Puig Gros

Cim recentment afegit al repte, encara sense numeració correlativa i sense figurar al mapa
es passa també pel cim del Montclar zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Camp d'en Ralet-la Casa Nova-els Tres Camins-Pedralta-Costes de Sant Baldiri-Plana Basarda-Coll de Ceps-Montclar-Coll de Sant Baldiri-Coll de l'Escorpí-menhir de es Terme Gros-Puig de les Cols-Coll de la Creu d'en Barraquer-menhir de les Sorres-Coll de la Mare de Déu-Puig Gros-Pla de ses Mòdregues-les Comes-mas Abric-Camp d'en Ralet
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic:Massís de l'ArdenyaLloc sortida:Camp d'en Ralet
Dades cartogràfiques
Cartografia:I.G.NMapa: Full 0366
Coordenades:Lat/LongDatum: WGS84
Dades GPS
Marca:GarminModel: Montana 600
Coordenades:UTM zona 31 TDatum: WGS84
Característiques del recorregut
Data:20/02/2013Distància: 18,8 Kms.
Recorregut:CircularCiclable: No
Terreny:Asfalt, pistes i sendersOrientació*: Pot ser complicada
Dificultat*:AltaEsforç*: 4 sobre 5
Temps 
Total5 h. 45 minCaminant4 h. 15 minParat1 h. 30 min
Altures
Màxima 417 mts.Mínima 23 mts.Acumulat913 mts.
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals
Comentaris
El massís granític de l'Ardenya es troba solcat per multitud de pistes, carreteres de muntanya, camins i senders que permeten planificar infinitat de diferents itineraris per arribar al mateix lloc i es fa difícil, donada la falta d'una més precisa i exhaustiva cartografia, triar la millor opció. Molts són els turons que formen part d'aquest massís, poc enlairats però que constitueixen una autèntica barrera entre la costa i la plana interior de la comarca de la Selva (Viquipèdia). El trànsit per aquestes muntanyes es fa feixuc ja que, al fet de caminar majorment per pistes amb poca vegetació s'ha d'afegir un constant puja i baixa per anar d'una a l'altra. Però no tot és negatiu ja que també es poden trobar al·licients. La constitució rocosa dels cims més característics converteixen a aquests en magnífics miradors que, si tenim la sort d'engaltar un dia clar, ens deixaran extasiats. El catàleg de construccions megalítiques és ampli en aquest sector. En aquesta proposta es passa pels menhirs de es Terme Gros i el de les Sorres, tot que aquest últim passa desapercebut al trobar-se caigut a terra. Els voltants del puig Gros són rics en punts d'interès de diversa índole. També aquesta zona és rica en coves així que els amants d'aquest tipus de cavitats també tindran la seva ració d'entreteniment. Finalment cal fer menció al poblat ibèric de plana Basarda, que també es visita en aquesta proposta. I per a acabar un últim comentari. Aquesta és un llarga i exigent proposta que uneix dos cims del llistat dels 100 cims i que es pot catalogar com difícil tenint en compte el desnivell acumulat, la falta d'aigua i la llargada del recorregut, en conseqüència millor evitar els dies calorosos. Les baixades i pujades són constants així que també cal estar preparat físicament. Bé. No cal ser un Kilian, però sí tenir una certa preparació. S'ha plantejat així pensant en els muntanyencs de les comarques més allunyades ja que, a mi em passa, crec que s'han d'aprofitar els desplaçaments. Per descomptat que hi han altres alternatives. Es pot partir en dos trajectes diferents que no tenen perquè superar els 6 kilòmetres cada un d'ells, però ens caldrà desplaçar-nos amb el cotxe. És una alternativa que alguna vegada he fet servir quan he volgut fer dos cims el mateix dia.
Aproximació en cotxe
Entrareu a la població de Sant Feliu de Guíxols per la carretera C-65 procedents de l'autovia amb la mateixa numeració havent sortit d'aquesta per la sortida 310. Ja en la població es creuaran 2 rotondes. En la tercera s'ha d'agafar la primera sortida i seguir pel carrer Francesc Campa i Viarnés. Es creua una altra rotonda i a la següent se surt per la primera sortida la carretera de Sant Amanç. En uns 1300 metres aproximadament arribem a l'aparcament. Les coordenades són: 31 T 500420;4626077

Descripció del recorregut

Començarem caminant per asfalt en sentit nord-oest en direcció a l'urbanització Casa Nova i la travessarem fent servir el carrer Merla fins arribar al carrer Rossinyol. Girarem a l'esquerra per aquest carrer i arribarem al final de l'urbanització i al final de l'asfalt, entrant en pista de terra. Seguin aquesta pista arribem als Tres Camins i a un pal indicador. Seguirem en direcció al coll de l'Escorpí. Aquest camí va seguint la muntanya en sentit nord-oest i després gira en sentit sud-est i així arribem a sota una línia elèctrica En aquest punt, sense arribar a passar totalment la línia, veiem una torre a la dreta amb una inscripció que ens indica la direcció a seguir per anar a Pedralta. Girem a la dreta i seguim el sender en aquesta direcció. El camí té senyals de pintura blava. Així sortirem a prop del puig d'en Jofre. Aquí cal fer un comentari. Jo vaig deixar enlluernar-me pels senyals blaus, no vaig llegir el mapa i vaig seguir per l'esquerra, seguint el traçat de la línia elèctrica sempre per sota d'aquesta, seguint el senyals de pintura, iniciant primer una forta pujada seguit d'una forta baixada i rematant amb una altra forta pujada. Si no es segueixen els senyals de pintura s'ha de seguir recte, creuant el tallafocs i seguir recte pel camí que neix a l'altre costat, just al davant del punt en el qual ens trobem. No sé dir quina opció és la més adequada. El camí senyalitzat amb pintura té forts desnivells. El camí que segueix recte acaba enllaçant amb carretera asfaltada. El cas és que per un costat o per l'altre acabem al coll de Peralta i, uns metres més endavant, a la curiosa roca granítica que dona nom a l'indret. Visitada aquesta es desfà el camí de nou al coll i ens desviem a la dreta en direcció a Romanyà de la Selva. Comença un llarg descens que ens fa perdre 214 metres de desnivell i ens porta a les costes de Sant Baldiri. Quan ja hem deixat de descendir caldrà fer un fort revolt a l'esquerra i iniciar un ascens, en sentit sud-est, que ens farà tornar a guanyar alçada fins arribar a les proximitats de la Plana Basarda. Deixarem la pista per un corriol a la nostre esquerra que va voltant un turó en el qual hi ha un antic poblat ibèric. Trobar les restes no és complicat. L'amic “Ambotes” té un article publicat molt interessant i de gran ajuda. Visitat el lloc, amb les precaucions que recomana aquell article, cal desfer el camí per seguir per la pista en direcció al coll de Ceps. Ens desviem a la dreta en busca del primer objectiu del dia, el cim del Montclar. Arribem al coll de Montclar i trobem un pal indicador que ens proposa diferents direccions Prenem el sender que es dirigeix al Montclar. Per accedir-hi cal superar una petita dificultat en forma de pared granítica que si no és mullada no ens ha de suposar cap problema. Fet el cim tenim dues opcions per fer el descens. Lo fàcil és desfer el camí fins el coll de Ceps però hi ha també la possibilitat de fer un altre recorregut consistent en seguir la carena pel costat oposat al que el fet servir per pujar i anar a trobar una mena de pilona de pedra que sembla sigui un vèrtex geodèsic, possiblement sigui una fita de partió. Així, sense camí clar a partir d'aquest punt, sempre en descens i amb lleugera inclinació a nostre esquerra, sortirem a una pista. Per l'esquerra, en pujada, ens dirigim en direcció al coll de Montclar. Abans d'arribar, surt una altra pista que, vorejant el coll de Ceps per una cota inferior, acaba trobant la pista que baixa d'aquest coll. En aquesta ocasió vam optar per anar al coll de Ceps i d'allà anar a trobar el coll de Sant Baldiri. En aquest coll, per la dreta i en pocs centenars de metres, arribaríem a trobar l'enrunada ermita de Sant Baldiri. No vam anar ja que vam girar a l'esquerra en busca del coll de l'Escorpí. Pel camí es torna a passar sota una línia elèctrica Just en aquest punt, per la dreta, neix un corriol que, en pujada sostinguda, ens porta al puig de Sant Baldiri, sense gaire interès. Continuem per la pista, deixant diferents desviaments a l'esquerra i arribem a un punt en el qual hem de deixar la pista i girar a la dreta per a seguir pel PR. Es veu, però no és fàcil. Cal anar a l'aguait. Així, per un sender estret i molt entretingut, s'arriba al coll de l'Escorpí. Aquí primer ens desviarem unes desenes de metres per visitar el menhir de es Terme Gros. Es desfà el camí i seguim en direcció al coll de la Creu d'en Barraquer. Abans però ens desviarem per fer el cim del puig de les Cols. Excel·lent mirador, si el dia és l'adequat. Retornem al camí i finalment sortim a carretera de muntanya en el coll de la Creu d'en Barraquer. Si fins ara hem tingut poca pista, a partir d'aquí be el remate final. Girant a l'esquerra ens cal fer 500 metres per aquest terreny, en lleugera pujada primer primer i descens després, fins arribar a l'alçada d'un dipòsit d'aigua. Deixem la pista i seguim per l'esquerra, en descens, fent servir una altra pista, ara més estreta i en més mal estat. Acaba quan es junta de nou amb la pista que vam deixar al dipòsit. Girem a dreta i al poc abandonem de nou la pista per començar en suau descens per una antiga pista que surt per l'esquerra. Un fort revolt a l'esquerra i ens dirigim al coll Romaguer i més endavant al coll de la Mare de Déu, a on trobem un pal indicador amb la direcció a seguir per anar al puig Gros, segon objectiu del dia. Remuntem per corriol fins al cim i ens trobem amb un bosc d'antenes de telecomunicacions. Aquestes però s'obliden ràpidament quan ens adonem de les vistes que aquest cim ens regala, de nou si el dia és l'adequat. Per seguir el recorregut, de nou tenim diferents alternatives. La primera, como no, desfer camí fins el coll. Altre, al meu entendre més interessant, es fer servir un corriol que està en vies d'extinció per falta d'ús. Aquest neix entre les dues casetes que hi ha al final de la pista d'accés a les estacions. Cal seguir la tanca de l'instal·lació de més a l'esquerra. Aquest corriol, tot i la vegetació que el tapa, és fàcil de veure i de seguir. H han un parell de petites fites que ens ajuden a adonar-nos del punts conflictius. Quan arribem a la segona fita podem triar que fer. Per no portar el mapa adequat no vaig saber interpretar les diferents possibilitats. Recte es pot anar també i es passa a la vora de la cova del puig Gros, tot i que sembla que és una mica difícil de trobar. Repeteixo que no ho puc assegurar. De nou, l'amic “Ambotes” posa llum al tema en el següent trac de wikiloc. El cas és que recte o per l'esquerra s'acaba connectant amb el sender que baixa del coll de la Mare de Déu. Aquest PR ens deixa en el pla de ses Mòdregues per dirigir-nos a Sant Feliu de Guíxols. Trobem un altre desviament en el qual agafarem direcció a la vall de Mascanada. Al poc s'ha de deixar aquest sender, que comença a pujar, per desviar-nos a la dreta i seguir el sender local que es dirigeix cap al nord. Hi ha una bifurcació en la qual podem triar l'opció que més interesse ja que tots dos camins són bons. El més precari, que va per l'esquerra, és més feréstec i ombrívol que el senyalitzat i passa al costat d'una altra cova, també difícil de trobar. Finalment els camins s'ajunten i uns metres més endavant ens trobem amb la possibilitat d'evitar una llarga marrada de la pista fent una drecera que s'ens ofereix. Seguint en continua baixada deixem a l'esquena el camí d'accés a mas Assols i creem una cadena. Uns metres més endavant trobem un pal indicador. Seguim per l'esquerra, en lleuger ascens, en direcció als Tres Camins i, després d'unes llaçades de la pista, sortim a la carretera a l'alçada de lloc al qual tenim el/s cotxe/s aparcat/s.