Puig de Gallicant

zona de descàrrega d'arxius

Dades tècniques de la ruta

Punts de referència al mapa: Sant Pau d'Arbolí-Masset del Nadal-Collet dels Colls-els Colls-Puig de Gallicant-Plana del Manuel (Gallicant)-Collet de la Bassa-Font del Pla-Masset del Nadal-Sant Pau d'Arbolí
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic:	Muntanyes de Prades		Lloc sortida:	Sant Pau (Arbolí)
Dades cartogràfiques
Cartografia:	Editorial Piolet		Mapa:	Siurana/Muntanyes de Prades
Coordenades:	UTM zona 31 T		Datum:	European 1950
Dades GPS
Marca:	TwoNav		Model:	Anima +
Coordenades:	UTM zona 31 T		Datum:	WGS84
Característiques del recorregut
Data:	10/04/2016		Distància**:	7,11 Km.
Recorregut:	Circular		Índex IBP**:	31
Terreny:	Pistes i senders		Orientació*:	Fàcil
Dificultat*:	Molt baixa		Esforç*:	2,5 sobre 5
Senyalització:	Parcial		Fonts:	No
Temps **
Total:	2 h. 43 min.	Caminant:	2 h. 83 min.	Parat:	5 min.
Altures **
Màxima:	1.012 metres	Mínima:	831 metres	Acumulat:	197 metres
Pendents **
Pendent màxim:		Ratio pujada:	5,46 %	Ratio baixada:	7,72 %

* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex

Comentaris

El recorregut que presento és apte per fer fins i tot amb mainada molt menuda i amb companyia poc acostumada a caminar. Està fet en el sentit contrari a les agulles del rellotge ja que penso que els desnivells són menors en aquest sentit.

Aquesta vegada haig de dir que no sé ben bé per què figura al repte dels 100 cims, aquesta muntanya. Jo no vaig saber veure l'interès d'aquest cim, si no és per la seva situació dins una zona paisatgística de primer nivell, espectacular i majestuosa. El cim en si no té gaire història. Té una molt fàcil aproximació en cotxe. No té gaires vistes. La cota cimera no convida a estar-s’hi gaire estona. El camí, a la part d'aproximació al cim, tot i que fàcil de seguir, transita per terreny molt trencat que obliga a estar pendent d’on posem els peus...

Tot i així el cim és al repte i s'hi ha d'anar.

L'excursió es compensa amb altres al·licients. S'ha de plantejar sota altres paràmetres que incloguin altres objectius. D'acord que l'últim és pujar al cim però aprofitant la bellesa del territori es pot plantejar de moltes maneres.

La meva proposta original diferia molt de la finalment realitzada. A darrera hora va sorgir l'oportunitat de passar el cap de setmana per la zona, acompanyat de la meva dona. Així l'objectiu principal va canviar. Ja no es tractava de fer cim i tornar. Ara faríem turisme i aprofitaríem per fer cim. I penso que la vam encertar.

Aquest sector del país és espectacular. Vam visitar Siurana de Prades i hi vam pernoctar. Sense paraules. Allotjaments de tot tipus i preus. Hotel, càmping, cases de turisme rural... Però el que és millor, per a mi, el refugi. Dormir i mitja pensió 35 euros (2016).

Aquesta població es troba voltada totalment per cingles, paradís d'un tipus d'esportistes molt especial. La població i tot el territori. Miris a on miris només veus parets verticals de considerable alçada. És molt entretingut ser a la terrassa del refugi veient les evolucions dels escaladors. Ells suant la cansalada i les mans plenes de magnesi i tu amb una cervesa ben fresca. Si la nit és clara, el cel és tot un espectacle.

Per Siurana no s’hi passa. S’hi va. La carretera no té continuació... Tret que es vulgui fer com la Reina Mora. És un bon lloc per plantejar diferents excursions. També per anar al puig de Gallicant. L’altre lloc des del qual s'acostuma a plantejar l'ascens és Arbolí, de molt més fàcil aproximació en cotxe i recorregut d'ascens al cim més còmode. Des de Siurana guanyes en aventura, ja que s'ha de pujar i baixar per graus i visitar coves, si es vol. Per la banda d'Arbolí no és possible, tot i que també es pot complicar força la proposta estirant el recorregut fins a la punta del Solà i tornar resseguint el riu Siurana fins al toll de la Palla i pujar pels graus. Jo, com ja he dit, anava finalment amb companyia poc acostumada a caminar per terreny inestable, i molt menys a pujar muntanyes així que vam anar al que és fàcil.

Aquesta zona geogràfica de les muntanyes de Prades és rica en cims inclosos en el repte de la FEEC. Molt a prop tenim el puig de la Miranda del Puigcerver, roca Corbatera, la Cogulla, el Picorandan, tossal de la Baltasana, puig Pelat, puig d'en Cama, Mola d'Estat, punta del Curull... Bé, que ens podem estar un bon grapat de dies per la zona. Com que ja els tenia tots fets, vaig aprofitar per fer turisme i conèixer el territori. Siurana, Cornudella, Escaladei, Montblanc, ermites, esglésies, recintes medievals, cellers, restaurants... Tot un luxe per als sentits.

Aproximació en cotxe

Proposo començar a caminar des de l'ermita de Sant Pau, a Arbolí, accessible amb vehicle normal per camí molt estret, asfaltat i encimentat, fins a l'aparcament .
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació per arribar-hi.

Descripció del recorregut

Sortim de l'aparcament i anem a trobar el PR. Tenim dues opcions. Uns metres abans d'arribar a l'ermita podem mirar de trobar un estret senderó, sense senyalització, que puja un petit marge per arrapar-se a la paret de pedra. És la millor opció. Si no ens hem fixat en aquest pas o no l’hem trobat, just a l'alçada de l'ermita trobem els senyals de pintura del PR i també un pal de ferro amb indicacions.

Aquest PR ens obliga a pujar per terreny més complicat uns dos metres de desnivell. Res de l'altre món per a persones avesades. El camí a seguir és molt clar i supera, ja de forma més còmoda, un curt grau. Seguint els senyals arribem a terreny planer. Un curt recorregut que ens porta a un altre pal metàl·lic quan som al Maset del Nadal. Encreuament de camins.

Abandonem el PR, tornarem per aquest mateix PR, i girem a la dreta per pista en lleuger ascens. Sense cap complicació arribem al collet dels Colls. Ja tenim una vista clara del nostre objectiu i de les ruïnes de Gallicant.

En aquest coll ens trobem amb el GR-7. No el seguim perquè continuem per la pista en sentit SE. Sempre per la pista, deixant córrer qualsevol altre camí que trobem, arribem a los Colls. Confluència de camins i pistes. En aquest punt anem cap a l'esquerra, en sentit NE, per deixar la pista que és el camí de Gallicant a les Pinedes. Així fem una suau pujada per aparèixer a una zona en la qual el terreny sembla un fangar.

Quan nosaltres vam passar per allà hi havia una caixa de camió de Danone.

Aquí s'ha d'endevinar el camí bo, ja que n'hi ha diversos. Ajuda a prendre la bona decisió un grup de pedres que es veu allà on se suposa que es troba el cim. Del que es tracta és de deixar qualsevol traça que marxi de forma lateral i agafar la traça que pugi de forma decidida en direcció a aquelles pedres. Una petita fita insinua el camí bo. Després es va fent més clar. De tant en tant alguna fita ens confirma que anem bé. Després d'una bona pujada per considerable pendent arribem a la zona de pedres. Ja som a tocar el cim. Pugem a dalt i sortim del pedregar però encara no hem fet cim. Caminem de pla per terreny trencat seguint el rastre del camí i hem d'anar a l’aguait ja que podem passar de llarg. El vèrtex geodèsic resta una mica apartat del camí, a la dreta, just quan veiem un pessebre a la nostra esquerra, si es fa l'ascens per la part de llevant de la muntanya. Si es fa per mestral serà diferent, és clar. Trobo que la pujada és més curta i amb menys pendent tal com la vam fer nosaltres. Bé, ja hem fet cim. Tot està ple de vegetació així que les vistes són escasses. Prop del pessebre del cim, al camí, es pot localitzar un senyal de pintura, vella, de color blau. Ens guiaran en tot el camí de baixada. Té trams de molt pendent així que s'ha de vigilar amb les relliscades. La traça és molt argilosa en determinats trams i en altres està ple de petites pinyes. S'acaba fent llarg, el descens. Costa d'arribar a sortir de la vegetació. Quan ho fem som ja a tocar de les ruïnes de Gallicant. Si volem acostar-nos al millor mirador de la zona, hem de creuar tot el camp, ara en guaret, o en desús, vés a saber, i el GR-7, en direcció a l'única construcció que encara resta dempeus. Un antic cobert al qual veiem un gran rectangle de color groc. Si el que volem és continuar sense pèrdua de temps, seguirem el GR-7 en sentit NE fins a enllaçar amb la pista que porta al collet de la Bassa. Nosaltres, al mirador. Magnífic lloc per fer un mos i passar una llarga estona, si el temps ho permet. Una vegada hem satisfet els nostres sentits continuem per la part de darrere de Gallicant i sortim al collet de la Bassa. Entronquem amb el GR i el seguim en direcció a Mont-ral. No el trepitgem gaire, ja que tot just començar l’abandonem. Hem arribat a un punt en el qual el GR continua recte, en sentit NE, ara convertit en sender. La pista gira 180° en sentit SE. En aquest mateix punt hi ha també el sender que porta, o en ve, al grau de Bodró. Aquest grau és el que volia haver fet servir venint des de Siurana. Seguim per la pista amb l'orientació comentada i al cap de poc deixem a l'esquerra un corriol, senyalitzat amb una petita fita, que ens tornaria a pujar a Gallicant. Seguim per la pista en fàcil descens i comencem a veure el barranc del Grau, per la nostra dreta. Vaig trobar a Wikiloc un track que el fa servir per baixar a la pista del Mas del Salín. Jo no ho vaig veure clar i vaig seguir per la pista. Es deixa a la dreta un parell de trencalls i es creua tot un camp abandonat i s'arriba a un desviament. Descartem la pista que segueix recte i seguim per l'esquerra, en sentit S. Guanyem uns pocs metres d'alçada i quan la pista fa un revolt a l'esquerra, la deixem. Per la dreta, un aperduat rastre ensenya un sender que pren orientació SE. El seguim i quan entrem al bosc el camí es fa molt més evident. Sense senyals però de forma clara i sense problemes ens porta pel bosc fins que enllacem amb el PR que, per la dreta, en descens i sentit N, ens portaria al Mas del Salín. En aquella direcció tenia pensat anar si ho hagués fet jo sol, ja que pel grau del Vincabrer tenia pensat tornar a Siurana. El cas és que ara toca seguir per l'esquerra, en sentit SE, en direcció al Maset del Nadal. Seguint el PR s'arriba fàcil i ràpid. Ja som al Maset i en terreny conegut, així que tan sols desfarem camí per tornar al cotxe.