Tuc de Barlonguèra

zona de descàrrega d'arxius

Dades tècniques de la ruta

Punts de pas de la ruta Pla de la Lau-Cabane de l'Artigue-Cabane du Trapech du Milieu-Cabane du Trapech d'en Haut-Passage de l'Asuqe-Cabane de Trinque-Clots des Pichès-Etang du tuc de Milh-Tuc de Barlonguèra o deth Milh-Sourde de la Caussade-Cabane de Peyralade-Ruisseau de Peyralade-Chamin du Valier-GR10-Pla de la Lau
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic:	R.N. du Valier		Lloc sortida:	Cabane de la Lau
Dades cartogràfiques
Cartografia:	Alpina i IGN Francès		Mapa:	Val d'Aran i 2048-OT
Coordenades:	UTM zona 31 T		Datum:	WGS84
Dades GPS
Marca:	Garmin		Model:	Montana 600
Coordenades:	UTM zona 31 T		Datum:	WGS84
Característiques del recorregut
Data:	19/08/2015		Distància**:	22,58 Km
Recorregut:	Circular		Índex IBP **:	208
Terreny:	Alta muntanya		Orientació*:	Fàcil
Dificultat*:	Alta a molt alta		Esforç*:	4,8 sobre 5
Senyalització:	GR, PR i fites		Fonts:	Si
Temps **
Total:	10 h. 24 min.	Caminant:	9 h. 13 min.	Parat:	1 h. 11 min.
Altures **
Màxima:	2.791 metres	Mínima:	956 metres	Acumulat:	2.181 metres
Pendents **
Pendent màxim:		Ratio pujada:	20,7 %	Ratio baixada:	19,36 %

* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex

Comentaris

Per complicar encara més l'ascens, ja per si mateix difícil, a la muntanya del Tuc de Barlonguèra, coneguda també com Tuc deth Milh, hem triat la banda de l'Ariège, al departament francès de Midi-Pyrénées, per pujar al cim. Normalment aquells que decideixen pujar a aquest cim ho fan des de la part aranesa, concretament des de Montgarri, al pla de Beret, però precisament per això, fidels a la nostra filosofia d'oferir diferents opcions, ens vam complicar la vida fent una proposta molt més agosarada per la distància a recórrer i el desnivell a superar. El que passa és que el paisatge, al meu parer, és molt més espectacular per aquesta banda que per la nacional. Tot aquest territori està encabit en la Reserve Domanial du Valier, la qual engloba esveltes muntanyes com el Montcalm, aquesta del Barlonguèra i, com no, el Mont Valier, conegut com el senyor de l'Ariège, cim que val molt la pena ascendir-hi. Entremig d'aquests dos últims cims en tenim un altre del llistat, el Pic de Clavera. També hi ha una nova proposta de travessa, anomenada Pass'Aran, que permet assolir tots tres cims. Tot i que no estan inclosos en l'itinerari, s’hi passa molt i molt a prop, fet que implica que molts muntanyencs que fan la travessa facin també els cims. 

Un apunt al nostre recorregut. 

Nosaltres, a l'alçada del col de Portilhon vam girar al SE per anar a buscar el passage de Lesca i baixar a la cabane de Trinque per seguir pel GR Transfonterer. Penso que aquesta opció allarga molt el recorregut. Jo tenia vistes altres ressenyes que fan un altre recorregut, tot i que al meu company guia no l'hi agradaven gaire. 

N'hi ha que pugen al col de Portilhon i fan carena al tuc de Portilhon, port de Cornava, era Montanheta i tuc de Cornava per fer el cim del tuc de Barlonguèra. Quan nosaltres ens trobàvem als peus del col de Portilhon, vam veure al vessant N del tuc deth Portilhon un gran ramat d'ovelles amb el seu pastor i gossos, que finalment els vam tornar a veure en l'aproximació al estanh deth Milh. A mi, personalment, m'hauria agradat més fer aquesta opció, però el que està fet ja està fet, i molt maco, per cert. 

A l'apartat de valoració de la ruta: 

Aquesta està perfectament senyalitzada fins que deixem el GR Transfronterer (GRT54) uns centenars de metres abans d'arribar a la cabana de Barlonguèra. Des d'aquest punt i fins al cim cal anar a l'aguait de les fites que marquen el camí, molt confús en diversos punts. Fet el cim, cal tornar pel mateix camí, si es fa el recorregut tal com el vam fer nosaltres, fins a baixar de nou a la cruïlla que ens assenyala el camí cap a Riberot. Des d’aquest punt i fins a l'aparcament, el camí està senyalitzat amb pintura groga similar als itineraris d'Itinerannia. 

La valoració física ja són figues d’un altre paner. Partint de la base que aquest és un assumpte controvertit jo diré que a mi em va resultar un recorregut exigent. El valoraré com a difícil, ja que el desnivell a superar és, segons el GPS, de 2.181 metres, amb un 20,70% de pendent mitjà. 22,59 quilòmetres de distància recorreguda i un temps de marxa efectiu emprat de 9 h i 13 min.

Aproximació en cotxe

Proposo començar a caminar des de l'aparcament del Pla de la Lau.
Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Comencem el recorregut tornant enrere uns metres per anar a buscar els senyals del GR10 que s'enfilen ràpidament per bosc remuntant el barranc de Trapech, el qual tindrem sempre a la nostra esquerra, tot i que tan sols el sentirem. No tindrem cap dificultat en seguir l'itinerari ja que en tot moment el tindrem senyalitzat amb els senyals de pintura del GR, com no podia ser d'altra manera a França. 

Un 10 a la senyalització. 

El camí és costerut i en determinats punts de fort pendent, però es fa bé. Anem pujant per un preciós bosc. Quan en sortim, en poc temps arribem a la cabane l'Artigue, a 1.420 m.s.n.m. Està en perfecte estat i de fet, quan nosaltres hi vam arribar, hi havia gent espolsant-se la son. El camí segueix fent una llarga llaçada per atemperar el pendent en busca de la cabane du Trapech du Milieu. Aquí ens podem aprovisionar d'aigua, ja que a ponent de la cabana hi ha una font. El GR continua pujant per portar-nos a prop de la cabane du Trapech d'en Haut. Seguint el GR arribem a un desviament senyalitzat amb fustes al terra. El GR10 gira a la dreta en direcció a la cabane du clot du Lac, així que deixem aquest trencall i seguim recte en sentit SE, també per sender pintat de blanc i vermell del GR transfronterer (GRT54), en direcció a la cabane du Trinque. Anem sempre guanyant alçada flanquejant el vessant per remuntar per sobre la vall del Trepech deixant a la nostra dreta totes les cotes cimeres, encara a considerable distància, i guanyem el passage de l'Esque. A partir d'aquest punt iniciem un descens, fort a l'inici i per terreny una mica complicat, en el qual s'ha col·locat un cable d'acer per donar seguretat, que ens porta a la cabane de Trinque. El camí no passa ben bé per la cabana, ja que ho fa unes desenes de metres per sota, però pot ser interessant acostar-s'hi ja que hi ha una font i és perfecta per refugiar-se en cas de necessitat, igual que totes les cabanes trobades fins aquí, ja que totes es troben en perfecte estat de conservació i fins i tot s’hi pot passar la nit a dintre. El camí continua en sentit NE per seguir el descens en busca del ruisseau (rierol) de Peyralade, el qual hem de travessar per remuntar un curt trajecte fins a trobar un altre encreuament de camins senyalitzat, també amb les fustes al terra. Tan sols farem cas al corriol que es dirigeix al port de Barlonguèra, així que girarem a la dreta en sentit O per iniciar de nou una sostinguda remuntada que ens fa guanyar metres flanquejant el vessant ponentí del punxegut pic Renoué. Quan portem ja una bona pujada veiem de lluny la cascada que forma el ruisseau de Barlonguère i acabem per caminar seguint les seves aigües fins que en un moment donat, quan millor sembli, s'ha de passar a l'altra banda. Si fins aquí hem anat seguint els senyals de pintura de GR a partir d'aquest moment la cosa es complica una mica. El camí desapareix per complet i cal mirar de trobar una gran fita de pedres que marca l'inici d'un corriol una mica confús. El camí està marcat amb fites, però n'hi ha tantes que resulta complicat trobar les millors. Penso que amb boira ha de ser molt i molt complicat. El cas és que s'ha d'anar fent un flanqueig, guanyant de mica en mica alçada, en sentit SO, mirant de seguir les fites més grosses, i dirigir-se a un petit coll, tan petit que no ho sembla, uns metres per sobre del petit etang du tuc du Mil. Ja al coll les fites ens manen girar al S per seguir guanyant metres per la carena. De mica en mica ens anem separant de la mateixa, ja amb el piló del vèrtex geodèsic del cim a la vista, i acabem al coll en el qual ens trobem amb el barranc de Milh, pel qual pugen tots aquells que trien Montgarri com punt de partida. Ja al coll tan sols resta seguir l'evident sender que, en forta pujada per no variar, es dirigeix, en sentit O, al cim. 

Com sempre, en gairebé tots els cims del llistat de la FEEC, les vistes, si el dia acompanya, són excepcionals en 360º. Pel mateix camí fet de pujada fem la baixada fins al cartell en el qual ens vam desviar per fer la pujada en direcció al port de Barlonguère. En aquest punt deixem el camí pintat com a GR i seguim el desviament que ens mena a Riberot. A partir d'aquest punt el camí és sempre en baixada i el trobarem molt ben senyalitzat amb pintura groga, de l'estil d'Itinerannia. Aquest camí ens fa recórrer en tota la seva extensió el ruisseau de Peyralada fins que s'aboca al bosc. Si fins ara hem seguit un recorregut espectacular, el trajecte que farem per l'interior del bosc deixarà empetitit tot el que hem vist fins ara. El bosc de faig és impressionant i de les cascades que formen el rierol si l’una és enlluernadora, l’altra encara ho és més. Sort de les càmeres digitals actuals. Si encara anéssim amb carrets no en tindríem prou. La baixada és llarga però el camí és tan maco que no tindrem temps de pensar en res més que no sigui gaudir de l'espectacle. 

Finalment enllacem amb el chamin du Valier, que és també el GR10. Ens hi incorporem i el seguim en sentit N fins a arribar en primera instància a la maison du Valier (alberg) i finalment a l'aparcament.