Puig d'Esquers

Cim recentment afegit al repte, encara sense numeració correlativa i sense figurar al mapa zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Coll de la Serra-Coll de la Ròssa-Baga del Puig d'Esquers-Sant Miquel de Colera-Coll de Sant Miquel-Puig d'Esquers-Dòlmen del Puig d'Esquers-Sant Martí de Vallmala-Font d'en Perossa-Font Rovellada-Coll de la Serra
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Parc Natural de l'Albera Lloc sortida: Coll de la Serra
Dades cartogràfiques
Cartografia: Topo España Mapa: Tesela 49-07-449
Coordenades: UTM zona 30 Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: TwoNav Model: Sportiva
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 12/05/2013 Distància: 8,950 Km
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pistes, senders i corriols Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Moderada Esforç*: 4 sobre 5
Temps 
Total** 4 h. 45 min Caminant** 2 h. 55 min Parat** 1 h. 50 min
Altures
Màxima ** 606 metres Mínima ** 187 metres Acumulat** 664 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de l'aplicació CompeGPS Land
Comentaris
La serra de la Baga d'en Ferran te una pista carenera que comença en Corral d'en Badosa, en Valleta, al peu de la carretera N-260 passa pel coll de la Serra, lloc al qual queda barrada per una porta, continua fins al coll de la Ròssa on ja esdevé sender i continua recorrent tota la muntanya fins al coll de Banyuls. Les vistes que aquesta carena ofereix son cap a l'oest ja que la serra de la Balmeta, una mica més alta, impedeix veure en aquella direcció. El terreny, gairebé com tot el paratge natural de l'Albera, és de naturalesa bàsicament granítica i pissarrosa amb unes valls estretes i de gran pendent, on la forta insolació, l'acció de la tramuntana i la secular petja del pasturatge i els incendis han conformat un paisatge extremadament desarborat, sobretot la serra de la Balmeta. La serra de la Baga d'en Ferran posseeix una mica més de vegetació ja que la sureda del mas Guanter forma part d'un bosc en conveni. També les riberes de la riera Balmeta estan força tapades per la vegetació, aquesta vegada més molesta. El patrimoni arqueològic i històric de la serra de l'Albera és espectacular, especialment representat per més d'un centenar de monuments megalítics (dòlmens, menhirs i necròpolis) que hom troba escampats arreu. Pel que fa al patrimoni arquitectònic, sobresurt el monestir de Sant Quirze de Colera, documentat ja en el segle X i del qual es conserva la basílica i les restes del claustre. De castells també hi ha, destacant el de Requesens, reconstruït el s. XIX, als peus del puig Neulós. Per últim, elements com ara molins, pous de glaç, ponts, barraques de pastors o grans masies, acaben per completar un ric patrimoni cultural. Pel que fa al patrimoni que es pot visitar en aquest recorregut hem de destacar l'església romànica de Sant Miquel de Colera, del segle XII-XIII, reconstruïda i que actualment es pot fer servir com a refugi en cas de necessitat, ja que es troba oberta, i l'ermita enrunada de Sant Martí de Vallmala.
Aproximació en cotxe
Es proposa començar a caminar sortint des del coll de la Serra. Es pot accedir amb cotxe normal per pista de terra apta per a qualsevol tipus de vehicle. S'accedeix des de Vilamaniscle. Des de la població s'ha de seguir pel carrer de la Plaça o carrer de Ponent, tots dos carres surten al carrer d'Esquers. Seguir per la plaça Gaspar Pagès, el carrer Sant Josep i el carrer de la Serra, es deixa en desviament que porta a la casa de colònies can Tramuntana i s'acaba el porland. Comença pista de terra i acabem al coll. Coordenades 31T x=506658 y=4691878

Descripció del recorregut

Recorregut fet en sentit horari però potser sigui millor fer-lo al contrari per allò dels senyals de pintura al sector de la pujada al coll de la Ròssa. Tot i això, crec que tant se val ja que baixar i pujar a creuar la riera de la Balmeta és complicat per tots els costats. Lo millor és seguir lo millor possible el trac. L'any 2013, quan vaig fer el recorregut, els “camins” eren transitables amb menys o menys facilitat. Sortim del coll en sentit nord-oest per la pista més precària i que està barrada al pas de vehicles per una barrera. Anem guanyant alçada a poc a poc caminant per bon terreny amb bones vistes cap a la plana alt empordanesa. Passem per un primer coll i tornem a superar un petit turó per a baixar al coll de la Ròssa. En aquest punt s'acaba el camí clar i fressat i ens hem d'espavilar per a trobar el corriol bo que ens baixi a creuar la riera de la Balmeta. Anem a pams. Som al coll. A la nostra dreta hi ha un fil de ferro d'aquells que es posen per tancar un terreny i evitar que el bestiar vagi a on no deu. Passem a l'altre costat del filferro. Hem de buscar un munt de pedres que aguanten un pal amb diferents senyals. Jo el pal el vaig aixecar ja que era al terra, segurament tornarà a caure. Bé, som a les pedres i al pal. Hem de mirar de seguir el trac ja que al principi es fa difícil trobar el camí, de fet, al principi no n'hi ha de camí. Si hi ha sort, de cop apareix un vell rastre d'una cosa que sembla un camí, de fet és un corriol aperduat, però que es segueix bé. Mirar de seguir el trac ja que més que per camí sembla que ens moguem per traces de bestiar. Anem sempre baixant en sentit est fins que arriba un punt que hem de girar al nord-est ( apareixen de cop senyals de pintura de PR i altres grogues, antigues i difícils de veure ) per fer un flanqueig en lleuger descens que ens porta a creuar un antic torrent, ara sec. Creuat aquest, el descens es fa més fort i acabem per baixar a tocar les aigües de la Balmeta. Hem de creuar la riera i a l'altra banda deixar els senyals de PR, que s'en van per la dreta i seguir per l'esquerra, tornant a creuar la riera i dirigir-nos al nord-est seguint aigües amunt la riera. Va engorgada així que si porta aigua i fa calor...Arriba un moment en que hem de tornar a creuar la riera per seguir ara pel seu vessant esquerra i uns metres per sobra del seu nivell. Jo no sé si ho vaig fer malament ja que al mapa de l'ICC el camí no creua la riera, però jo no vaig saber trobar cap més camí. El cas és que més endavant s'ens torna a oferir la possibilitat de creuar-la, i de nou el mapa de l'ICC indica que el camí continua per l'altre costat, però jo tossut, no ho vaig fer i, per corriol perdut entre la vegetació vaig seguir pel meu costat de riera fins que vaig sortir a un clar, després de passar un rierol que aboca a la riera, i vaig trobar un corriol que em va portar, seguint aquest nou torrentet, en sentit nord-est primer i girant a l'esquerra en sentit nord-oest després, a la carena que, en constant pujada i per camí aperduat, ens deixa a la pista que ens porta directament al coll de Sant Miquel i d'allà al cim del Puig d'Esquers. Això si es vol. Ja som a la serra de la Balmeta i en poc temps albirarem la mar. Abans però aquí es proposa fer una mica més llarg i costerut i desviar-nos per a visitar l'ermita de Sant Miquel de Colera, si es vol. Per fer això seguirem la pista per l'esquerra, en sentit nord-oest i començar un descens ( ja es veu Colera i més coses ) fins a un encreuament de pistes en un coll que trobem més endavant. Girem per la dreta per la pista més evident i deixem davant una altre que porta al coll de les Artigues. Anem perdent altura per pista en bones condicions, amb bones vistes cap al mar, fins que sortim a una altra pista. Ens incorporem i la seguim per la dreta i al poc trobem un altre desviament. Tornem a agafar la pista de la dreta, ja senyalitzada amb un pal, per dirigir-nos, en pocs metres, a l'ermita de Sant Miquel. Visitat l'indret seguim en direcció als arbres del costat sud del petit replà al qual hi ha ubicada l'església i trobem senyals de pintura que marquen l'inici d'un sender que ens portarà, pujant, al coll de Sant Miquel. Des d'aquest coll la pujada al cim és evident. Podem fer-lo per pista, voltant la muntanya, o podem fer-lo per la vella pista que puja dret. Al cim, si el dia és bo, les vistes son esplèndides. Comencen el descens dirigint-nos a veure el dolmen d'Esquers, ara caigut a terra. Seguim el descens fent camp a través campi que pugui anant amb compte ja que el terreny és força pedregós. El problema és que les pedres no es veuen i el risc de torçar-se un turmell és molt alt. Es pot evitar aquest risc fent sevir la pista ja que al final s'acaba a aquesta. Quan arribem a un petit i inapreciable coll veurem a la nostra dreta un pal dels que aguanten el filferro amb un senyal de pintura groc, i a l'altre costat del filferro, una rastre de corriol que deixa la pista. Passem a l'altra banda del filferro i seguim aquest corriol que ens baixarà, fàcil i sense pèrdua, a Sant Martí de Vallmala. No té cap interès ja que està enrunada, però el camí passa pel costat així que hem d'anar. A més a més és el PR que hem fet servir per baixar del coll de la Ròssa, així que si les coses venen mal donades podem tornar pel mateix puesto. El cas és que seguim en direcció a la font d'en Perassa. Ja havia llegit en algun lloc que no rajava, i continua igual. Vam recular sobre les nostres passes ( el PR segueix més enllà de la font ) i vam deixar la pista per seguir una intuïció que vam tenir i va sortir bé. Aquest corriol insignificant i estrany al seu començament, va esdevenir el camí que ens va baixar , de nou, a trobar la riera de la Balmeta. Se segueix bé, però hi ha un parell de llocs en els que la cosa es complica. La vegetació fa perdedor el camí, però ens vam sortir. També ja abaix ens vam deixar portar per l'alegria i vam acabar perdent el camí. Cap problema. Vam veure un camp obert al peu de la riera i vam girar a l'esquerra quan lo correcte era seguir recte baixant. Vam acabar a un camp amb ruscs que van haver de voltar per acabar sortint definitivament al bon camí. I ja des d'allà fins al cotxe cap problema, camí amè i tranquil fins la pista que baixa del coll de la Serra. Així doncs la seguim i arribem al cotxe havent gaudit d'una gran passejada, que va resultar també una gran aventura buscant llocs per on passar.