Turó del Samon

Cim recentment afegit al repte zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Jaça del Malpàs-el Morro Negre-Roca de la Senglana-coll del Pou d'en Besa-Turó del Samon-el Sui-plans de Vallfornès-pla d'en Xixa-Puig Drau-pla d'en Xixa-collet de la Ventosa-Jaça del Malpàs
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Parc Natural del Montseny Lloc sortida: Jaça del Mal Pas
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Montseny
Coordenades: UTM Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 14/11/2013 Distància: 12,7 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pista, senders i fora camí Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada a alta Esforç*: 4 sobre 5
Temps 
Total** 4 h. 35 min. Caminant** 3 h. 15 min. Parat** 1 h. 20 min.
Altures
Màxima ** 1345 metres Mínima ** 959 metres Acumulat** 687 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de l'aplicació BaseCamp de Gamin
Comentaris
Torno a complicar-me la vida, i a tots els que vulguin fer aquesta proposta. Com sempre, trio l'opció més recargolada. El cas és que des de la banda de Cànoves i Vallfornès ja hi ha molta literatura que explica com fer per pujar als cims que pertanyen a aquesta part del Parc Natural del Montseny. Cert és que la vessant sud sembla tenir més encants: El pantà de Vallfornès, el castanyet d'en Cuc, Sant Salvador de Terrades, Sant Elies...Molts punts a visitar, i també molts camins i pistes per triar. També per la Soleia del Castell i ha una bona alternativa per fer el cim. Però el cert és que poques ressenyes expliquen la part més al nord de la població de Montseny. Però allò que va fer plantejar-me un recorregut per aquesta banda va ser el fet de que cap ressenya feia un recorregut unint tots el cims de la carena en una travessia factible per a la majoria d'humans. Sí que surt alguna possibilitat des del pantà, però resulta molt llarga, al menys per a la meva capacitat. ,i resulta que des de Montseny surt una pista, la del Molar, que puja fins a dalt del tot, cosa que facilita fer més curt el recorregut. Lo millor de tot és que jo no vaig inventar res. Sobre el terreny es veu que, tot i passar per camins mig abandonats, algú passa de tant en tant. T'adones perquè quan el camí s'ha perdut, el pas de la gent ha obert alternatives (la gent o el bestiar, que tot pot ser), i fins i tot, quan més perdut creus que ets, apareixen marques de pintura per donar-te ànims. El trànsit, de pujada, es fa per terreny molt abrupte i amb forts pendents, tot i que en aquest trajecte anirem guanyant alçada a poc a poc. La carena és de molt bon fer i no presenta complicacios. Anirem seguint quasi sempre el traçat del PR C-139. El punt més alt del recorregut és el Puig de la Força, cim, podem dir menystingut degut a la poca sensació de cim que dona, des de la part del Pla de la Calma. El descens al cotxe es fa per pista, tot i que segons el mapa, a l'alçada del collet de la Ventosa hi ha un camí que retalla. No ho vaig saber trobar però la veritat és que anava despistat i, poder, ho vaig passar de llarg.
Aproximació en cotxe
Consultat el trajecte en el navegador de Google maps, tant si es be de Barcelona, com si es fa des de Girona, el punt de trobada és el kilòmetre 53 de la carretera C53, a la confluència amb la carretera BV5301. Per aquesta última seguim en direcció a Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera. Al kilòmetre 12,3 deixem aquesta carretera, quan fa un fort revolt a la dreta, i seguim recte per la pista-carretera asfaltada que es dirigeix al càmping Piscines del Montseny. 250 metres més enllà del càmping la carretera es bifurca. Deixem recte en pujada la que puja en direcció al restaurant Can Besa i seguim per l'esquerra en direcció a el Molar. Aquí la pista es fa de terra. Penso que es puja perfectament en turisme, una mica alt. Al mas del Molar puja el propietari amb un Honda Accord. Suposo que anant a poc a poc s'ha de pujar be, sempre que no es tingui al cotxe en tanta estima com a la dona. En aquest cas millor mirar que porti el cotxe algú altre. També es pot mirar de fer servir la pista que uneix Tagamanent amb el coll Formic. De Tagamanent fins l'ermita hi ha carretera asfaltada i després és de terra de molt bon fer, com va explicar-me el tècnic que vaig trobar a l'antena del Puig Drau. El cas és que del càmping al mas del Molar s'han de fer 5,2 kilòmetres de pista i des d'aquest fins a l'aparcament, 1200 metres més. Just hi ha un lloc per a un cotxe, però la pista és molt ampla i es pot aparcar més a dalt o a baix del punt proposat. 
Les coordenades, tretes de mapa de l'ICC, són les següents: 
ETRS89 x=446441,2 y=4623271,5

Descripció del recorregut

Havent carregat tots els estris començarem a caminar per la pista més estreta, que segueix en sentit nord-oest en direcció al sot dels Cireres. Quan creuem el sot, la pista gira en sentit sud-oest i continua planejant per creuer el Morro Negre. La pista canvia de vessant i pren orientació oest. Més endavant trobem que la pista segueix la llera del riu Major però el nostre itinerari deixa la pista i creua el riu per seguir en sentit sud-est, ara per una antiga pista de la que tan sol resta visible un corriol de bon fer i prou clar com per no tenir problemes en seguir-lo, tot i la vegetació que quasi el tapa en la seva totalitat. El camí continua planejant o guanyant alçada molt a poc a poc, en direcció a la Roca de la Seglana. Passat aquest indret hem de parar atenció ja que el sender que hauríem de seguir està perdut totalment entre esbarzers i vegetació. En comptes de seguir el camí del mapa seguirem recte per anar a buscar el sot de la Pica dels Ocels. Quan som, el camí torna a perdre's. La gent, a copia de buscar un enllaç amb el camí, ha anat fent una traça que és la que hem de buscar. Es tracta de seguir uns metres el sot, en direcció ascendent, en sentit nord-oest i fort pendent. Si parem atenció trobarem fàcilment la traça ja que el terreny està força mogut degut a les trepitjades i relliscades dels caminants. Després la traça gira en sentit sud-oest, ja sobre camí clar i fresat. El seguirem sense problemes en tendència sud-est, deixarem un desviament a la dreta que es dirigeix a la carena, a l'alçada del col del Roure Gros, i seguirem en direcció a la font de les Palomeres. Aquí de nou el camí sembla que s'acaba però el cert és que el camí es tapa de nou per la vegetació i la gent que passa pel lloc ha fet una desviació, molt precària encara, però que ja permet voltar el tap. Es tracta de fer un petit desviament cap a l'esquerra, perdent una mica d'alçada per guanyar-la de cop, uns pocs metres més endavant i així tornar al camí correcte. Més endavant gira en sentit sud-est i de cop trobem senyals de pintura groga en forma de cercles, que més endavant es tornen ratlles. Així que seguim els senyals, que ens porten a una fageda. Aquí els senyals es perden, o jo no els vaig saber seguir. El cas és que voltant mirant de trobar més senyals vaig topar-me amb el pou de glaç d'en Besa. Parat en ell vaig trobar el sender que, pendent amunt, em va fer fora de la fageda i va deixar-me en un sender més fressat. Seguint-lo per la dreta, en sentit sud-oest s'acaba a la carena i al traçat del PR C-139. L'objectiu del dia, el Turó del Samon queda a la esquerra de la nostra posició així que s'ha de seguir en sentit sud-est, fins al coll del Pi Novell i est fins al Turó. Al cim fem allò que vulguem i quan hàgim gaudit, hem de tornar a desfer les passes per anar fent carena, ara en sentit contrari, per passar pel cim del Sui Seguim pel PR i passem pel turó del Socarrat i els plans de Vallfornès. En aquest punt hi ha un senyal de coto de caça des del qual intueixo ( al mapa de l'ICC surt dibuixat ) que es pot escurçar camí per anar al Puig Drau però jo vaig preferir seguir pel PR fent el camí “oficial”. A l'alçada del Sitià del Llop s'enllaça amb la pista que és el Meridià Verd. Girem a la dreta i ens dirigim a la Barraca d'en Ramón. No anem ja que la passem de llarg deixant-la a l'esquerra. Així continuem, en sentit nord, i deixem a l'esquerra el PR, que es desvia de la pista i es converteix en sender. Nosaltres seguim per la pista en direcció a la confluència de camins que trobem al col del Poniol. Per l'esquerra ens aniríem al coll Formic, per la dreta ens anem de torna al cotxe. Tan sol queda la pista en pujada que és la que ens portarà a l'últim cim del dia. El Puig Drau i la seva antena. Visitat el lloc s'ha de tornar al coll del Poniol...O no. Es pot fer drecera per baixar directament a la pista. Com es vulgui. Sobre el terreny tan sol vaig ser capaç de trobar un pas, ja quasi al coll, però suposo que gent més avesada trobarà altres passos. Ja a la pista la seguirem en descens. És una pista ampla i solejada així que pot resultar molt monòtona. A l'alçada del collet de la Ventosa haig d'explicar que al mapa d'alpina surt un camí que, després de passar per l'Amorriador termina enllaçant con la pista, molt més abaix. Al mapa de l'ICC no surt aquest camí. Jo, sobre el terreny, no ho vaig trobar. La veritat és que no ho vaig buscar ja que anava una mica despistat pensant en altres coses. El cert és que l'enllaç inferior amb la pista existeix. Si algú vol anar a espiar...Sigui com sigui, al revolt del pla del Bosc ja estava fart de pista així que veient que l'alzinar era net per sota vaig decidir fer drecera i còmodament vaig escurçar camí per arribar al cotxe havent fet menys pista de la pensada.