zona de descàrrega d'arxius |  |  |  |  |
Dades tècniques de la ruta
Aparcament pistes d'esquí de fons d'Aransa-Circuit de raquetes "el Mirador"-Coll de Queralt-Pla de Llet-Bosc de Queralt-Torrent de Queralt-Riu de la Verneda-Aparcament pistes d'esquí de fons d'Aransa
|
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
| Lloc geogràfic: | El Baridà | Lloc sortida: | Estació d'esquí d'Aransa | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
| Cartografia: | Editorial Alpina | Mapa: | Cerdanya 2011 | ||
| Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | ETRS89 | ||
Dades GPS
|
|||||
| Marca: | Garmin | Model: | Montana 600 | ||
| Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
| Data: | 03/01/2015 | Distància**: | 6,3 Km. | ||
| Recorregut: | Circular | Ciclable: | No | ||
| Terreny: | Pistes i fora camí | Orientació*: | Fàcil | ||
| Dificultat*: | Baixa | Esforç*: | 2 sobre 5 | ||
| Senyalització: | Si, de pujada | Fonts: | Hi ha bar a les pistes | ||
| Temps | |||||
| Total** | 2 h. 36 min. | Caminant** | 2 h. 15 min. | Parat** | 21 min. |
| Altures | |||||
| Màxima ** | 2.142 metres | Mínima ** | 1.799 metres | Acumulat** | 386 metres |
| Pendents | |||||
| Màxima ** | 20,2% | Mínima ** | -40,8% | Mitjana** | -32,9% |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Aquesta vegada no m'he trencat molt el cap per preparar aquest recorregut. Vull començar a fer coses amb neu i no tinc experiència ni, de moment, ningú que carregui amb mi, així que vaig fer-ho fàcil. Pistes d'esquí.
El cim del Mirador del Pla de Llet és d'aquells que estan posats al repte dels 100 cims per un motiu en concret (així m'ho sembla a mi), i aquest no és cap altre que animar al personal a provar de fer aquest cim a l'hivern, i amb molta neu, a ser possible. L'estació d'esquí de fons d'Aransa és un lloc perfecte per plantejar l'ascensió al Mirador del Pla de Llet ja que està propera al cim i disposa de pistes que pugen a dalt del tot, facilitant així el recorregut, que es pot plantejar perfectament en família, aprofitant així per que els més petits s'introdueixin en aquest mon blanc. Aquesta estació d'esquí és de fons així que els esquiadors s'ho prenen amb calma. A demés hi ha un circuit de raquetes que permet fer el cim sense anar per les pistes.
Si es vol donar a l'ascensió un caire més muntanyenc, s'ha de plantejar l'atac al cim des de la vessant sud, des de la població d'Aristot ja que la nord sembla reservada a les pistes d'esquí. També es pot aprofitar per ascendir al cim del Monturull, per fàcil carena superant el turó Punzó i el pic del Coll de la Barra. Un altre motiu pel qual s'aconsella pujar a aquest cim és el mirador que hi ha a dalt del tot. Si hom aconsegueix aïllar-se del monòlit que presideix el lloc, les vistes que s'abasten, en un dia adequat, faran que ens oblidem de tot. Un parell d'apunts a la proposta que aquí es planteja: Primer apunt. Aquest track no és «senderísticament correcte». M'explico. La pujada sí que es fa seguint un camí traçat i senyalitzat fins el cim ja que es fa servir el circuit de raquetes de l'estació d'esquí. Fins aquí correcte, però allò normal és tornar, bé pel mateix camí o bé pel circuit número 10 que porta de nou a l'aparcament per pista passant pel coll de Dalt i el refugi de Prat Miró. Jo però no vaig poder estar-me de complicar el recorregut. Havent vist que el bosc és tan sumament amable, obert i majorment mancat de sotabosc, no vaig poder evitar de baixar del cim pel dret i muntanya avall. Torno a repetir que aquesta opció no és la més adequada si anem a lo còmode. En fi, a gust del consumidor. La baixada que jo plantejo no té cap complicació ni demana cap exigència, tret del pendent ja que anant sense camí els turmells pateixen més. En un moment del descens, a mitja baixada, trobem una pista de desembosc que ens facilita el trànsit. Segon apunt. Si no havia complicat prou el descens, quan ja soc a la pista que m'ha de tornar al refugi i aparcament faig una altra provatura que, com sempre acostuma a passar, no em va acabar de fer el brou. Vull dir que ho assenyat és deixar-se d'històries i seguir per la pista, però jo vaig preferir fer un flanqueig, sense camí ni cap tipus de rastre, pel mig del bosc, mirant de no guanyar ni perdre alçada. Tot va anar molt bé fins que s'arriba a les proximitats del riu de la Verneda. Més que un riu es tracta d'una successió de petits bassals amagats entre l'alta herba. Penso que a la primavera serà difícil creuar per aquell terreny. A demés penso que no serà res lo que s'estalvia.
El cim del Mirador del Pla de Llet és d'aquells que estan posats al repte dels 100 cims per un motiu en concret (així m'ho sembla a mi), i aquest no és cap altre que animar al personal a provar de fer aquest cim a l'hivern, i amb molta neu, a ser possible. L'estació d'esquí de fons d'Aransa és un lloc perfecte per plantejar l'ascensió al Mirador del Pla de Llet ja que està propera al cim i disposa de pistes que pugen a dalt del tot, facilitant així el recorregut, que es pot plantejar perfectament en família, aprofitant així per que els més petits s'introdueixin en aquest mon blanc. Aquesta estació d'esquí és de fons així que els esquiadors s'ho prenen amb calma. A demés hi ha un circuit de raquetes que permet fer el cim sense anar per les pistes.
Si es vol donar a l'ascensió un caire més muntanyenc, s'ha de plantejar l'atac al cim des de la vessant sud, des de la població d'Aristot ja que la nord sembla reservada a les pistes d'esquí. També es pot aprofitar per ascendir al cim del Monturull, per fàcil carena superant el turó Punzó i el pic del Coll de la Barra. Un altre motiu pel qual s'aconsella pujar a aquest cim és el mirador que hi ha a dalt del tot. Si hom aconsegueix aïllar-se del monòlit que presideix el lloc, les vistes que s'abasten, en un dia adequat, faran que ens oblidem de tot. Un parell d'apunts a la proposta que aquí es planteja: Primer apunt. Aquest track no és «senderísticament correcte». M'explico. La pujada sí que es fa seguint un camí traçat i senyalitzat fins el cim ja que es fa servir el circuit de raquetes de l'estació d'esquí. Fins aquí correcte, però allò normal és tornar, bé pel mateix camí o bé pel circuit número 10 que porta de nou a l'aparcament per pista passant pel coll de Dalt i el refugi de Prat Miró. Jo però no vaig poder estar-me de complicar el recorregut. Havent vist que el bosc és tan sumament amable, obert i majorment mancat de sotabosc, no vaig poder evitar de baixar del cim pel dret i muntanya avall. Torno a repetir que aquesta opció no és la més adequada si anem a lo còmode. En fi, a gust del consumidor. La baixada que jo plantejo no té cap complicació ni demana cap exigència, tret del pendent ja que anant sense camí els turmells pateixen més. En un moment del descens, a mitja baixada, trobem una pista de desembosc que ens facilita el trànsit. Segon apunt. Si no havia complicat prou el descens, quan ja soc a la pista que m'ha de tornar al refugi i aparcament faig una altra provatura que, com sempre acostuma a passar, no em va acabar de fer el brou. Vull dir que ho assenyat és deixar-se d'històries i seguir per la pista, però jo vaig preferir fer un flanqueig, sense camí ni cap tipus de rastre, pel mig del bosc, mirant de no guanyar ni perdre alçada. Tot va anar molt bé fins que s'arriba a les proximitats del riu de la Verneda. Més que un riu es tracta d'una successió de petits bassals amagats entre l'alta herba. Penso que a la primavera serà difícil creuar per aquell terreny. A demés penso que no serà res lo que s'estalvia.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar des de l'aparcament de les pistes d'esquí de fons d'Aranser. A partir d'aquí, fora de temporada, es pot continuar amb vehicle, per pista de terra, més amunt. Aquesta pista roman tancada des del 2 de novembre fins l'1 de maig.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Sortim de l'aparcament i prenem la pista que passa pel davant del bar-restaurant. De seguida deixem la pista que puja en sentit N.O., senyalitzada amb un rètol de color vermell i el text «Mirador». Aquesta pista és la que l'estació d'esquí té marcada amb el número 10 i que puja també al Mirador del Pla de Llet i que si anem a fer les coses com cal seria la que es faria servir per tornar. En aquest cas però deixem aquesta pista i ens desviem a l'esquerra, en sentit O., per seguir una altra pista, ara blava, planera. Al poc, després d'una petita pèrdua de nivell, sortim a un descampat. Aquí cal deixar tota traça de pista i creuar el camp. Al nostre davant veurem un cartell que senyala el començament del circuit per a raquetes i un munt de plaques metàl·liques enganxades als troncs dels arbres. Hem de seguir aquest camí. És un sender ample, gairebé una pista en determinats indrets, que ens pujarà fins el cim. Primer seguirem senyals de color vermell. Després passaran a ser marques de pintura groga, deixarem a la dreta el circuit blau que ens pujaria a les Pedres Blanques, ja que seguirem recte decantant-nos en sentit S.O. per camí evident, sobre tot amb neu. Així arribarem a un lloc en el qual la pista fa un fort revolt a la dreta prenent orientació N.O., en aquest punt cal que abandonem la traça i iniciem una drecera, en sentit S.O. que ens farà remuntar pel bosc, fins enllaçar de nou amb la pista. Ara ja haurem recuperat els senyals de pintura vermella. Seguint-les arribem al coll de Queralt. Un prat impressionat al qual se'ns obren unes magnífiques vistes, a la nostra esquena, de tot el cordal fronterer andorrà i francès.
Al davant se'ns presenten tres pistes. Seguirem per la central ja que és la senyalitzada amb els ja familiars punts vermells. Superat el repetjó som de nou a punt d'enllaçar amb la pista, però no. Els punts vermells ens fan caminar a la vora d'aquest, pel mig del bosc. Així arribem definitivament al cim del Mirador del Pla de Llet, cim objectiu del dia. Magnífiques vistes a tot arreu. Una meravella pels ulls. Aquests se'ns van a les muntanyes però un bon grapat de pobles i caserius llueixen ufanosos als vessants de les muntanyes. Ens podem estar molta estona jugant a nomenar-los.
Després de fer moltes fotos i gaudir de la contrada toca retornar. Per fer-ho allò ja comentat. Ho assenyat seria recular fins el coll de Queralt i d'allí enllaçar amb el coll de Dalt i pista al refugi Prat de Miró i aparcament d'Aransa.
En aquest cas s'ofereix, no s'obliga, la possibilitat de fer més curt i «aventurer» el descens de tornada. Per fer això cal desfer uns pocs metres el camí fet i baixar pel dret muntanya avalla buscar la pista que de la població d'Aranser puja a les pistes d'esquí d'Aransa i a l'aparcament de les mateixes.
La primera meitat del descens es fa sense camí ni traça a l'us. Primer en perpendicular a les dues pistes que hi ha dibuixades al mapa d'Alpina. Quan som a la segona cal que la seguim per l'esquerra unes desenes de metres, en sentit N.O. ja que vaig trobar que el pendent era una mica fort. Al poc temps cal deixar la pista per iniciar de nou un descens en diagonal per l'esquerra, com si anéssim, perdent alçada de mica en mica, a buscar el torrent de Queralt. Quan hem perdut uns 20 o 25 metres d'altura (¿?) trobem una antiga pista de desembosc. La seguim per l'esquerra, tot i que ràpid torna a baixar fort més vertical. Aquesta antiga pista va girant de mica en mica, acostant-se a poc a poc al torrent de Queralt. Arribem a un punt en el qual deixem aquesta pista per anar a creuar el torrent. Penso que sense deixar la pista també s'arribaria a creuar el torrent, tot i que uns metres més lluny del punt que ens interessa. El cas és que a l'altra banda del torrent enllacem a una altra pista. Ens incorporem i la seguim en pujada, per l'esquerra. Si no es volen més aventures aquesta pista ens torna de nou a l'aparcament. Jo ja he explicat que encara vaig complicar el recorregut. En un moment donat vaig decidir deixar la pista per fer un flanqueig que, tot i que vaig aconseguir arribar a l'aparcament, no em va sortir a compte ja que, com abans he comentat, el pas a gual del riu de la Verneda va ser una mica complicat. Millor seguir la pista sense fer invents.
