el Mont

zona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Falgars-Puig del Far-Coll de la Creu-Pla Beret-Sant Llorenç de Sous-Coll de les Sorreres-Mare de Déu del Mont-el roure de la Sort-el faig Gros-Camps del Bac-la Rajoleria-Falgars
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Serra del Mont Lloc sortida: Pista accès a Falgars
Dades cartogràfiques
Cartografia: Editorial Alpina Mapa: Alta Garrotxa
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: European 1950
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 17/11/2014 Distància**: 11,1 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: No
Terreny: Pistes i sender Orientació*: Moderada
Dificultat*: Mitjana Esforç*: 3 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: Si
Temps 
Total** 4 h. 52 min. Caminant** 3 h. 52 min. Parat** 1 h. 00 min.
Altures
Màxima ** 1.122 metres Mínima ** 739 metres Acumulat** 574 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
El Mont és una muntanya molt freqüentada durant tot l’any ja que compta amb molts al·licients. És un punt d’enlairament de vols d’ala delta i parapent. És un magnific mirador amb estupendes vistes en totes direccions. S’accedeix fàcilment al cim ja que hi ha carretera asfaltada fins dalt del tot. Al cim hi ha una església activa, una hostatgeria i un restaurant amb una magnifica terrassa. Uns centenars de metres abans del cim es poden visitar les restes de Sant Llorenç de Sous (abans Sant Llorenç del Mont), antiga abadia benedictina. Tot això fa que es faci difícil gaudir en solitud d’aquest paratge. Pel que fa a l’aspecte senderista la muntanya està solcada de camins pels quatre costats amb diverses dificultats. Depenent de l’itinerari triat es poden visitar uns quants arbres monumentals, sense senyalització però fàcils de localitzar ja que es troben a peu del camí. També es pot accedir per diferents punts d’atac al cim, gairebé tots accessibles en automòbil normal. Típic és sortir des de Beudà, superant un fort desnivell. També es puja des de Tortellà, amb una llarga caminada. Si lo que volem és fer el cim amb una caminada moderada i baix desnivell el millor lloc per plantejar la sortida és Falgars, com es va fer en aquesta ocasió.
Aproximació en cotxe
Hem de conduir fins el Km. 50,5 aproximadament fins trobar l’entroncament de la carretera amb la GIV-5238, a l’alçada de l’Hostal d’en Vilar. Allà trobem ja indicacions que ens indiquen el camí a seguir per dirigir-nos a la Mare de Déu del Mont. Seguirem sempre aquestes indicacions deixant de banda primer un trencall a la dreta que es dirigeix a Lliurona, entre altres destinacions, i molt més endavant un altre a l’esquerra que baixa a Beudà. Finalment arribem a una fort corba (una més entre d’altres) amb un senyal de transit de prohibida la circulació excepte veïns. Aquest punt és dels pocs a la carretera que te espai suficient per aparcar dos o tres vehicles. Just al centre de la corba neix una pista de terra. Aparquem ja que en aquest punt començarem la caminada. 
 Aquest és l'enllaç amb la georeferenciació de l'aparcament.

Descripció del recorregut

Comencem a caminar per la pista de terra en sentit N.O. en direcció a Falgars. Arribem en poc temps ja que està molt a prop. Es tracta d’un grup de tres edificis a cada qual més gran. Els dos de la nostra dreta són habitats. El de l’esquerra sembla abandonat, tot i que les parets resten en bon estat encara. No arribarem al quart edifici, que correspon a l’Anunciació ja que girarem a l’esquerra tot just passar una tanca pel bestiar. Allà neix un vell sender, sense cap tipus de senyalització, que ens fa pujar en sentit S.O. per camí precari. Trobem un trencall a la dreta que no seguirem i més endavant un altre a l’esquerra que ara si farem servir. És possible que el camí que continua recte, un corriol més precari, faci drecera per tal d’estalviar camí, però el recorregut que proposem és curt així que no vam fer provatures. Així vam seguir per una pista en perfecte estat seguint un fil de tancament de camp fins que vam trobar que aquest barra el pas, tallant la pista. En aquest punt, una fita ensenya el camí a seguir per fer més curt, seguint de nou el fil de tanca, fins enllaçar de nou amb una altra pista que passa per una cota superior. Continuem caminant sense cap rastre de senyalització, tret de la fita anterior. Seguirem aquesta pista, molt còmoda de moment, en sentit N. Quan la pista comença a fer lleugera pujada deixem a la dreta un trencall i seguim per l’esquerra, per la pista. Continuem en pujada i deixem a l’esquerra una altra pista que gira en sentit S. Continuem pujant i tornem a deixar una altra pista per la dreta que fa baixada ja que seguim per l’esquerra, en pujada, en sentit més al N.O. que la pista que fa baixada. De nou més endavant deixem una mena de sender, o vella pista, és difícil saber-ho ja que els porcs senglars tenen tot el terreny remogut, per la dreta i seguim pujant per la pista. Aquesta segueix pujant pausadament i de cop fa un fort gir a l’esquerra i deixem recte una altra pista més precària i amb el firme herbat. Prenem doncs orientació S.E. primer i ràpid la pista gira en sentit gairebé S. sense arribar-hi. De nou canviem d’orientació i girem fort a la dreta abandonant la pista per la qual transitem, que segueix en sentit S.O. i prenem orientació N.O. iniciant una forta pujada que ens portarà, sense descans i estrenyent les dents, al cim del puig del Far (978 metres) i a les restes del Castellot de Falgars. Visitat l’entorn i recuperats de l’esforç seguirem per un fonedís mirant de trobar les fites que ens mostren el camí per atènyer el coll de la Creu. Allà trobarem que el camí es bifurca. El de la dreta, pel Turó de Rocapastora, ens faria el brou, però en el nostre cas interessa el camí de l’esquerra, que ens baixa a trobar un nou desviament. Farem servir el trencall de la dreta que ens porta a trobar el pla Beret. Veurem moltes fites però haurem de seguir l’únic camí que no està senyalitzat, que és el que per l’esquerra inicia un descens en sentit N.E. De seguida però gira a la dreta per prendre orientació S.O. per anar seguint el vessant de la muntanya per passar per sobra del cingle de Rocapastora. En un punt d’aquest camí veurem una espectacular vista del cim del Mont, sempre que el dia ho permeta. Sense cap entrebanc arribem a la carretera asfaltada que puja al cim, a l’alçada de l’abadia benedictina de Salt Llorenç del Mont, actualment dita de Sous. Visita molt recomanable, de veritat. De nou amb les forces renovades seguim camí. Es pot fer seguint tot l’asfalt fins dalt del tot però també hi ha camí senyalitzat que puja pel bosc. Ara ja tindrem tot el recorregut clar ja que tan sol ens cal seguir els senyals de pintura. Tenim la possibilitat de fer drecera per pujar més ràpid al cim però no sé si val la pena. Al cim, si el dia és clar, es pot fer una llarga estada contemplant gairebé tots els cims de la província de Girona i alguns de la de Barcelona. A l’hostatgeria es pot visitar la cambra en la qual en mossèn Cinto Verdaguer va escriure el seu poema Canigó. També, al costat de l’estàtua del mateix, es pot gaudir d’una taula d’orientació enorme. De nou amb les forces recuperades haurem de desfer camí fins a l’últim cartell indicatiu que vam trobar a la pujada. Ens caldrà ara deixar el camí de pujada i seguir per l’esquerra en direcció N.O. El camí comença un descens continu fent diverses llaçades per prendre definitivament orientació E. Ara anem ja sempre seguint els senyals de pintura vermella i verda, o taronja i verda, no ho sabria dir amb certesa. Trobem en primera instància el roure de la Sort, més endavant, sempre seguint les esmentades marques i descartant altres camins, passem al costat del espectacular faig Gros. Seguim el descens per un bonic bosc i voltem els camps del Bac, torno a insistir en que cal seguir els senyals de pintura. Ens incorporem finalment a una pista i la seguim, passant per la Rajoleria, antic form de terrissa, una mica amagat al costat dret de la pista, en una corba ampla de la mateixa i amb unes espectaculars vistes al mar i la plana alt empordanesa. Seguin per aquesta pista passem també per l’aulina de les tres branques, per la font de Falgars, i per tres roures que sembla no són catalogats però que ben be es mereixen aquest etiquetatge. I sense adonar-nos ja som de nou a Falgars. Ara sí que visitem l’Anunciació, passem de nou entre els edificis de Falgars i acabem per arribar al punt d’inici de la caminada.