Dades tècniques de la ruta
punts de pas de la ruta:
Pont de la Badalosa-zona de picnic-Estany Primer-Estany Segon-Collada de Joclar-Coll de l'Alba-Pic de Noè-Pic d'Escobes. |
|||||
Dades geogràfiques
|
|||||
Lloc geogràfic: | Vall d'Incles | Lloc sortida: | Pont de la Badalosa | ||
Dades cartogràfiques
|
|||||
Cartografia: | Editorial Alpina | Mapa: | Andorra | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Dades GPS
|
|||||
Marca: | TwoNaw | Model: | Anima + | ||
Coordenades: | UTM zona 31 T | Datum: | WGS84 | ||
Característiques del recorregut
|
|||||
Data: | 30/10/2016 | Distància**: | 13,53 Km | ||
Recorregut: | Lineal | Índex IBP **: | 134 | ||
Terreny: | Alta muntanya | Orientació*: | Fàcil | ||
Dificultat*: | Moderada a alta | Esforç*: | 3,5 sobre 5 | ||
Senyalització: | GR i fites | Fonts: | Si | ||
Temps ** | |||||
Total: | 6 h. 29 min. | Caminant: | 4 h. 57 min. | Parat: | 1 h. 32 min. |
Altures ** | |||||
Màxima: | 2.777 metres | Mínima: | 1.836 metres | Acumulat: | 1.125 metres |
Pendents ** | |||||
Ratio pujada | 17,51 % | Ratio baixada | 17,54 % |
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Jo
volia fer el cim del pic d'Escobes pujant per la vall del Siscar,
sortint des de l'Hospitalet-après-l'Andorre, però no va pas poder
ser. La companyia que vaig trobar ho volia fer per la ruta clàssica,
per la vall d'Incles. Què hi farem. També és una opció molt i
molt maca. El que passa és que és l'itinerari que tothom fa per fer
el cim. Ja sabeu que jo busco opcions diferents. Ja ho faré, la
pròxima vegada.
Aquest
cop he aprofitat per fer una incursió pel territori i adonar-me que
el que jo vull fer és totalment factible. Aquesta opció
la
tinc pendent.
Cap
problema a reconèixer que la vall d'Incles és encisadora. L'indret
és molt cridaner. Les bordes i camins són un reclam per a famílies
senceres. És, a més a més, un lloc perfecte per gaudir amb la
mainada, fins i tot molt petita, d'un racó d'alta muntanya molt
accessible i amb molts recorreguts aptes per a totes les capacitats i
preparacions. Amb un curt i fàcil recorregut, es pot assolir una
zona de pícnic molt ben preparada, on es pot gaudir d'un paisatge
d'alta muntanya, sense haver de patir les dificultats d'aquest tipus
de terreny.
El
que passa és que aquesta és una zona de molta concentració humana.
A l'estiu és tanta l'acumulació de gent que la pista, asfaltada,
d'accés a la zona està tancada al trànsit a partir de certa hora i
tan sols s’hi pot arribar en bus. El que fa la gent que accedeix a
aquesta part de la muntanya és pujar fins al refugi, o fins i tot
fins al segon llac, i poca gent més trobarem més amunt. És ben
cert que fins als llacs, l'excursió és molt assequible per a
tothom, mínimament preparat. De l'estany Segon cap a dalt la cosa és
més alpina i requereix ganes i preparació. Sobretot ganes de patir
una mica, amb els pendents. Res que no es pugui superar. Allò
que passa, i domina, però, és el circuit que permet assolir el
refugi de Juclar, l'estany Primer, i la volta pel refugi de Siscaró,
si és que es vol fer una mena de circuit circular.
Per
tancar aquest apartat de comentaris, cal fer esment al fet que el
recorregut es troba perfectament senyalitzat amb diferents paranys.
Per
una banda, des del començament fins al refugi de Juclar, el camí
està marcat amb punts de pintura groga i amb diferents cartells de
fusta. Del refugi enllà, s'ha d'anar a l’aguait de velles marques
de pintura de GR fins a arribar a l'estany Segon. Allà ja trobem de
nou els punts grocs, que no deixarem fins a arribar al coll de
l'Alba. D'allà fins al pic de Noè i Escobes, les fites ens ajudaran
a assolir els objectius.
Aproximació en cotxe
Proposo començar a caminar a l'aparcament del pont de la Badalosa, a la vall d'Incles.Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.
Descripció del recorregut
Cap
comentari a afegir als molts i molts ja escrits que ressenyen aquesta
ascensió.
En
sortir de l'aparcament ja trobem senyals de pintura que ens marquen
el camí. Al cap de poc de començar a caminar en sentit SE, per
pista evident, deixem a la dreta un desviament. Seguirem caminant en
sentit O, una llarga estona, en lleugera pujada, fins a arribar a
l'aiguabarreig del riu de Juclar i el de Siscaró. Un cartell de
fusta ens dóna les indicacions adients. Deixarem el trencall de la
dreta, que va cap al refugi de Siscaró i seguim en sentit NO, en
cerca del refugi de Juclar, tot remuntant el riu de Juclar. Sempre
trobarem senyals de pintura groga però sempre que vulguem podrem
anar fent dreceres per escurçar, i endurir, el camí. Una hora i un
quart, depenent de les parades per gaudir del panorama, ens caldrà
per arribar a l'estany Primer, i al desviament del refugi. Si està
obert ens hi poden acostar per gaudir de l'entorn i fer petar la
xerrada.
El
camí segueix resseguint la vora de l'estany Primer. Els senyals de
GR es
fan una mica perdedors perquè són vells però el camí és força
evident. En el nostre cas, per culpa del
baix
nivell de les aigües, seguim un senderó que passa arran d'aigua.
Amb més nivell d'envasament penso que deu ser impossible. Arribem al
final de l'estany Primer i trobem de nou marques de pintura groga que
ens van guiant. Comencem a vorejar l'estany Segon per un corriol a
mitjana alçada,
fent un revolt de 180 graus. A partir del moment en el qual passem
per una palanca de ferro hem d'anar a l’aguait. El sender continua
girant i just quan superem un petit pi, que destorba
el pas,
hem de parar atenció. Tot el camí està molt ben indicat però en
aquest punt trobo a faltar marques. El camí que ens interessa
segueix per la dreta, no continua recte remuntant uns petits rocs.
Hem de seguir voltant el llac en comptes de guanyar alçada. Una
petita fita, una mica allunyada a la dreta ens pot ajudar a seguir
pel bon camí. Si l'hem ensopegat, els senyals ens ajudaran i
l'evident camí també, a pujar, primer a la collada de Juclar.
Excel·lents vistes del pic de Fontargent
i
del pic de Juclar. De nou trobem una cruïlla de camins. L'orientació
és clara. Cal seguir remuntant, així que anem pel camí que agafa
alçada i orientació SE. De nou toca guanyar metres fins a assolir
el coll de l'Alba, als peus del pic de Ruf, pic de molt fàcil
consecució des d'aquest punt. Guardem, però, forces. Al coll de
l'Alba deixem l'HRP i
ens encarem cap al SE per seguir les fites que ens han de portar als
nostres objectius. Si fins ara hem caminat per terreny
marcat
i evident, a partir d'ara el terreny esdevé caòtic i pedregós. Un
munt de fites ens aniran guiant així que caldrà anar molt a
l’aguait. N'hi ha
tantes,
però, que ens serà fàcil progressar. Uns metres abans d'arribar a
la carena hem de decidir si volem atacar el cim de Noé. Hem anat
pujant des del coll d'Alba seguint un mar de fites, unes ens menaven
cap allà
i unes altres cap a l'altre costat. Si hem triat les bones, haurem
sortit a la cresta que ens hi mena. Un petit pas aeri ens porta al
cim. Si hem triat el còmode i planer, ens deixarà a la cresta i ens
caldrà recular, o fer el cim a la tornada. Si hem fet cim o
ho
deixem
per després
, ens trobarem a l'altra banda de la carena. Si ens hi fixem, ja
veurem un
clar corriol que ens portarà al coll previ al pic d'Escobes.
Diferents opcions se'ns ofereixen.
Els
més agosarats penso que es podran plantejar fer el cim a pura
cresta. Sembla factible. El camí fitat segueix fent un flanqueig, en
principi guanyant una mica d'alçada, per aproximar-se a la base del
cim. Si no es fa la cresta, cal
seguir
les fites, flanquejant la muntanya en sentit S, fins a
assolir
el coll contraposat. Pel camí, una canal ens crida l'atenció però
desistim de provar-la. Al coll les fites, i un evident rastre, ens
guien en cerca del cim. Uns tres metres abans de sortir al cim trobem
un mal pas d'uns tres metres d'altura. No és difícil de superar, ni
de pujada ni de baixada. Tampoc és de cap de les maneres aeri, així
que amb calma i cura... Som
al
cim. Excel·lents vistes arreu. No les descric. No reconec tot allò
que veig. Sí que
arribo a reconèixer el Montseny. Al·lucinant.
El
retorn el plantegem fent el mateix recorregut, així que no calen més
explicacions.