Sant Roc des de Roca-salva


Cim recentment afegit al reptezona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Torre de Roca-salva, el Canadell, can Margura, Casa Nova de la Crossa, Casa Nova de l'Olivar, la Costa de Santa Brígida, Santa Brígida, Pedrera, serra del Llobera, l'Escaleta de can Ponç, Santa Lena, Sant Roc, cingles de Sant Roc, aparcament
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Amer Lloc sortida: Roca-Salva (pista de la Barroca)
Dades cartogràfiques
Cartografia: I.C.C Mapa: Fulls 150-48 i 151-48
Coordenades: UTM Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 02/12/2013 Distància**:
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pistes, senders i ciment Orientació*: Fàcil
Dificultat*: Baixa Esforç*: 2 sobre 5
Senyalització: Si Fonts: Si
Temps 
Total** 5 h. 10 min. Caminant** 4 h. 20 min. Parat** 50 min.
Altures
Màxima ** 591 metres Mínima ** 246 metres Acumulat** 632 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Aquesta vegada plantegem una altra opció per fer un recorregut circular que ens porti al cim de Sant Roc aprofitant part del recorregut senyalitzat de la ruta de les ermites d'Amer, escurçant aquest en uns quants kilòmetres i fent una mica més planer.
Aprofito el text ja editat per altres págines web per dir que aquest itinerari discorre pels relleus nord-orientals del municipi d'Amer, vorejats per cingleres, entre boscos, masies i conreus visitant tres de les ermites més representatives de la contrada: Santa Brígida, Santa Lena i Sant Roc. També es pot contemplar, des de la pista d'accés a l'aparcament, l'antiga masia fortificada de la Torre de Roca-salva. La ruta, que transcorre per camins i pistes de bosc, està senyalitzada amb franges de pintura de diversos colors, plaques i rètols.
Bé, tot i que aquesta ruta se l'anomena Ruta de les Ermites d'Amer, cal destacar, que només una pertany al terme municipal d'Amer. Santa Brígida, que serà la primera que visitarem. Les altres dues, Sant Roc i Santa Lena, pertanyen al terme municipal de Sant Esteve de Llémena.
Una altra curiositat del recorregut és que, en determinades zones, es fàcil trobar fòssils anomenats Nummulites. És més, a la part final del mateix, més enllà de Sant Roc, el camí està encatifat.
Es recomana visitar la plaça de la Vila d'Amer, que segons es diu, és la segona plaça porxada més gran de Catalunya.
Aproximació en cotxe
A partir d'avui faré servir la geolocalització per a indicar el punt de començament de la caminada.
Aquest és l'enllaç amb les coordenades.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar en sentit sud-oest seguint en ascens el sender senyalitzat amb marques de pintura vermella. Anirem seguint sempre aquestes marques de pintura fins sortir, després d'una fort pujada, a una pista, precària, a la vista d'una cinglera, prop de la seva base. En aquest punt deixem els senyals de pintura i iniciem un suau descens cap a l'oest fins tornar a sortir a una pista, aquesta en millors condicions. Al poc fem un revolt a l'esquerra i anem deixant altres possibles camins que ens apareixen per la dreta. Caminem a ara en sentit sud. Més endavant girem de nou cap al nord-oest i deixem a l'esquerra una cadena que barra el pas al mas el Canadell. Així arribem a can Margura, edificació en ruïnes i en renovació abandonada. Així ens anem encaminant a la capçalera del torrent de Pinyana. Primer el seguirem en ascens i , a l'arribar a la seva capçalera, el seguirem en baixada com si desféssim el camí, però a l'altre banda de la seva llera. Així fent s'arriba a la Casa Nova de la Crossa. A partir d'aquest punt, poder el més assenyat sigui continuar per la pista, en sentit oest i més endavant girar a la dreta per prendre sentit nord i seguir sempre per pista, però vam optar per fer drecera. La cosa es complica una mica ja que el camí s'acaba perdent, però finalment, tapat per fulles, vam trobar un enllaç a la pista bona i vam poder seguir camí. I arribem al torrent de Can Catau. Amb compte i mirant d'orientar-nos, vam trobar el camí que ens cal seguir per arribar a Casa Nova de l'Olivar. El camí que havíem de seguir passa per terrenys de la casa, així que vam optar per seguir per la pista fins un punt en el qual s'intuïa un pas per enllaçar amb el camí bo, ja que la pista s'allunya de l'objectiu. Vam fer camí, senyalitzat amb velles marques de pintura vermella (molt velles), pel mig de la vegetació, sense problemes i vam enllaçar de nou amb el camí, que s'ha de seguir en sentit oest fins enllaçar amb la pista de formigó que facilita l'accés als vehicles a la zona de l'ermita de Santa Brígida. Ja al ciment cal seguir-lo en pujada, sense agafar cap corriol ni sender. Primer una corba a la dreta, després una altra a l'esquerra...I finalment trobem el sender senyalitzat que ens portarà a l'ermita. Primer s'enfila fort pel marge, però després pren una inclinació més natural i ens puja fàcil al primer destí del dia. L'ermita ens ofereix unes vistes espectaculars a la vall del Brugent i Amer, als seus peus, així com a la muntanya del Far i altres de la contrada. Gaudit de l'indret, lo normal és seguir els senyals de pintura blanca que ens han portat fins aquí, però també es de molt bon gaudir les parets, no molt altes, que permeten fer entreno als amants de l'escalada. Si s'opta per aquesta segona opció, finalment s'ha de pujar a la part superior fent servir un pas entre les roques, fàcil i sense entrebancs. De nou al camí senyalitzat ens dirigim a la pedrera abandonada de Santa Brígida. Més endavant, en una cruïlla de camins, s'ha de triar entre dues opcions. La nostra, seguir en sentit nord els senyals de pintura groga en direcció al Puigserrador, i deixar els senyals blancs. Lo normal pot semblar seguir els senyals d'aquest color, ja que són els que marquen el camí de la Ruta de les tres ermites. En el nostre cas, com dic, deixem la pintura blanca i seguim la groga. Així vam anar seguint sempre la pista, pel dret, fins arribar a un encreuament senyalitzat amb un pal de direcció. S'ha de seguir en direcció a Sant Esteve de Llémena. Una mica més endavant, un altre pal ens fa agafar direcció al coll de Puliol. Caminarem sempre per la pista principal no fent cas de cap altra proposta que ens surt, ni de corriols senyalitzats amb fites, i arribem a un altre desviament i cartell indicador. Seguim en direcció a Sant Esteve de Llémena per la pista, tot i que un corriol s'enfila pel bosc i en puja i baixa fa drecera. Així, nosaltres per la pista fins al proper desviament, al qual deixem la pista i girem a la dreta per prendre orientació sud-est i caminar per pista herbada. Més endavant haurem de deixar aquesta pista, que segueix per l'esquerra, i prendre un sender que tenim al davant i continua recte, en el mateix sentit sud-est. D'aquesta manera, més endavant, enllacem de nou amb la ruta de les ermites. Ja tan sol ens cal anar seguint els cartells que ens portaran a Santa Lena i al puig de la Mare de Déu de Santa Lena. Aquesta ermita és molt maca i es troba molt be restaurada, amb una porxada que serveix molt be d'aixopluc en cas de pluja. Per seguir en direcció a l'objectiu principal del dia, Sant Roc, cal seguir de nou pel sender senyalitzat amb pintura blanca, i que fa un fort descens en direcció a la plana. Cap problema per arribar a Sant Roc ja que tot el camí està perfectament senyalitzat amb pintura blanca. Superada la plana, el camí, a vegades empedrat capritxosament, es va acostant a la cinglera, cosa que fa que, de tant en tant, vagin apareixent punts amb vistes espectaculars i certament vertiginoses. Però la millor balconada de la zona es troba a Sant Roc. En aquest punt també hi ha una ermita. La tercera de la ruta. L'ermita de Sant Roc, i al seu darrera...El vertigen. Aquí sí que cal posar la paradeta i gaudir de l'indret. Si el dia ho permet, la contemplació del paisatge ens farà oblidar tot el patiment, poc, certament, que hem tingut fins arribar. Per continuar, més de lo mateix. Senyals blanques de pintura que ens portaran fins un punt en el qual aquestes desapareixen i comencem a trobar de vermelles, que ens portaran fins al lloc al qual tenim aparcat el cotxe.