Castell de Milany des de Barretó

cim número 88 del llistat dels 100 cims de la FEECzona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades pràctiques

Collada del Barretó-Morro del Quer-Milany-Castell de Milany-Pla de la Bronza-Collet de l'Amorriador-Puig de l'Obiol-Faig Ramader-Coll del Forn-Collada del Barretó
Cartografia  E. Alpina  Mapa Puigsaclm-Bellmunt 2011
Coordenades  UTM Datum WGS84
Distància recorreguda  9,675 Km. Temps 2 h. 45 min.
Altura màxima  1552 metres   Ascens acumulat   490 metres
Comentaris
Aquesta vegada hem triat la zona de Vidrà per fer l'ascensió a dos dels cims més característics de la subcomarca del Vidranés, dins la comarca d’Osona, fent una petita incursió en terres del Ripollès. Aquest recorregut ens permet ascendir als cims de castell de Milany i el puig de l'Obiol. Per a segons qui, el més alt de les serres de la contrada. Altres assignen aquest privilegi a Santa Magdalena de Cambrils. L'Institut Cartogràfic de Catalunya i l'editorial Alpina coincideixen descavalcant al primer. L'Ajuntament de Vidrà discrepa. Cap problema, tot es pot arreglar, tots els cims que pujarem són els més alts de les seves respectives serres ja que hi ha la serra de Milany i la serra de l'Obiol. També hi ha la serra de Santa Magdalena, però aquesta no es trepitja en aquesta proposta.
Vidrà és un indret que mai cansa. Disposa d'una basta xarxa de pistes que fan les dilícies dels amants de la BTT. També són molts els senders i corriols que són transitats per multitud de senderistes, tot i que sempre que hi he anat mai m'he trobat a ningú (els dies feiners). La vegetació és d'allò més abundant i un estimul pels caminants. En algun lloc he llegit que el “Vidranès es pot considerar el reialme dels arbres de fulla caduca, com son els faig, roures, freixes, aurons, til·lers, bedolls, etc.”. Sobre això hi ha molta informacio a la página web de l'Ajuntament de Vidrà. Els amants de les ermites i esglésies tenen també la seva ració de llocs d'interès. I així un munt de propostes. Per descomptat que també és lloc de baumes, moltes d'elles habitades fins fa poc temps, però aquesta vegada, si hon es fixa amb molta atenció, arribarà a veure de lluny una. No sabria dir exactament qual, si la dels Fleus o la de la Fumada.
Aproximació en cotxe
Carretera BV-5227. Cal passar Santa Maria de Besora en direcció a Vidrà. Al kilòmetre 9,260, aproximadament, i abans de creuar la riera de Clarella, surt una pista amb indicacions de distàncies a recórrer per arribar al Barretó i a Milany. Cal agafar aquesta pista. Es pot transitar, amb molt de compte, amb cotxe normal. Millor amb tot terreny ja que algunes de les rases fetes per tal que l'aigua no baixi per la pista poden fer que els baixos toquin a terra. Al poc de transitar per aquesta pista hi ha un revolt fort a l'esquerra. Recte s'acaba morint a un mas en reconstrucció. Cal seguir per l'esquerra abandonant la llera de la riera. Es creua el portell del Roure, es passa de llarg el Palou Gros i s'arriba a la collada del Barretó. Aquí es proposa aparcar però si hom estima més anar més a munt pot continuar en direcció al coll del Forn o encara més enllà, fins a Milany.

Descripció del recorregut

Sortim de la collada del Barretó seguint les indicacions que ens facilita el pal de senders que trobem en la cruilla de pistes. Ens dirigim en sentit nord-oest en direcció al castell de Milany.
Seguint per pista anem caminat encarant-nos cap al morro del Quer voltant la serra de Queraubs. A l'alçada del morro del Quer la pista fa un fort revolt en sentit nord-est per transitar per pista pel mig d'una esplèndida fageda per sobre de la baga de dalt del Barretó, amb el mas de Milany ja a les envistes. Circulant per aquesta pista, sense risc de pèrdua, arribem a trobar-nos amb la pista que be de la collada del Barretó i del coll del Forn. A partir d'aquest punt seguim per la pista i creuem el torrent de Milany per anar en franca direcció al mas de Milany. No arribarem però al mas ja que uns centenars de metres abans ens desviarem per una altra pista, marcada amb senyals de direcció que manen al castell del Milany. Aquí cal fer un apunt ja que hi han diferents possibilitats. Es pot seguir el track facilitat o es pot seguir en direcció al mas ja que des d'aquest surt un altre sender que, passant pel Jaçal i el pla del Castell, facilita l'ascens. Si s'opta per seguir el track d'aquest blog, es farà una suau pujada seguint el curs d'una torrentera, normalment seca, en direcció nord fins passar una porta de ferro feta malbé. La pista ens obliga a fer un gir a la dreta agafant orientació sud-est per dirigir-se al clot de la Rabassa i el collet del Terrer. Lo normal és seguir aquesta pista i fer una pujada molt cómode fins a la creu del Castell, però en aquesta ocasió, veient tant a la má el cim, vam optar per fer pel dret buscant una ràpida ascensió directa al cim. Val a dir que és molt fàcil pujar d'aquesta manera, trepant de feixa en feixa seguint les traces del bestiar, però en castellà (ho sento, desconec qué es fa servir en català per dir el mateix) es diu que “no hay atajo sin trabajo”. També vam complicar molt i molt la pujada al castell ja que vam acabar per fer una grimpada. Per suposat que tot aixó es pot estalviar fent les coses amb seny, però vam voler donar una mica d'aventura a la fins al moment, molt tranquila caminada. Bé, després de deixar clar que vam complicar voluntariament la sortida, i volent deixar clar que l'accés al cim es fa per camins molt i molt transitats, continuem amb la ressenya. El cim del castell de Milany es pot considerar un molt bo mirador ja que, si el dia ho permet, les vistes son extraordinàries. Tan sol diré que s'abasten molts cims, valls i, fins i tot, el mar, allà pel golf de Roses. Fetes les fotos de rigor la caminada de tornada s'humanitza molt i molt ja que anirem recorrent senders marcats com PR i GR, que ens portaran al puig de l'Obiol. He llegit que aquest cim és una mica complicat de trobar. Res més llunt de la realitat. Es passa molt i molt a prop. Tant que es fa el cim per pura intuició. A més a més i ha un text dibuixat amb rotulador a un tronc amb indicacions, tan sol a dos metres del cim. Això sí, si aneu a tota hostia segur que us passeu de llarg. Fet el cim, que no té gaire interès ja que està voltat d'alts faigs que impedeixen tota vista, s'ha de continuar seguint el GR en direcció al Faig Ramader, molt maca esplanada en la qual, si es vol seguir aquesta proposta, deixarem el GR per fer servir un altre camí més “aventurer”. Per descomptat que si es segueix el GR arribareu al mateix lloc, fent una mica més llarg, però amb el premi de gaudir de la presència del monumental faig del coll de Sant Cristòfol. Com hem proposat, deixarem el GR i seguirem el camí que retalla distància passant per sobre de la solana de Dalt. Des de que hem deixat el GR hem perdut els senyals i anem per sender sense cap indicació, però evident i clar, tot i la gespa que el cobreix. Arribarà un moment en que veurem trosos de tub de plàstic (desembre de 2012) de color taronja penjats de les branques dels arbres. Segint-los, es baixa fàcil fins sortir a una pista. Els plàstics fan creuar la pista i seguir baixant muntanya avall. Segons el mapa d'alpina de Bellmunt 2011, aquesta pista surt al coll del Forn. En principi aquest és el destí buscat. Nosaltres vam preferir seguir el tubs del arbres i vam acabar sortint a una altra pista, ara de porland. Una vegada a la pista la vam seguir en sentit de pujada, cap al sud, i vam acabar sortint al coll del Forn. D'allí cal seguir la pista en direcció a Santa Maria de Besora i s'arriba finalment al cotxe. La última llaçada de la pista la vam retallar fent un descens fàcil fent servir un corriol que permetia fer drecera.