Puig d'Esquers

Cim recentment afegit al repte, encara sense numeració correlativa i sense figurar al mapa zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Sant Quirze de Colera-Coll de Pallerols-Font Jordana-Coll de les Artigues-Coll de Sant Miquel-Puig d'Esquers-Tornar cota 571-Carena a riera de la Balmeta-Coll del Trauc-Corral d'en Castelló-Còrrec d'en Castelló-Carretera-Sant Quirze de Colera
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Parc Natural de l'Albera Lloc sortida: Sant Quirze de Colera
Dades cartogràfiques
Cartografia: ICC Mapa: 155-38 i 39 156-38 i 39
Coordenades: UTM zona 31 Datum: ETRS89
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 27/02/2013 Distància: 15,6 Km
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pistes, asfalt i senders Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada Esforç*: 4 sobre 5
Temps 
Total** 6 h. 30 min Caminant** 4 h. 10 min Parat** 2 h. 20 min
Altures
Màxima ** 612 metres Mínima ** 116 metres Acumulat** 1005 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de l'aplicació BaseCamp de Gamin
Comentaris
Ens trobem al paratge natural de l'Albera. El terreny és de naturalesa bàsicament granítica i pissarrosa amb unes valls estretes i de gran pendent, on la forta insolació, l'acció de la tramuntana i la secular petja del pasturatge i els incendis han conformat un paisatge extremadament desarborat, sobretot la serra de la Balmeta. La serra de la Baga d'en Ferran posseeix una mica més de vegetació ja que la sureda del mas Guanter forma part d'un bosc en conveni. També les riberes de la riera Balmeta estan força tapades per la vegetació, aquesta vegada més molesta. El patrimoni arqueològic i històric és espectacular, especialment representat per més d'un centenar de monuments megalítics (dòlmens, menhirs i necròpolis) que hom troba escampats arreu. Pel que fa al patrimoni arquitectònic, sobresurt el monestir de Sant Quirze de Colera, documentat ja en el segle X i del qual es conserva la basílica i les restes del claustre. De castells també hi ha, destacant el de Requesens, reconstruït el s. XIX, als peus del puig Neulós. Per últim, elements com ara molins, pous de glaç, ponts, barraques de pastors o grans masies, acaben per completar un ric patrimoni cultural. Pel que fa al patrimoni que es pot visitar en aquest recorregut hem de destacar l'abadia benedictina de Sant Quirze de Colera. L’edifici més important del conjunt és la seva església, de tres naus, amb transsepte on s’obren tres absis. Hi ha restes del claustre, d’elements fortificats, dependències que envolten el claustre i el palau abacial. A ponent del conjunt es troba la petita església romànica de Santa Maria. També es pot visitar, fent un petit desviament de la ruta proposta, l'ermita de Sant Miquel de Colera. També hi ha un dòlmen a tocar del cim.
Aproximació en cotxe
Proposem sortir del espai d'aparcament que hi ha a prop de l'abadia. En aquell lloc hi ha un restaurant del qual desconec l'horari. Com que hi ha aquest establiment, hi ha lloc per aparcar. Per acostar-s'hi cal anar a Garriguella-Vilamaniscle o a Espolla-Rabós. Fins uns 300 metres de l'abadia arriba carretera asfaltada, després cal anar amb compte ja que la pista, tot i que és apta per a tot tipus de vehicle, està una mica deteriorada. Les coordenades obtingudes de Google earth són:
31T 504882.57 4696052.61

Descripció del recorregut

Sortim de l'aparcament i ens dirigim a creuar el rec de la Perdiu, a la recerca de la font del Convent. Creuem el rec per un pont de fusta i per camí escalonat arribem en pocs minuts a l'altura de la font, que deixem apartadaunos metres a la nostra esquerra. Ja hem vist les senyals de pintura groga, no es bé si d'Itinerànnia. Uns metres per sobre de la font arribem a un desviament del camí. Recte és per on es tornaria si hagués triat bé el desviament al coll del Trauc. Girem a l'esquerra per dirigir-nos al coll de Pallerols. Hem canviat la nostra orientació ja que ara ascendim en sentit nord-est per un corriol estret però evident. Sense possibilitat de pèrdua flanquearemos tota la serra dels Esquerders i arribarem al coll de Pallerols. Segons l'ICC, el coll de Pallerols es troba diversos centenars de metres més endavant i en una cota superior. A la dreta segueix un sender que en uns 300 metres ens porta a no sé si Rocs Blancs o Roques Blanques. Nosaltres seguirem per l'esquerra, gairebé en sentit nord, en direcció a Portbou per sender senyalitzat amb la pintura groga. Aquests senyals ens acompanyaran fins gairebé el cim objectiu del dia. Ascendint amb comoditat pel sender arribem a un altre desviament de camins, també ben senyalitzat, de moment, amb un cartell similar als trobats fins al moment. Ara toca deixar el camí que continua pujant en direcció a Portbou i girar a la dreta per flanquejar la muntanya en direcció a Colera i Llançà. En pocs metres passem uns metres per sobre de la font Jordana la potabilitat de la qual qualificaria de dubtosa, donada la quantitat de bestiar que pastura pels voltants. També per sender d'escassa dificultat anem girant pausadament d'orientació, Fent una volta de 180 graus i començant a obtenir unes esplèndides vistes dels pics que ens envolten. A l'esquerra anem sobrepassant els de les barbes del Boc i les orelles de la Mula, ambdues fàcils d'aconseguir des del camí. El sender desemboca al coll de les Artigues. A partir d'aquest punt podem triar si seguir per sender carenero o continuar per pista. Segons el pal senyalitzador caigut a terra ¿per la força del vent? que acostuma a regnar pel lloc, el sender carenero se suposa panoràmic. D'una banda o per l'altre acabarem al coll de Sant Miquel. Abans d'arribar a aquest coll tindrem també la possibilitat de visitar l'ermita romànica (S-XII) de Sant Miquel de Colera. Al coll de Sant Martí ens trobem amb un pedestal amb una foto panoràmica, una mica desgastada, i amb un important nus de pistes. La que es troba en pitjor estat és la que ens porta al cim, la qual cosa ja estaria clar en el cas d'haver accedit pel sender posterior pista que ve fent tota la carena. Un cop al cim, si el dia és l'adequat les vistes faran que desaparegui tot el cansament acumulat al llarg del trajecte realitzat. I a partir d'aquí, el trajecte de tornada no és per res recomanable, ara per ara, fer-ho seguint aquest track. Jo ho penjo en aquest bloc perquè així ho vaig fer, però vull deixar constància del fet que en l'actualitat l'estat de la vegetació fa del tot infernal el pas per un punt en concret. També ho faig amb la intenció que si algun grup es plantegés la idea de passar pel lloc podria portar matxets i podals i anar obrint camí de nou, però han de ser molts ja que el treball és molt. La complicació es troba un cop es baixa fins al fons del barranc que formen el rec de la Teula i el torrent de la Balmeta. La pujada fins al coll del Trauc és criminal. El camí existeix, però està tan abandonat que la vegetació fa que recórrer-ho signifiqui deixar-te mitja vida a l'empresa. S'aconsegueix arribar, però no és cap exageració el que s'ha dit anteriorment. L'esforç és descomunal. Així que, en base al que s'ha dit, si algú se sent temptat a provar, que no es recordi de mi ni de ningú pròxim a mi. I això també, que porti eines per facilitar la tasca. Crec, i dic crec perquè no ho he comprovat, que una alternativa per arribar al coll del Taruc evitant el mal tràngol anteriorment descrit, consisteix en baixar per pista fins a Sant Martí de Vallmala i contunuar en direcció al coll de la rossa i fer carena fins el coll de Trauc. Ull que ho dic per dir, que no ho he comprovat, que vist lo vist igual els esbarzers tornen a jugar una mala passada. Si s'aconsegueix arribar a la carena, amb les forces intactes, apareixen de nou les senyals de pintura que ens acompanyaran fins al final del recorregut. I aquí torno a enrotllar-me ja que tinc d'explicar de nou una altra incidència que ningú més hauria patir. El cansament acumulat després de superar el contratemps de l'ascens fins al coll del Trauc va fer que no interpretés bé ni el mapa ni el GPS, el que em va fer fer un descens directe a la carretera i haver de recórrer els últims tres quilòmetres per asfalt. M'explico. Passat el coll del Trauc s'ha de seguir pel sender fins ascendir al primer turó que tenim a uns pocs metres de distància. S'ha de pujar fins a la cota més alta, que de fet és el més natural ja que la drecera que jo vaig prendre no és per res evident. Possiblement el mapa em va enganyar. El cas és que, i ara parlo sobre mapa, però comprovat a primera vista des de la carretera, al cim d'aquest turó se'ns ofereixen dues possibilitats. D'una banda es pot seguir carenant fins al coll de Dofins i d'allí baixar al punt de destinació, o es pot baixar en direcció al pla de les Guilles . D'allí girar cap al nord en direcció a la capçalera del còrrec de la Font i l'Argentinar i finalitzar en el camí escalat de la font del Convent, per on hem començsat la caminada. Però vull acabar fent incís en el que s'ha dit. Primer: Si algú es planteja pujar al coll del Trauc seguint aquest trac que sàpiga que tindrà problemes, ara per ara. Segon: Fer el recorregut des del coll del Trauc fins la destinació tal com es proposa en el trac no és el correcte. Encara que no ho hagi comprovat físicament, és de suposar que el sender carener senyalitzat permeti el retorn fins a Santa Maria de Colera, de fet, des de la carretera s'intueix. El que ja no estic tan segur, però no trigaré molt temps en comprovar donat l'espina que se m'ha quedat clavada, és si l'opció original de tornar pel pla de les Guilles és factible. Sento tota aquesta parrafada, però crec molt necessari explicar-ho per evitar malentesos. Tota la toponimia a la qual faig referència és la que figura als fulls 155-38, 155-39, 156-38 i 156-39 Espolla i Vilamaniscle, escala 1:10.000, de l'ICC.