixar pel grau de la Trona. Després d'unes còmodes i suaus ziga-zagues trobem a la dreta el pas que permet dirigir-se a la Trona, segon objectiu del dia. De nou impressionants vistes. Amb compte, que és un indret molt aeri tot i que gens perillós, amb seny. Retornem de nou al camí i, ara sí, baixem tot el grau, molt maco, fins sortir a un encreuament en el qual el Pres divideix. El que ens interessa, el PR C-33 s'en va per la dreta. El de Tagamanent per l'esquerra. Abans d'anar-s'en però, és obligatori girar-se d'esquenes i contemplar la Trona des de sota. Impressionant. Seguim pel PR i arribem al coll de Pedradreta. El PR gira a la dreta i baixa per dintre del bosc en direcció sud. Al sortir de la vegetació trobem una pista que hem de creuar per continuar pel PR. Si seguéssim la pista per la dreta podríem fer molt més curt el recorregut, en cas que ens interessés. En aquest cas seguim pel PR per anar a trobar el salt del Prat. Aquest indret, el tercer objectiu del dia, és espectacular. El salt, des del camí, no es veu, però es pot baixara peu de riu per veure'l. Sí que es veu l'Agulla i les Dues Germanes. Amb compte també ja que el camí és ample, però terrós i aeri així que les vores són perilloses, em penso. Una mica més endavant, a l'alçada d'un pal amb una placa amb el nom de Sot del Bac, deixem el PR i seguim per sender clar i fressat, a trobar el Tap de Xampany, una altra roc ple de ferros que fan servir els escaladors. Aquesta zona ha de ser un paradís per aquests esportistes. Ja hem fet el quart objectiu del dia. Ara tan sol ens resta seguir aquest camí, molt fressat i evident, fins el coll de la Cospinera. Moltes pintades, al terra, amb el text “prohibit el pas”, que jo no vaig fer cas. Cap tanca que impossibilités la caminada. Més endavant papers amb texts esgarrifosos avisant de que no es pot accedir a la finca. Collons, si ja estic a dintre!!! Molts cartells de paper amb noms seguit de la paraula assassí. Jo no vaig tenir cap problema, però l'ajuntament de Figaró recomana no fer servir aquest sender. Sembla que el propietari de la finca, amb problemes mentals (sic) no vol que ningú passi. Dit tot això, des del coll de Pedradreta es pot fer servir la pista que abans he comentat que fa més curt i deixar el salt del Prat, l'Agulla, les dues Germanes i el Tap de Xampany per a altres excursions. Una altra opció és fer més llarg fent servir el PR C-33 en comptes del sender “prohibit” i estirar la caminada. Una vegada som al Salt del Bac es tracta de seguir pel PR fins el Bac i d'allà deixar el PR per dirigir-se al cementiri de Figaró, can Feliu, ca n'Oliveres (lledoner) i l'Ullà, ja a Montmany. Penso però que es tractarà d'una ruta molt llarga. Aquesta opció però té l'avantatge de poder plantejar la sortida des de ca n'Oliveres i així estalviar molt d'asfalt.