cim número 134 del llistat dels 100 cims de la FEEC
zona de descàrrega d'arxius
zona de descàrrega d'arxius |  |  |  |  |
Dades pràctiques
Presa de Cavallers-Pas de l'Osso (inferior)-Espadats de Comalestorres-Barranc de Comalestorres-Pic de Comalestorres-Presa de Cavallers| Cartografia | Ed. Alpina | Mapa | Vall de Boí |
| Coordenades | UTM | Datum | WGS84 |
| Distància recorreguda | 6,88 Km. | Temps | 6 h. 50 min. |
| Altura màxima | 2815 metres | Ascens acumulat | 1123 metres |
Comentaris
Típica ascensió a un pic d'alta muntanya, amb el seu inevitable caos de pedres i congesta de neu perpètua que fan que les tres hores llargues d'ascensió semblin moltes més. Tot i això, una vegada al cim, les vistes, cas que el dia acompanyi, fan que els mals tràngols passats quedin en no res, malgrat que el Comaloforno ens tregui part de la visió.
Vam plantejar l'excursió de forma diferent, fent una circular pujant pels Espadats de Comalestorres i baixant per l'Estany de Malavesina, però la prudència i el cansament ens van obligar a baixar pel mateix camí que vam pujar.
L'ascensió, des de la presa de Cavallers fins als Espadats de Comalestorres no presenta cap dificultat tècnica, tret del, potser per a alguns, divertit pas pel Pas de l'Osso. Bé, en tota l'ascensió no trobarem dificultats tècniques si no intentem pujar al cim des del Portell de Comaloforno. Per aquest costat ningú ens lliurarà de fer una grimpada molt compromesa. El que sí que farà falta és molta paciència i esforç per superar 1100 metres de desnivell en poc més de 3000 metres.
I un últim comentari. Tot el camí el vam deixar molt fitat ja que vam aprofitar la baixada per anar refent fites així que, si no cauen per cap esllavissada o allau, tothom ha de poder arribar al cim, i tornar. Tot i això, pujar es pot pujar per allà on el sentit comú ens dicti ja que al ser tot un gran pedruscall no trobarem cap camí clar. Això sí, haurem de parar molta atenció i tenir molt clar a on posem el peu.
El track que facilito es correspon amb lo que realment vaig fer. És brut i no he esborrat cap punt. I ho he fet per que es vegi que es pot fer el recorregut que millor ens sembli. Per veure el track net i polit podeu visitar l'adreça de wikiloc següent:
Aquí, el meu amic i company de fatigues Jordi Freixa ha fet la feinada de polir el track i deixar-lo llest per al seu us per part dels valents que vulguin pujar al cim que menys gent ha pujat de tots els que estem fent aquest repte.
Gràcies Jordi
Aproximació en cotxe
Presa de Cavallers, a la Vall de Boií Haurem d'arribar a Pont de Suert, d'allí seguir cap a la Vall de Boí. Passarem per Barruera, Pont de Boí i Caldes de Boí.
Descripció del recorregut
Aquesta vegada no deixo una descripció del recorregut tipus Road-Book ja que els waypoints no tenen gaire sentit en aquesta ascensió.
El que sí deixo es la ressenya que el meu company de fatigues ha fet d'aquesta caòtica excursió:
Sortida - arribada, aparcament de sota la presa de Cavallers (Vall de Boí).
Pujarem a dalt de la presa i la creuarem, el camí surt per la cara oest i volta uns pocs metres l'embassament. Puja molt dret fent moltes i petites llaçades sempre sobre la vertical de la presa. Ben aviat trobem el Pas de l'Osso, és un mal pas, cal primer fer passar la motxilla i després pujar com si fossin dintre d'un tub rodó (cal ajudar-se amb les mans i els peus). Aquest pas es pot salvar passant pel costat dret, caminant per sobre de la paret de pedra.
El camí te forces fites i està ben fressat fins els Espadats de Comalestorres, ja que aquí sempre hi ha molts escaladors. En arribar al final del bosc de pins, ens caldrà travessar una zona de grans blocs de pedres. Quant el camí deixa els blocs grossos de pedra i es fa corriol ( és molt fressat) puja fortament en direcció vertical a la paret dels Espadats, nosaltres el deixarem i marxarem per un que puja una mica planejant (pel mig dels blocs de pedres) en direcció nord (veurem una fita ), a trobar un coll herbat. Sobre d'aquest coll, veiem al fons de la carena el Pas de l'Osso .
Aquest és el camí que puja al Pic de Comaloforno per el Pas de l'Osso i l'Estany Gelat de Comoloforno, el seguirem. Després de creuar el coll, el camí puja entra mig d'una zona herbada i de roques llises (direcció nord-oest). En arribar a dalt el camí marxa planejant (direcció nord), nosaltres el seguirem uns 100 metres i de cop girarem a l'oest i pujarem per la zona herbada a trobar les roques soltes que i ha a la falda de tota la carena de la muntanya .
Aquí el camí va pujant tot seguint petits trossos herbats però sempre tindrem al costat ( cara sud-oest) els blocs de roques soltes. Anirem sempre pujant en direcció a la gran esllavissada que veiem davant nostra, a la carena que baixa del Comaloforno. En arribar a sota de la gran esllavissada, el camí gira (direcció sud-oest) i entra de cop en la petita vall que puja al Portell de Comaloforno. No hem de pujar al coll, si no volem grimpar per fer el cim. Caldrà que continuem enganxats al costat de la muntanya (costat sud-oest) , ja que d'aquesta forma evitarem els gran blocs de pedres.
En arribar a la petita congesta de neu perpetua (es sota mateix del Portell de Comaloforno ), girarem (direcció sud) i enfilarem la cresta que ens pujarà al Pic de Comalestorres. Es un bon mirador, per l'oest tenim davant nostre el Comaloforno, una mica més amunt treu al nas el Besiberri Nord. Per el nord, tenim el Pa de Sucre, Tumeneia, Tuc de les Monges, Montardo, l'Estany de Travessani. Al nord-est, el Tuc deth Pòrt, el refugi Ventosa i Calvet, el Travessani, Comalespada, Punta Alta de Comalesbienes.
Per la cara sud, al fons es veu el Congost de Mont-rebei, tota la vall de Boí , les seves pistes d'esquí i la Pica Cerví de Durro .
La Baixada la farem desfent el camí que hem fet a la pujada. Nosaltres varem a aprofitar per refer las poques fites de pedra que varem trobar i fer-ne moltes més, ja que vam trobar una zona molt caòtica. El camí el varem deixar en condicions per que tothom el pugui seguir. Seria bo que si el feu, fiquéssiu més pedres a les fites i en féssiu de noves entre mig de les que vam deixar-hi.
Pujarem a dalt de la presa i la creuarem, el camí surt per la cara oest i volta uns pocs metres l'embassament. Puja molt dret fent moltes i petites llaçades sempre sobre la vertical de la presa. Ben aviat trobem el Pas de l'Osso, és un mal pas, cal primer fer passar la motxilla i després pujar com si fossin dintre d'un tub rodó (cal ajudar-se amb les mans i els peus). Aquest pas es pot salvar passant pel costat dret, caminant per sobre de la paret de pedra.
El camí te forces fites i està ben fressat fins els Espadats de Comalestorres, ja que aquí sempre hi ha molts escaladors. En arribar al final del bosc de pins, ens caldrà travessar una zona de grans blocs de pedres. Quant el camí deixa els blocs grossos de pedra i es fa corriol ( és molt fressat) puja fortament en direcció vertical a la paret dels Espadats, nosaltres el deixarem i marxarem per un que puja una mica planejant (pel mig dels blocs de pedres) en direcció nord (veurem una fita ), a trobar un coll herbat. Sobre d'aquest coll, veiem al fons de la carena el Pas de l'Osso .
Aquest és el camí que puja al Pic de Comaloforno per el Pas de l'Osso i l'Estany Gelat de Comoloforno, el seguirem. Després de creuar el coll, el camí puja entra mig d'una zona herbada i de roques llises (direcció nord-oest). En arribar a dalt el camí marxa planejant (direcció nord), nosaltres el seguirem uns 100 metres i de cop girarem a l'oest i pujarem per la zona herbada a trobar les roques soltes que i ha a la falda de tota la carena de la muntanya .
Aquí el camí va pujant tot seguint petits trossos herbats però sempre tindrem al costat ( cara sud-oest) els blocs de roques soltes. Anirem sempre pujant en direcció a la gran esllavissada que veiem davant nostra, a la carena que baixa del Comaloforno. En arribar a sota de la gran esllavissada, el camí gira (direcció sud-oest) i entra de cop en la petita vall que puja al Portell de Comaloforno. No hem de pujar al coll, si no volem grimpar per fer el cim. Caldrà que continuem enganxats al costat de la muntanya (costat sud-oest) , ja que d'aquesta forma evitarem els gran blocs de pedres.
En arribar a la petita congesta de neu perpetua (es sota mateix del Portell de Comaloforno ), girarem (direcció sud) i enfilarem la cresta que ens pujarà al Pic de Comalestorres. Es un bon mirador, per l'oest tenim davant nostre el Comaloforno, una mica més amunt treu al nas el Besiberri Nord. Per el nord, tenim el Pa de Sucre, Tumeneia, Tuc de les Monges, Montardo, l'Estany de Travessani. Al nord-est, el Tuc deth Pòrt, el refugi Ventosa i Calvet, el Travessani, Comalespada, Punta Alta de Comalesbienes.
Per la cara sud, al fons es veu el Congost de Mont-rebei, tota la vall de Boí , les seves pistes d'esquí i la Pica Cerví de Durro .
La Baixada la farem desfent el camí que hem fet a la pujada. Nosaltres varem a aprofitar per refer las poques fites de pedra que varem trobar i fer-ne moltes més, ja que vam trobar una zona molt caòtica. El camí el varem deixar en condicions per que tothom el pugui seguir. Seria bo que si el feu, fiquéssiu més pedres a les fites i en féssiu de noves entre mig de les que vam deixar-hi.
